PATACADA DE VOX A CATALUNYA. Analitzo al Periódico els mals resultats de Vox a les municipals

 Xavier Rius Sant, El Periódico, 2/3 de juny de 2019

Hi havia preocupació en els municipis en què fa vuit anys Plataforma per Catalunya va obtenir representació que Vox superés aquells resultats i tornés a convertir els plens municipals en fòrum de discussió sobre si les assistentes socials discriminaven les famílies autòctones o debatent sobre el vel. Ara s’hi sumava que Vox obriria el front educatiu, perquè la llengua vehicular fos el castellà.

A les eleccions d’abril, en què Vox va obtenir un diputat per Barcelona, en municipis com Castelldefels, Sant Adrià del Besòs, Reus o Badia va superar el 5% que, traslladant els resultats, n’assegurava l’entrada als consistoris. A Salou va aconseguir l’abril el 9%, mentre que a Mataró, l’Hospitalet o Santa Coloma va obtenir un 4%, o sigui que si els candidats es treballaven la campanya, fàcilment arribarien al 5%.

 Però en ciutats com Mataró o l’Hospitalet, marginant els coordinadors locals, la direcció va posar al capdavant de les llistes dirigents de Plataforma per Catalunya que acaben d’entrar a Vox, generant un profund rebuig dels qui feia temps que erene a Vox. A més no es va permetre a les candidatures crear el seu Facebook o web amb el seu programa específic, i en la majoria de municipis el programa era idèntic. I en els actes que es van realitzar a Catalunya, barrejant la campanya europea amb les municipals, el candidat europeu Jorge Buxadé apel·lava a les Navas de Tolosa i a aturar Puigdemont, mentre que el diputat Ignacio Garriga, candidat a l’alcaldia de Barcelona, defensava la família cristiana, prometia fer fora els marxistes i separatistes dels ajuntaments i finalitzava sempre amb un “¡Que Déu us beneeixi!”.

 I el resultat és que Vox va baixar en tots els municipis excepte a Salt, on ha obtingut els únics tres regidors de Catalunya. A Salt, precisament, al no haver-hi militants de Vox, el grup municipal de PxC va canviar de nom i, oblidant les directrius de l’executiva, va defensar el programa que tenia, va ignorar les Navas de Tolosa, i es va centrar en temes locals.
 Llegir al Periódico en català 

 

 
Xavier Rius Sant, El Periódico, 2/3 de junio de 2019

Había preocupación en los municipios en los que hace ocho años Plataforma per Catalunya obtuvo representación de que Vox superara aquellos resultados y volviera a convertir los plenos municipales en foro de discusión sobre si las asistentas sociales discriminaban a las familias autóctonas o debatiendo sobre el velo. Ahora se sumaba que Vox abriría el frente educativo, para que la lengua vehicular fuera el castellano.

En las elecciones de abril, en las que Vox obtuvo un diputado por Barcelona, en municipios como Castelldefels, Sant Adrià del Besós, Reus o Badia superó el 5% que, trasladando los resultados, aseguraba su entrada en los consistorios. En Salou alcanzó en abril el 9%, mientras que en Mataró, L’Hospitalet o Santa Coloma obtuvo un 4%, con lo que si los candidatos se trabajaban la campaña, fácilmente llegarían al 5%.

Profundo rechazo

Pero en ciudades como Mataró o L’Hospitalet, marginando a los coordinadores locales, la dirección puso en la cabeza de las listas a dirigentes de Plataforma por Catalunya que acaban de entrar en Vox, generando un profundo rechazo de quienes llevaban tiempo en Vox. Además no se permitió a las candidaturas crear su Facebook o web con su programa específico, con lo que en la mayoría de municipios el programa era idéntico. Y en los actos que se realizaron en Catalunya, mezclando la campaña europea con las municipales, el candidato europeo Jorge Buxadé apelaba a la Navas de Tolosa y a detener a Puigdemont, mientras el diputado Ignacio Garriga, candidato a la alcaldía de Barcelona, defendía la familia cristiana, prometía echar a los marxistas y separatistas de los ayuntamientos, finalizando siempre con un “¡Que Dios os bendiga!”.

Y el resultado es que Vox bajó en todos los municipios excepto en Salt, donde ha obtenido los únicos tres concejales de Catalunya. En  Salt, precisamente, al no haber militantes de Vox, el grupo municipal de PxC cambió de nombre y, olvidando las directrices de la Ejecutiva, defendió el programa que tenía, ignoró las Navas de Tolosa, y se centró en temas locales.
 Leer en el Periódico

DANIEL CLEMENTE, FINS FA UNS DIES COORDINADOR DE VOX DE L'HOSPITALET, DEIXA EL PARTIT I LAMENTA EN UN CARTA PÚBLICA QUE AMB L'ENTRADA FA 3 MESOS DE DIRIGENTS DE PxC AMB EL SUPORT DE JORGE BUXADÉ, AL QUE QUALIFICA DE "CÀNCER DE VOX", ALGUNS ES SERVEIXEN DE VOX PEL SEU PROPI BENEFICI. Clemente ja va dimitir de coordinador fa uns dies quan es va nomenar a Plablo Barranco, Vicepresident de PxC, cap de llista a L'Hospitalet i es va fer la llista amb moltes persones que segons ell no tenien cap vincle amb L'Hospitalet. Quelcom semblant va passar a Mataró quan es va destituir al coordinador del Maresme, J M Pérez, i va agafar el control del partit la secretària general de PxC, Mònica Lora

Daniel Clemente, fins fa uns dies coordinador de Vox de L'Hospitalet, que va dimitir del seu càrrec fa deu dies per la manca d'entesa amb les persones segons ell alienes a L'Hospitalet que van ser designades per ocupar els dos primers llocs de la llista, relegant-lo a ell de número 3, i amb altres membre de la candidatura que, segons ell, no tenen vincles amb L'Hospitalet, s'ha donat de baixa de Vox, segon explica en un carta feta pública aquesta tarda que reprodueixo a sota. 
Clemente, que anava a la llista provisional de la candidatura al Congrés del Diputats, va despareixer de la llista quan es van publicar al BOPB les candidatures definitives, i va ser relegat al tercer lloc a la candidatura de les municipals a L'Hospitalet, posant-se de número 1  al fins llavors vicepresident de PxC, Pablo Barranco, del que Clemente diu que, com la majoria de membres de la llista, no té vincles amb L'Hospitalet. 

Aquesta crisis es semblant a la que s'ha viscut a Mataró, quan va dimitir el coordinador del Maresme, José M Pérez, i la secretària general de PxC, Mónica Lora, va ser nomenada cap de llista a Mataró. 
De fet les negociacions entra la direcció de PxC i Vox per dissoldre Plataforma i entrar els seus membres a Vox,  no es van desencallar fins que Vox va garantir que determinats dirigents de PxC, podrien encapçalar lles llistes a les municipals a municipis on semblava possible obtenir regidors. Lora ho va fer a Mataró on és regidora de PxC, desplaçant al coordinador de Vox, José María Pérez, i Pablo Barranco a L'Hospitalet de Llobregat, desplaçant a Clemente. A altres municipis s'han produït dimissions de coordinadors locals pels mateixos motius.

"Yo Daniel Clemente Ávila, hasta el 7 de mayo coordinador de VOX en Hospitalet, día que presenté la dimisión, me doy hoy de baja del partido renunciando también a otros cargos provinciales.
Doy las gracias a todos los que me habéis acompañado y a todos los que hemos hecho grande este partido en la ciudad. Son muchos los grandes momentos, así como grandes las personas encontradas por el camino.
Cuando entré en esta aventura, a finales de 2017, éramos tan solo dos afiliados en el municipio; a finales de abril éramos ya más de 60, y un buen equipo de trabajo detrás. Hospitalet siempre ha sido un referente en Barcelona en el buen hacer de las cosas, la buena organización y en el hecho de que llenamos cada acto que hemos celebrado. Hemos hecho desde los cimientos hasta la azotea.
Ahora y a pesar de este esfuerzo, algunos me quieren echar a patadas, otros me quieren ver muerto, y soy continuamente menospreciado, ninguneado, traicionado e insultado.
Para muchos VOX es una herramienta para España, para otros, recién llegados, es solo una herramienta para su propio beneficio. Y si resulta que a estos últimos el partido los coloca a dedo para que manden, VOX deja de ser VOX, ya que VOX es 'la voz del pueblo'.
Desde la disolución del partido Plataforma per Catalunya (PxC) en febrero y traspase de sus militantes a VOX, VOX no ha vuelto a ser lo mismo en Barcelona. Los integrantes de PxC, de la mano de Jorge Buxadé (del Comité Ejecutivo Nacional, pero a la vez el cáncer de VOX), tuvieron carta blanca de hacer y deshacer según sus intereses. Desde entonces los equipos locales y provinciales nos vimos apartados de todo, no éramos escuchados y pasamos a ser un cero a la izquierda.
Mi baja no será la última, pero tampoco ha sido la primera. De hecho la lista de afiliados en Hospitalet ya baja mucho más que sube. Y habrán más bajas antes del verano. Me pidieron que aguantara hasta después de las elecciones pero no puedo más con este calvario personal que estoy sufriendo y que nadie sabe. Creo que no me lo merezco, como también creo que el tiempo pone a cada uno en su lugar.
Sin más dilación, me despido de vosotros como afiliado y como vuestro coordinador, pero no me despido como persona, pudiendo contar conmigo para lo que necesitéis.
Un afectuoso saludo,
Daniel Clemente.


      

 Jorge Buxadé

VOX INTENTA L'ABSORCIÓ DE PLATAFORMA PER CATALUNYA. Ho explico a Nació Digital. PxC preferiria una coalició, però Vox vol adhesions individuals i que es dissolgui Plataforma

 Xavier Rius Sant, Nació Digital, 18 de desembre de 2018
 Llegir a Nació Digital
Plataforma per Catalunya (PxC), el partit ultra que va obtenir 67 regidors a les municipals de 2011 -i que a les eleccions catalanes de novembre del 2010 va estar a punt d’entrar a Parlament- està en un punt crític de la seva existència. Segons ha pogut saber NacióDigital, ha de decidir si es dissol i s’integra en bloc a Vox -és el que desitja la formació de Santiago Abascal i Javier Ortega Smith- o si continua lluitant per fer coalicions amb la formació d'extrema dreta espanyola d’igual a igual allà on PxC té regidors o militants.
El risc que afronta PxC és que continuï el degoteig de militants i exmilitants cap a Vox i trobar-se al mes de maig amb el fet que les poques candidatures que la formació presenti hagin de competir pel mateix espai amb l'ascendent partit d'Abascal. Fa un any, per exemple, qui exercia de delegat del partit xenòfob a l’Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, va passar-se a Vox. Va ser Clement qui va organitzar l’acte d'aquesta formació el 27 d’octubre al barri de Bellvitge, al qual van assistir unes 200 persones. El 2011, PxC havia obtingut dos regidors a la ciutat i el 2015 va quedar fora del consistori per pocs vots.

L’abril de 2016, Plataforma per Catalunya va teixir aliances amb el partit ultra España 2000 i amb l’insignificant Partido por la Libertad (PxL), i van crear la federació Respeto. L’home fort de la suma era el regidor d’España 2000 a Alcalá de Henares (Madrid) Rafa Ripoll. Ripoll mantenia un discurs més moderat que el del fundador del partit, el valencià José Luis Roberto, que més a més està mal vist als sectors catòlics de la ultradreta ja que havia estat vinculat a la patronal dels prostíbuls, ANELA.
Però la forta pujada de Vox a Andalusia (va aconseguir 12 escons el 2 de desembre i es dona per segura la seva entrada al Congrés i el Parlament Europeu) ha dinamitat el mapa de la ultradreta, també a Catalunya. A la concentració espanyolista que es va fer a Girona el 6 de desembre -on van coincidir la secretaria general de PxC, Mónica Lora, amb Javier Ortega Smith-, Lora ja va explicar a la premsa que que el seu partit volia presentar-se en coalició amb Vox a les municipals, atesa la coincidència de programes i projecte.

Candidats de Vox a les municipals
Però des de Vox van repetir en privat el que ja havien dit altres vegades: que els militants de PxC serien benvinguts, però que el partit ultra havia de trencar amb Respeto i dissoldre's. D'aquesta manera, els militants de PxC podrien entrar individualment al partit d'Abascal, com ja han fet aquest últim anys molts exmilitants de la formació. Ara mateix, PxC no té la garantia que, en el cas que es dissolgui i s’integri a Vox, els seus regidors puguin encapçalar la candidatura en el seus municipis.
Dos dies després, el dissabte 8 desembre, August Armengol va comunicar als altres membres de Respeto que PxC abandonava la federació. Una retirada que, de fet, a la formació ultra ja es covava dies abans de les eleccions andaluses. A la vegada, el president del Partido por la Libertad, José Maria Ruiz Puerta, va comunicar que es dissolia i que la majoria dels seus militants demanarien ingressar a Vox. Des d'España 2000 es va lamentar que Vox estigués fent, gràcies al seu bon moment electoral, una opa a tots els grups del que anomenen "àrea identitària".  

Estratègia negociadora
PxC guarda absolut silenci sobre les seves converses amb Vox i està anunciant candidatures a llocs on ara no té regidors, en un intent de negociar amb més força amb Vox, tot i que Abascal té molt clar que la via no és una coalició sinó l'absorció. Però més enllà de quina sigui la fórmula de confluència, si absorció o coalició, el que és segur és que els regidors de PxC, que s’havien "estovat" una mica als plens, recuperaran fins a les municipals un discurs més bel·ligerant, tant pel que fa al rebuig a la immigració amb plantejaments xenòfobs o racistes, com a la demanada d’un càstig exemplar als presos polítics i a la resta de dirigents independentistes.
Per la seva banda, Josep Anglada, el fundador de PxC, expulsat del partit i que ara és regidor de Vic amb la marca Som Identitaris, intentarà marcar perfil propi. Camí de les municipals, Anglada pretén continuar sacsejant el discurs bel·ligerant amb la immigració -com sempre ha fet-, però pretén ser menys radical que els seus rivals de la ultradreta pel que fa al combat a l’independentisme i el catalanisme, conscient que les propostes de Vox d'abolir totes les autonomies, també la catalana, no agraden a la Catalunya interior, on confia obtenir alguns regidors.

El declivi de PxC... i d'Anglada

És una evidència que després que PxC expulsés al seu líder i fundador, Josep Anglada, el febrer de 2014, el partit va iniciar una decadència que va culminar a les municipals de 2015, quan només va obtenir 8 regidors arreu de Catalunya. El 2011 n'havia aconseguit 67. A la demarcació de Barcelona, on n'havia arribat a tenir 47, només va conservar Mónica Lora a Mataró, que va ser nomenada secretària general. Al Vendrell, el cofundador de PxC, el metge August Armengol, va aconseguir tres regidors a les últimes municipals, una resistència electoral que li va permetre ser nomenat president de PxC. A Salt, on PxC tenia tres electes, van aconseguir acta de regidors Sergi Fabri i Sergio Concepción. El partit també va esgarrapar un regidor al municipi empordanès de Sant Miquel de Fluvià i al tarragoní de Roquetes.

Res a veure amb els resultats de 2011, quan Anglada i la PxC disposaven de dos regidors a l'Hospitalet de Llobregat, tres a Santa Coloma de Gramenet, tres a Sant Boi, tres a Mataró o tres també a Manlleu. A Vic, epicentre de l'activitat d'Anglada, el líder xenòfob va passar de ser la principal força de l'oposició -cinc regidors el 2011- a ser l'únic representant d'una nova marca el 2015. Anglada intenta resistir al marge de les turbulències de PxC i l'aparició de Vox.

EL CONSELL POLÍTIC DE PxC RATIFICA L'ASCENS DE JORDI DE LA FUENTE I MÒNICA LORA, MENTRE ANGLADA EIXAMPLA EL PARTIT "SOM IDENTITARIS", DINS I FORA DE CATALUNYA. L'Audiència de Barcelona desestima el recurs de l'ex-Secretari General de PxC, Robert Hernando, de Fuentes i Mulleras a la imputació i celebració de judici per l'intent d'atemptar contra Anglada

Jordi de La Fuente, nou Secretari d'Organització, es dirigeix als 25 militants assistents al Consell d'ahir

El Consell Polític de Plataforma per Catalunya,  celebrat ahir a Mataró, ha ratificat el nomenament de la regidora mataronina, Mònica Lora, com a nova Secretaria General del partit, substituint a Robert Hernando que, de fet, portava un any absent de la majoria d'actes, i ara continuarà com a Vicepresident, si bé hi ha dubtes de que exerceixi realment com a tal. El consell també ha nomenat a l'ex dirigent del neonazi o nacional-revolucionari, Movimiento Social Republicano (MSR), Jordi de La Fuente, com a Secretari d'Organització, càrrec ocupat durant molts anys per David Parada que passa a un segon terme i actualment exercia de Secretari d'Acció Política. També ha abandonat el Consell Executiu, l'advocat Joan Garriga.

Així, amb aquesta reestructuració Plataforma per Catalunya atorga càrrecs o consolida el poder de tres persones de la demarcació de Barcelona: Jordi de La Fuente, Pablo Barranco i Mònica Lora, que és l'única regidora que té PxC a la demarcació, on el passat mandat municipal n'havia obtingut 47.   I és que de fet, després de les eleccions de maig de 2015, en la que PxC es va enfonsar passant de 67 a 8 regidors a tot Catalunya, amb tres regidors a la demarcació de Girona i quatre a la de Tarragona, i amb el regidor del Vendrell, August Armengol, com a nou president del partit, PxC estava totalment desballestada a la demarcació Barcelona on Lora era l´única regidora, mentre molts dels dirigents històrics i la majoria d emilitants abandonaven el partit.

 Ara, doncs, mantenint la presidència August Armengol, dos nouvinguts: Pablo Barranco -que fou expulsat e PxC l'any 2010 i va mlilitar després Via Democrática i VOX- i l'ex número 2 del MSR, Jordi de la Fuente, juntament amb Lora intentetaran, no només dirigir el partit, sinó reconstruir-lo a Barcelona on aviat l'anterior direcció de PxC haurà d'enfrontar-se a fets complexos com la celebració del judici per la temptativa o conspiració per provocar un atemptat a Josep Anglada. L'actual coordinador de PxC a L'Hospitalet de Llobregat -que va nar de número dos a la llista de les municipals de Viladecans- s'ha integrat al Consell Executiu, i va presidir el Consell Política al costat d'Armengol, Lora i Barranco.

Per aquest suposat pla per atemptar contra Anglada estan imputats l'ex Secretari General, Robert Hernando, el també ex Secretari General, Joan Carles Fuentes, i l'ex-regidor d'Olot, Nacho Mulleras. I precisament la Secció 21 del Penal de l'Audiència de Barcelona, va desestimar per un auto del passat 5 d’octubre, el recurs d’apel·lació dels tres membres de PxC acusats de tramar un pla per atemptar contra el regidor de Vic i fundador de PxC, Josep Anglada, ara  president del partit Som Identitarais (SOMI).
Segons l'auto judicial, de les gravacions i missatges recopilats es pot sostenir que va ser Fuentes el qui va exposar com a idea pròpia el tema de l'accident que provocaria un camió conduït per una persona romanesa a la que hauria contractat Robert Hernando per tal que xoqués amb Anglada en un revolt de la carrertera de Tavèrnoles, trobant-se segons l'auto de l'Audiència l'admissió o conformitat expressa d'Ignacio Mulleras. 

 Daniel Clemente, Mònica Lora i Pablo Barranco, presidint la reunió

ANGLADA ES REUNEIX AMB VEÏNS DE PINEDA QUE S'OPOSEN A UNA MESQUITA I PARTICIPARÀ A DUES NOVES REUNIONS A SARAGOSSA I MADRID DE CARA A LA RECONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI ULTRA A NIVELL ESPANYOL 

En el marc del moviments que hi ha a nivell espanyol de reconstruir l'espai polític ultra, Josep Anglada, que ja va ser a Madrid fa dos mesos, visitant també l'Hogar Social Madrid i entrevistant-se amb Melisa Domínguez, tornarà a Madrid el proper 11 de gener per participar en una sèrie de trobades amb militants i dirigents o ex dirigents de grups ultres, identitaris o xenòfobs que creuen necessari la seva participació en la refundació d'aquest espai polític a nivell espanyol. Prèviament, a mitjans de novembre Anglada participarà a una altra reunió a Saragossa.

D'altra banda Anglada va participar ahir a una reunió amb veïns de Pineda de Mar  (Maresme) que s'oposen a l'obertura d'una mesquita al barri de Can Bel a la que hi van assistir també persones d'altres municipis del Maresme. Recorem que Anglada va iniciar l'any 2001 el projecte de Plataforma X Catalunya després de la mobilització en la que ell va participar contra una mesquita a Premià de Mar.

Anglada a la reunió d'ahir a Pineda

 Imatge de la reunió d'ahir a Pineda