La publicación de informaciones sobre la financiación opaca de Vox, motivan que el partido que se desprende de parte de sus fundadores, desmienta la dimisión del vicesecretario de Gerencia, Juan José Aizcorbe. Ello ocurre la misma semana que dimite la consejera extremeña, Camino Limia, y que la alcaldesa de Gijón expulse a Vox del gobierno municipal.

"Vox no sabe gestionar ni los tiempos de las decisiones, ni las informaciones" me dice un histórico militante de Vox al revuelo de la noticia parcialmente desmentida de la dimisión del  gerente del partido, el histórico Juan José Aizcorbe. Dimisión y desmentido con el que culminan tres días de noticias sobre la financión opaca del partido, los siete millones que Vox ha transferido a la fundación Disenso, cuyo presidente vitalicio segun sus estatutos es Santiago Abascal. Semana negra en que se ha producido la dimisión de la consejera de Vox en el gobierno extremeño, Camino Limia, la expulsión de Vox del gobierno municipal del ayuntamiento de Gijón, y la ruptura de la unidad en el parlamento valenciano entre PP y Vox, con el PP votando con los partidos de izquierda en relación a la violencia de género.

Cosas que ocurren sólo una semana después de la investidura fallida de Alberto Núñez Feijóo al que Vox regaló su voto afirmativo sin pedir entrar el el gobierno, ya que sabía que sería fallida. Sesion de investidura en la que vimos a Santiago Abascal sentado en el hemicilo junto a la nueva portavoz en el Congreso, la joven Pepa Millán, y el también joven José María Figaredo, Vicesecretario de Relaciones con las Cortes (perdón, tal vez ex vicesecretario, dado que desaparece el cargo). Una imagen muy distinta a la de antaño cuando se sentaban junto a Abascal los caídos Iván Espinosa de los Monteros, Macarena Olona y el cada vez mas postergado Javier Ortega Smith. Ortega Smith continua siendo uno de los tres vicepresidentes del partido pero ha sido excluído del nuevo Comité de Acción Política, órgano de gobierno del partido,  y al que no se le vio en la sede del partido la noche electoralñ del 23 de julio. Todo es efímero en Vox y Abascal dejando la faena incómoda a Jorge Buxade e Ignacio Garriga, se desprende de lastre. 

Además parece que el Vicepresidente de Acción Política, Jorge Buxadé, adquiere más poder y pasará a ser responsable de la coordinación jurídica del partido. Desaparecen 7 vicesecretarías. Marta Castro, responsable hasta ahora de cuestiones jurídicas y recursos a los tribunales junto al menguante Ortega Smith, continuará ejerciendo la assoría legal. Y cuando se oficialice que Juan José Aizcorbe deja la Gerencia. El diputado en el parlamento andaluz, Javier Cortés, asumirá parte de dichas funciones.  

Abascal con sus nuevos compañeros de escaño, donde antes se sentaban Iván Espinosa o Macarena Olona

 Ahora bien, más allá que sea sustituido prontamente por voluntad propia o por dimisión el diputado y gerente, Juan José Aizcorbe, lo que no niega Vox es el traspaso de 7 millones de euros a la fundación Disenso. Dinero en parte conseguido por las aportaciones que exige el partido a los grupos municipales y de los parlamentos autonómicos, dinero que los ayuntamientos y parlamentos autonómicos entregan a a los grupos municipales y autonómicos para su funcionamiento. 

                                

Juan José Aizcorbe

Pero lo noticiable del último informe del Tribunal de Cuentas es la advertencia por ciertas prácticas realizadas por Vox que podrían ser sancionadas, como el ingreso en cajeros automáticos de más de 20.000 euros en 2018 y 311.947 euros en 2019 declarados como producto del merchandising destinado a las “mesas de información”. A la luz de esos datos –dice el informe del Tribunal de Cuentas- “existe una incertidumbre respecto a si parte de dichos ingresos corresponden a donaciones y no a la venta de productos, lo que vulneraría lo establecido en el artículo 5.1 a) de la LOFPP [Ley Orgánica de Financiación de Partidos Políticos] al no haber sido identificados los posibles donantes"de de origen no declarado. Ingresos de 299 euros realizados por medio de cajeros automáticos que se justifican como ingresos en las mesas y carpas en concepto de merchandising. Pero se sospecharía que podrían tratarse de donaciones opacas ingresadas de forma fragmentada para no superar los 300 euros sin indicar quienes son los donantes. Algo posible en un ingreso en metálico por cajero, pero no si se hace por medio de tranferencia. Y lo que también ha generado polémica ha sido el pago de  516.670 euros en 2019 a la empresa de Kiko Méndez-Monasterio, asesor personal de Abascal, y de Gabriel Ariza, hijo del exdueño de la quebrada Intereconomía TV. Como denunciaba Macarena Olona Vox hace pagos a miembros del partdo por supuestos cursos y servicios que no se indican que deberían estar declarados mediante el llamado Modelo 347 de hacienda, conocida irónicamente como "cuenta de putas y varios".

Todo esto ocurre la misma semana que ha dimitido la consejera de Vox en el gobierno extremeño, Camino Limia, y que la alcaldesa de Gijón, de Foro Asturias, ha expulsado a los concejales de Vox del gobierno municipal. Abascal, Buxadé y Garriga confían salir de la situación actual en la que tienen por delante una legislatura en la que serían irrelevantes en el Congreso, con la repetición electoral en enero si Pedro Sánchez no consigue ser investido. Así, si Puigdemont vota en contra de la investidura al no plegarse Sánchez a todas sus demandas se repetirían elecciones de aquí tres meses. Y pese a que Vox posiblemente podría perder de nuevo escaños, un probable ascenso del PP podría dar la mayoria a la suma de PP y Vox.   Y en tal caso, a diferencia de la semana pasada, Abascal exigiría la vicepresidencia y algunos ministerios para dar su sí a Feijóo.

Para responder a las informaciones publicadas estos días sobre Vox, Ignacio Garriga, como Secretario General, ha remitido esta carta a los afiliados:

  

 

 

 

 

La irrupció de Vox. El votants de Vox ja existien el 10-N 2019 que van ser 243.640. Les contramanifestacions i persecucions de membres de Vox han fet de revulsiu i han motivat que a diferència dels votants d'altres partits, no es quedessin a casa. El 11 diputats no permetran condicionar majories com al parlament madrileny o andalús, però els permetrà anar a barris i pobles on no tenen implantació per crear grups i sacsejar o crear conflictes relatius al català a l'escola, immigració o seguretat.

           

Ja vaig dir al llarg de la campanya electoral del 14-F que era un greu error contramanifestar-se amb llançament d’objectes o intentant bloquejar els pas als candidats de Vox. Accions que els hi generava un gran ressò mediàtic. I recordava que a Plataforma per Catalunya (alguns dels seus dirigents són ara diputats de Vox) ja li agradava que hi haguessin contramanifestacions amb incidents en els seus actes, fet que els multiplicava el seu protagonisme informatiu. I si analitzem les dades electorals d’ahir, no ens hem de preguntar d’on han sortit els prop de 220.000 vots que Vox ha obtingut a Catalunya en comparació a les eleccions catalanes del 21 de desembre de 2017.

No ens ho hem de preguntar perquè aquests 220.000 votants ja existien, ja havien manifestat la seva adhesió a Vox a les eleccions generals del 10 de novembre de 2019, quan 243.640 catalans van votar a Vox, que va obtenir dos diputats a la demarcació de Barcelona, Ignacio Garriga i Juan José Aizcorbe. Vox, comparant les dues eleccions (10-N-19 i 14-F), ha perdut només uns 24.000 vots, però altres partits que ahir els hi van anar bé les coses com el PSC, que ha esta la força més votada, n’ha perdut, compara-t’ho amb el 10-N-2019, 140.000 vots; la CUP n’ha perdut 170.000; ERC 270.000 vots. Els qui van votar Voc el 10-N, s'hi han mantingut fidels, s'han sentit motivats a ta anar a votar malgrat la pandèmia.

Ja sé ja que hi ha qui creu que encerclant els seus actes a crits de Vic o Salt “serà la tomba de feixisme!”, accions que acostumen a acabar amb càrregues policials i persecucions o llançaments d’objectes als membres de Vox, se’ls atura, la gent es desperta i s’adona que són feixistes. Però la realitat ha estat totalment inversa. I no nego que en alguns actes Vox ha volgut anar per carrers que els Mossos desaconsellaven per que desitjava que hi haguessin incidents. Els qui dubtaven si votar Vox o els que ja el van votar el novembre de 2019 a les eleccions generals de novembre de 2019, malgrat la pandèmia, ahir van anar a votar en sentir-se agredits pels intents d'agressió o persecució a dirigents de Vox. I d’altra banda els ha ajudat electoralment canvis a l'estratègia que feien inicialment Ignacio Garriga i Alberto Tarradas, que es negaven a parlar en català i no volien  la bandera catalana als actes. I aquests últims dies tant Abascal com Mulleras, i també Garriga, han parlat una mica en català als actes, i per fi hi ha hagut al costat de les banderes espanyoles, banderes catalanes.

D'altra banda, pel que pot fer ara Vox al Parlament, tot i els seus bons resultats els seus 11 diputats, seran irrellevants a l'hora de formar o canviar majories en les votacions, donat l'enfonsament del PP i Ciudadanos, i la majoria aclaparadora dels 74 escons dels tres partits independentistes. Així que crec que el que farà Vox serà per una banda, fer constants intervencions i preguntes en els plens del Parlament sobre inseguretat, immigració, problemàtiques de barris on poden guanyar vots, o sobre la suposada persecució de nens castellanoparlant a l'escola. Intervencions sovint sortides de to. En el cas que el govern que es formi presidit per ERC, quedi bloquejat per les diferències entre Junts, la CUP i ERC, faran denúncia de la "casta política podrida". I, paral·lelament, miraran de tenir activisme al carrer i consolidar grups a nivell muncipal -ara només té 3 regidors a tot Catalunya que són els de Salt, abans de PxC-, i sacsejar el tema de la immigració, fer demagògia al voltant de delinqüència o oposar-se als centres de culte islàmic, per obtenir representació a les municipals d'aquí dos anys.  

           Xavier Rius Sant

 

Ignacio Garriga encapçala la candidatura de Vox a Barcelona, seguit del regidor de Pozuelo de Alarcón, J.J. Aizcorbe, de l'advocat J Carlos Segura, que va ser condemnat el 1984 per atac a la seu UCD a Barcelona, i de l'exSecretaria General de PxC, Mónica Lora. Militants histórics de Vox, com Lola Martín, que va anar de 4 a l'abril, desapareixen de la llista. L'exregidor de PxC a Olot, Nacho Mulleras, encapçala la llista de Girona per davant d'Albert Tarradas Paneque

El diputat Ignacio Garriga, torna a encapçalar la llista per Barcelona per Vox del 10 de novembre, segons les llistes de candidatures provisionals, publicades avui al BOE. A les eleccions d'abril Vox va obtenir a la demarcació de Barcelona 111.810, un 3,6 % dels vots, resultant ell escollit.

El número 2 tornarà a ser l'advocat Juan José Aizcorbe, que des del maig és regidor del municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón. Va començar treballar com advocat amb Esteban Gómez Rovira, posant plets  contra la política lingüística de la Generalitat i contra la immersió linguística a l'escola. De la ma de Gómez Rovira el 1982 va de como número 4 a la llista de Fuerza Nueva al Congrés dels Diputats per Barcelona.Va militar a Juntas Españolas.  El 1989 es presenta a la llistas del Frente Nacional de Blas Piñar al Parlament europeu. Asimismo, aparece como candidato para el Parlamento europeo en 1999 y 2004, esta vez con el Partido Demócrata Español.  Ha estat directiu d'Intereconomia i advocat de la família Franco. 

De número tres va l'advocat Juan Carlos Segura Just, que a l'abril va ser candidat pel Senat. Segura va ser condemnat l'any 1984 a un any de presó per l'atac amb còctels molotow a la seu de la UCD a Barcelona perpetrat el 1980 per militants de CEDADE y el Frente de la Juventud que comandava Ernesto Milá. De número 4 va Mónica Lóra, exSecretària General de Plataforma per Catalunya. La número 5 és Laura Aliaga Pérez, i el 6 Yago Ruiz Tintoré.

Juan Carlos Segura

 Mónica Lora

Maria Dolores Martín, fins fa uns dies presidenta provincial, que va anar al quart lloc a l'abril, i altres dirigents històrics de Vox a Barcelona, contraris a la nova gestora provincial de Vox encapçalada per l'exPxC Juan Garriga, que la setmana passada es va fer amb el control del partit a la província han estat exclosos de la llista. 

La fins fa uns dies Lola Martín, no ha entrat a la llista

A Girona, l'exdirigent de Democracia Nacional i exregidor d'Olot per PxC, Ignasi Mulleras, serà el cap de llista desplaçant al segon lloc al líder provincial, Albert Tarradas Paneque. A Lleida encapçala Miquel Bonastre, i a Tarragona   ho encapçala Alejando de Anta Puig. 
Al Senat Vox presenta només un candidat a cada província, com un gest de cara al PP i C'S i confiant que alguns votants d'aquest partits, que poden votar a tres candidats, posin una de els tres creuetes a l´únic candidat de Vox.  
                       

Ignasi Mulleras, cap de llista a Girona

Juan Garriga, president de la gestora de Vox a la província de Barcelona i cosí de Ignacio Garriga.La setaman passada des de madrid es va dissoldre l'Executiva Provincial de Barcelona i es va nomenar la gestora que presideix Juan Garriga.

Entre els exmilitants ultres que ocupen llocs destacata a les llistes de Vox hi ha el cap de llista a Ciudad Real, Ricardo Chamorro, que va militar i sen candidat de Democracia Nacional i d'España 2000.

ANALITZO L'ENTRADA DE VOX AL CONGRÉS AMB MENYS DIPUTATS DEL QUE PENSAVEN I LA GESTIÓ DELS RESULTATS A CATALUNYA, AMB NOMÉS UN DIPUTAT. Esperaven obtenir a Barcelona dos o tres diputats i només n'han obtingut un, i a la majoria de municipis catalans on es presenten a les municipals, en els que pensaven que podien tenir el mes vinent d'un a tres regidors, amb els vots d'ahir es quedarien fora

La ultradreta amb Vox ha entrat al Congrés dels Diputats amb 24 diputats, 2.677.173 vots, un 10'26%. Més enllà de consideracions que part de la ultradreta sempre ha estat dins del PP, l'extrema dreta no obtenia representació al Congrés des de 1979 quan la Unión Nacional del líder de Fuerza Nueva, Blas Piñar, va obtenir l'escó per Madrid amb 110.000 vots. La vegada que un partit ultra va estar més a prop d'entrar al Congrés va ser a les eleccions espanyoles de novembre de 2011, quan Josep Anglada de Plataforma per Catalunya va aconseguir a la demarcació de Barcelona 53.142 vots, un 2'03%.  Un any abans Plataforma va estar a prop d'entrar al Parlament de Catalunya. 

A les europees de 2014 VOX, amb Alejo Vidal Quadras, es va quedar a dos mil vots d'obtenir l'escó. I llavors el partit va viure un llarg letarg i un travessa del desert pilotada per Santiago Abascal de la que va despertar fa un any i mig, gràcies al protagonisme mediàtic que va obtenir Javier Orgea Smith amb la interposició de querelles pel procés català, ocupant l'espai acusatori que tenia el desarticulat pseudosindicat Manos Limpias. 

Vox ha obtingut uns resultats propers als que deien les enquestes amb 5 diputats a Madrid amb un 13'86 %,  6 diputats a Andalusia amb un 13'4%, i 3 al País Valencià amb un 12%. Però a altres llocs de l'estat han esta molt per sota del que anunciaven certes enquestes. Si es tractava de començar la Reconquesta com deia Abascal, que vol imitar Don Pelayo i el Cid, aquesta reconquesta no s'ha començat des del nord, sinó des del centre i el sud.  Jo no vaig voler fer cap pronòstic o porra, a diferència del que vaig fer dies abans de les andaluses que ja vaig pronosticar que obtindrien millors resultats, com així va ser, donat que la que poca assistència de gent als seus actes a Barcelona, com el del 30 de març a Plaça Espanya i Avinguda Maria Cristina, el del passat dimarts a un centre cívic  de Les Corts amb menys de cent persones o el de divendres a la plaça Artós a Sarrià em feia dubtar d'enquestes que els hi donaven dos o tres diputats a Barcelona. A Catalunya només han obtingut un diputat, l'hispà-guineà de l'Opus Dei, Ignacio Garriga que ha obtingut un just 3'6% a la demarcació de Barcelona.

Mónica Lora i José Casado, que són primer i segon a les municipals a Mataró, no tenen assegurat aconseguir l'acta de regidor

L'estratègia comunicativa de Vox a Catalunya penso que ha estat nefasta, Ortega Smith i Abascal no han vingut a Barcelona en tota la campanya, en part per no implicar-se en les lluites intestines entre dirigents i militants que portaven temps a Vox, apartats de les llistes a les municipals, en benfici d'ex membres de PxC i altres persones afins a Jorge Buixadé (cap de llista a Europa) i els cosins Juan i Ignacio Garriga. 

Jorge Buxadé, cap de llista a les europees

El fet de vetar les banderes catalanes a la majoria d'actes, castellanitzar els noms dels municipis i barris, agafar de hashtag  #yosoytamborilero, traduint al castellà el nom del Timbaler del Bruc, que fins i tot durant el franquisme s'anomenava "Timbaler" en català,  o suprimir la llengua catalana de tots els seus actes i intervencions, crec que els hi passat factura, més enllà que fer del "Puigdemont a prisión" i el tancar TV3 els lemes principals de campanya, potser no ha agradat als possibles votants. I més enllà que el cap de llista per Barcelona fos hispà-guineà, cosa que podia ser fins i tot positiva electoralment per poder dir que Vox no és racista, el fet que aquest acabés totes les seves intervencions amb un "Que Dios os bendiga!" reforçava la idea que Vox és un partit carca i ultarcatòlic que vol abolir lleis de gènere, igualtat i avortament. 

Hi ha qui es sorprèn que el primer (o segon o tercer) diputat negre o mulato del Congrés del Diputats sigui precisament d'un partit ultra. Jo no crec que Garriga, que és ultracatòlic, sigui racista, però sí que defensa les propostes vers la immigració que té la ultradreta. I el seu cas no és nou. El primer senador negre de la història de Itàlia, Toni Ywobi, pertany a la Lliga del xenòfob Mateo Salvini. I a França hi ha el cas del polèmic humorista negre, Dieudonné M'bala M'bala, simpatitzant del Front Nacional, i tan lligat a Jean-Marie Le Pen, que el líder ultra va ser padrí de la filla del còmic. Dic que Garriga potser és el segon diputat negre, perque també ha obtingut escó per Las Palmas, Luc André Diouf. D'origen senegalés, va estar un temps sense papers, i ara ès un dels responsables de política migratòria del PSOE. La legislatura passada va obtenir l'acta de diputada per Alacant, Rita Bosaho, de Compromís

"Yo soy el Tambolirero del Bruch "

Abascal i Ignacio Garriga

Ara Vox a Catalunya veu amb preocupació les municipals, donat que amb els resultats d'ahir no entrarien a municipis on creien que obtindrien dos o tres regidors i en els que es van anar col·locant al davant de les llistes molts dirigents del partit, fins i tot a municipis en els que ni viuen ni hi treballen, per poder ser regidors d'aquí un mes.

Paradoxalment, un dels llocs on Vox ha tret millors resultat és a Salt on hi ha els dos regidors de PxC, Sergi Fabri i Sergio Concepción, que encapçalen ara la llista de Vox a les municipals. Dic paradoxal perquè Vox ha obtingut a Salt un 4'79% dels vots, tot i que votar a Vox ahir a Girona, Lleida o Tarragona era llençar el vot donat que cap enquesta els hi donava diputats. I en canvi a la província de Barcelona on el vot al Congrés no es llençaria, a municipis on esperaven treure dos o tres regidors el mes vinent, com  L'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Santa Coloma o Sabadell, s'han quedat amb el 3'9%,  4'43, 3'86% i 3'72%. I per obtenir un primer regidor cal arribar al 5%.  I diumenge en aquestes ciutats Vox esperava arribar al 10%.  A Manresa, un dels poc municipis de la Catalunya interior on es presenta, amb una llista formada per familiars i amics dels ultres coneguts del Bages i exmembres o simpatitzants de PxC, ha obtingut 1.210 vots, un 3'05%.

Així persones importants del nucli de Vox a Catalunya com Pablo Barranco, Mónica Lora, Antonio Amador, o Patricia Muñoz, que donaven per segur, no només ser regidores, sinó ser caps de grups municipals de dos o tres membres, no tenen assegurat que obtinguin l'acta i si l'obtenen tenir diversos regidors, més quan les eleccions municipals Vox ja no apareixerà com un partit ascendent que s'ho ha de menjar tot. Els pocs municipis on Vox ha superat el 5% són Castelldefels, Sant Adrià del Besós, Badia del Vallès i Pineda de Mar a la demarcació de Barcelona, i a les ciutats de Reus, Tarragona i Figueres. Als pobles de Sant Climent Sescebes i Talarn on hi ha les casernes de l'exèrcit espanyol Vox ha obtingut un 14'58 i 12'71. A Sant Andreu de la Barca on hi ha la caserna de la Guàrdia Civil i es va investigar als professors per suposats delictes d'odi a les aules per comentaris que van fer l'endemà de l'1-O  ha tret un 5'82%.
A Barcelona-ciutat han tret un 3'4%, i el cap de llista és l'ara diputat Ignacio Garriga. El número dos al Congrés per Barcelona, que no ha entrat, és l'advocat i exdirectiu d'Intereconomía, Juan José Aizcorbe. Però Aizcorbe encapçala la llista a les municipals en el municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón on Vox va obtenir ahir el 20% dels vots, amb el que té assegurat ser regidor i cap d'un grup municipal potent.
Les eleccions d'ahir en deixen també ara una nova imatge referent al conflicte polític català i el judici del Procés. Els dos advocats de l'acusació, Pedro Fernández i Javier Ortega Smith han obtingut escó al Congrés, i quatre dels qui són jutjats, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, també; i Raül Romeva serà senador. Per cert Romeva és el senador català més votat, havent rebut 252.000 vots més que els altres candidats al Senat d'ERC i dels que ha rebut ERC per Barcelona al Congrés, cosa vol dir  que ha rebut vots de gent que no ha votat ERC.

 NacióDigital, Nació Digital, La, NaciónDigital, Nación Digital, Nació Manresa, xavier Rius, artículo, article, Vox, periodista,