LA ULTRADRETA TRADICIONAL AFRONTA EL CURS POLÍTIC SENSE ESPERANÇA D'OBTENIR DIPUTATS A LES ELECCIONS EUROPEES, COSA QUE SÍ PODRIA ACONSEGUIR VOX. PxC INTENTARÀ MANTENIR REPRESENTACIÓ A SALT, EL VENDRELL I MATARÓ, MENTRE ANGLADA PRETÉN REVALIDAR LA SEVA ACTA DE REGIDOR A VIC I ACONSEGUIR-NE A ALTRES MUNICIPIS DINS I FORA DE CATALUNYA. PEL QUE FA A DEMOCRACIA NACIONAL, QUE HA LIDERAT LA CAMPANYA ANTI MESQUITA DE NOU BARRIS I HA DINAMITZAT ELS GRUPS ANTI INDEPENDÈNCIA, PODRIA PATIR A CATALUNYA UNA CRISIS DE LIDERATGE. Jo crec que el vot ultra anirà a VOX i C'S

La ultradreta tradicional -és a dir excloent VOX- encara el curs polític a Catalunya que comença la setmana vinent, sense cap mena d'esperança d'aconseguir representació amb el seus companys de l'estat a les eleccions europees de maig. En aquestes eleccions, que es fan llistes úniques per tot Espanya, han signat un acord de coalició Democracia Nacional, Alternativa Española (AES) del gendre de Blas Piñar, Rafael López-Diéguez, La Falange-FE (Sector Andrino, abans a La España en Marcha)  y també -aquesta és la novetat- amb Falange Española de las JONS (sector Norberto Pico).

 CRISIS DE LIDERATGE A DEMOCRACIA NACIONAL?

Democracia Nacional, que a partir de la manifestació a Barcelona de 22 de setembre passat, va liderar i dinamitzar les mobilitzacions i l'acció directa anti-independència, convocant i estant present en mobilitzacions de vegades fetes amb altres sigles, i que també va agafar un fort protagonisme en la campanya contra l'obertura de l'oratori del carrer Japó a Nou Barris, sembla que viu una crisis de lideratge, no només per la marxa a Dénia (Alacant) de Juan de Haro, cap de Democracia Nacional Joven, sinó per la possible destitució o renúncia del delegat a Catalunya, Albert Bruguera.

A Bruguera, que gràcies a diverses aparicions a TV3 ha aconseguit un cert protagonisme mediàtic, se li ha censurat des de sectors de Democracia Nacional de dins i fora de Catalunya no haver sabut gestionar el que consideren un excesiu hooliganisme d'alguns militants de la província de Barcelona, que hauria arribat al seu extrem amb la irrupció d'una quinzena de membres de DN a Nou Barris el passat 24 de juliol que es van produir agressions o amenaces a persones que havien anat una manifestació antifeixista en una evident inferioritat numèrica, i encarant-se mostrant simbologia nazi a la Guàrdia Urbana. Una imatge que els socis de coalició a les europees i potser a les municipals de DN, Alternativa Española y Falange de las JONS volen evitar a tota costa. No tinc clar, però, si el motiu principal de que s'aparti a Bruguera de la direcció del partit és aquest hooliganisme d'alguns militants que es va mostrar el 24 de juliol o el fet d'haver decidit ell presentar-se allà es una situació d'inferioritat numèrica. 
És fa difícil avaluar què passaria si determinats militants rellevants de DN, alguns amb causes judicials pendents, quedessin fora del partit com afectaria i si continuarien actuant en l'espectre anti-independentisme per lliure o es reubicarien als diferents col·lectius tipus GDR, DUE, Legión Urbana, etc... que han secundat les mobilitzacions impulsades per DN.
Raúl Macià, l'ultra de Balsareny, que estava en tercer grau penitenciari i llibertat condicional per una condemna per delictes comuns, i que ha estat presentat com una víctima de l'independentisme, tornarà a entrar a la presó de Lledoners dimecres, per haver trencat la "bona conducta" quan va participar en l'agressió a set independentistes el 30 de juliol a Manresa. DN ha qualificat a Macià com a "pres polític". Caldrà veure si es tornen a manifestar en favor seu.

Albert Bruguera podria quedar fora de direcció de Democracia Nacional

PLATAFORMA PER CATALUNYA VOL MANTENIR ELS REGIDORS DE MATARÓ, SALT I EL VENDRELL I RECUPERAR PRESÈNCIA A ALGUN ALTRE

PxC, que el maig de 2015, després de l'expulsió d'Anglada, es va enfonsar, passant de 67 a només 8 regidors voldria mantenir la seva presència a Salt (dos regidors), Mataró (un, la Secretaria General de PxC, Mònica Lora) i El Vendrell, on tenen tres regidors, un d'ells el president August Armengol. S'ha incorporat a nucli de PxC del Baix Penedès, amb la creació d'una gestora, l'ex MSR, Jordi de la Fuente, que podria anar de número dos a la candidatura vendrellenca. També desitgen recuperar presència en alguns altres municipis on l'havien aconseguit el 2011 com Olot, però jo ho veig molt difícil.
La proposta de la regidora de Mataró, Mònica Lora, -únic electe de PxC a la província de Barcelona- d'integrar a les candidatures la marca i grups de l'entorn Tabàrnia o grups com els anomenats "Segadors del Maresme" y els Cuerpos de Brigadas de Limpieza (CBL) que lidera José Casado -un sector dels antics GDR-, no crec que  prosperi.

Jordi de la Fuente dirigeix ara la gestora de PxC al Vendrell, on tenen tres regidors

PxC és membre de la federació RESPETO amb España 2000, el sense militants Partido por La Libertad (PxL) i altres tres o quatre grups locals com Alternativa Municipal Española de Sant Lorenzo del Escorial.

A Respeto, molt influenciats pel discurs ultracatòlic i antiavortament de VOX i Alternativa Española, s'ha gestionat una retirada de protagonisme del fundador de España 2000, el valencià José Luis Roberto, qui va ser durant molt temps membre directiu de l'Asociación Nacional de Locales de Alterne (ANELA). Hi ha qui pensa que dir-se "España 2000" l'any 2019 -que votaran els nascuts el 2001- és un error i que la consigna "Respeto! que somos españoles!" és un error encara més gran. PxC i la resta de RESPETO encara no han decidit si fan candidatura a les eleccions europees.  

ANGLADA, QUE ÉS REGIDOR DE VIC, VOL PRESENTAR AMB "SOM IDENTITARIS" CANDIDATUES A LA CATALUNYA INTERIOR, A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA I AL BAIX CAMP I POTSER TAMBÉ FORA DE CATALUNYA

Josep Anglada que va ser expulsat de PxC el febrer de 2014  va aconseguir el maig de 2015 ser escollit regidor de Vic amb 836 vots, mentre els seus excompanys de PxC només n'obtenien 56. I tot i mantenir activa la sigla local Plataforma Vigatana, va crear el partit SOM Identitaris.

Anglada vol mantenir el seu lloc de regidor a Vic i aconseguir entrar a altres ajuntament de Catalunya i potser de fora. Jo que crec que Ciudadanos i VOX li agafarà els vots

Amb aquest nou partit vol fer llistes, no només a Osona i el Bages, sinó també a alguns municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, al Vallès i a la demarcació de Tarragona. També com "Somos Identitarios" podría presentar-se en alguns municipis de fora de Catalunya. 

Personalment dubto que les candidatures anti-immigració i anti-musulmans tinguin moltes possibilitats a Catalunya donat que la qüestió independestista continuarà centrant el debat polític, i molts dels possibles votants d'Anglada o PxC optaran per VOX o Ciudadanos. 

RESULTATS DE LA ULTRADRETA A LES EUROPEES DE MAIG DE 2014

FE JONS                                                                                      21.577  vots 
(10.031 vots eL 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)    17.774 vots
(Alternativa Española AES 19.583 el 2009. Familia y Vida 10.456 el 2009)
         
LEM     (AlianzaNacional+MCE+NPE+La Falange FE       16.879 vots
Democracia Nacional (DN)                                                    12.904 vots. (9.950 el 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR)                                 8.875 vots.  (6.009 el 2009)

VOX, que amb una candidatura encapçalada el 2014 per l'ex Vicepresident del Parlament Europeu, Vidal Quadras, no feia llavors un discurs clarament ultradretà ni molt menys euroescèptic, va obtenir 244.929 vots, faltant menys de 6000 per aconseguir l'ascó.

El 2009 van concòrrer a las europees Alternativa Española (AES) que obtingué 19.583 vots; Familia y Vida, que obtingué 10.456; FE-JONS, 10.031; Democracia Nacional, 9.950; Frente Nacional, 7.970; Movimiento Social Republicano, 6.009; i Falange Auténtica, 5.165 vots.

EL BAGENC IMPULSOR DE MANIFESTACIONS ULTRES I/O ESPANYOLISTES AL BAGES, JAIME VIZERN, UN DELS QUE ES VA VESTIR DE GUARDIA CIVIL A WATERLOO DAVANT LA CASA DE PUIGDEMONT.Actualment és president de Democracia y Unión Española (DUE) i va ser l'organitzador de la manifestació del 4 de febrer a Manresa en la que Democracia Nacional va tenir màxim protagonisme

Vizern a la manifestació de manresa del passat 4 de febrer al costat del dirigent de DN, Albert Bruguera

Vizern a Waterloo

Les dues persones que van protagonitzar dimarts a la tarda l'incident davant la casa de Waterloo, prop de Brussel·les on resideix el president Carles Puigdemont, són militants espanyolistes propers a la ultradreta del Bages. Un d'ells és Jaime Vizern que ha  viscut a Sant Salvador de Guardiola, Manresa i Sant Fruitós. 

Vizern i el seu company, disfressats de Guàrdies Civils, pretenien acampar davant l'anomenada Casa de la República,  però no va ser possible perquè els van perdre la maleta que havien facturat amb les tendes de campanya. 
Tos dos són dos membres de la plataforma espanyolista Democracia i Unidad Española (DUE), que presideix el mayeix Vizern. Els dos homes es van acostar a la casa i van fer vídeos de burla amb el mòbil fins que va intervenir la policia belga, que els van identificar.
Jaime Vizern, actualment resident a Sant Salvador de Guardiola, és president de Democracia y Unión Española (DUE) i abans estava vinculat a la Hermandad de los Hermandad de los Cruzados i als cercles ultres de la comarca, tot i que amb la creació de la nova sigla DUE, ha intentat distanciars-hi donat una imatge més centrada o constitucionalista. Però a l'acte que va organitzar a Manresa el diumenge 4 de febrer el servei d'ordre, la megafonia i  la organització va estar en mans de militants o simpatitzants de Democracia Nacional que portaven l'acreditació "Por España me atrevo" que va fer Democracia Nacional per la manifestació ultra i espanyolista del 22 de setembre a Barcelona. 

A la manifestació del 4 de febrer a Manresa, que organitzava Vizern, també es van fer crits des de la megafonia per la llibertat de Raúl Macià, militant ultadreta de Balsareny, condemnat a presó per assaltar i robar 45 kg de mariuana a uns narcotraficants. Estant Macià en llibertat condicial en tercer grau penitenciari, va ser detingut per intentar impedir al seu municipi una manrxa de torxes independentista autoritzada, i per arrencar el rètol de l'entrada del municipi de Sallent que portava a sota el de "Municipi per la independència". Per aquest fets el jutge de vigilància penitenciaria va entendre que havia quebrantat la bona conducta del "tercer grau" i va decretar el seu reingrés a presó.