Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris raúl Maciá. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris raúl Maciá. Mostrar tots els missatges

dissabte, 16 de juliol del 2022

Condemnats a un any i mig de presó els ex dirigents de Democracia Nacional Albert Bruguera, Antonio Castellón i Alba Sánchez "Hanna Reitsch" per les agressions posteriors a la manifestació de febrer de 2018 en favor de Raúl Macià

 

                                     



L’Audiència de Barcelona ha condemnat a un any i mig de presó a tres ex dirigents de Democracia Nacional, el que fora delegat o coordinador del partit a Catalunya, Albert Bruguera,  i els dos conguts militants Antonio Castellón i Alba Sánchez, aquesta última encara vinculada al partit, com autors d’unes agressions a Balsareny el 2018,  que segons la sentència comunicada aquesta setmana, van actuar moguts per una "connotació ideològica". 

El fets van passar el 17 de febrer de 2018, després d’una manifestació a Balsareny convocada pel col·lectiu ultra "Por España me atrevo", juntament amb altres grups espanyolistes del Bages com els Rebels d'Artés, feta en suport a l’ultra Raúl Maciá, veí del municipi i llavors empresonat per robatoris i tràfic de droga, que havia tornat a entrar a presó en perdre els beneficis penitenciaris per participar en diferents accions espanyolistes en que va haver-hi violència o coaccions, com l'intent d'evitar una marxa de torxes o per arrencar estelades de balcons públics o privats i rètols de la via pública.

La condemna per l’agressió a Balsareny que imposa l'Audiència és per delictes contra els drets fonamentals en concurs amb un delicte contra la integritat moral i delicte lleu de lesions. La sentència assegura que els agressors van actuar per una "connotació ideològica" i que les agressions es van produiré per "l’odi" d’aquests cap a la ideologia de les víctimes. La sentència afirma que "els acusats estaven guiats amb l’ànim d’animadversió ideològica de tot el que representa una ruptura d’Espanya i l’espanyol insistint amb la voluntat de fustigar i humiliar" qualsevol ciutadà de Balsareny.

El tribunal considera provat que cap a 2/4 de 9 del vespre del 17 de ferbrer de 2018, un cop ja s’havia acabat la marxa, els tres condemnats, en companyia d’un grup format per entre 10 i 12 persones, tots d’estètica skinhead i nacional socialista, van coincidir amb un grup de persones que eren a la terrassa del bar el Casino de Balsareny. Allà diverses persones van rebre escopinades, insults com "independentistes de merda, rojos, rojos de merda, porcs independentistes, fills de puta, porcs, fastigosos". Més a més un dels acusats, va llançar una puntada de peu contra l’home, tot i que va aconseguir esquivar-la. Tot seguit, la dona condemnada va començar a insultar una altra de les víctimes i un dels condemnats li va clavar una bufetada tot fent-la caure a terra, tot dient "català de merda, filla de puta" i l’amenaçava d'agredir-lo de nou. 

  


Quan els veïns van intentar entrar de nou a l’interior del bar, diu la sentència, un altre dels condemnats va començar a insultar la tercera de les víctimes, tot clavant-li una puntada de peu i colpejant-lo amb el pal d’una bandera al cap. 

En el judici, celebrat el 13 de gener passat a Barcelona, els tres acusats van reconèixer que van participar a la manifestació de Balsareny però van negar haver participat en les agressions. Malgrat les seves afirmacions, el tribunal considera que està «suficientment acreditat» que els tres condemnats van participar en els fets. El Fiscal de Delictes d'Odi els hi demanava sis anys de presó.
                                                    

 Imatge de la manifestació de Balsareny

La sentència de l’Audiència de Barcelona considera culpables cadascun dels acusats de tres delictes contra els drets fonamentals, en concurs amb un delicte contra la integritat moral i un delicte lleu de lesions. Els condemna, per a cadascun dels tres primers delictes, a mig any de presó, a més d’una multa de sis euros diaris durant mig any. Pel delicte de lesions lleus, els sentencia a una multa diària de sis euros també durant mig any. Així doncs la pena total a cada un és d'un d'ells d'un any i mig de presó. Més a més, de forma solidària, hauran d’indemnitzar econòmicament les víctimes pels danys causats. La sentència també els prohibeix acostar-se a les víctimes per un període de dos anys superior a la condemna de presó. 

Es dona el cas que els tres copndemnats estan pendents de ser jutjats per altres causes con la campanya contra la mesquita del carrer Japó, a Nou Barris, Barcelona.  El judici està previst per novembre de 2023. I Bruguera i Castellón ja van der condenats per un delicte d'agressions amb l'agreujant de discriminació ideològica com a participants de l'atac al Casal Popular 3 Voltes Rebel de Nou Barris a Barcelona que va tenir lloc a Barcelona el 24 de juliol de 2018.                                                                   

 

dimarts, 7 de maig del 2019

VOX TRUCA A LA PORTA. Analitzo a NacióDigital, NacióManresa, la candidatura de Vox a Manresa formada per ultres del Bages i exmembres de PxC, tot i que Vox ha vetat a altres pel seu historial o antecedents


Manresa i Solsona són els únics municipis de la Catalunya Central on Vox presenta candidatura a les eleccions municipals. Quan Plataforma per Catalunya l'any 2007 va estendre's i créixer sobretot a la Catalunya interior, amb Vic com a epicentre, es va dir que la ultradreta arrelava als territoris de la Catalunya carlista. A Manresa aquell any Plataforma per Catalunya va obtenir un regidor l'any 2007 amb 1539 vots, el 5'81 %, i va créixer l'any 2011, amb 2391 vots i el 8'95%. Però ara fa quatre anys només en va obtenir 526 vots, un 1'9% quedant-se sense representació, coincidint amb l'enfonsament generalitzat de Plataforma per Catalunya. A les eleccions generals del passat 28 d'abril, Vox va obtenir a la capital del Bages 1210 vots, un 3'05%. Vots que si es traspassessin els resultats al que pot passar el 26 de maig, no li donaria regidor donat que cal arribar al 5%. Tot i això són eleccions diferents, i si sacsegen com feia PxC el tema de la immigració, amb una participació inferior a la de les eleccions generals, i depenent de com facin la campanya PP i Ciutadans, sí que els seria possible entrar a l'ajuntament.

Si ens remuntem a 2011, quan PxC va obtenir 67 regidors arreu de Catalunya, la immigració i el discurs negatiu vers els immigrants estava en boca de molts. Josep Anglada i Xavier García Albiol es retroalimentaven i les seves mentides o mitges veritats tenien molt ressò. Prometien que farien tancar els comerços d'immigrants que obrien fins tard i, suposadament, incomplien els horaris comercials, passant per alt que la normativa de comerç permet als establiments d'alimentació de menys de 150 metres quadrats obrir les 24 hores. Recordeu també aquella informació de de ràdio macuto que corria per tot Catalunya de que les assistents socials regalaven un cotxet de nadó o donaven un val per aconseguir-lo gratis a les dones immigrats, però el negaven si la demandant era una mare autòctona? Eren fake news que corrien com la pólvora quan encara no hi havia WhatsApp. I el PP va haver de demanar a Albiol que moderés les seves acusacions vers les administracions de fer la vista grossa i no fer complir als immigrants les normatives i ordenances, donat que moltes comunitats autònomes i ajuntaments estaven governats pel PP. I les paraules d'Albiol podien ser contraproduents en responsabilitzar-los també de ser negligents.

Però la ultradreta que arriba ara amb Vox no fa del rebuig a la immigració el seu monotema, sino que ha crescut sobretot com a protesta pel procés sobiranista català, convergint a molts llocs, aquell sector del PP ultracatòlic empipat amb Rajoy per no derogar la llei de l'avortament i ser massa tou amb l'independentisme, amb els grups d'ultradreta franquista, xenòfoba, exfalangista o neonazi, defensora de l'Espanya centralista sense autonomies. I el Bages ha estat una de les comarques catalanes on han florit més d'aquests grups. No parlo només dels grups que es van deixar veure a partir de setembre de 2017, que de vegades no eren més que el fatxa o franquista del poble, com Raúl Macià, envoltat d'una colla d'amics, També n'hi va haver que en el seu moment, com Democracia y Unidad Española, de Jaime Vizern, van ser capaços de mobilitzar més de dues centes persones. I al Bages, concretament a Santpedor va néixer l'octubre de 2013 el col·lectiu ultra Somatemps de la mà dels mateixos que, un any més tard, perquè no se'ls veiés tant el llautó franquista, van crear una sigla més àmplia que seria Societat Civil Catalana.

Alguns d'aquest ultres del Bages han anat a Vox, partit que per evitar danys colaterals, ha vetat arreu de l'Estat a molts dels que tenien antecedents delictius o passat neonazi. Aquesta és una de les causes que Vox hagi fet tan poques llistes a l'antiga Catalunya carlista. Raúl Macià un dels primers militants de Vox a la comarca, no és a cap llista. I quan fa nou mesos l'exregidor de PxC Albert Pericas va demanar entrar a Vox per crear el nucli del Bages, des de Barcelona van donar llargues a la seva admissió pel seu passat controvertit. El mateix ha passat a altres ultres prou coneguts. Potser per això la llista de Vox a Manresa, està encapçalada per la dona de Pericas, Inmaculada Cervilla, que va ser cap de llista de PxC a Sant Joan de Vilatorrada i el Pont de Vilomara, i el número dos es Miguel Rodríguez, que va encapçalar fa quatre anys la llista de PxC a Santpedor. Ara tot dependrà de la campanya, que no serà preocupant si ho centren en qui defensa millor la unitat d'Espanya. Però si aborden, com sembla que faran, el tema de la immigració, és important que els altres partits no caiguin en el seu parany.
Llegir a Nació Digital

dimecres, 21 de març del 2018

EL BAGENC IMPULSOR DE MANIFESTACIONS ULTRES I/O ESPANYOLISTES AL BAGES, JAIME VIZERN, UN DELS QUE ES VA VESTIR DE GUARDIA CIVIL A WATERLOO DAVANT LA CASA DE PUIGDEMONT.Actualment és president de Democracia y Unión Española (DUE) i va ser l'organitzador de la manifestació del 4 de febrer a Manresa en la que Democracia Nacional va tenir màxim protagonisme


Vizern a la manifestació de manresa del passat 4 de febrer al costat del dirigent de DN, Albert Bruguera
Vizern a Waterloo

Les dues persones que van protagonitzar dimarts a la tarda l'incident davant la casa de Waterloo, prop de Brussel·les on resideix el president Carles Puigdemont, són militants espanyolistes propers a la ultradreta del Bages. Un d'ells és Jaime Vizern que ha  viscut a Sant Salvador de Guardiola, Manresa i Sant Fruitós. 
Vizern i el seu company, disfressats de Guàrdies Civils, pretenien acampar davant l'anomenada Casa de la República,  però no va ser possible perquè els van perdre la maleta que havien facturat amb les tendes de campanya. 
Tos dos són dos membres de la plataforma espanyolista Democracia i Unidad Española (DUE), que presideix el mayeix Vizern. Els dos homes es van acostar a la casa i van fer vídeos de burla amb el mòbil fins que va intervenir la policia belga, que els van identificar.
Jaime Vizern, actualment resident a Sant Salvador de Guardiola, és president de Democracia y Unión Española (DUE) i abans estava vinculat a la Hermandad de los Hermandad de los Cruzados i als cercles ultres de la comarca, tot i que amb la creació de la nova sigla DUE, ha intentat distanciars-hi donat una imatge més centrada o constitucionalista. Però a l'acte que va organitzar a Manresa el diumenge 4 de febrer el servei d'ordre, la megafonia i  la organització va estar en mans de militants o simpatitzants de Democracia Nacional que portaven l'acreditació "Por España me atrevo" que va fer Democracia Nacional per la manifestació ultra i espanyolista del 22 de setembre a Barcelona. 
A la manifestació del 4 de febrer a Manresa, que organitzava Vizern, també es van fer crits des de la megafonia per la llibertat de Raúl Macià, militant ultadreta de Balsareny, condemnat a presó per assaltar i robar 45 kg de mariuana a uns narcotraficants. Estant Macià en llibertat condicial en tercer grau penitenciari, va ser detingut per intentar impedir al seu municipi una manrxa de torxes independentista autoritzada, i per arrencar el rètol de l'entrada del municipi de Sallent que portava a sota el de "Municipi per la independència". Per aquest fets el jutge de vigilància penitenciaria va entendre que havia quebrantat la bona conducta del "tercer grau" i va decretar el seu reingrés a presó.