LA GOVERNABILITAT DE SALT DESPRÉS DE TORRAMADÉ

----------------------
ACTUALITZAT DILLUNS A LES 16 HORES: 
TORRAMADÉ DEIXA TEMPORALMENT TOTS ELS CÀRRECS A UDC, ENCARA NO HA DIT SI DEIXA LA DIPUTACIÓ O SI DELEGA TEMPORALMENT A UN ALTRE REGIDOR (COM HA FET EN BUSTOS A SABADELL) L'ALCALDIA (Llegir notícia a Diri de Girona, clica) 
Ara a les 17 hores fa roda de premsa a la Diputació.
---------------------------------------- 

Segons la premsa gironina, CDC ha donat un ultimàtum a UDC (clica per llegir) per tal que aparti la propera setmana a Jaume Torramadé de la presidència de la Diputació. La reunió de dimarts de l'executiva d'UDC de les comarques gironines haurà de prendre alguna determinació, més enllà de com avanci el procés judicial per extorsió presentat per Torramadé contra la presidenta d'UDC de Salt i assessora seva a la Diputació, Minerva Amador, i les denúncies de Minerva Amador cap a Torramadé per agressió sexual en el sopar de regidors i miltants de CiU de Salt acompanyats de l'alcalde de Bescanó (CDC) i vicepresident de la Diputació, la nit del 8 de gener en un restaurant de Girona, previ a l'acte de "despenjada" de cartell de campanya de les 12 de la nit.

Recordem que Torramadé denúncia Amador per exigir-li 50.000 euros sota l'amenaça de denunciar-lo per reiterats tocaments sexuals en el sopar; acte seguit Amador explica que l'agressió es va produir, la va veure tothom i havia pactat amb Torramadé no denunciar-lo i acomiadar-se de la Diputació a canvi del 50.000 euros (el sou de dos anys), però quan tot ja estava a punt, Torramadé la denuncia a ella. 

Llavors tres regidores de Salt fan una roda de premsa en la que llegeixen un comunicat signat pels 7 regidors de Salt que eren al sopar amb Torramadé (tots menys Fco Honrado), per Xavier Soy i per altres militants, negant-ho tot. 

Però dimarts és Josep Maria Amargant, Cap de Protocol de la Diputació, qui no només confirma les agressions, en un article  titulat "Quina nit la d'aquell dia" publicat al Diari de Girona i ampliat després a uns demolidores declaracions a Ràdio Girona (clica per escoltar) sino que detalla els tocaments a Amador i afirma que els va patir també una altra persona, que sembla que seria una de les regidores que van fer a roda de premsa. A l'article al Diari de Girona i en declaracions a la ràdio explica com Torramadé li demana que negocii una sortida que eviti l'escàndol i la fi de la seva carrera política, cosa que ell fa, es reuniex amb una Minerva que plora i tremola i manifesta la por a Torramadé i haver d'aturar al marit d'Amor que vol trencar la cara a l'alcalde i president de la Diputació. Però el mateix Torramadé denunciant Amador als mossos evita que arribi a bon port i fa que tot esclati quatre dies abans de les eleccions.

 Amargant confirma que Torramadé li va explicar què va passar, que alguns dels comensals també, i com el convergent Xavier Soy comentava els tocaments a les dues senyores com si fos la retransmissió d'un partit de futbol. Aquell vespre, una hora més tard, ja a l'acte de campanya de CiU, Torramadé en estat etílic faria comentaris grollers de tipus sexual cap el cap de llista per Girona, l'alcalde de Figueres, Santi Vila que reconeix des de fa anys la seva opció sexual. 

Al marge del que trigui en plegar Torramadé de la Diputació i la celeritat o no del procés judicial, Torramadé continuarà sent alcalde de Salt, i si per les declaracions als mossos, al jutjat i a la premsa d'altres testimonis o inclús d'alguns que va signar la declaració a la premsa negant-ho, que en seu judicial o policial han reconegut que els fets sí que van passar tal com diu Amargant i Amador, la qüestió és com queda la governabilitat de Salt.  

L'alcalde pot plegar per voluntat pròpia o per moció de censura, però hi disparitat d'opinions sobre si caldria el vot d'11 regidors o n'hi hauria prou si plega per pròpia voluntat, malaltia, sentència o ingrés a la presó, si ha de de ser el següent de la llista que va obtenir més vots populars. CiU en té 9 i obté sovint la majoria gràcies els dos ex-PxC. També acostuma a votar-li a favor Felip Gil, l'únic del PP. Hi els 6 del PSC, grup encapçalat per l'exalcaldessa Iolanda Pineda, els 2 d'Independents per Salt (CUP), i Maria Osuna, l'única

COMENTARI D'AMOR A LA CARTA A EL 9 NOU

El 9 Nou publica avui un comentari sobre "Amor a la carta". D'altra banda amb motiu de la novel·la i per parlar de les querelles que m'ha posat PxC per Xenofòbia a Catalunya i valorar les eleccions i la situació a Vic, m'entrevisten al 7 Dies de El 9 TV. Penjaré l'entrevista de TV dimecres quan es pengi a la xarxa.

Obrir pdf de El 9Nou i llegir comentari, clica 

 

Clica aquí al link per veure entrevista "7 Dies" de El 9 TV, minut 59 fins al final

Article a El Triangle, ISRAEL DESUBICAT EN EL NOU ESCENARI DEL PRÒXIM ORIENT

 

Clica per obri PDF primera pàgina i llegir
Clica per obrir PDF segona pàgina i llegir
Clica per obrir PDF tercera pàgina i llegir

Avui publicdo aquest article a El Triangle

                       ISRAEL, DESUBICAT EN EL NOU ESCENARI 

Xavier Rius

Reconeixen la majoria d’escoles de psicologia i psiquiatria que aquells que foren maltractats quan eren nens, si no fan net de les ferides, és molt probable que repeteixin en major o menor mesura els comportaments agressors dels que van ser víctimes. Sense generalitzar, justificar ni trivialitzar, és un fet que molts maltractadors adults, de petits, van ser maltractats i, per més que se’ls vulgui fer veure que ara ells són els agressors, neguen i justifiquen front els altres i, també davant d’ells mateixos els seus actes sense sentiment de culpa ni capacitat d’autocrítica. Això es pot aplicar també amb matisos al comportament de certs pobles o col·lectius que van ser maltractats. Els radicals serbis justificaven els assassinats i crims als Balcans, en nom del que havien patit els seus avis, sense ser conscients que els agressors eren ells, o l’estat d’Israel que tanca en guetos i aboca a l’exili a la població autòctona –musulmana o cristiana— de Palestina, seguiria fil per randa aquest patró.

Aquesta dificultat d’autocrítica del nen maltracta li impedeix sovint comprendre els canvis que es produeixen el seu entorn. Canvis que en Pròxim Orient a causa de les anomenades primaveres àrabs, les noves potències emergents, els nous lideratges de Qatar, Turquia i Egipte i, també, el paper dels Estats Units amb Obama reelegit president fan que tot el paradigma hagi canviat.

I a la vista del que com reaccionat Israel després de l’acceptació de Palestina com estat observador no membre de l’ONU, ingrés que ha estat aplaudit també per Hamas, cosa que significa de facto que els islamistes de Gaza accepten l’existència del mateixa Israel, sembla que l’estat jueu ha respost com si res no hagué canviat.

Respon amb més càstigs caps els palestins amb la decisió d’ampliar els assentaments de Ma’ale Adumim a l’Est de Jerusalem, cosa que dinamita l’única solució raonable –dos estats- que garantiria la seva pròpia existència d’Israel, i tanca encara més en el gueto als palestins. Així amb l’ampliació de les colònies i assentaments a l’est de Jerusalem fins el riu Jordà dividiria definivament en dos les parts de Cisjordània que controla l’Autoritat Palestina, fent inviable territorialment l’estat i les fronteres que ha reconegut l’ONU. I amb la decisió de congelar els traspàs de fons als palestins, fruit dels seus impostos, que representen el 50% del pressupost del govern palestí, Israel ofega encara més la població civil palestina.

 Israel es torna a posar en contra de la comunitat internacional, fins i tot d’aquells que, com els Estats Units, no van votar a l’ONU l’ingrés de Palestina com a observador. Si fa un any, quan Palestina va ser admesa a la UNESCO, els Estats Units es van posar al costat d’Israel retirant temporalment la seva aportació econòmica a l’organisme internacional, ara, tot hi haver votat en contra, Mark Toner, portaveu del Departament d’Estat dels EUA lamentava que l’ampliació de les colònies donat que complicava els esforços per reiniciar les negociacions directes de pau. Recordem que Hillary Clinton es va implicar molt fa tres setmanes per desactivar el conflicte amb Gaza que semblava que anava desembocar amb una nova invasió de la franja, mentre els islamistes llançaven ja míssils que arribaven a Tel Aviv i Jerusalem, deixant Clinton que Egipte jugués un paper important en la desactivació de la crisi. Una crisis que es tancava amb el compromís de Hamas de no atacar Israel i d’Israel de posar fi a l’ofec a la franja.

Però Israel, enlloc d’aprofitar el vot contrari dels Estats Units a l’ingrés de Palestina com a observador per la necessària negociació, desafiant Washington, decideix castigar als palestins, sense ser conscient que tot ha canviat i si fracassa ara el procés de pau, potser ja serà massa tard per aconseguir el futur de dos estats. I llavors, donat que Palestina ha estat reconeguda per l’ONU, podrà denunciar la potència ocupant, Israel, a la Cort Penal Internacional.  

                        QUÈ SIGNIFICA “ESTAT OBSERVADOR NO MEMBRE” ?

   Fins ara l’Autoritat Palestina disfrutava dels reconeixement internacional com a part del conflicte i representant legítim del poble palestí, poden participar com a “part” a totes les conferències internacionals sobre el Pròxim Orient

Es fa difícil aventurar què representarà en la pràctica ser admès com estat no membre. Hi estats de facto com Kosovo –que controlen el seu territori—, o com la República Àrab Saharauí —que no el controla—, que no tenen aquest estatut a l’Assemblea General de l’ONU, però tenen ambaixades arreu i expedeixen passaports vàlids pels estats que els han reconegut. La diferència substancial, en la que gairebé tothom està d’acord, és que ara l’Autoritat Palestina, amb el territori reconegut de les fronteres de 1967, podrà denunciar a Israel a la Cort Penal Internacional pels fets que passin en el futur. I sense cap mena de dubtes, encara que no hi hagi de moment cap nou enfrontament armat, els càstigs col·lectius de la població civil que aplica Israel serien motiu d’una denuncia a la Cort Penal.

            Però més enllà d’aquest accés a la justícia internacional es fa difícil saber les conseqüències d’aquest reconeixement donat que no es pot comparar Palestina amb les altres dos estats observadors que tenen el mateix status. L’un és el Vaticà que només té un minúscul territori d’unes hectàrees a la ciutat de Roma. Però és un territori que va ser respectat fins i tot durant la Segona Guerra Mundial i expedeix passaports. L’altra cas, desconegut i estrany, és l’Ordre de Malta, creada el Segle XI, sense territori, però que el 2004 va obtenir de l’Assemblea General un estaus idèntic al del Vaticà, té seient a l’Assemblea General de l’ONU, expedeix passaports i està subjecte al dret internacional.

                    ELECCIONS A ISRAEL, EL PES DELS COLONS

Però tornant al que deia en començar l’article, Israel, a un mes de les eleccions en les que sembla que Benjamin Netanyaju tornarà a guanyar, anunciant l’ampliació de les colònies els líders israelians no han entès els canvis substancial haguts al Pròxim Orient els últims dos anys. Els colons que surten de casa armats amb llicència de disparar qualsevol palestí, són l’exemple més clar d’aquest poble maltractat que en base a uns fets dels que el palestins no en van ser responsables –l’Holocaust- i a un suposat dret diví a posseir una terra, dificultaran la consecució d’un futur en pau. Els líders israelians van analitzar malament les conseqüències d’unes decisions polítiques que Israel creia que afavorien Hamas i al conflicte permanent, però ara per ara, ha beneficiat al president palestí Mahmud Abbas.

              Certament l’alliberament d’ara fa un any de mil presoners palestins de Gaza i Cisjordània a canvi del soldat Gilad Shalit, pactat entre Hamas i el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va ser una victòria de Hamas. I portes enfora també ho va ser la visita de fa dos mesos de l’emir de Qatar, Hammad Bin Khalifa al Thani a Gaza. Això va ser interpretat per Israel com a mostres de la debilitat de l’Autoritat Palestina d’Abbas. I afavoria d’una manera o altra a Hamas i la seva dinàmica d’acció reacció com estratègia per desactivar tot el procés de pau derivats dels moribunds Acords d’Oslo

Aquesta estratègia li va anar bé a Israel a partir de setembre de 2000 quan Ariel Sharon amb la seva visita a l’Explanada de les Mesquites desencadena la Segona Intifada que trenca tot el procés d’Oslo que havia permès el retorn d’Arafat i la creació del govern palestí a Ramala. I si de les cendres de la primera guerra d’Iraq havien nascut els Acords d’Oslo, després de la guerra d’Iraq de 2003 vindria l’anomenat Full de Ruta que fracassaria i tindria l’últim intent amb la Cimera d’Anàpolis de 2007 que havia de concloure un any després amb la creació d’un estat palestí que tenia dins seu ja 250.000 colons. Una cimera que se celebrava gairebé després que Hamas hagués guanyat legítimament les eleccions legislatives, amb l’unitat palestina trencada i Hamas controlant la franja.  

            Però ara les coses han canviat. No només pel poder del president egipci Muhhamad Mursi, la Turquia islamista d’Erdogan i de la cada cop més poderosa Qatar. Sinó perquè la comunitat internacional i els països àrabs s’han adonat que calia reforçar més que mai l’Autoritat Palestina, després que Hamas ha demostrat tenir capacitat de bombardejar Jerusalem i Tel Aviv. Sorprenentment la capacitat de foc de Hamas ha reforçat Abbas. I Al Fatah i Hamas han anat aquestes últimes setmanes de la mà. Per primera vegada les banderes grogues de Fatah celebraven la victòria palestina al costat de les verdes de Hamas pels carrers de Gaza en retirar Israel les tropes de les fronteres de Gaza, de la mateixa manera que l’acceptació de la Palestina de Mahmud Abbas a l’ONU –amb les fronteres teòriques de 1967— i el govern i parlament de Ramalà, era celebrat també com una victòria a Gaza.

El fet que hagin passat ja les eleccions americanes donen a Obama i Hilary Clinton més llibertat d’acció. Els nous actors d’Egipte, Turquia i Qatar marquen un full de ruta totalment nou, sigui quin sigui el final del conflicte sirià i els pols que es viu dins d’Egipte per la deriva islamista de la Constitució que proposa Mursi. I si Israel rebutja ara l’existència d’un estat palestí negociat, amb Jerusalem capital dels dos estats, amb l’excusa que Palestina, tot i reconèixer Israel, no el reconeix com “estat jueu”, no només Palestina, amb seient podrà denunciar a la Cort Penal, sinó que potser ja serà massa tard per nous processos de pau. I l’única realitat serà que per més colons armats amb fusells que hi hagi a Cisjordània, demogràficament els palestins més tard o més d’hora seran majoria.

TORRAMADÉ RIMA AMB MENTIDER, PERÒ NO ÉS UN ACUDIT, i els regidors que per por a qui s'anomena "L'home de les tenebres" van negar el fets, també serien responsables d'encobriment d'un delicte sexual si és cert el que diu J M Amargant

Després que el Vicepresident de la Diputació (Xavier Soy) i 7 regidors de CiU de Salt (tots menys l'alcalde i Fco Honrado que no va anar al sopar) signessin un document presentat per tres regidores (dones sensibles contra les agressions sexuals!!!!) dient que la denúncia d'agressions sexuals de la nit de 8 de novembre a la presidenta d'UDC de Salt i assessora de l'alcalde de Salt, perpetrades en el sopar previ a la despenjada del cartell de campanya, fets per Jaume Torramadé (UDC) i president de la Diputació de Girona, eren falses, avui el cap de protocol de la Diputació J. M. Amargant confirma que les agressions a Amador van existir. Així el Cap de Protocol explica que Torramadé li va demanar que pactés una sortida honorable i diu coses com que "vaig haver de parar els peus al marit de la senyora Amador que li volia trencar la cara a Torramadé". Quan ja s'havia pactat indemnitzar a Amador que deixava la Diputació amb 50.000 euros (el sou de dos anys) Torramadé trenca el pacte i denúncia a Amador als mossos per extorsió. Acte seguit el Vicepresident de la Diputació, Xavier Soy (CDC) que era al sopar del dia 8 amb els regidors de Salt on es produeixen els tocaments o agressions sexuals, signa amb 7 regidors de CiU de Salt que aquestes agressions no van existir.
Segons persones que van presenciar després del sopar a les 12 de la nit l'acte de "penjada" del cartell de campanya, Torramadé, en estat que semblava etílic hauria fet cometaris grollers al cap de llista de CiU, l'alcalde de Figueres, Santi Vila i hauria tornat a assetjar a Amador.

 Jaume Torramadé, alcalde de Salt que amb mi es va comportar com un mentider multireincident.

 Robert Fàbregas, ex militant del PSC, ara de CDC, regidor i Director de Les Bernardes. Fàbregues que segons directrius de Torramadé no va signar l'autorització per tal que jo pogués presentar el llibre  "Xenofòbia a Catalunta" a Salt a causa d'uns actes inexistents (i ho vaig haver fer a St Eugènia a Girona sense que C Puigdemont posés cap impediment) Ell va acompanyar a Minerva Amador a casa d'ella després de les presumptes agressions o tocaments fets per l'alcalde. Dies més ell tard signaria també el comunicat dient que els tocaments sexuals no havien existit.(Actualitzat a 14 de desembre: El Diari de Girona confirma que Amador va intentar que Fàbregas la protegís en diferents moments i que ell -com ja vaig explicar jo fa dies- la va acompanyar en el seu cotxe (clica per llegir Diari de Girona del 14 de desembre)  , però Fàbregas també signaria després la declaració que tot era mentida.
Si el que ningú no nega és que Torramadé al sopar al restaurant El Teatret semblava estar en estat etílic i en aquest estat es va dirigir amb comentaris homòfobs cap el cap de llista Santi Vila, com va conduir el cotxe fins a Salt?

 Carabellido, Fuster i Pàmies, les tres regidores que llegirien la declaració dels regidors de CiU (except F Honrado que no era al sopar) i de X. Soy negant els fets Clica i escolta l'audio de la roda de premsa on "com a dones sensibles a la violència de gènere" neguen rotundament els fets en nom dels 11 assitents als sopar que signen la declaració
.(Comunicat en que tres regidores neguen els fets en nom de tots els regidors i l'alcalde de Bescanó
Comunicat de J M Amargant confirmat que Torramadé li va demanar ajuda per tapar els fets que sí van passar
DECLARACIONS A RÀDIO GIRONA DEL CAP DE PROTOCOL DE LA DIPUTACIÓ QUE DIU QUE TORRAMADÉ, EL VICEPRESIDENT SOY I ELS 9 REGIDORS DE CiU MENTEIXEN NEGANT L'ASSETJAMENT SEXUAL A M. AMADOR  (SÓN DEMOLIDORES!)

 Comunicat del PSC de Salt que demana que els 7 regidors que van signar que eren falses les acusacions d'agressió sexual i els alcaldes de Salt i Bescanó haurien de dimitir, clica 

FRGAMENTS DE L'ESCRIT DE J M ARMAGANT, CAP DE PROTOCOL DE LA DIPUTACIÓ:
....Quan entro al seu despatx, l'espectacle era una seqüela de la pel·lícula La nit dels morts vivents, amb l'alcalde totalment abatut mig estirat al sofà, amagant-se la cara amb el braç, que quan se'l va apartar ensenyà els ulls vermells i plorosos i al seu costat asseguda la Sra. Pórtulas, totalment desencaixada. El que primer faig és preguntar-li què ha fet i ell per resposta comença a autoinsultar-se i a demanar-me que l'ajudi per sortir d'aquesta situació que li pot costar la seva carrera professional i política. Pregunto si el cap de gabinet, Sr. Ferran Padró, està al corrent i contesta que no, aleshores dic a la Sra. Pórtulas que li digui que vingui per tal d'explicar-li i quan ens quedem sols m'admet els fets i em suplica que l'ajudi i textualment em diu "quina senyora voldrà entrar a la meva consulta si aquests fets surten a la premsa". Li dic que ànims i torna a insultar-se a si mateix pel seu mal cap.Entra el Sr. Padró, li explico el cas i quan acabo li pregunto què en pensa i diu que no sap què contestar. Arribats a aquests punts, pregunto al Sr. Torramadé si ha parlat amb la Sra. Amador per tal de disculpar-se i arreglar-ho i contesta que no i que ho preparem amb el Sr. Padró. Li pregunto si té el telèfon i tot seguit li truca i concretem una trobada per les 18 h a la cafeteria Viena de Salt. Quan arribem la Sra. Amador es posa a plorar tota l'estona i a tremolar, li diem que es calmi i que jo personalment em comprometo que el Sr. Torramadé es disculparà amb ella ja que m'ha dit que està totalment disposat a fer-ho... 

....Arribats aproximadament a l'hora de les postres (la nit desl fets)  i mentre alguns d'ells sortien al carrer a fumar, hi va haver una mena de canvi de cadires de manera que la Sra. Amador va quedar asseguda just al costat del Sr. Torramadé, que segons testimonis del sopar (tenen noms i cognoms) que m'ho explicaren així com altres que són coneixedores del que va passar ja que els ho varen comentar alguns dels comensals, el Sr. Jaume Torramadé, en avançat estat etílic, va començar els tocaments a la Sra. Minerva Amador i a una altra senyora. És sorprenent, doncs, que personatges com el Sr. Xavier Soy, vicepresident de la Diputació (conspicu personatge tal i com el va definir el Sr. Miquel Roca en el seu moment ara fa una colla d'anys) i assistent al sopar, tingui la barra de signar i declarar públicament que no va passar res quan ho explicava en veu alta rient en el decurs del sopar com si estigués radiant un partit i que ell mateix va explicar-me els fets amb pèls i senyals...
 ....Resumint, aquesta és la cronologia personal de tot aquest embolic que estic vivint en primera persona i que vaig intentar reconduir per encàrrec directe del Sr. Jaume Torramadé, tot i la traïció i engany de què he estat objecte per part d'ell, espero que s'esclareixi ràpidament pel bon nom de la Diputació de Girona, que no es mereix com a institució, dirigents que per la seva actuació personal la deshonren.
Perquè recordi, Sr. Torramadé, que vostè com a bon democratacristià hauria de saber que hi ha un manament que contundentment diu: no diràs fals testimoni ni mentiràs i que Minerva és la deessa de les tècniques de guerra alhora que unes postres molt populars aquests dies en l'àmbit polític gironí: consisteix en un borratxo i una tetilla que té un començament molt dolç i un final molt amargant.
J.M. AMARGANT, CAP DE PROTOCOL DE LA DIPUTACIÓ

 TORAMADÉ  ES VA COMPORTAR AMB MI COM UN MENTIDER MULTIREINCIDENT

Quan jo vaig anar parlar per primera vegada amb Jaume Torramadé (Unió Democràtica de Catalunya) l'agost de 2010, llavors exalcalde i cap de l'oposició, li vaig preguntar per les mentides i rumors al voltant de la immigració que van córrer per Salt durant la campanya electoral de juny de 1999, en la que els socialistes perdrien les eleccions i ell es faria amb l'alcaldia. Va ser una trobada en la que jo li desgranava els rumors de l'any 1999 sobre els suposats tractes de favor que que els socialistes donaven als immigrants i l'havien beneficiat, sembla a ell, a guanyar les eleccions. Sorprenentment, quan ja portaven dues hores xerrant, i ell havia de marxar, em va demanar tornar a quedar la setmana següent com així vam fer.
 Llavors no imaginava que jo seria una de les persones que denunciaria públicament com CiU de Salt, difondria  mentides (tant ell com l'actual regidora F Carabellido) i se servirien dels facebooks per tenir durant tota la campanya de les municipals de 2011 totes les falsedats, amb fotonotícies falses que creava, penso, PxC sobre la macromesquita salafista més gran d'Europa que l'alcaldessa Iolanda Pineda hauria autoritzat a Salt.
Jo vaig avisar a Torramadé d'aquest fet, i no ho va treure del seu Facebook durant la campanya ni després de la mateixa. Quan en el Ple de juliol de 2011 l'exalcaldessa li pregunta quantes llincències de culte s'han donat a l'anterior mandat, i la regidora del govern diu que cap, llavors Pineda (veure el vídeo, 1 hora 27 minuts) li retreu per què ha tingut la notícia falsa penjada vàries vegades al seu Facebook durant tota la campanya. Llavors Torramadé, mentint un cop més va dir que quan jo l'havia avisat ho havia eliminat, fet que és mentida.     

Al minut 1h,27m  Torramadé menteix de nou quan diu que ell no és responsable del que li pengen al seu facebook i que quan jo el vaig avisar, ho va eliminar (Minut 1h 27m). Mentre PxC recollia signatures deia, "mireu si és veritat que fins i tot està als Facebooks del Torramadé i la F Carabellido...)

Fent el llibre Xenofòbia a Catalunya vaig saber que quan Salt esclata el febrer de 2010, Torramadé com a cap de l'oposició, li demana a la llavors alcaldessa Iolanda Pineda (PSC), que governa amb ERC, que faci fora ERC del govern i que el nomeni a ell tinent d'alcalde d'urbanisne. Torramadé amaga que està imputat pel presumpte cobrament de 300.000 euros per una requalificació (terrenys de la Gassol). Requalificació de terrenys que a finals de l'anterior mandat (primer semestre de 2007) en que Torramadé (CiU) governava amb ERC, els republicans li van aturar en no veure-ho clar. Com Pineda no accepta expulsar ERC i donar urbanisme a Torramadé, passa el que passa.

Després quan al maig de 2010 se signa el conveni per l'esponjament o ARU (enderrocar blocs del barri Centre i reubicar als llogaters i propietaris en d'altres, tal com s'ha fet a tants barris sobreedificats de Vic, Manlleu, Terrassa o Barcelona) Torramadé, que havia proposat aquesta mesura anys abans convoca actes denunciant que la gent quedarà al carrer. Quan la ministra Beatriz Corredor i el conseller Baltasar van a Salt són insultats pel carrer per gent animada sembla per... 

Quan el jove Oscar Cruz mor després d'una baralla el març de 2011, Iolanda Pineda va a donar el condol al tanatori  a la família i amics, però no va a l'enterrament. Cruz diu a l'hospitalt que la sang que porta "és del moro amb el que m'he pegat", no es considera la seva ferida al cap greu, que li netegen i a les dues hores ell, cansat d'esperar marxa a casa. Un dia més tard moriria a casa a causa de la punxada que li havia fet al front el jove colombià  amb qui es barallà. El digital Tot Salt fa un editorial, escrit pel marit de la nova Delegada Territorial de Joventut: "Algú ho havia de dir!" culpant Pineda de tot i animant a uns fets la nit de 21 de març que acabaran amb un intent d'entrar violentament a l'Ajuntament i a sota casa l'alacadessa crits de "puta, zorra i assessina!" A diferència de la resta de partits CiU no fa cap comunicat de condemna dels fets ni Torramadé truca a Iolanda Pineda a donar-li el seu suport. Sí que farà declaracions lamentant els fets que a mi em van recordar els laments de Herri Batasuna quan ETA matava un regidor del PP o PSOE.

Aquella mateixa nit del 21 de març jo vaig ser amenaçat al carrer i vaig enviar un missatge a Torramadé dient que s'havien de condemnar els fets i em va respondre que ho faria. Però ni ell ni CiU de Salt no ho van creure prou important com redactar cap comunicat o trucar a l'alcadessa i donar-li el seu suport.
L'endemà un alt càrrec de la Generalitat em pregunta qui ha organitzat la manifestació i es fa creus en veure el vídeo de més d'una hora que Tot Salt el penja a youtube el marit de la Delegada de Joventut amb amb tots els insults a l'alcaldessa per un fets de la que ella no n'era responsable (una mort en una baralla i una possible negligència de l'hospital)  

Quan presento Xenofòbia a Catalunya a Girona, en no deixar-me fer-ho Torramadé i Fàbregas a Salt, el digital Tot Salt, informatiu saltenc (dirigit pel marit de la nova delegada territorial de Joventut de Girona, subvencionat de nou per Torramadé) qualifica el meu llibre de "pamflet antisaltenc de l'amic de Josep Anglada i defensor d'exalcadesses indefenses...".
 L'ajuntament de Salt em va dir que no es podria presentar el meu llibre a Salt en estar col·lapsats els espais públics de Salt a causa dels inexistent actes de cinquè aniversari de la Biblioteca de la Coma Cros. Torramadé amb mi es va comportar com un mentider multireincident. 
Jo li vaig dir: "a algú que està imputat per un suposat cobrament per una requalificació no li convé mentir com tu has fet amb mi vàries vegades..."  
El fet és que Torramadé se n'havia sortit de  moment de l'escàndol de Caixa Girona en relació la seva peculiar hipoteca (clica) , del tema de la Gassol (clica), de tantes  i tantes coses i ha estat aquesta presumpta agressió sexual a la seva assessora i dirigent d'UDC davant de regidors de CiU i l'alcalde de Bescanó i Vicepresident de la Diputació, que ho van negar en un document. Ara el seu cap de protocol explica amb pels i senyals els fets...   
 COMUNICAT DEL CAP DE PROTOCOL CONFIRMANT ELS FETS (CLICA)

Mireu com qualificava Tot Salt el meu llibre. aquells dies Torramadé com a president de la Diputació donaria 3.500 euros a Tot Salt dels romanents no gastats l'any 2011

Foto notícia - Salt divers

Rius presenta el seu llibre que el dedica a l’ ex-alcaldessa Iolanda Pineda i a Saida Benchallal mediadora de Salt

[04-11-11] 
Dins de la roda de presentacions del seu llibre “Xenofòbia a Catalunya” ahir a la tarda el periodista de Barcelona Xavier Rius el presentava a Can Ninetes a Santa Eugènia. La presentació, que en un principi s’havia de fer a Salt, finalment es va haver de fer Girona perquè, segons Rius, l’ajuntament de Salt no li va facilitar cap espai argumentant que no n’hi havia de disponibles degut als actes de celebració del 5è aniversari de la Biblioteca de Salt.
L’autor, que va ser presentat per el periodista del Diari de Girona Jesús Badenes, situa el començament del llibre l’any 1992 i parla de tot el procés de l’arribada de la immigració a Catalunya fent èmfasi en les poblacions de Salt, Vic, Manlleu i Badalona fins a l’actualitat.
Rius dedica una gran part del llibre als greus aconteixements polítics i socials que Salt va patir els darrers anys  2010 i 2011 . En aquests capítols Rius agafa molt de protagonisme en la vida de Salt ja que es reuneix amb polítics, veïns, associacions d’immigrants, assisteix als plens i fins i tot arriba a fer de pont per intentar restablir diàlegs amb algunes parts en desacord amb la ex-alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda (PSC), arribant a ser el seu confident. Xavier Rius dedica aquest llibre a dues dones de Salt, l’ ex-alcaldessa Iolanda Pineda i Saida Benchallal mediadora de Salt.
Obsessió i compassió.
Tot i que Rius diu que aquest llibre no va en contra de Convergència i Unió ni de Salt, Rius mostra una obsessió molt crítica amb l’actual alcalde de Salt, Jaume Torramadé, i una compassió desmesurada per l’ex alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, la qual, afirma Rius, va ser objecte d’un complot per desprestigiar-la políticament durant el seu mandat. En aquest suposat complot es trobarien diverses entitats i partits polítics com CiU, GPS, Moviment Anti-Aru, TotSalt.cat, empresaris saltencs, així com la Baronia de SAS i un ampli repertori de noms i cognoms de veïns i veïnes que, sense esperar-s’ho, han vist els seus noms impresos.
TotSalt.cat ---------------------------

 ERC, PSC, PxC i Gent x Salt demanen dimissions (clica i ves a Diari de Girona)
.PSC, ERC, PxC i Gent x Salt demanen dimissions, mentre ara per ara la CUP calla (????)
Comunicat d'IPS-CUP del 7 de desembre, clica 

PLATAFORMA RESPONSABILITZA A LA PREMSA DE LA DAVALLADA ELECTORAL I L'ACUSA D'HAVER DONAT COBERTURA A LA CUP A LA QUE QUALIFICA DE "PROETARRA, VIOLENTA I ANTISOCIAL" . La regidora vigatana de la CUP, G Rieradevall nova diputada, PxC baixa a la Catalunya Central i la ciutat de Barcelona, però puja a St Coloma i L'Hospitalet (actualitzat dilluns 3) I ANGLADA DÓNA SUPORTA A VILA D'ABADAL QUE DEIXA UDC

El Consell de Presidència de Plataforma per Catalunya reunit ahir dissabte va analitzar ahir els resultats de les eleccións i segons el comunicat fet públic aquesta matinada "valora positivament que PxC hagi tornat a aconseguir més de 60.000 vots en unes eleccions no municipals, i que hagi tornat a ser la primera força extraparlamentària de Catalunya, per davant d'algunes formacions com SI que si tenia representació parlamentària i que ha pogut participar en tots els debats"  En el mateix comunicat es lamenta que PxC "no compta ni amb el suport ni amb l'altaveu que suposen els mitjans de comunicació que veten reiteradament a la formació identitària i que han donat més veu fins i tot a un partit antisocial, violent i proetarra com la CUP".

El consell reconeix malgrat tot que "no s'ha aconseguit l'objectiu marcat per la formació que era el d'aconseguir representació parlamentària, el nostre partit es va crear per solucionar els problemes reals del poble, l'atur, la immigració, la corrupció, els beneficis dels polítics a la banca o les retallades en sanitat i educació.  Aquest fet ha propiciat que el partit es quedés fora de l'eix central de la campanya, ja que aquestes eleccions, gràcies a la cortina de fum del Sr.Mas, es van convertir en un trist  plebiscit entre Catalunya i Espanya, o viceversa, i no en unes eleccions a l'ús, esperem que el poble no pagui car el resultat que ha tornat a col·locar en bona posició a partits que es dediquen a retallar drets socials i laborals a les classes mitjanes i humils de el país".

Segons el comunicat "aquesta ha estat la millor campanya de la història de PxC, que ha trepitjat més carrer que mai i que ha tingut un èxit sense precedents en tots els actes de campanya que ha organitzat el partit, arribant a concentrar unes 700 persones a l'acte central al CCIB de Barcelona". 

 Cal recordar que en contra del que en contra del que havia informat setmanes abans PxC,  (clica per llegir notícia a Alerta Digital)  Marine Le Pen no va participar en cap dels actes de campanya de PxC, amb qui com explicava jo mateix aquí al blog, mantindria importants discrepàncies pel radicalisme i el discurs d'Anglada (clica)   

En el comunicat PxC (llegeix comunicat sencer)  diu que "s'ha fet una forta autocrítica en alguns aspectes i es reconeix obertament que no hem sabut transmetre a la població el nostre posicionament clar i contundent en el tema que ha marcat la campanya" i dóna les gràcies als afiliats i simpatitzants de PxC i especialment "a tots els interventors i apoderats, especialment als companys de PxL  arribats de la resta d'Espanya". Aquesta vegada, però, segons fons de l'extrema dreta, el suport que va rebre des de fora de Catalunya no va se econòmic com fa un any a les eleccions generals que van sufragar les furgonetes que en aquesta campanya no s'han deixat veure per Catalunya. Tampoc ha tingut el suport de Gerard Bellalta, que fa dos anys va aportar l'Angladamòbil, i ara ha creat una nova associació política.

El comunicat no diu res de l'anunci que va fer sis dies abans de posar el càrrec a disposició del partit. 
 .

PERD MOLT SUPORT A LA CATALUNYA CENTRAL, BAIXA A BARCELONA CIUTAT, PERÒ PUJA A L'HOSPITALET, SANTA COLOMA, MATARO...

Recordant els resultats, a nivell d'exemple a la demarcació de Barcelona fa dos anys va treure  57.381 vots, un 2,45% sense tenir regidors ni grups estructurats a molts dels municipis on mig any després  tindria regidors. Ara amb regidors treballant -o intoxicant- dia dia al carrer i als ajuntaments ha tret 51.449, un 1,89%.  A Vic fa dos anys va baixar dels 3.000 de les municipals de 2007 a 1.006, un 5, 82%. Però ara n'ha tret només 523, un 2,71 %. Veure resultats a Vic, clica

A Tot Catalunya PxC, treu 60.142 vots, un 1,65%, front el 75.134, un 2,40% de fa dos anys, i obté el pitjor resultat aclaparada per les despeses de quatre campanyes electorals en dos anys. La davallada de vots de PxC a Osona també ha sigut significativa (mira resultats) 

A Barcelona ciutat ha baixat en vot i percentatge clica, però la pèrdua no ha sigut tan gran a ciutats de l'Àrea Metropolitana i ha pujat a L¨Hospitalet  on ha incrementat els vots, 3.914 (un 3,51%) front els 3.695 (un 3,94%) de fa dos anys. (Ves als resultats comparats)  . També ha pujat a Santa Coloma de Gramenet, (clica) cosa que reforçaria certs sectors de PxC, els més joves provinents de l'extremadreta dels anys 2000 o actual i més espanyolistes (Ex Moviment Patriòtic Català, Brigadas Blanquiazules, Batzegada, Democracia Nacional, Estado Nacional Europeo, Casal Tramuntana...). A Mataró on tenen 3 regidors també ha pujat PxC en comparació amb les catalanes de fa dos anys, i aquest cop no sembla que hagi estat a costa del PSC, que ha incrementar lleugerament els vots, sinó més aviat de votant nou i de CiU (Clica), És interessant l'anàlisis que fa el periodista mataroní, Joan Salicrú, (clica per anar al seu blog) 
Cas interessant és el de Sant Boi de Llobregat (mira resultats ) on és regidor de PxC David Parada (també provinent de l'extremadreta dels anys 2000, encara que ell ho matitza), Secretari d'Organització del partit, i Plataforma puja. Però governant PSC i Iniciativa, el PSC puja una mica, en comparació a les passades autonòmiques, i Iniciativa puja un 80% els seus vots, mentre CiU baixa molt.

De moment PxC ja ha anunciat també que participarà a la manifestació del 6 de desembre, dia de la Constitució, "España somos todos-Espanya som tots". 

                NOVETATS A  VIC (actualitzat dilluns 3)

 Foto de Georgina Rieradevall de la "antisocial, violenta i proetarra" CUP, segons PxC

Aquestes eleccions porten diverses novetats a Vic, lloc d'origen de PxC, on Anglada ha obtingut els seus pitjors resultats en unes eleccions. Així, Josep Maria Vila d'Abadal, l'alcalde d'UDC, ja no serà diputat, i diu que no es vol tornar a presentar a l'alcaldia, (i ha anuciat que deixa UDC) fet que forçaria a UDC a buscar un cap de llista (potser el regidor Arimany), i la regidora de la CUP, l'advocada, actriu i diplomada en Educació Social, Georgina Rieradevall, serà diputada al Parlament. Rieradevall va anunciar durant la campanya que, seguint les directrius de la CUP de no acapara càrrecs, deixaria l'acta de regidora si aconseguia l'escó. Jo personalment, penso que s'ho hauria de repensar i continuar a com regidora a l'oposició a la capital d'Osona. 
Sembla que Jacint Raurell del PSC no es tornarà a presentar i a ERC hi hauria la pugna -ara per ara educada- entre Joan Ballana i Joan López per encapçalar la llista d'ERC. Iniciativa també canviarà de cap de cartell que serà l'Arnau Martí. L'Anglada sempre s'ha beneficiat de la debilitat de les pugnes internes a les candidatures vigatanes i de caps de cartell poc consolidats. 
           (actulitzat dilluns 3 de desembre)
      Sorprenentment Josep Anglada ha fet un twitt solidaritzant-se amb Vila d'Abadal que deixa Unió ,  i més a més ha estat present a la roda de premsa que l'alcalde de Vic ha fet avui dilluns explicant que deixa UDC per haver frenat Duran Lleida el projecte independentista de CiU i haver-se oferit a mediar per restablir ponts amb el PP. És el mateix Anglada que deia dissabte que dóna suport a la manifestació del dia 6 "España somos todos"?

  Anglada, que ha baixat a la meitat de vots a Vic en comparació amb les passades eleccions catalanes, donant suport a Vila d'Abadal a la roda de premsa d'avui al costat dels regidors de CiU. (Foto: Osona.com)

EL MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO RECONEIX HAVER FORMAT PART DE LA CANDIDATURA HARTOS.ORG 

Tal com explicava fa uns dies, finalment no es va admetre per manca d'avals la candidatura del Movimiento Social Republicano (MSR), però que alguns membres seus formaven part de les llistes d'Hartos.
En aquest comunicat de valoració de les eleccions admeten haver format part de les llistes d'Hartos (clica) :

"Por nuestra parte, hemos concurrido a elecciones con Hartos.org, plataforma de distintas formaciones políticas mayoritariamente de tipo local e independiente. El programa de mínimos de esta Plataforma se basaba en la denuncia de los privilegios de los políticos, del sistema electoral tan injusto –que beneficia con más diputados a los grandes partidos de forma no proporcional- , los abusos de la banca y la partitocracia instalada que beneficia a los lobbys capitalistas mientras recortan en sanidad, educación y pensiones. 11.675 votos avalan la labor y el esfuerzo realizado, sin subvenciones, sin los mismos espacios electorales que se ceden a los grandes partidos, sin más medios que la voluntad y el esfuerzo, por lo que, valoramos de forma muy positiva el resultado obtenido, así como la participación de nuestro Movimiento en esta Plataforma.

Hemos realizado campaña activa con toda la buena voluntad de hacer piña con los catalanes implicados en cambiar la política catalana y española. Como siempre los talibanes del “antifascismo” han aparecido en la campaña, son aquellos que, como los hollywoodienses “cazafantasmas”, dedican su tiempo a la obsesión enfermiza de denunciar todo lo que haga el MSR, demostrando su intolerancia hacia lo diferente y hacia la libertad de conciencia y expresión.

Caer en la trampa de estos impositores del pensamiento único, como algunos han hecho, es caer en la trampa del Sistema que se dice combatir, es apoyar a los grupos violentos que vomita el propio sistema para evitar su caída, es impedir que los que de forma honesta y sincera luchamos de verdad por nuestro Pueblo quedemos fuera del marco electoral."

COMENTARIS I ENTREVISTES D'AMOR A LA CARTA A LA XARXA RÀDIO (ANTIGA COM) I ENTRE HORES DE RÀDIO QUATRE

Entrevista d'avui dijous al programa Entre Hores de Ràdio 4, sobre la novel·la "Amor a la carta" amb Rosa de Diego i Paola Callieri

Clica aquí i ves al minut 28 i següents, clica

Fragment entrevista que em fa l'Oriol Puig a La Xarxa
Escoltar part de l'entrevista a la Xarxa (emissores locals i antiga COMRàdio), clica

O

ON COMPRAR "AMOR A LA CARTA":

Pots trobar segur la novel·la a Alibri, (antiga Herder, Balmes Universitat) a ABACUS de L'Hospitalet i a Perutxo de L'Hospitalet. També és ja a vàries de les botigues de La Central (Raval i c Mallorca), Proa (Rosselló 212), Llibreria Catalònia, Rnd St Pere, 3, i aviat al FNAC, LLibreria 22 de Girona i altres ABACUS). També a la llibreria Grau de Moià.

 

 Imatges i crònica de la presentació a Barcelona, clica

Fragment comentari de l'Agència Catalana de Notícies, clica

Comentari del llibre a El Periódico, clica 

 Comentari a l'agenda de El Periódico 

Informació a L'Hospi.cat, clica 

PxC BAIXA MÉS QUE MAI. ANGLADA POSA EL CÀRREC A DISPOSICIÓ DEL CONSELL DE PRESIDÈNCIA DE PxC, i a Badalona el PP d'Albiol queda tercer (PSC recupera la primera força, segon CiU que perd molt i havia guanyat fa dos anys)

Després dels mals resultats electorals d'ahir (vull dir pel ells...) Plataforma ha fet aquest comunicat anunciant que Anglada posa el càrrec a disposició. PxC baixa de vots de PxC, comparant amb les anteriors catalanes, tant a Osona com als llocs de l'Àrea Metropolitana i altres ciutats on ara teni grups consolidats i regidors.
 

A nivel d'exemple a la demarcació de Barcelona fa dos anys va treure  57.381 vots, un 2,45% sense tenir regidors ni grups estructurats a molts dels municipis on mig any després  tindria regidors. Ara amb regidors treballant -o intoxicant- dia dia al carrer i als ajuntaments ha tret 51.449, un 1,89%.  A Vic fa dos anys va baixar dels 3.000 de les municipals de 2007 a 1.006, un 5, 82%. Però ara n'ha tret només 523, un 2,71 %. Veure resultats a Vic, clica
A Tot Catalunya PxC, treu 60.142 vots, un 1,65%, front el 75.134, un 2,40% de fa dos anys, i obté el pitjor resultat aclaparada per les despeses de quatre campanyes electorals en dos anys. Fa dos anys li va deixar diners el FPO austriac, fa un any va aportar o recaptar els diners l'advocat José María Ruiz Puerta (defensor de Pedro Varela i de la causa de Manos Limpias contra Garzópn pels crims del franquisme i ex presidnet de CEDADE) En Gerard Bellalta que en anteriors campanyes li cedia l'"Anglada Mòbil" també va deoxar PxC fa cinc mesos.

També analitzaré la baixada de CiU a Badalona del 31% de fa dos , al 19% d'ara, la victòria del PSC, que havia quedat segon fa dos anys, i el fet que el PP d'Albiol, malgrat pujar en vots, queda tercer com l'any 2010 que va obtenir el 17,66% i ara obté 17,75%. Iniciativa puja força, tot i quedar en quart lloc. El que està clar és que al PP no li interessava saccejar la immigració donat que ells governen ara a Madrid i eren conscients que el discurs dur d'Albiol podia reforçar a Anglada. I  a CiU, afortunadament, el discurs de l'Àngel Colom s'ha imposat al de Duran i Lleida. Quan Duran deia el que deia, acabava beneficiant PxC,

    Resultat de Badalona, clica

              COMUNICAT DE JOSEP ANGLADA

Benvolguts companys,

Abans de res us vull agrair-vos la vostra fidelitat cap a la meva persona. També us vull agrair l’esforç i el treball que heu dedicat i seguireu dedicant al projecte de Plataforma per Catalunya que de ben segur es veurà recompensat en futures eleccions.

Des del primer dia que es varen convocar les eleccions, tenia clar que no eren unes eleccions per nosaltres, però hi havíem d’anar. Tot hi no havent entrat al parlament, crec que hem aguantat força bé, 60.000 vots són molts vots i tornem a convertir-nos amb la vuitena força política més votada de Catalunya i la primera força extraparlamentària.

Cop a president de Plataforma per Catalunya, cap de cartel d’aquestes últimes eleccions, com a màxim responsable de campanya  i no havent assolit els objectius que ens havíem proposat, poso el meu càrrec a disposició del Consell de Presidència, del Consell Executiu i dels 67 regidors de Plataforma per Catalunya.

De nou us torno agrair la vostra fidelitat i el vostre treball, i que sapigueu que en tindreu sempre a la vostra disposició.  

Rebeu una forta salutació.

Josep Anglada i Rius

President de Plataforma per Catalunya (PxC) 







 

Sembla que un cop més PxC s'allunya de la possibilitat d'entrar al Parlament. Fa dos anys quan va estar-hi a prop, ho va fer amb Anglada com a cap de llista. El lideratge d'Anglada, amb la seva capaciatat comunicativa, i les seves sortides de to que tan mal fan al partit.
Fa tres anys, van entrar a PxC alguns membres destacat de la candidatura de Montserrat Nebrera per liderarar el PP, que van deixar el partit després de ser derrotada Nebrera.
Així a finals de 2009, poc després que nebrera marxés del PP, amb el seu número 2 de la llista per liderar el PP, l'advocat ultracatòlic, Joan Garriga, i el notari també membre de l'Opus Dei, Santiago Gotor, que havia pugnat de la mà de Nebrera a liderar el PP barceloní, van mantenir diferents converses amb el dirigent de PxC, Miguel Ángel Chiquillo, per estudiar la seva entrada a Plataforma X Catalunya. Ingrés que en el cas que formalitzés, Nebrera hauria de tenir un lloc destacat de cara les eleccions catalanes de 2010, de número 1, davant d'Anglada, o de 2 darrera Anglada. En aquell moment PxC estava mancada d'una segona cara pública o número dos.
Un cop sondejat el terreny pels ex populars Gotor i Garriga, la proposta es tractà en un sopar a casa   de Nebrera a Sant Just, al que van assistir més a més d'Anglada, la regidora de Vic i Secretària de Presidència, Marta Riera, Chiquillo, el notari Gotor i l'advocat Joan Garriga.
I si l'entrada de Nebrera a PxC no va cuatllar, no va ser per les discrepàncies de Nebrera al discurs xenòfob, populista, i islamòfob al que es creia que es podia arribar a un acord si Anglada moderava una mica els seus arguments. Va ser per la negativa d'Anglada de cedir-li el número 1, i per desconfiança d'uns cap els altres.
Nebrera no va veure clar sumar-se al projecte de PxC de número 2 per la complexitat de la persona d'Anglada i el seu entorn, mentre Anglada i els seus rebutjaven que Nebrera anés en primer lloc, però tampoc tenien clar posar de 2 a una persona com Nebrera que, si entrava de diputada, ben aviat faria ombra al líder que podria quedar eclipsat.

Qui sí va entrar a PxC va ser Joan Garriga que va passar a formar part dels òrgans de direcció, durant un temps el Consell de Presidència, en altres el Consell de Campanya i en altres el Consell Executiu. Chiquillo també entraría a Plataforma.  A aquelles eleccions catalanes  de 2010 Nebrera va fer la candidatura socialpopulista personalista i anti casta, que de les poques coses que es recorda ara, és aquell vídeo suposadament sexual que acabava amb si Nebrera deixava caure o no la tovallola i es mostrava nua. Alternativa de Govern, va obtenir 2208 vots. PxC en va obtenir 75.134; n'hi van mancar 7.000 per entrar al Parlament amb 3 diputats.

PLATAFORMA, L'ÚNICA CANDIDATURA DE L'EXTREMA DRETA, IDENTITÀRIA O XENÒFOBA (la del MSR finalment no fou acceptada i Vía Democrática eludeix la immigració)

Tal com explicava fa un mes, i recollia el Diari Oficial de la Generalitat, inicialment eren tres les candidatures del que s'anomenaria àrea identitària, extremadreta, islamòfobes o antiimmigració que es presentaven a les eleccions de demà.
PxC presenta candidatures a les quatre demarcacions, també ho va fer inicialment el Movimiento Social Republicano (clica) , però no van ser proclamades per la Junta Electoral per la manca o defectes de forma dels avals. Via Democràtica, liderada per l'ex Secretari General de PxC, Pablo Barranco (clica), només es presenta a Barcelona. No es presenta el Partit per Catalunya, escissió lleidatana de PxC de l'ex Vicepresident Segon, Mateu Figuerola, i regidor de Cervera.Tampoc es presenten Democracia Nacional (clica) ni les falanges. 

VÍA DEMOCRÁTICA
La candidatura de Via Democràtica, liderada per l'exSecretari General de PxC, Pablo Barranco, malgrat que manté o mantenia bones relacions amb l'islamòfob holandès, Geert Wilders, ha eliminat tota referència a la immigració en la propaganda enviada a tot els votants. "Stop quiebra social" és el seu lema, i a la propaganda critica les retallades, la corrupció, els desnonaments, etc. Demana bonificacions a la PIMES, morat`ria als desnonaments, ma`dura amb els corruptes, eliminar subvencions a partits i sindicats, retalllar a la meita el sou dels políctics (cosa que voldria dir que un professor d'institut amb 20 anys de servei que fos alcalde d'un municipi de 15.000 habitants amb dedicació complerta, acabaria cobrant la meitat del que cobrava a l'institut!)
No fa discurs antieuropeu, antieuro, ni per eliminar la lliure circulació de persones. Definiria jo el seu discurs, senzillament de populista, 

  Barranco en un dels dibuixos o cartell de precampanya de PxC, poc abans que l'octubre de 2010, deixi PxC. "Plataforma entrarà com una moto al Parlament" es deia al web de PxC.
                             
 Barranco a G. Wilders fa 14 mesos.
Amb el lema "Stop quiebra social" es presenta amb un discurs contra la corrupció, els bancs i la calsse política.
Vídeo de l'acte central de campanya:

EL MSR EXCLÒS
Consultant la web del Movimiento Social Republicano de Catalunya (clica) no deia res de les eleccions, tot i que sí que en el Diari Oficial de la Generalitat del 24 doctubre, apareixia com la candidatura n.20 de Barcelona, amb Jordi de la Fuente com a cap de llista per Barcelona,  però finament no va ser admesa a cap circumscripció per la manca d'avals. No obstant, Mari Carmén Martín Padial, cap de llista del MSR a les últimes europees i destacada dirigent del partit forma va de número 2 a la candidatura d'Hartos.org per Lleida (clica) 
A l'últim congrés Martín Padial foun nomenada Coordinadora General 

Foto de la cimera de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals a Milà el passat juliol, a la que no es va permetre que intervingués Enrique Ravello, de PxC i Px La Libertad. De La Fuente, a l'esquerra de la foto

El MSR és el membre espanyol de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals que presideix el líder històric de Front Nacional francés, Bruno Gollnisch, i De la Fuente ha participat recentment a diferentes cimeres de l'Aliança amb el MSR, el Jobbik hongarés, la Fiama Tricolore i el Democratic Nationale belga. 

 C Martín Padial a l'acte del MSR el 12 d'octubre de 2010 a Barcelona i actual Coordinadora General del partit, ara candidata d'Hartos.
AFEGIT A 1 de desembre: El MSR reconeix que ha format part d'Hartos.org (clica)

PLATAFORMA PER CATALUNYA
Plataforma és doncs l'única candidatura que es presenta amb discurs antiimigració. Aquesta vegada, segons fons de l'extremadreta espanyola, en no rebre els 80.000 euros que li hauria facilitat fa un any per les eleccions espanyoles J.M Ruiz Puerta (ex CEDADE, defensor de Pedro Varela i acusador de Manos Limpias contra Garzón), no ha disposat de les furgonetes de fa una any. Juga a favor seu que aquest cop no s'ha vist involucart durant la campanya en cap escàndol -com les denúncies del seu fill per agressions)  i que en el minut que li ha donat TV3 als informatius, no apareixia, com fa dos anys, un cap rapat amb la creu gamada tatuada al clatell, fet que crec que li va fer perdre milers de vots.

En aquelles eleccions (nov 2010) va obtenir 57.381 a la circumscripció de Barcelona. N'hi van faltar uns 12.000 per entrar amb el 3%, però durant una estona el recompte li donava tres diputats. A municipis com Vic va baixar de tres mil a mil vots. Sembla que molts dels votants de PxC osonencs haurien votat CiU per fer fora al "xarnego" que presidia la Generalitat. Le imatges del programa de Jordi Évole amb Anglada per Vic, amb l'advocat Ramon Figueras són prou eloqüents. Del "moro de merda" al "xarnego de merda" hi ha un pas...

Minut 5, "Xarnego de merda!"
A les municipals de maig de 2011 va treure a tot Catalunya 52.824 vots, però només es va presentara a 108 municipis. A llocs com Vic va tornar als tres mil vots, i va obtenir 67 regidors arreu de Catalunya, molts a l'àrea metropolitana amb candidatures encapçalades algunes per militants de l'antiga extremadreta (Moviment Patriòtic Català, skins, Estado Nacional Europeo, etc...) A alguns llocs hi va haver un traspàs matemàtics de vots del PSC cap a PxC. A Mataró que  van tenir el suport de membres destacables de la comunitat gitana que va formar part de les llistes. A L'Hospitalet, sembla que també, tot i no ser a les llistes, certs caps gitanos del Gornal va dir que s'havia de votar PxC (la tradicional rivalitat dels gitanos cap els magribins). A les generals de fa un any va obtenir a tot Catalunya 59.998 vots. Ara per entrar a Barcelona hauria de superar el 75.000 vots a la demarcació.
El vídeo electoral de l'actual campanya, en que un autòcton demana sucre a un veí magribí, penso jo que vulnera l'article 510.2 del Codi Penal, en dir que "a Mohammed no lo da todo gratis los políticos". Anglada emfatitza contra l'islam. també va emfatitzar contra l'islam en el míting d campanya a Barcelona, si bé en el díptic enviat a les cases diu que "els de casa són els ciutadans catalans, els andalusos, els gallecs, els murcians,  etc. "que no tenen res a veure amb la immigració de fora d'Europa que patim avui". 
En el fulletó critica el comerç magribí, xinés i paquistanès, demana el tancament de les mesquites, es manifesta per solucions pels afectats pels desnonaments per impagament d'hipoteques i defensa el afectats per les preferents. Eludeix el debat nacional sobre independència, federalisme amb dret a decidir, o autunomisme i critica la corrupció dels partits. Evita el discurs dur contra la Unió Europea, la lliure circulació de persones i l'euro que sí fan altres grups identitaris. També critica a CiU i Àngel Colom per la tasca feta per la sectorial de Nous Catalans.
Personalment penso que, en quedar fora del debat que ha centrat la campanya, l'ha perjudicat molt, però també és cert que hi ha votants descontents amb el PP i CiU per les retallades que podria votar PxC com una mena de vot de protesta. Més a més el PP, a diferència de fa dos anys no ha volgut fer de la immigració tema de campanya, un cop ja tenen Albiol d'alcalde de Badalona. Tampoc cap líder d'UDC ha saccejat la immighració com si va passar en anteriors campanyes.   

  A dalt, vídeo de la informació a les notícies de TV3 de l'acte central del passat dissabte que, en contra del que havia anunciat setmanes abans, no hi va assitir Marine Le Pen. Com confirmaria Le Monde, i jo explico ja fa mesos al blog, no es refiaria d'Anglada pel seu discurs massa groller i radical, per discrepàncies amb les idees d'Enrique Ravello (esoterisme pagà, defensa de l'Euro-Sibèria blanca, etc...) i pel fet que PxC hagués obert seu a Perpinyà, sense consultar-li. (Clica aquí per veure relacions Anglada-Le Pen)
 Primers candidats de PxC:

BARCELONA

1. Sr. Josep Anglada i Rius

2. Sr. Robert Hernando Ortiz (Secretari General i regidor d'Igualada)

3. Sr. David Parada Pérez (Secretari d'Organització i regidor de Sant Boi)

4. Sra. Marta Riera Camps (Secretària de Presidència i regidora de Vic)

5. Sra. Mónica Lora Cisquer (Regidora de Mataró)

6. Sr. Joan Garriga Doménech (Advocat i ex número 2 de la candidatura de M. Nebrera al PP)

7. Sra. Mònica Granados Samón

8. Sr. Miguel Ángel Chiquillo Lázaro

9. Sr. Jaime Padilla Rubio

10. Sra. Carmen Martí Matas.

GIRONA:

1. Sr. Ignasi Mulleras Vinzia (Regidor d'Olot, excap de Catalunya de Democracia Nacional)

2. Sr. Francesc Bueno Celdran (Advocat que porta les querelles d'Anglada contra mi)

3. Sra. Maria Osuna Bueno (Regidora de Salt)

4. Sr. Enric Juan Romero

5. Sra. Rosa Maria Llandrich Costa

6. Sr. Sergi Fabri Llavero.

LLEIDA: 

 1. Sr. Eduard Pallerola Mora (Regidor de St Martí de Riucorb i home fort de PxC a Lleida)

2. Sr. Josep Anton Ortiz Cambray

3. Sra. Karen Martínez Moyà

4. Sr. Antonio Lara Lopez

5. Sra. Julia Borrell Larriba

6. Sr. Pere Grau Sala.

TARRAGONA:

1. Sr. Joan Carles Fuentes Linares (regidor de Vic, que assumí la responsablitat de l'octaveta falsa de 2007, fou condemnat pel jutjat de Manresa, però absolt per l'Audiència, sense negar l'autoria, en dir que només eren pamflets sarcàstics  )
2. Sr. Jordi Pere Casanova Panisello
3. Sra. Anabel Nieto Cabello
4. Sr. Jesús Fernández Adell
5. Sra. Ana de la Torre Moya
6. Sr. Albert Tafalla Arisa
18. (últim)  August Armengol. (Vicepresident de PxC i regodor del Vendrell)