dimecres, 21 de març del 2012

L'IRAQ, SENSE ENCAIX 9 ANYS DESPRÉS, article al Punt Avui


Seguidors del clergue Moqtada al Sader protesten contra els EUA a Basora en el 9è aniversari de l'atac Foto: REUTERS.
1
Es compleixen nou anys de l'inici de la invasió nord-americà a l'Iraq que, segons el president Bush, havia d'alliberar el món de l'amenaça de les armes de destrucció massiva i irradiar un escenari de pau a tota la regió. Aquella invasió va ser el penúltim conflicte d'un encadenament de guerres, que es van iniciar amb la de l'Iraq-Iran, animada per Occident i les monarquies àrabs per frenar Khomeini, va continuar amb la invasió de Kuwait quan Saddam se sent traït pels que el van animar a esclafar els perses xiïtes, va prosseguir amb els anys d'embargament, i va continuar amb la invasió americana.
Invasió que trencaria l'històric domini dels sunnites àrabs, posant a l'Iraq les coses demogràficament al seu lloc. Les institucions serien controlades pels xiïtes àrabs i els sunnites kurds, però sense deixar unes estructures consolidades, amb un Kurdistan gairebé independent, sense haver tancat el pacte entre les tres comunitats per administrar el país i els guanys del petroli. I el desembre passat, només retirar-se les tropes nord-americanes, el primer ministre xiïta, Nuri al-Maliki, influenciat per l'Iran, va ordenar la detenció del vicepresident iraquià, el sunnita Tareq al-Hashemi, sota l'acusació d'haver dirigit esquadrons de la mort, iniciant-se un nou període d'atemptats interconfessionals.
Ara, tres mesos després de la retirada americana, les institucions del país continuen bloquejades i el vicepresident resta amagat al Kurdistan protegit per les autoritats d'aquell país, fet que també tensa les relacions entre xiïtes i kurds. Un bloqueig institucional més greu que el que es va viure la primavera i estiu del 2010, quan, encara sota la tutela americana, després de les eleccions del març, van ser incapaços durant gairebé mig any de pactar un govern i triar un primer ministre. I aquest bloqueig que pateix l'Iraq ha deixat en una situació precària els cent mil homes de la milícia sunnita dels Sahwa, coneguda com “els Fills de l'Iraq”, formada per antics insurgents, i promoguda pels Estats Units, que va aconseguir derrotar els grups d'Al-Qaida que dessagnaven l'Iraq amb atemptats. Ara aquest exèrcit ha deixat de cobrar el seu sou i molts dels seus comandament dubten de si tornar a la insurgència.
D'alguna manera està passant el que va preveure fa nou anys el llavors viceprimer ministre, el cristià Tareq Aziz, en una trobada amb els periodistes estrangers que érem a Bagdad, setmanes abans de l'inici de l'ofensiva anglonordamericana. Així, Aziz, davant de les intencions americanes d'imposar un nou règim a l'Iraq, va recordar que certament el país havia patit diversos canvis de règim i d'equilibris ètnics fets per la força al llarg de l'últim segle; però aquests canvis, quan havien estat imposats per forces estrangeres com ara el turcs i els anglesos, sempre havien fracassat i només s'havien consolidat si “eren els mateixos iraquians qui els lideraven”.
Ara sembla que, sense la tutela americana, lluiten per dissenyar el nou equilibri. Però les pressions estrangeres continuen, sobretot per la pugna entre àrabs sunnites i perses xiïtes que sacseja tot el Pròxim Orient i que tant té a veure amb el que passa a Síria, amb la minoria alauita, el domini xiïta del govern del Líban, la prova de força del primer ministre xiïta Nuri al-Maliki a Bagdad, i la pugna nuclear de l'Iran, que amenaça també les monarquies petrolieres quan diu que podria tancar l'estret d'Ormuz. I és que la retirada americana de l'Iraq ha coincidit amb el període de més inestabilitat a la regió. I aquest escenari no ajuda que els iraquians, amb més o menys morts, pactin el seu futur.
Darrera actualització ( Dimecres, 21 de març del 2012 02:00 ) 
Link de l'article al Punt Avui 

dimarts, 20 de març del 2012

TRAMUNTANA (ABANS MILITIA) NEGA SER RACISTA I XENÒFOBA I DIU SER INDEPENDENT DE PxC

COMUNICADO DEL CASAL TRAMUNTANA ANTE LAS FALSAS INFORMACIONES APARECIDAS EN DIFERENTES MEDIOS.                             
Ante las manipulaciones y tergiversaciones aparecidas en determinados medios de comunicación y ante los ataques mediáticos por parte de la extrema izquierda violenta, intolerante e inquisitorial, el Casal Tramuntana quiere exponer los siguientes puntos ante la opinión pública:


- El Casal Tramuntana es una asociación legalmente constituida, y todas las actividades realizadas se han realizado dentro del marco de la legalidad vigente.


-Nuestra asociación no es ni racista, ni xenófoba, ni violenta. El Casal Tramuntana denuncia la globalización y la mundialización como los agentes destructores de todos los pueblos e identidades del mundo. Proceso al que nos oponemos firmemente desde nuestras posiciones identitarias y de defensa de la identidad de todos los pueblos. En este sentido condenamos cualquier actitud racista y xenófoba.


-El Casal Tramuntana tiene un carácter eminentemente social, de denuncia de los desequilibrios producidos por el capitalismo liberal y de defensa de los derechos sociales de las clases más desfavorecidas.


-El Casal Tramuntana tiene una actividad fundamentalmente cultural, organizando periódicamente conferencias, en la que participan personas de diversas procedencias políticas, todos ellos con libertad absoluta para exponer sus puntos de vista, dentro de la cultura del debate y la tolerancia ideológica.


-El Casal Tramuntana ha realizado hasta día de hoy multitud de actividades culturales, deportivas y sociales, todas ellas desarrollándose con absoluta normalidad y sin el mínimo conato de violencia o racismo del que nos acusan sin ninguna prueba extremistas de izquierda y ciertos medios.


-El Casal Tramuntana se declara absolutamente independiente de cualquier partido político.


-El Casal Tramuntana seguirá adelante con su proyecto, realizando actividades culturales, sociales, deportivas y solidarias, y con su compromiso de luchar por un mundo mejor y más justo, oponiéndonos a las mentiras, el odio ciego, la manipulación, el hostigamiento y las amenazas que constantemente lanzan colectivos extremistas de izquierda contra todo aquel que piensa de forma diferente a ellos.


-El Casal Tramuntana estudiará emprender acciones legales contra quienes mientan, tergiversen o lancen calumnias sobre nuestra organización o cualquiera de sus miembros.

Barcelona, 20 de marzo de 2012
--------------------------------------
ALGUNES REFLEXIONS MEVES
 Davant d'aquest comunicat voldria dir que certament totes les associacions que compleixin la llei i no facin cap delicte tipificat en els articles 510 (incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius de raça, religió, origen, sexe...) i 607 (rehabilitació de règims genocides i justificació del genocidi) tenen dret a existir i a actuar. Penso que el nom que es va tria "Militia" i el perfil de les dues persones que havien de venir d'Itàlia,Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound de Roma, i Gabriele Adinolfi, fundador del grup “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, que va ser empresonat  per la seva presumpte implicació a l’atemptat de l’estació de Bolonya del 1980, fa que tingui els meus dubtes sobre la ideologia d'aquesta associació. Però és cert que aquestes dues persones, sigui quin sigui el seu passat, actuen avui a Itàlia dins de la legalitat. 
I pel que fa al ponent espanyol que havia d'intervenir a l'acte d'inaguració de gener, Enrique Ravello,  responsable de Relacions Internacionals de PxC, havia de parlar com a dirigent de l'associació cultural Genos, que edita la revista Europae (clica). I si mirem els qui escriuen a la mateixa, hi trobem alguna persona de l'antiga extremadreta negacionista, revisionista o minimitzadora de l'Holocaust. Certament el Tribunal Constitucional amb la sentència 235/2007 (clica)   va despenalitzar la negació del mateix. Despenalització que que jo vaig criticar i lamentar (clica) .
                  Iannone i Adinolfi
              
Pel que fa a la independència respecte a partits polítics, és un fet que Ravello és dirigent de PxC i les persones que van gestionar el lloguer del local estaven a la llista de PxC de L'Hospitalet, un dels quals és regidor. Potser sí que hi ha gent d'altres partits, però no em consta tret de l'ex candidat de la Falange Jorge Buxadé que va fer una conferència en el local (clica)   sobre la moralitat del sistema de partits. (Veure comentari de Buxadé sobre l'acte)
Reconeixent el dret a existir de qualsevol associació que respecti els drets humans i el marc legal, mostro només un dubte moral sobre el model que inspira al Casal Tramuntana. El model que tenen és la Casa Pound de Roma. Té aquest nom en memòria de Ezra Pound (clica), un escriptor nord-americà que estigué al costat d'Alemanya i Itàlia durant la Segona Guerra Mundial i feia propaganda en anglès en favor de l'Eix. I és aquí, on, sense qüestionar el dret de tothom a formar una associació cultural, mostro els meus dubtes: Em costa entendre que un intellectual americà pensés -durant la guerra i després de la guerra, quan es van conèixer moltes  coses-  que els joves americans que van morir a Normandia lluitessin en el bàndol equivocat.  Però acceptar qui pensa diferent forma part de la grandesa de la democràcia.
-------------------------
 NOU COMUNICAT DE CASAL TRAMUNTANA
Comunicat del Casal Tramuntana davant las falses acusacions sobre la nostra associació(21 de març de 2012)

Representants del Casal Tramuntana van exposar la seva problemàtica davant del president del Districte de Sant Martí, el senyor Eduard Freixedes i davant tot el Consell municipal del Districte de Sant Martí.

Davant les falses acusacions que grups violents i d’extrema esquerra com Unitat contra el Feixisme i el Racisme han fet sobre la nostra associació a entitats veïnals i d’altres associacions, ens hem vist obligats a recórrer a la màxima institució del districte per denunciar la persecució i agressions que ha patit tant el local com algun membre de l’associació.

En resposta a la presidenta d’una Associació de veïns del Clot, que comentava que membres d’ UCFR volen fer accions contra un centre q anomenen “nazi”, sense cap tipus de prova, ubicat al carrer Independència, tant Guardia Urbana com Mossos d’Esquadra han remarcat que tenen constància que el Casal Tramuntana està des de finals de Gener i que no tenen constància de cap queixa dels veïns i que des de la mateixa associació s’havia donat un pas per a la tranquil·litat dels veïns, comunicant la ubicació del local i invitant a Mossos d’Escuadra a accedir-hi, cosa que van fer: “Aquest pas diu molt en el seu favor” va comentar Guardia Urbana

Des de el Casal Tramuntana estem satisfets amb  la intervenció tant de Guardia Urbana com de Mossos d’Escuadra, així com la del Senyor Freixedes que ens ha donat l’oportunitat de defensar-nos públicament. Així mateix tornem a reiterar que s’estan estudiant les mesures legals a prendre contra varis “mitjans de comunicació” per la mala fe informativa i manipulació de la informació sobre la nostra Associació, així com a tota persona o grup de persones que tractin de desprestigiar-nos amb mentides i falsetats.

També es denunciarà a l’associació Unitat Contra el Feixisme i el Racisme per calumnies i a qualsevol dels seus membres (molts dels quals imputats en processos judicials) si continuen amb aquesta campanya de difamació o si promouen qualsevol acte que pugui tenir conseqüències per la integritat del local de l’associació o de qualsevol dels seus integrants.

Des de el Casal Tramuntana volem mostrar el nostre rebuig a les informacions que han aparegut darrerament a “mitjans de comunicació” d’àmbit local com BTV, a qui instem a contrastar les informacions abans d’emetre-les; així com d’altres “mitjans de comunicació” que en absolut han contrastat les informacions, encara que degut a la seva línea ideològica tampoc ho esperàvem. Per aquest motiu convidem a qualsevol persona o mitjà de comunicació que vingui de bona fe a interessar-se per les activitats de l’associació a que contacti amb nosaltres i explicar-li el que desitgi.

Atentament
Casal Tramuntana


diumenge, 18 de març del 2012

DIMITEIX EL CAP DE LLISTA DE PxC A SANTA COLOMA DE GRAMENET. Hi ha diferents versions sobre els motius reals de la seva renúncia

Ja és oficial que Sergio Palomo Chillerón, el cap de llista de PxC a Santa Coloma de Gramenet, on Plataforma va obtenir tres regidors, ha dimitit com a regidor.  El digital Gramenet 2.0 ha dit que ho fa per  les discrepàncies amb el número 2 de la llista, Juan Gómez Montero, que ha estat condemnat fa tres setmanes pel cop de puny que va donar l’11 de juny en acabar el Ple de constitució de l’Ajuntament, a un veí que protestava juntament amb altres persones per l’entrada de PxC al consistori. En aquell ple la socialista Núria Parlon va ser nomenada alcaldessa amb els vots de CiU, PSC i ICV-EUiA. 
Gómez, amant de les bronques al ple, m'ha desmentit avui mateix que la causa de la renúncia de Palomo siguin discrepàncies personals i polítiques, sinó el fet que Palomo pensa reincorporar-se a un projecte de cooperació internacional  i apostolat d'una organització religiosa a Colòmbia. Jo no he aconseguit parlar directament amb Palomo i no he pugut contrastar la informació de la que hi ha diverses versions, com que hauria estat el mateix Josep Anglada qui li hauria demanat o recomanat que dimitís per un tema personal i polític. El fet és que en els últims plens Gómez Montero havia desautoritzat a Palomo per estar poc crític amb l'alcaldessa Núria Parlon i el seu equip de govern.

                                                       Sergio Palomo
Palomo, que ja no va assistir al tens ple del passat 27 de febrer per "motius de salut”  (clica aquí), era el cap de llista i  President del grup municipal, mentre Gómez Montero era el  Portaveu. Palomo que havia militat al neonazi i supremacista Estado Nacional Europeo, anant de número 2 a la llista per Barcelona les municipals de 1999 i després va ser candidat pel GIL, partit de l'alcalde de Marbella, Jesús Gil, i ha viscut  llargues temporades a l’Àfrica i Amèrica del Sud a països com Zimbawe i Colòmbia –on es diu que tornarà ara-, fent apostolat catòlic i de cooperant.  Ara fa dos mesos en el Ple que es debatia el pressupost de 2012, la PxC colomenca va demanar que no es retallés la partida d'ajudes al Tercer Món i Cooperació Internacional de l'Ajuntament. Palomo ho justificaria dient que a qui s'havia de retallar els ajuts era als immigrants que són aquí, però en canvi se'ls havia d'ajudar allà per tal que no  haguessin de marxar dels seus països.
Probablement les properes setmanes també dimitirà el número 3 de la llista, Gerardo Esteban Serrano, que és l’únic regidor que viu realment a Santa Coloma. Segons PxC si Esteban Serrano finalment abandona serà únicament per motius laborals.
     
Moment en que Joan Gómez dóna un cop de puny als manifestants que l'increpen. Palomo és al costat

Com explicava fa uns dies, Juan Gómez Montero, també havia militat a Estado Nacional Europeo, i fa set anys va ser regidor de PxC a Manlleu, si bé vivia entre el Prat del Llobregat i  Vic, i viatjava sovint a Suècia on tenia la seva parella, cosa que dificultava la seva assistència als plens. En el meu llibre "Xenofòbia a Catalunya" explico que Juan Gómez va participar en el Primer Congrés de PxC celebrat l'octubre de 2002, i seria nomenat president de la Plataforma Juvenil de Catalunya.Un congrés constituent en el que van assistir-hi destacats membres de l'extremadreta franquista de Catalunya com  l'advocat Esteban Gómez Rovira o el subhaster Alberto Royuela amb els fils del qual Gómez Montero hi té molt bona relació. 

ACTUALITZAT A 19 D'ABRIL DE 2013
Sergio Palomo va continuar vinculat uns mesos a PxC, i manté amistat amb alguns militants i alguns regidor de PxC d'altres ciutats, però actualment ja no milita a PxC. No va marxar a fer apostolat a Colòmbia com es va dir quan va dimitir per justificar la seva renúncia, però la tasca docent i religiosa la fa a Barcelona, segons m'ha confirmat ell mateix. 


Sergio Palomo parlant amb el secretari de Relacions Internacionals de PxC, Enric Ravello, setmanes després d'haver renunciat a l'acta de regidor         



Candidatura d'Estado Nacional Europeo amb un símbol que recorda l'esvàstica. Palomo era el número 2

Al tenderol d'Estado Nacional Europeo a l'acte del 12 d'octubre de 1999 (?) a Barcelona, Palomo brazo en alto.
Sergio Palomo Chillerón, a la taula d'Estado Nacional Europeo


dissabte, 17 de març del 2012

EL CASAL TRAMUNTANA-MILITIA, CENTRE CULTURAL? FEIXISME DEL TERCER MIL.LENNI? O CENTRE DE L’EXTREMADRETA HISTÒRICA?

 
Aquest migdia ha tingut lloc a l’Espai de Lleure Educatiu el Clot, a la Plaça Joan Casanelles, l’assemblea convocada per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme per iniciar una campanya pel tancament del Centre Social Militia, ara dit Casal Tramuntana, ubicat a l número 333 del carrer Independència. Hi ha assistit un centenar de persones entre veïns, membres d’entitats i representants de partits polítics (sobretot d’ERC i ICV-EUiA) i altres grups de l’esquerra independentista. S’ha acordat convocar una concentració cassolada pel proper dissabte 31 de març a les 12 del migdia, i una manifestació pel 21 d’abril. Els representats d’ERC i Iniciativa al Consell del Districte han explicat les gestions que farien a l’Ajuntament sobre la legalitat de local, i grups de joves han manifestat el desig de fer més accions de pressió, si bé la majoria d’assistents recalcaven la necessita d’una resposta cívica, unitària i massiva.
Una hora abans de començar l’assemblea quatre furgonetes de la Brigada Mòbil (antidisturbis) del Mossos d’Esquadra s’han presentat a la cantonada de Rosselló amb Independència on han estat quatre hores. Els membre d’Unitat Contra el Feixisme eren coneixedors per mitjà de facebooks, que aquesta tarda-vespre s’havia convocat al local del Casal Tramuntana la celebració de la Festa de Sant Patrici.
  Com he comentat jo mateix en aquest blog, està per veure quin és el paper real que hi juga Plataforma per Catalunya en el Centre Militia-Casal Tamuntana. No em refereixo només a la vinculació amb el Casal de regidors de PxC com Alberto Sánchez, sinó, sobretot d’Enrique Ravello, responsable de Relacions Internacionals de PxC que estava implicat en l’organització dels tres actes que es van fer al gener a Barcelona, Castelló i Sevilla en els que havien de participar Gianluca Iannone i Gabriele Adinolfi.  
Ravello va participar a l’acte fet a Castelló el 14 de gener amb Adinolfi, i estava anunciat que intervindria a l’acte de Barcelona del dia 15 que, finalment es  va avançar al 14. Ravello s’anunciava que participava com a membre de l’associació Genos que edita la revista Europae. I si cerquem a internet l’últim número d’aquesta revista, veiem que la portada està dedicada al “Mundo Blanco” i a l’índex hi troben articles, a més dels de Ravello sobre l’Àfrica Austral,  un de l’ex membre de CEDADE Ramon Bau, que va ser condemnat per l’audiència de Barcelona per haver constituït a la llibreria Kalki un grup que imitava l’estructura simbologia i uniformes de les SS i que tenia com any cero la data de naixement de Hitler. Bau seria finalment absolt pel Suprem que no negava aquest fets, però va interpretar que el delicte d’incitació a l’odi, la violència i la discriminació només es feia si s’havia incitat a algú en concret i aquest ho feia. En el número actual també hi escriu Joaquín Bochaca, autor de llibres com “El Mito de los Seis Millones” que nega o minimitza l’Holocaust. 

No vull repetir aquí el que vaig explicar en un article anterior que vaig fer al blog sobre Militia, i l’experiència i model de la Casa Pound romana  (clica aquí) que volen importar amb els centres que obrien o ampliaven a Barcelona, Castelló i Sevilla. Només voldria afegir ara que des de 2007, quan l’ex dirigent del  neofeixista Moviment Social Italià, Gianni Alemanno, que es presentava pel la aliança de El Poble de la Llibertat, Alianza Nacional i Forza Italia, va guanyar les eleccions municipals, esdevenint alcalde de Roma, la Casa Pound va incrementar notablement les subvencions públiques i, conseqüentment, la seva capacitat d’acció i difusió del seu missatge definit com el feixisme del Tercer Mil·lenni.  
Si que torno a dir aquí que consideria totalment desafortunades, equivocades i contraproduents que es fessin accions violentes contra el local o les persones hi participen.
------------------------------------------------------------------------------------
              Comunicat del Casal Tramuntana fet públic el dimarts 20 de març:
COMUNICADO DEL CASAL TRAMUNTANA ANTE LAS FALSAS INFORMACIONES APARECIDAS EN DIFERENTES MEDIOS.
   Ante las manipulaciones y tergiversaciones aparecidas en determinados medios de comunicación y ante los ataques mediáticos por parte de la extrema izquierda violenta, intolerante e inquisitorial, el Casal  Tramuntana quiere exponer los siguientes puntos ante la opinión pública:
- El Casal Tramuntana es una asociación legalmente constituida, y todas las actividades realizadas se han realizado dentro del marco de la legalidad vigente.
-Nuestra asociación no es ni racista, ni xenófoba, ni violenta. El Casal Tramuntana denuncia  la globalización y la mundialización como los agentes destructores de todos los pueblos e identidades del mundo. Proceso al que nos oponemos firmemente desde nuestras posiciones identitarias y de defensa de la identidad de todos los pueblos. En este sentido condenamos cualquier actitud racista y xenófoba.
-El Casal Tramuntana tiene un carácter eminentemente social, de denuncia de los desequilibrios producidos por el capitalismo liberal y de defensa de los derechos sociales de las clases más desfavorecidas.
 -El Casal Tramuntana tiene una actividad fundamentalmente cultural, organizando periódicamente conferencias, en la que participan personas de diversas procedencias políticas, todos ellos con libertad absoluta para exponer sus puntos de vista, dentro de la cultura del debate y la tolerancia ideológica.
 -El Casal Tramuntana ha realizado hasta día de hoy multitud de actividades culturales, deportivas y sociales, todas ellas desarrollándose con absoluta normalidad y sin el mínimo conato de violencia o racismo del que  nos acusan sin ninguna prueba extremistas de izquierda y ciertos medios.
 -El Casal Tramuntana  se declara absolutamente independiente de cualquier partido político.
 -El Casal Tramuntana seguirá adelante con su proyecto, realizando actividades culturales, sociales, deportivas y solidarias, y con su compromiso de luchar por un mundo mejor y más justo, oponiéndonos a las mentiras, el odio ciego, la manipulación, el hostigamiento y las amenazas que constantemente lanzan colectivos  extremistas de izquierda contra todo aquel que piensa de forma diferente a ellos.
-El Casal Tramuntana estudiará emprender acciones legales contra quienes mientan, tergiversen o lancen calumnias sobre nuestra organización o cualquiera de sus miembros.

dimecres, 14 de març del 2012

TERRASSA, L’IMAM, VIOLÈNCIA MASCLISTA I SALAFISME


Sembla ser, pel que m’han confirmat des de diferents àmbits institucionals, que les proves de que l’immam de la mesquita del Doctor Pearson de Terrassa, Abdeslam Laarusi, va fer comentaris o explicacions en els seus sermons, justificant o legitimant la violència contra les esposes musulmanes pel bé de la família i garantir l’autoritat de l’home, són aclaparadores.
                                                      Abdeslam Laarusi
 Així doncs es tractaria d’un delicte tipificat a l’article 510 del Codi Penal. Aquest article diu textualment:

Artículo 510. 1. Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía, serán castigados con la pena de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses.

2. Serán castigados con la misma pena los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, difundieren informaciones injuriosas sobre grupos o asociaciones en relación a su ideología, religión o creencias, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía.

Ens trobaríem doncs amb un delicte de provocació a la violència per pertànyer a un determinat sexe que tindria el precedent de la condemna de l’immam de Fuengirola, Mohamed Kamal Mustafa, que va ingressar a la presó el 29 de novembre de 2004 per aconsellar en el seu llibre, com s’havia de pegar a les dones, si era necessari fer-ho (?????), sense danys físics durables, ni deixar marques. Kamal seria condemnat a 15 mesos de presó i una multa de 2.160 euros.
                              Mustafa Kamal, immam de Fuengirola
            Aquella condemna, des del meu punt de vista va generar reaccions ambigües de la majoria d’associacions islàmiques i va tornar a obrir el debat sobre si l’Alcorà va ser manipulat i ben traduït. Així per uns el versicle 4,34 de l’alcorà, diu:
A aquelles de les que temeu la seva desobediència, advertiu-les, tanqueu-les a les seves habitacions, pegueu-les”  Però per altres el verb àrab “daraba” no s’hagués hagut de traduir per pegar, sinó per separar-se, deixar-la o distanciar-se.
            La Unió de Centres Islàmics de Catalunya, branca catalana de la Unión de Centros Islámicos de Espanya (UCIDE) -clica- , que agrupa a la majoria de mesquites de Catalunya, a la que pertany la de Terrassa, va fer un comunicat recordant que rebutgen qualsevol interpretació que discrimini la dona o justifiqui el maltractament físic i psíquic.

            Evidentment, jo que sóc ateu, ni vull ni puc entrar en aquest debat sobre què hauria revelat o dit l’arcàngel Gabriel a Mahoma, i reconec que el que més m’allunya de l’Islam majoritari és el fet que visqui avui reclòs en el pensament màgic i en la negació de la ciència i als avenços del coneixement. Així, per exemple, considero nefast que es digui –o s’interpreti- que una dona que menstrua no pot tocar l’Alcorà per estar bruta o malalta. Pel que fa a l’accés de la dona a poder fer d’immam, els catòlics no són qui per donar lliçons de modernitat, i l’islam permet casar-se als immams i no hi ha tants casos de pedofília com a l’església catòlica (a falta de pan buenas son tortas...).També considero absurd que per la interpretació literal de l'Alcorà si durant el ramadà una persona ha de menjar per estar malalta o per estar embarssada, després hagi de dejunar i recuperar els dies perduts. També hauria de recuperar tot un dia, per exemple, si un cirurgià ha d'ingerir liquid i menjar alguna cosa a mitja tarda per estar al cent per cent donat que ha d'operar una pesona que ha tingut un accident. Aquest exemple l'he debatut amb amics musulmans i em dieuen, "Bé, que mengui d'amagat però oficialment no pot fer-ho donat que hauria de recuperar tot un dia sencer"
He lamentat  en nombrosos articles que l’Islam, que no té califa o autoritat des de 1924, quan es va abolir a Istambul la figura del califa, pateix aquesta dificultat d’acceptar públicament que moltes coses de l’Alcorà s’han d’interpretar d’acord als avenços de la ciència i la Declaració Universal dels Drets Humans.  http://www.jordipujol.cat/files/articles/XRius.pdf

I aquestes traves de l’Islam actual a reinterpretar l’Alcorà, mostren una actitud oposada a la que tenien els savis àrabs de fa segles a Còrdova o Bagdad que eren capaços de polemitzar debatre amb pensadors d’altres religions i filosofies. Em dol que molts pensadors islàmics no siguin capaços de relativitzar moltes coses dites a l’Alcorà, que a la societat beduïna del segle VII tenien el seu sentit i significaven un avenç, però no el tenen ara. Per exemple que es podien tenir fins a sis esposes, però que s'havien de tractar totes per igual, cosa que significava rebutjar i condemnar la marginació en la que quedaven les esposes de més edat front les mes joves, en una societat en que molts homes morien i llavors altres homes recollien a les que enviduaven i als fills. Potser aquest cas, la poligàmia, ja es rebutja de manera majoritària, però el que vull dir és que el que era acceptable llavors ara no ho té perque ser. Per a mi la contradicció més flagrant de l'Islam actual amb la modernitat és la no acceptació a la majoria de països islàmics del dret a canviar de  religió dels nascuts musulmans o que una dona musulmana no pugui casar-se amb un no musulmà (l'home musulmà si que pot fer-jo amb una cristiana donat que s'entén que porta la religió islàmica del fill o filla en el seu esperma. Aquest és un exemple del que dic que l'islam oficial és presoner del pensament màgic). 

 Però aquestes crítiques sobre la dificultat de l'islam per encaixar amb una societat de ciutadans on impera la llibertat ideològica -canviar de religió o deixar de tenir-ne i esdevenir agnòstic o ateu-, no té res a veure amb la islamofòbia que es mostra a tants llocs, posant dificultats a l'obertura de mesquites ni amb la criminalitzaació del col·lectiu. I la islamofòbia l'únic que aconsegueix és que les comunitats musulmanes tinguin una reacció defensiva identitària i es tanquin en elles mateixes dificultant la interculturalitat que volen moltes persones nascudes a famílies islàmiques. Així ho explicava fa un any i mig al Periódico (clica) 
            Tornant al cas de Terrassa, sembla per les proves aportades pels mossos, aquest immam hauria dit, i més d’una vegada, que es podia pegar a la dona pel bé de la família i l’autoritat de l’home.
            Potser sí que pot haver ajudat en la caiguda en desgràcia d’aquest immam la pugna interna que hi havia en el si de la comunitat islàmica de Terrassa pel control d’aquesta mesquita. Però membres d’altres associacions islàmiques han confirmat a persones amb qui he parlat que aquest immam justificava el maltractament a la dona per preservar l’autoritat de l’home. També m’ho han confirmat persones que han llegit l’informe dels mossos. El fet que formés part del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, que aquests anys ha fet d’interlocutor amb la Generalitat o que l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, digués que era una persona dialogant no nega que hagués dit aquests consells justificant la violència vers les esposes.
            I que hagi justificat el maltractament a les dones no es contradiu en que ell no pertanyi al cap corrent salafista pacífic, ni al moviment Tablig –que volen que es visqui com vivien els seguidors de Mahoma al Segle VII, ni, molt menys, a cap corrent que legitimi la violència política i religiosa. Sembla doncs que es tracta d’un immam tradicional que, pel que fa a les relacions home dona, agafa la interpretació tradicional de l’Alcorà i hauria fet unes declaracions que podrien ser constitutives de delicte tipificades a l’article 510 del Codi Penal. Ell mereix la presumpció d’innocència, però aviat la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació emetrà les seves conclusions, i si es confirma el que diuen les proves portades pels mossos, s’haurà d’aplicar la llei i castigar-lo.

diumenge, 11 de març del 2012

ARTICLE SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE MOIÀ AL TRIANGLE

Divendres vaig publicar al Triangle aquest article sobre la situació econòmica de l'Ajuntament de Moià, la dimissió de deues regidores, la sentència judicial de pagar les obres del carrer Castell de Clarà i la multa que recauria sobre l'actual alcalde i el regidor d'Hisenda. Dono la meva opinió i dic que s'han d'exigir responsabilitats.


Clica aquí per obrir pdf i llegir. Pots ampliar-ho a l'icona de la dreta

dissabte, 10 de març del 2012

MILITIA, ARA CASAL TRAMUNTANA ÉS AL CLOT-CAMP DE L’ARPA, PARLO AMB ELLS


Després de dos mesos de tota mena d’especulacions, fa uns dies vaig saber on està ubicat el Centre Militia, ara dit Casal Tramuntana, que es va inaugurar el passat dia 14 de gener. És al carrer Independència 333, una adreça del Clot-Camp de l’Arpa que ja voldrien per ells moltes associacions independentistes. I malgrat que es va dir que s’havien suspès els actes d’inauguració del 15 de gener, anunciats al facebook, sí que es van celebrar, però el dia abans, amb la participiacó de 150 persones, segons unes fons, i de només 50, segons altres. Jo m'inclino per creure que van ser poc més de 50.
A la inauguració hi havia de participar, juntament amb Enrique Ravello, responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya, dos membres del neofeixisme italià, Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound de Roma i del Blocco Studiantesco, i Gabriele Adinolfi, fundador del grup “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, que va ser empresonat  per la seva presumpte implicació a l’atemptat de l’estació de Bolonya del 1980 que va costa la vida a 80 persones. 
                           
                                     Interior del local
            El Centre Militia voldria emular l’experiència de la Casa Pound de Roma que lidera una xarxa de vint centres socials i esportius arreu d’Itàlia. Tenen una emissora de ràdio, una TV, revistes, quinze llibreries i bars a Roma, Perugia, Padua, Parma, Crotone, Nàpols i altres ciutats. La Casa Pound agafa el nom de l’escriptor nord-americà, Ezra Pound que el 1939 decidí afincar-se a Itàlia i des d’allà treballava i posava la veu a les emissions en anglès de les ràdio italiana i alemanya, en favor de l’Eix. Fan tasques socials com la de rehabilitació d'habitages per famílies amb dificultats econòmiques i ofereixen, sobretot, -penso que és el més important- una forta cohesió grupal als joves i no tan joves que s'hi impliquen. Joves que no els agrada el sistema econòmic i polític, i canalitzen el seu descontent a l'extrema dreta social revolucionària. Gianluca Iannone sempre repeteix que no és racista, només identari, “0% Racisme, 100 % Identitat” és un dels seus lemes i diu que participen en projectes de cooperació a Kenya, Birmània i Kosovo, a part dels que faria a Itàlia. Tot i això diu que impulsa el feixisme del Tercer Mil.lenni.  

                                Gianluca Iannone, a dalt i Gabriele Adinolfi, a baix
              El passat 13 de desembre Gianluca Casseri, un jove militant de la Casa Pound va assassinar dos immigrants senegalesos a Florència, i tot seguit es va suïcidar. Llavors, davant les acusacions que es van abocar cap a la Casa Pound per incitar a l’odi racial i la violència, Iannone va declarar que no era un militant sinó, només un simpatitzant, i va condemnar el crim. Un mes més tard Gianluca Iannone seria detingut per la seva implicació en un tiroteig, si bé la causa no està tancada i quedà en llibertat, fet que va impedir que vingués a Barcelona.
                                             
            La inauguració a Barcelona s’havia anunciat per Facebook on es va penjar a més del cartell, una foto en la que sortia el regidor de PxC de L’Hospitalet, Alberto Sánchez. Sánchez que, com altres membres de PxC, com David Parada, van posar a l’event de Facebook que hi assistirien. Llavors Josep Anglada va desautoritzar a Ravello i va dir que si regidors de PxC hi acudien, era a títol personal. Iniciativa per Catalunya va fer una primera pregunta al Conseller Felip Puig sobre aquest centre i la seva legalitat i la propera setmana en farà una altra.
                                            Enrique Ravello, amb ulleres, a un acte de PxC
            Malgrat que la revista Directa va publicar que es trobava en uns baixos del barri de Can Serra de L’Hospitalet, realment és a un entresol del carrer Independència al Clot-Camp de l’Arpa, prop de l’Hospital de Sant Pau i l’antiga fàbrica Damm.
            El local de 190 metres quadrats el va gestionar el regidor de PxC de L’Hospitalet, Alberto Sánchez, si bé va a nom de la número 10 de la llista de L’Hospitalet, Rebeca Berenguer. S'hi accedeix per una porta independent a la de l’escala de veïns. És una finca amb dos edificis que donen a dos carrers diferents. Els dos edificis comparteixen una terrassa amb piscina al pati de mançana. I el local té unes finestres que donen al pati de la piscina comunitari, que sovint obren per ventilar. Allà hi van instal·lar una antena parabòlica sense permís de la comunitat, fet que va generar malestar. Alguns veïns de les dues finques i d’algun establiment proper ja es van adonar de la peculiaritat d’aquesta associació cultural, i algun veí es va queixar també pels crits que se senten quan juga el Madrid i l’Espanyol.
                                                   
 Interior del local i porta del carrer

            Des del pati comunitari, si les finestres són obertes, es veuen les banderes que hi ha penjades, les taules i el futbolí.
            El local es va llogar al desembre, signant el contracte Berenguer, si bé van dir que eren una associació cultural d’un tipus diferent al que és realment. Paguen 700 euros al mes que són ingressats per separat (350 i 350) a les dues societats propietaries.

                       Quins actes expliquen han fet?

He tingut accés a les convocatòries d’alguns dels seus últims actes. Així en divendres 3 de febrer l’advocat Jorge Buxadé, que va ocupar el 1995 el setè lloc a la llista de Falange Española de la Jons a les eleccions municipals de Tarragona, i el 1996 el vuitè a la llista per Barcelona, i que com advocat de l’Estat va recórrer la consulta independentista d’Arenys de Munt, va fer una conferència, tal com anuncia ell en el seu blog:
Así que ahí voy yo, armado con mi ignorancia y unas cuantas consideraciones siempre tomadas de otros, mas sabios, a disertar sucintamente sobre los elementos o fundamentos Morales del sistema de partidos.
Para el que quiera y pueda a las 20 horas en calle Independencia 333 de Barcelona.
Gracias por adelantado a los que han cometido el desatino de invitarme y perdón igualmente por adelantado.
Saludos invernales  


 Jorge Buxadé

            El dissabte 25 de febrer van organitzar un torneig de joc “Evolution Soccer de la Play3" en el local. El diumenge 26 va fer una sortida a la Fageda d’en Jordà a Olot, sortint en diversos cotxes del del local a les 8 del matí.
El passat dissabte, 3 de març a les 11 van fer torneig de bàsquet 3x3 fora del local. I des del 2 de març mostren una exposició d’una fotògrafa barcelonina sobre la Setmana Santa sevillana, cosa que no vol dir, segons Rebeca Berenguer, que siguin cristians, donat que aquí hi gent que es creient i gent que és atea.
            Ahir el vespre, juntament amb Bertan Cazorla, de l’Agència Catalana de Notícies, vaig poder conversar amb Rebeca Berenguer i un altre membre de l’associació que va demanar que no es digués el seu nom. És va queixar de la persecució que patien, van dir que només eren un centre cultural i que, certament, els hi agradaven algunes coses de la Casa Pound: El treball cultural, les accions de solidaritat, la tasca identitària o la pràctica d’esport. No va negar les seves idees identitàries, però van dir que rebutjaven la defensa de la violència que podia haver fet la Casa Pound. De tota manera “si t’ataquen a tu o al teu fill, o al teu col·lectiu, com podia haver passat el 15-M, t’has de defensar, no?” va dir el membre de Tramuntana que acompanyava a Berenguer. Berenguer va dir que la Casa Pound era un moviment pacífic d’autoajuda de gent, molts en atur i amb necessitats. VAN RECALCAR QUE ELLS NO ES FICAVEN AMB NINGÚ, NO VOLIEN PROBLEMES, VAN DIR TAMBÉ HI VAN PERSONES AMB NENS PETITS I DONES EMBARASSADES  I QUE NO VOLIEN QUE ES FES RES QUE POGUÉS MOLESTAR ALS VEÏNS.
            Berenguer va reconèixer que les coses potser no havien començat bé, ella hagués preferit dir-li Identitaria, enlloc de Militia, però per votació es va triar Militia. Ara s’ha canviat el nom pel de Casal Tramuntana. Berenguer va voler desvincular PxC de la iniciativa i va reconèixer que l’impulsaven persones externes de PxC, algunes de l’àrea metropolitana, altres de municipis com El Vendrell
                 Alberto Sánchez, a la dreta, amb l'altre regidor de L'Hospitalet
Com jo he declarat a l’Agència Catalana de Notícies, que aquest matí ha donat informació gràfica d’aquest local, si només fos un centre social que aglutinés joves de l’extremadreta identària o neofeixista, per actes culturals o esportius, ens agradi o no les seves idees, estan dins del marc legal. Una altra cosa seria que això fos una manera d’aglutinar joves que fossin una cantera de militants de Plataforma per Catalunya però, també, seria legal. El que sí és cert és que PxC,  que va tenir bons resultats a les passades eleccions municipals a certs municipis del cinturó barceloní, no ha aconseguit arrelar a la capital de Catalunya. Personalment jo crec que aquí es juntarien dos interessos: el d'unes persones que volen potenciar un projecte com el de la Casa Pound per estendre el seu espai social, polític i cultural, i per altre ja li va bé a grups com Plataforma, que es creï una xarxa social per aquesta base de joves antisitema.
Per més  que Josep Anglada digui que no en sap res i desautoritzés a Ravello, i tot seguit digués que si hi anaven regidors de PxC, ho feien a títol individual, el que es cert és que encara que no parteixi de la direcció de PxC (Anglada a Vic), hi ha regidors i militants de PxC, que són els qui porten el vot de l’Àrea Metropolitana i altres ciutats a PxC, que estan implicats en el projecte. Regidors i militants que es van sentir molt molestos pels escàndols legals i judicials que es va veure implicat PxC a Vic durant la campanya de les eleccions general. Ningú qüestiona el lideratge d’Anglada, però el fet ara no hi hagi eleccions a la vista dóna un temps per consolidar tant la presència als municipis amb el treball als ajuntaments, com a nivell de base social, com podria ser el projecte de Militia, Casal Tramuntana.       
            Vídeo amb opinions meves a l'Agència Catalana de Notícies  
            Més informació, Agència Catalana de Notícies           

                 L’acte sí és va fer a Castelló el dia 14 de gener al matí.
L’acte sí que es va fer a Castelló, en un local municipal, i si bé no vindria Gianluca Iannone, sí que hi seria Gabriele Adinolfi. També hi va parlar Enrique Ravello. La regidora d’IU de Castelló, Carme Carreras denunciaria la col·laboració de l’Ajuntament en aquest acte i reconeixeria que l’ultra dreta s’organitzava a Castelló per mitjà de l’anomenat “Proyecto Impulso” 
                                                        Acte a Castelló amb Ravello parlant
A la seva web i al seu facebook trobem la crònica de l’acte a Castelló:
14 de Enero. Castellón. 10 de la mañana. Coches aparcando. Gente llegando con una sonrisa. Desde todas partes de España y, sobre todo, desde Castellón. Unos presentándose, otros ultimando los preparativos, muchos preguntándose cómo no nos habían conocido antes. Abiertas de par en par las puertas de Zona Cero, sede social de Impulso y un verdadero espacio de libertad al que no tiene acceso el autor...itarismo municipal. Sin censuras, sin mentiras, sin ostracismo. Con mucha ilusión. Todo preparado para presentar oficialmente Impulso en el marco del acto ‘Pensamiento y Acción’, tal y como estaba previsto.

Sobre las once y media de la mañana, cerca de cien personas se acomodan en Zona Cero y da comienzo la presentación del acto a cargo de los responsables de Impulso dando las gracias a todos aquellos que nos han mostrado su apoyo y colaboración y explicando brevemente los imprevistos surgidos en los últimos días. A continuación, se presenta el acto y damos paso a la primera intervención.

Enrique Ravello toma la palabra. Miembro de la Asociación Genos y colaborador de la revista Europae. Ravello empieza con una pequeña explicación de la actual crisis financiera, haciendo especial referencia al vampirismo de las agencias de rating. Orienta su intervención desde una perspectiva geopolítica, insistiendo en la necesidad de una Europa fuerte y soberana capaz de hacer frente a la finanza golpista que desprecia la soberanía popular y las democracias europeas. Finalmente, relaciona la teoría del fin de la Historia de Francis Fukuyama con la argumentación del ‘choque de las civilizaciones’ para desmitificar ambas incontestablemente.

Seguidamente, Gabriele Adinolfi coge el relevo de la mano de otro miembro de la asociación Genos para presentar por primera vez en España su libro Tortuga, l’isola che (non) c’è [Tortuga, la isla que (no) existe], editado recientemente en su edición castellana. Tortuga se presenta como una colección de pensamientos no conformes y descripciones imprescindibles para un espíritu crítico, una réplica a lo políticamente incorrecto. Tortuga, dedicada todos los hombres a quienes ninguna cadena arrebatará jamás la libertad. Tortuga es la isla de los corsarios, donde durante mucho tiempo se estableció, se consolidó y se mantuvo firme e independiente una estirpe de hombres aventureros y libres, una isla que (no) existe de verdad.

Tras su intervención, nos desplazamos a una cafetería cercana para comer y retomamos el acto sobre las cinco de la tarde. Gabriele Adinolfi nos pone al corriente de la actual situación en Italia, desmintiendo las falsas informaciones aparecidas en prensa. Los responsables de Impulso, por su parte, exponen los problemas surgidos en los últimos días. En primer lugar, hablan de las denuncias presentadas ante la policía en relación con varios ataques sufridos en Zona Cero perpetrados por grupos de delincuentes pro-banca, molestos por las acciones llevadas a cabo dentro de la campaña contra la emergencia habitacional. A continuación, hacen referencia a las falsas informaciones y calumnias aparecidas en prensa, y a las acciones legales emprendidas por parte de Impulso en ese aspecto. Finalmente, dejan constancia del atropello hacia el derecho constitucional de libertad de expresión encabezado por el Alcalde de Castellón, Alfonso Bataller, haciendo una exposición de los hechos y de las medidas legales tomadas al respecto.

Por último, tiene lugar la presentación de Sorpasso Neuronico a cargo de los responsables de Impulso y contando con la presencia del autor. Texto imprescindible para todos aquellos que aspiran a construir el futuro, un ensayo lleno de críticas constructivas e ideas nuevas.
Como colofón, llega por fin la parte central del acto: la presentación oficial de Proyecto Impulso.
Impulso no forma parte de ningún partido político, es una asociación.
Impulso no cabe dentro de ninguna definición política, se define por sus acciones.
Impulso no promete nada, pero aspira a todo.
Impulso no habla, hace.
Impulso está compuesto por jóvenes inconformistas que tienen mucho que decir, y lo dicen sin dejarse amedrentar por las presiones políticas o mediáticas.
Impulso es una asociación, un proyecto y un sentimiento.

       Es va desconvocar l’acte a Sevilla, però penso que sí es va fer
A Sevilla l’acte s’havia de fer el dia 27 de gener, però després de les denúncies de col·lectius socials, la convocatòria d’una manifestació en contra i la demanada del PSOE al Delegat del Govern perquè prohibís l’acte,  el col·lectiu ciutadà d'Amics de Casa Pound a Sevilla va anunciar que cancel·lava la trobada "privada" amb el president de l'associació de promoció social Casa Pound Itàlia, Gianluca Iannone, davant la "desproporcionada reacció injustificada" i davant el "temor per la integritat física "del propi Iannone i dels participants en la trobada.
   En una nota a la premsa, aquest col·lectiu assenyalà que havia decidit cancel·lar el viatge i la xerrada de Iannone a Sevilla i posposar-la per a una altra data futura.
   "Condemnem el racisme, la xenofòbia i la homofòbia, però també reivindiquem la llibertat d'expressió i de reunió, i creiem que les manifestacions d'associacions i col · lectius d'immigrants en els últims dies, tot i que tenen el seu legítim dret, no haurien d'anar contra un acte privat, pacífic, i en el qual en cap moment es farà apologia de res il · legal o ofensiu contra res ni ningú "
            Després d'insistir en el respecte pels valors democràtics, els organitzadors repetiren que la Casa Pound Itàlia “es relaciona amb la promoció social i el voluntariat de joves en tasques d'assistència humanitària internacional i lamenta les "innombrables falsedats" abocades, indicant que Iannone "no han estat acusats mai per delictes de racisme, xenofòbia o homofòbia, ni ha estat involucrat en tirotejos”  
Malgrat l'anunci que no es faria, crec que sí es va fer en un altre local amb la participació de Iannone.  
La trobada "privada" amb el president de Casa Pound Itàlia va ser difós a través de xarxes socials a socis i simpatitzants mitjançant unes invitacions, que "van ser extretes de les xarxes socials i publicades en diversos blog sense consentiment". Després de tenir coneixement, el col · lectiu va demanar la retirada, ja que pretenia que assistissin "només persones convidades expressament, pel que no es volia publicitat més enllà" del seu propi perfil de Facebook, restringit a socis i simpatitzants.
La Plataforma Sevilla Plural, sorgida a través de les xarxes socials arran de conèixer-se que a Sevilla s'havia de celebrar una trobada de la "ultradreta europea" va celebrar una manifestació el mateix 28 de gener per la tarda, tot demanat que calia "evitar qualsevol confrontació i donar una resposta pacífica i massiva per part dels ciutadans", a la vegada que demanava a la Fiscalia que actués per si l’acte constituïa algun delicte.Veure enllaç, mani Sevilla, clica
                                          La Casa Pound a Roma

divendres, 9 de març del 2012

DISSABTE AL MATÍ PENJO REPORTATGE SOBRE MILITIA-TRAMUNTANA

D'aquí unes hores penjaré un reportatge sobre el Centre Social Militia, ara dit Casal Tramuntana. 
He pactat amb els seus responsable no dir l'adreça d'aquest centre que es troba prop de l'antiga fàbrica Damm, al barri del Clot-Camp de l'Arpa Tampoc publicaré, si no ho fan altres mitjans, fotos que permetin identificar el lloc.
He parlat amb veïns, dos membres de l'associació i, juntament amb un altre periodista he recollit força.informació.
Em preocupa, però, que grups antifeixistes que intueixen on es troba, puguin actual de manera violenta contra aquest local. Ells han insistit que "som gent normal, que tenim les nostres idees i ens trobem per xerrar, fer cursos de cuina veure el futbol -segons el veïns se senten més crits quan juga el Madrid i l'Espanyol- i fem excursions com la del diumenge 26 a la Fageda d'en Jordà"
"Se'ns identifica amb la Casa Pound d’Itàlia, i estem d'acord amb algunes coses d'ells com el treball cultural i amb joves, però amb altres no, com per exemple l'exaltació de la violència" 
Sobre la immigració han dit que "primer cal donar de menjar als nostres fills, als de casa i si sobra als altres, però primer als nostres fills" Han insitit que no són racistes, que són solidaris i volen fer una donació a la Fundació Josep Carreras, i a ONGs.
Han desmentit estat vinculats a PxC, si bé el local va a nom d'una persona que va anar de número 10 a una lllista de PxC.
Inicialment en votació es va aprovar el nom de Centre Militia, si bé altres preferien que es digués "Casal Identitari" Ara, després de la polèmica per la inauguració del 15 de gener -feta de fet el 14-, han canviat el nom pel de Casal Tramuntana.



dimecres, 7 de març del 2012

PxC, ENTRE VIC I MILITIA

                                     
Josep Anglada va tornar a mostrar en el Ple de Vic del passat dilluns una actitud força educada que contrasta amb la bel·ligerància que tenia ella fa un any i tenen els regidors novells de L’Hospitalet, Santa Coloma (aquest no seria novell en haver-ho estat abans a Manlleu), Mataró o Sant Boi.
            Tret dels comentaris de la regidora Marta Riera i de Juan Carles Fuentes, PxC va estar molt tranquila i Anglada continuà, com en el Ple anterior, molt traquil. Fuentes ocupa el lloc de Josep Maria Paré, empresonat per estafa, tot i que Fuentes ha estat condemnat per la falsa octaveta. La sentència encara no es ferma i té dret a ser regidor. Fuentes va polemitzar amb l’alcalde per qüestions de procediment i Marta Riera rebutjà el Pla anual de Cooperació al Desenvolupament, que destinarà 67.600 euros a projectes a l’estranger. Així Riera va dir que si "a Ghana continuen passant gana amb tot el que si destina vol dir que o es perd pel camí o algú....”Amb qui si es va ficar Anglada va ser amb els sindicats, en el debat sobre la reforma laboral, que els acusà de corruptes, acusació que ha fet que UGT es plantegi denunciar-lo per difamació i injúries
Amb la que està caient sobre les presumptes irregularitats del president de CDC de Vic, Josep Maria Matas, a l’Associació Catalana de Municipis (ACM), i pels 195.000 euros que l’empresa del llavors regidor de Vic, Xavier Solà, va facturar a l’ACM, el millor que pot fer Anglada és estar-se callat i esperar que els altres s’enfonsin. Per si no n’hi havia prou, en el Congrés d’UDC de Vic de la setmana passada, Vila d’Abadal va ser derrotat per Ramon Espadaler –el noi de la benzinera de Sant Quirze- i es dubtós que Duran Lleida es deixi esclafar per Vila d’Abadal en el proper congrés d’UDC.
            Cal recordar que el 2007, l’alcalde de Vic, d’Unió, Jacint Codina no volia a la llista a Xavier Solà, de CDC, de qui no es fiava pels seus negocis i per la seva xerrameca als bars, i va dir que si Solà anava a la llista ell plegava. CDC i UDC pensaven que no tindria valor de fer-ho, va plegar i UDC va anar a buscar in extremis a Barcelona a Vila d’Abadal per encapçalar la llista.
            
                                          Militia, ara Casal Tramuntana
            Doncs mentre la classe política vigatana perd crèdit, Anglada es frega les mans i espera. Ara hi ha tres anys sense eleccions i PxC vol consolidar els seus regidors i la seva base social. I mentre des de Vic es demana als regidors que provenen de l’extremadreta patriota espanyolista que moderin el seu discurs, es deixa que alguns regidors de PxC del Baix Llobregat, el Maresme i el Barcelonès participin amb Enrique Ravello en el projecte del Centre Militia que s’havia d’inaugurar el passat gener.
            Militia, ara anomenat Tramuntana, segueix el camí de la neofeixista Casa Pound italiana com a centre cultural antisistema que vol aconseguir militants joves. PxC oficialment no en sap res, (clica aquí)  però alguns dels seus regidors hi participen, i si el projecte qualla, quan arribin les eleccions segurament faran campanya per PxC.
            El fet que Ravello, responsable de relacions internacionals de Plataforma sortís anunciat com un dels oradors, amb Gabriele Adinolfi, fundador del grup italià “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, i de Gianlucca Iannone,  va fer que Anglada digués que PxC no hi tenia res a veure i si algú hi anava era a títol personal. Regidors de PxC com David Parada, de Sant Boi, i Alberto Sánchez de L’Hospitalet havien posat al seu face que hi anirien i, fins i tot, Sánchez,  sortia a una foto que es va publicar del nou local. El setmanari La Directa va dir que Militia estava en uns baixos del barri de Can Serra, informació que va haver de desmentir en no ser certa (clica). Ara Militia que està operativa fa mesos ha canviat el nom pel de Tamontana i sembla que el local no està a L’Hospitalet. Juraria que està a Barcelona en una adreça que ja la voldrien per ells la CUP o ERC. Potser m’equivoco?
                                            Els 5 regidors de PxC a Vic