Trobat mort a la seva cel·la de Quatre Camins el condemnat a 18 anys de presó pel cas Stroika, Genís Vila Pujol, que va reingressar a presó al novembre en desarticular-se una nova fornada dels Casuals Boixos Nois.

 

El passat divendres  17 de juny funcionaris de la presó de Quatre Camins van trobar mort a la seva cel·la al militant ultra Genís Vila Pujol,  de 33 anys d'edat, que havia reingressat a presó al novembre, quan va ser desarticulada una xarxa d'extorsió acusada de delictes contra la salut pública, explotació de dones amb finalitat d'explotació sexual, tenència d'armes i blanqueig de capitals, vinculada als Casuals dels Boixos Nois, formada per coneguts militants ultres de Sabadell i altres municipis del Vallès Occidental. 

Genís Vila, de Castellar del Vallès, quan va ser detingut al novembre, estava en règim de llibertat condicional de 4t grau per bona conducta, en haver complert la meitat dels 18 anys de presó als que va ser condemnat per dues temptatives d'assassinat i altres delictes per l'atac d'Stroika de 2012. I a diferència dels altres detinguts per aquesta xarxa d'extorsió i altres delictes vinculada als Boixos Nois, que només van passar uns dies o setmanes setmanes a la presó, ell va veure revocat el quart grau penitenciari i la llibertat condicional. Grau que havia aconseguit mostrant una exemplar bona conducta a la presó. Però un cop en llibertat va tornar a activitats il·lícites molts semblants a les del grup al que pertanyia el 2012 quan va ser detingut per l'atac d'Stroika. Crida l'atenció que ell que fa deu anys era membre dels CUSOS, hooligans dels Ultras Sur i les Brigadas Blanquiazules que reclutaven "cadells" per les seves activitats alienes al futbol, fos detingut el passat novembre com a membre dels Casuals dels Boixos Nois del Barça juntament amb coneguts ultres del Vallès com Dídac González, Iván Chicano o Sergi Verdaguer.

En cercles ultres del Vallès es posa en dubte que se suicidés, més enllà que sembla que és cert que el reingrés a presó per complir íntegrament la pena de 18 anys, inicialment en règim d'aïllament al Modul 5è, i estar pendent d'un nou judici, ara pels Casuals, li havia generat una forta depressió per haver de complir els anys que li quedaven per Stroika, als que potser hi sumaria els que fos condemnat pel cas dels Casuals. El conegut ultra Santiago Royuela, condemnat l'any 2013 per pertanyer a una anterior fornada dels Casuals, explica en un vídeo del seu canal de Youtube que Genís Vila, que estava en regiment d'aïllament es va suïcidar penjant-se amb un tros de manta, i va deixar una nota escrita.

Sense cap relació amb aquesta mort, fa un mes i mig es va trobar a la Riera de les Arenes de Terrassa el cos sense vida d'un militant ultra del Vallès Oriental, sembla del cercle d'antics skins de Matadepera, del que va informar Món Terrassa.  

Els Boixos Nois, actius quan el Barça juga partits de lliga fora i a competicions europees, van intentar el passat 10 de març organitzar un enfrontament amb ultres del Galatasaray als Jardins de Barcadí, al costat del camp Nou, enfrontament que finament no es va produir.  

 

                

Imatges del judici pel cas Stroika en que Genís Vila va ser condemnat a 18 anys de presó.

 

 

 

(Hallado muerto en su celda de la prisión de Quatre Camins, Genís Vila Pujol, condenado a 18 años de prisión por el caso Stroika, que meses después de obtener la libertad condicional por buena conducta, fue detenidio por la la Policía Nacional en la desarticulación de la nueva dirección dels Casuals dels Boixos Nois. Estaba en régimen de aislamiento en el módulo cinco, y funcionarios lo encontraron sin vida el pasado viernes 17 de junio de 2022. Según afiorma el ultra Santiago Royuela se ahorcó con un trozo de manta. La familia y amigos ponen en duda la versión de suicidio sobre su muerte)  

 

Entra a presó el Secretari General de Democracia Nacional Pedro Chaparro per complir condemna per l'assalt a Blanquerna. Dels 14 condemnats 8 són a presó, un està fugit i 5 tenen ajornaments. Dels 8 que compleixen condemna 6 ja estan en 3r grau per sortir a treballar.

                             

A primera hora d'aquest matí ha ingressat al centre penitenciari d'Alcalá Meco, Madrid-1, Pedro Chaparro, Secretari General de Democracia Nacional, per complir la condemna de dos anys i set mesos per l'assalt de l'onze de setembre de 2013 al Centre Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid. Dels 14 condemnats vuit són ja a presó, un està fugit a l'estranger i cinc han demanat ajornaments en espera que el Consell de Ministres concedeixi o no l'indult. De moment tots els informes d'indult han estat negatius si bé el Consell de Ministres encara no s'ha pronunciat. 

El primer del condemnats que va entrar a presó fa ja un any és Tomàs Bor, que es va desmarcar de la resta de condemnats i no es va presentar a una citació judicial, pel que va ser declarat en cerca i captura i detingut i va entrar a presó. Bor ja està en règim obert de tercer grau al centre Victoria Kent. Posteriorment van entrar Íñigo Pérez de Herrasti, vinculat llavors a Alianza Nacional, ingressat a la presó d'Aranjuez. També José Pedro Cruz, membre abans de Falange, ara militant de Vox, tancat a la presó d'Alcalá Meco. A primers de gener van entrar a presó Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange-FE, Jesús Fernando Fernández (condemant a dos anys i nou mesos, dos més que la resta) i Sergio Reguilón. I fa un mes va ingressar Javier Marcos del desaparegut Nudo Patriota Español. D'aquests sis que van entrar a finals de desembre o primers de gener, quatre ja estan en tercer grau i poden sortir a treballar.

Altres cinc condemnats han aconseguit ajornaments, bé perque esperen l'informe sobre l'indult, bé perque han demanat a que s'esperi que el Consell de Ministres s'hi pronunciï. Per últim el falangista Juan Luis López García, condemnat a dos anys i nou mesos, fa quatre anys va fugir a l'estranger.

       

"Ho tornaria a fer, però potser d'una altra manera", afirma Pedro Cahaparro, Secretari General de Democracia Nacional, que té ordre d'ingrés a presó per l'atac de Blanquerna. Tot i l'informe negatiu del Suprem a algunes peticions d'indult, els condemanats confien que l'indult podria arribar un cop entrin a presó o que alguns d'ells vegin suspès de nou l'entrada a presó. Chaparro demana un ajornament per la seva propera paternitat. Deu dels catorze condemnats ja tenen l'ordre d'ingrés, un és a presó, un altre fugit i dos estarien esperant encara l'informe sobre l'indult

            

Ahir a la tarda, Pedro Chaparro, Secretari General de Democracia Nacional, que és un dels deu condemnats per l'atac de Blanquerna, que han rebut la citació per que ingressin a presó els propers dies, va afirmar en la roda de premsa que va fer en un Hotel de L'Hospitalet que "no es penedia de res i que ho tornaria a fer, tot i que potser ho faria d'una altra manera", amb una argumentació que recordava el que va dir Jordi Cuixart en acabar el judici del Procés. A Chaparro i a altres vuit o deu condemnats per l'assalt a Blanquerna fet l'11 de setembre de 2013, el Tribunal Suprem, ha fet un informe negatiu sobre la seva petició d'indult.  Aquest vuit o deu (hi ha informacions contradictòries) tenen ordre d'ingressar a la presó els propers dies. N'hi ha dos que encara no han rebut l'ordre d'ingrés en estar a l'espera de l'informe sobre l'indult, i Tomàs Bor, simpatitzant de La Falange que no es va presentar en un anterior citació va ser declarat en cerca i captura i va entrar a la presó fa més de mig any. El catorzè condemnat, Juan Luis López García, vinculat a La Falange, va fugir d'Espanya fa quatre anys i està en cerca i captura. 

Chaparro va dir que si finalment se'ls indulta es veurà que "nosaltres som els presos polítics que hi ha Espanya amb el Govern que indulta als independentistes del Procés i no a nosaltres". Chaparro va rebutjar les comparacions que s'ha fet amb el seu cas i la seva condemna de  dos anys i set o nou mesos amb altres casos com el d'Altsasu, quan "nosaltres només vam fer una acció de 60 segons en que vam tirar a terra un faristol i un micro i vam trencar una porta, danys que ja hem pagat".

Un llarg procés judicial

Chaparro va explicar que havia convocat la roda de premsa "no per provocar, sinó per aclarir algunes coses del procediment judicial que en portarà a la presó". I va detallar el llarg recorregut jurídic, amb una primera condemna de l'Audiència Provincial de Madrid d'entre 6 i 8 mesos de presó. Un recurs de Fiscalia i la Generalitat al Tribunal Suprem que estimar que s'havia d'aplicar l'agreujant de discriminació ideològica posant una pena de quatre anys de presó. Els condemnats van recórrer al Tribunal Constitucional aconseguint que se suspengués l'ordre d'entrada a presó que a última hora. El gener de 2020 el Constitucional va admetre el recurs anul·lant la sentència del Suprem, que va haver de suspendre la deliberació per fixar la nova sentència en haver un jutge que havia participat en la redacció de la primera. I finalment el juliol de 2020 va redactar la sentència definitiva de dos anys i set o nou mesos de presó. Tot i això el passat mes d'abril l'Audiència de Madrid va tornar a suspendre l'ordre d'ingrés a presó. Ara amb els informes negatius a l'indult fets pel Tribunal Suprem, la Secció 30 ha donat l'ordre perquè la majoria d'ells entrin a presó.

Chaparro va atribuir el fet que de moment hagin pogut esquivar la presó a la mobilització popular i a la bona feina dels equips jurídics dels catorze condemnats. I va denunciar també l'escarni que per ells ha significat el judici i es va solidaritzar amb el líder de Forza Nova italiana, Roberto Fiore, empresonat a Itàlia per les proteses contra les vacunes i el passe Covid.  

Un cop acabada la roda de premsa va fer una breu intervencio amb més contingut polític dirigida a la vintena de militatnst del partit que eren a al sala. En previsió que hi pogués haver alguna concentració antifeixista davant l'hotel, ubicat a en límit dels municipis de l'Hospitalet i Barcelona, al costat de la Fira, el Mossos d'Esquadra van preparar un discret operatiu amb agents de paisà dins l'hotel i unes furgonetes en un lloc proper que no es van haver d'activar. 

Una vintena de militants o simpatitzants eren a la sala als qui Chaparro es va dirigir en acabar la roda de premsa

Manuel Andrino i altres 4 condemnats per Blanquerna haurien d'entrar dimarts a la presó. Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo ha aconseguit una nova suspensió. Pedro Chaparro de DN recollirà l'odre d'ingrés demà passat i tindrà 10 dies per ingressar. Tots estan pendents de l'indult que no arriba.Un està fugit a l'estranger. Tot i això encara creuen possible obtenir un nou ajornament en l´últim moment si s'accepten els recursos de súplica o el d'ampara al TC que alguns han presentat

                                               

                               

Manuel Andrino

Manuel Andrino, Cap Nacional de La Falange-FE, i altres quatre condemnats per l'Audiència Provincial de Madrid a dos anys i set mesos de presó per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, perpetrat l'11 de setembre de 2013, tenen ordre d'entrar a presó demà passat, dimarts 6 d'abril. Una condemna que ha viscut diversos ajornaments amb diversos recursos que han fet modificar dues vegades la pena imposada. Com no hi hagut una estratègia unitària d'actuació entre els catorze condemnats, uns membres de La Falange-FE, altres d'Alianza Nacional, altres de Democracia Nacional, altres del desaparegut Nudo Patriota Español i algún altre, només simpatitzant d'aquests grups, no tots tenen encara ordre d'ingrés a presó.

D'entrada uns van demanar l'indult i altres no. Indult sobre el que encara no s'ha pronunciat el Consell de Ministres i que, com en el cas del presos catalans, el Govern també pot concedir-lo a qui no l'ha demanat. Personalment sempre he cregut que si eren indultats ho serien a la vegada que el presos independentistes catalans, decisió ajornada de nou a causa de les eleccions madrilenyes. Un dels condemnats, Juan Luis López García, de La Falange, va marxar d'Espanya fa quatre anys, dient que anava a lluitar contra l'Estat Islàmic al Kurdistan de Síria i l'Iraq, si bé hi ha qui creu que ara està en un altre país d'un altre continent. López té una ordre de cerca i captura internacional dictada per l'Audiència Provincial de Madrid.  

 

  Juan Luis López en cerca i captura                                  

Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo

Havent rebut fa mesos la majoria una primera ordre d'ingrés a presó, dotze d'ells van fer un nou recurs de súplica, demanant la suspensió de l'ordre d'ingrés, al·legant que estaven a l'espera de la tramitació dels expedients d'indult. Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo, cunyat de l'ex ministre, Íñigo Méndez de Vigo i cosí de l'ex ministre de Defensa, Pedro Morenés, va interposar un nou recurs al Tribunal Constitucional i ha aconseguit la suspensió de l'ordre d'ingrés a presó. Cinc dels condemnats van recollir el passat dia 23 l'ordre d'ingrés en un termini de deu dies feiners, que expira dimarts 6 d'abril, entre els que es troba Manuel Andrino, va ser jutjat el passat dia 24 a Barcelona, per les declaracions que va fer dies després dels fets de Blanquerna, justificant l'us de la violència per oposar-se a l'independentisme.  Andrino apareix al Butlletí de la Comunitat de Madrid com a cap de la candidatura unitària a les eleccions madrilenyes de les dues Falanges, si bé va a nom de FE de la JONS, a les llistes provisionals publicades divendres, però en tenir també una pena de inhabilitació simultània a la de presó, caldrà veure si la Junta Electoral considera si ara pot ser o no candidat. En idéntica situació està Jesús Fernando Fernández, el que a Blanquerna anava amb la cara tapada, també condemnat que va de número 8.

Altres quatre condemnats, entre els que es troben Pedro Chaparro, secreri general de Democracia Nacional, i l´única dona condemnada, Paula M, han de recollir l'ordre d'ingrés demà passat dimarts, que els hi donarà també deu dies hàbils per indicar a quina presó volen complir-la i fer efectiu l'ingrés a la mateixa.  Tot i això, els 13 condemnats encara confien que a última hora pugui haver-hi alguna resolució judicial, motivada pels recursos que alguns d'ells van presentar fa uns dies al Tribunal Constitucional o al de súplica a l'Audiència de Madrid, que aturi l'ingrés a presó en espera de la concessió o denegació de l'indult.

Pedro Chaparro, secretari general de Democracia Nacional

     

EL CONSTITUCIONAL ANULA LA CONDENA DE 4 AÑOS DE PRISIÓN IMPUESTA A LOS ULTRAS DE BLANQUERNA, DEBIENDO EL SUPREMO REDACTAR UNA NUEVA SENTENCIA QUE SERÁ MÁS CERCANA A LA DE LA AUDIENCIA DE MADRID DE HASTA 8 MESES DE PRISIÓN. Los hechos se produjeron el 11 de septiembre de 2013

El Pleno del Tribunal Constitucional ha estimado por unanimidad, según ha anunciado esta tarde mediante una nota de prensa, el recurso de amparo presentado por los asaltantes del Centro Cultural Blanquerna de Madrid, al considerar que la sentencia de la Sala Penal dels Tribunal Supremo que anuló la sentencia de la Audiencia de Madrid, incrementando las penas hasta 4 años de prisión para los catorce asaltantes  del Centro Cultural Blanquerna, sede de la Generalitat de Catalunya en Madrid, realizado el 11 de septiembre de 2013, lesionaba el derecho fundamental a la tutela judicial efectiva. La parte dispositiva de la sentencia, cuyo texto completo aún no se ha hecho público, tiene el siguiente contenido:

“En atención a todo lo expuesto, el Tribunal Constitucional, por la autoridad que le confiere la Constitución de la Nación española ha decidido estimar parcialmente los recursos de amparo interpuestos por don Pedro Chaparro Velacoracho, don Víctor Diego Villalva, don Santiago Cabezuela García, doña Paula Mijares Casado, don José Pedro Cruz Sanz, don Javier Marcos Aroca, don Sergio Reguilón Fumero, don Manuel Andrino Lobo, don Jesús Fernando Fernández Gil, don Pablo Pavón Cadierno, don Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo y don Miguel Venegas Girón, y en su virtud: 

1º Inadmitir las invocaciones del derecho a la libertad ideológica (art. 16.1 CE) y a la libertad de expresión [art. 20.1.a) LOTC] realizadas por los demandantes don Pedro Chaparro Velacoracho, don Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo y don Miguel Venegas Girón.

 2º Declarar que se han vulnerado los derechos a un proceso con todas las garantías y a la presunció n de inocencia (art. 24.2 CE) de todos los demandantes en el extremo relativo a la aplicació n de la agravante de haber cometido el delito por discriminació n ideológica (art. 22.4 CP) y de los demandantes don Pedro Chaparro Velacoracho, don José Pedro Cruz Sanz, don Javier Marcos Aroca, don Sergio Reguilón Fumero, don Manuel Andrino Lobo, don Jesús Fernando Fernández Gil, don Pablo Pavón Cadierno, don Íñigo Pérez de Herrasti Uriquijo y don Miguel Venegas Girón en el extremo relativo a la aplicación del subtipo agravado del delito de daños porrecaer en bienes de uso público (art. 263.2.4ª CP).

 3° Restablecerlos en su derecho y, a tal fin, declarar la nulidad del auto de la Sala de lo Penal del Tribunal Supremo de 4 de mayo de 2017 y de las Sentencias núm 983-2016, de 11 de enero de 2017 -aclaradas por auto de 7 de febrero de 2017-, pronunciadas en el recurso de casación núm. 722-2016 en los extremos y con el alcance subjetivo señalados en el apartado anterior. 

 4º Retrotraer las actuaciones al momento anterior al de la sentencia anulada, para que el órgano judicial pronuncie nueva resolución que sea respetuosa con el derecho fundamentalreconocido. 5° Desestimar los recursos en todo lo demás. Publíquese esta sentencia en el Boletín Oficial de Estado”

Como se recordará, inicialmente la Sección 30  de la Audiencia Provincial de Madrid condenó a seis meses de prisión por un delito de daños y otro de desórdenes a doce de los quince juzgados, absolvió a uno, y condenó a 7 meses de prisón a Jesús Fernando Fernández, miembro de La Falange-FE que, con la cara cubierta con un pañuelo, empujó al diputado de UDC, Josep Sánchez Llibre,  y a 8 meses a Juan Luis López, tambié miembro de La Falange-FE, por zarandear y amenazar al delegado de la Generalitat en Madrid, Josep Maria Bosch. Juan Luis López se encuentra fuera de España desde hace tres años cuando viajó al Kurdistán iraquí donde se integró en un katiba kurda,

Dado que las partes interpusieron recurso al Tribunal Supremo, éste consideró tanto el agravante de discrimación ideológica, como el de daños en un organismo público, imponiendo penas de  3 años y 11 meses para doce de los acusados, y de 4 años y un mese a los dos restantes. Si bien la Audiencia Provincial oredenó su ingreso en prisión,  tras la presentación del recurso de amparo al Tribunal Constitucional se decretaron diversos aplazamientos a su ingreso en prisión y finalmente cuando el Constitucional admitió a trámite el recurso de amparo, decretó la suspensión del ingreso en prisión.  

Ahora la sala de lo penal del Tribunal Supremo deberá redactar una nueva sentencia que evidentemente será muy similar a la dictada inicialmente por la Audiencia Provincial de Madrid.

Dicho asalto -así es como lo define el mismo Tribunal Constitucional- lo realizó la plataforma ahora disuelta, La España en Marcha, de la que formaban parte Alianza Nacional, La Falange-FE, Democracia Nacional, el desaparecido Nudo Patriota y el Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española, que  pretendía aglutinar a la extremaderecha.
Lo curioso del caso es que mientras el Constitucional dictó la suspensión de la ejecución de la sentencia por el perjuicio irremediable que significaba el ingreso en prisión, no lo hizo con los políticos catalanes condenados por el Procés a los que sin duda Estrasburgo dará la razón. Además, sea o no excesivo cuatro años de prisión, elimina el agravante de discriminación o odio ideológico, cuando éste fue el motivo por el que se impidió por la fuerza realizar el acto institucional del 11 de Setembre de 2013 en el que ni habían estelades ni se defendía la independencia de Catalunya 

SE SUSPÈN L'INGRÉS A PRESÓ DEL VICEPRESIDENT DE DEMOCRACIA NACIONAL, PEDRO CHAPARRO, PER LA CONDEMNA PER AMENACES A JORDI BORRÀS, EN ENTENDRE'S QUE NO ES REINCIDENT EN HAVER ADMÈS EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL EL RECURS CONTRA LA CONDEMNA PER BLANQUERNA. Chaparro juga ara un paper important en la direcció de DN, després de la dimissió del seu president, Manuel Canduela

 Pedro Chaparro a Montjuïc el 12 d'octubre de 2015

Segons un comunicat emès per Democracia Nacional, el Jutjat Penal 12 de Barcelona ha resolt supendre l'ingrés a presó de Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, condemnat a un any de presó per les amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs. 

Chaparro  va ser condemnat pel Jutjat Penal 26 de Barcelona a un any de presó per les declaracions  que va fer el 12 d'octubre de 2015 a Montjuïc, demanant des de la tribuna que, si algú veia a aquesta "rata de Jordi Borràs li doni un capón (un cop) i una hòstia no gaire forta per que marxi". També va ser condemnat a una multa de 1.800 euros, a dos anys d'allunyament de Borràs, a la prohibició de comunicar-s'hi per les xarxes socials també per dos anys, i a la prohibició a participar durant dos anys a manifestacions de DN a la província de Barcelona. Com Chaparro havia estat condemnat previament pel Tribunal Surprem a 3 anys i 11 mesos per l'atac de Blanquerna,  la Fiscalia de delictes d'odi Barcelona va entendre que era reincident i va demanar que, tot i ser la condemna per les amenaces a Borràs inferior a dos anys, la complís. Però el compliment de la condemna del Suprem per Blanquerna, que havia incrementat la interposada en primera instància per l'Audiència Provincial de Madrid, va quedar suspesa en admetre el Tribunal Constitucional el recurs d'empara contra la sentència del Suprem.

I per això, a petició de la defensa de Chaparro, que ha al·legat que la condemna per Blanquerna no es ferma i no es pot considerar que sigui reincident, el Jutjat Penal 12 de Barcelona, que havia d'executar el compliment de la condemna, ha decidit revocar l'ingrés de Chaparro a la presó pel cas "Borràs" sempre i quan en els propers tres anys no sigui condemnat per un altre delicte d'odi. 

Chaparro ara juga un paper important en la direcció de  DN, donat que el seu president i fundador, Manuel Canduela, va dimitir fa un mes i mig. Democracia Nacional ha arribat a un acord per les eleccions europees amb partits de l'àmbit ultra fins no fa gaire rivals com Falange Españaola de la JONS i Alternativa Española (AES) per presentar-se junts en la coalició "Identidad Española ADÑ" 

 Pedro Chaparro a la dreta mirant enrere, al judici per Blanquerna
  

Jordi Borràs en un acte ultra

L'EDITOR NEONAZI, PEDRO VARELA, SURT EN LLIBERTAT, EN REVOCAR L'AUDIÈNCIA L'ORDRE DEL JUTJAT PENAL DE COMPLIR ELS 3 MESOS DE PRESÓ PER EDITAR EL MEIN KAMPF. Portava sis setmanes a la presó i aquest cas és independent al que ara s'instrueix per associació il·lícita i incitació a l'odi i la violència i de negació i apologia del genocidi. La Lliberia Europa està tancada des de juliol de 2016

Pedro Varela el dia del judici. Al fons el seu advocat Fernado Oriente

L'Audiència de Barcelona ha acceptat el recurs d'apel·lació de l'advocat de Pedro Varela, Fernado Oriente, contra l'ordre d'ingrés a la presó de l'editor neonazi, dictada pel Jutjat Penal número 15 de Barcelona,  que havia decretat a petició del Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar. Així doncs, aquesta tarda ha sortit en llibertat després de passar sis setmanes la presó.  

Varela que va ser condemnat a tres mesos i un dia de presó per editar i distribuir el Mein Kampf sense autorització de l'estat de alemany de Baviera que en tenia els drets d'autor va ingressar a presó de Quatre Camins el passat 3 d'abril. 

Fa dos mesos el Jutjat Penal 15 va justificar l'ordre d'entrada a presó, tot i ser una pena molt inferior als dos anys, en el fet que la suspensió de les condemnes no superiors a dos anys es concedeixen a persones que es cregui que no reincidiran, cosa que, segons el fiscal, no es donava en el cas del propietari de la llibreria Europa en haver estat condemnat diverses vegades per incitació a l'odi i apologia o justificació de l'Holocaust. 

L'Audiència de Barcelona, però, ha estimat el recurs, en entendre que els antecedents de Varela eren prou antics perquè s'hagin de considerar cancel·lats, i ha ordenat la suspensió del compliment de la pena i l'alliberament sota la condició que no cometi un altre delicte durant dos anys.

En aquest moment Varela està pendent de ser jutjat per dos delictes, un d'incitació a l'odi i la violència i negació i apologia de l'Holocaust (article 510 del Codi Penal),  i un segon d'associació il·lícita, tipificat a l'article 514.4 del Codi Penal. 

La llibreria Europa va ser tancada preventivament el juliol de 2016, just quan feia un any d'entrada en vigor del nou redactat de l'article 510 del Codi Penal que va recuperar el delicte de negació de l'Holocaust i altres genocidis i va establir que pel que fa a la incitació o provocació a l'odi o la violència, no cal que quedi demostrat que arrel de les paraules o escrits denunciats, algú hagi actuat en conseqüència amb violència o fet accions de discriminació.

  

ELS CONDEMNATS A 4 ANYS DE PRESÓ PER L'ATAC DE BLANQUERNA QUE HAVIEN D'ENTRAR A PRESÓ DEMÀ, REBEN UN NOU APLAÇAMENT PEL 14 i 15 DE NOVEMBRE. Havien d'entrar a presó fa un mes i mig però se'ls hi va donar dos aplaçaments i aquesta tarda un tercer. En el cas que dijous passat s'hagués formalitzat l'acord entre Rajoy i Puigdemont per convocar eleccions i no fer la DUI, que hagués implicat l'alliberament dels Jordis, i afluixar la pressió judicial i penal al 9-N i 1-O, l'indult dels 14 de Blanquerna hagués estat la contrapartida per fer callar als que volen més mà dura amb l'independentisme

Finalment els condemnats per l'atac de Blanquerna de l'onze de setembre de 2013, que havien d'entrar demà a la presó de Madrid-4 a Navalcarnero, han rebut aquesta tarda un nou ajornament de l'ordre d'ingrés dictat per la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid. És el tercer ajornament que obtenen, i es fa mentre el Tribunal Constitucional estudia si admet a tràmit el seu recurs d'empara, cosa que confirmaria la idea que hi ha voluntat des de cercles del poder polític i judicial d'evitar que entrin a presó. 
Si bé l’Audiència de Madrid imposà en primera instància sis mesos de presó a dotze dels autors, de l'atac i vuit mesos als altres dos, el Tribunal Suprem, que va estimar l'agravant d'odi o discriminació ideològica, va incrementar les condemnes a 3 anys i onze mesos per dotze, i a 4 anys i un mes als altres dos.  Altres tres condemnats que entraven també demà, han rebut un nou ajornament de dues setmanes.

La coordinadora o plataforma "La España en Marcha", que agrupava als partits i associacións autores de l'acció, es va trencar, trencant-se també l'estratègia jurídica comuna. Així,  els cinc militants de Democracia Nacional i dos del desaparegut Nudo Patriota van demanar l’indult, però els 5 de Falange i els dos de Alianza Nacional es van negar a fer-ho.  Els qui sí van fer els catorze va ser un recurs d’empara al Tribunal Constitucional al·legant que quan un tribunal superior multiplica la pena per sis o per vuit aplicant un agravant que no es va considerar en la sentència inicial, cal fer una “vistilla” per tal que els advocats defensors puguin oposar-s’hi. Aquest recurs d’empara encara no s'admès formalment a tràmit.

Tot i que La Falange va informar a primers de setembre que els seus militants i els de Alianza Nacional havien rebut l’ordre d’ingrés a presó, se’ls hi va concedir un primer ajornament que acabava el 10 d’octubre. Però van aconseguir un nou ajornament fins el dimecres 1 de novembre, i tres d’ells, Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange, Jesús Fernando Fernández, el que va actuar amb la cara tapada, i Sergio R, van ser a la manifestació ultra de Montjuïc del 12 d’octubre. I aquesta tarda, instants abans de fer la roda de premsa, de la que poso el vídeo a sota, han rebut un tercer ajornament.

 Imatge del judici

El fet és que si s’hagués tirat endavant l'acord frustrat pel que dijous el president Carles Puigdemont convocava eleccions autonòmiques, posant fi al procés i renunciant a la DUI, una de les contrapartides que amb més o menys garanties hauria rebut del Govern central, és una disminució de la pressió de la Fiscalia per l’1-O, la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, un possible indult o marxa enrere de la multa del Tribunal de Cuentas a Artur Mas. I evidentment si el Consell de Ministres i la Fiscalia acompanyava els alliberaments del Jordis, l’arxivament de causes obertes a l’independentisme, i un possible indult o anul·lació de la multa als del 9-N amb l’indult dels 14 ultres de Blanquerna, ho hagués pogut justificar millor davant dels que des dins i fora del PP criden “A por ellos!” i  “Puigdemont a prisión”.

Caldrà veure si el Tribunal Constitucional admet o no el seu recurs d'empara, però  en el cas que se'ls hi confirmi la pena, el fet que la meitat dels condemnats no hagin demanat l’indult no impedeix obtenir aquesta gràcia, ja que l’article 21 de la llei que ho regula permet concedir-ho a persones condemnades que no ho han demanat. 
Així doncs, si no hi ha més ajornaments, sis del de Blanquerna entreran a presó els dies 14 i 15 de novembre. N’hi ha un setè de la Falange amb ordre d’ingrés, Juan Luis López, que està des del mes de juny al Kurdistan iraquià combatent amb els peshmergues en el grup que lidera l’ultra valencià Juan Manuel Soria Monfort, que lluita amb el nom del creuat del segle XII, Simón de Montfort (o Simón de Monfort).
(Actualitzat a les 19 hores!)

 Video roda de premsa dels condemnats d'aquesta tarda on expliquen el nou ajornament d'ingrés a presó.

JUTJAT PEDRO VARELA PER EDITAR I VENDRE EL MEIN KAMPF, VULNERANT ELS DRETS D'AUTOR QUE REQUEIEN A L'ESTAT DE BAVIERA, QUE HAVIA PROHIBIT LA VENDA. EL FISCAL DEMANA UN ANY I MIG DE PRESÓ I LA PROHIBICIÓ DE EXERCIR D'EDITOR, MENTRE LA DEFENSA DEMANA L'ABSOLUCIÓ EN BASE A LA LLEI DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL DE 1879 I NEGANT LA LEGITIMITAT A LA LLEI DE DESNAZIFICACIÓ ALEMANYA QUE MOTIVÀ L'ATORGAMENT A BAVIERA DELS DRETS D'AUTOR

Imatge del judici. Al fons l'advocat, Fernando Oriente, que ha fet una al.legat contra llei de desnazificació que va privar dels drets d'autor de l'obra de Hitler a la seva família

Aquest matí s'ha celebrat el judici contra Pedro Varela, propietari de la Llibreria Europa, ara precintada, per un suposat delicte contra la propietat intel·lectual, tipificat en els articles 270.1 i 271 del Codi Penal, en haver editat i distribuït en castellà entre 1997 i 2010 més de quatre mil exemplars el Mein Kampf, Mi lucha, d'Adolf Hitler, del que en tenia els drets d'autor l'Estat alemany de Baviera i no n'havia autoritzat la venda i edició. Aquest judici, centrat exclusivament en un tema de propietat intel·lectual i drets d'autor, al que s'arriba vuit anys després que el consol alemany de Barcelona presentés una denúncia contra Varela, la Llibreria Europa i l'associació cultural Ediciones Ojeda, per editar i distribuir-lo sense autorització de qui té els drets, és totalment independent al procediment judicial en curs, que va portar al juliol al tancament de la llibreria.

I més enllà de la discussió entre l'advocat de Varela, Fernando Oriente, i el Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, sobre si el decret atorgant els drets d'autor a Baviera i impedint la seva edició és o no aplicable a Espanya, o sobre si s'ha d'aplicar la llei de propietat intel·lectual de 1879 o la vigent de 1987, àmbit legal en el que s'ha mantingut Aguilar per justificar la seva petició d'un any i mig de presó per Varela, Oriente ha fet un extens al·legat contra la llei desnazificació alemanya i apropiació dels drets d'autor del llibre per part de l'estat Alemany i Baviera. 

Oriente, amb vincles personals i ideològics amb la División Azul -tropes espanyoles que anaren a Rússia a lluitar al costat de Hitler- després d'argumentar que Varela no sabia que pogués estar prohibida l'edició del Mein Kampf, o que en haver-se editat a Espanya des de 1935 la seva publicació era legal en base la llei de 1879, ha negat tota legitimitat a la llei alemanya de desnazificació feta pels "ocupants" i a la posterior expropiació dels drets d'autor i drets intel·lectuals de l'obra d'Adolf Hitler. 

Segons Oriente, "els ocupants, els aliats vencedors el 1948, vulnerant la legislació alemanya i la internacional, expropien sense indemnització a la germana i resta de família de Hitler dels drets per l'obra intel·lectual i el llegat de Hitler. Van fer una expropiació de la propietat privada, els drets econòmics i intel·lectuals dels hereus, vulnerant els drets humans i la legalitat, donat que sempre que s'expropia, tant la llei alemanya com les internacionals, queda clar que ha d'haver-hi una indeminització". Tant vehement ha sigut Oriente en les conclusions finals, que no ha amagat les seva antipatia cap els vencedors de la Segona Guerra Mundial. 

Oriente també ha recordat que des de 2015 ja es pot editar el Mein Kampf i que, tot i haver-se iniciat el procés fa 8 anys amb la denúncia del consol alemany, després no s'han personat en el sumari, absència que justificaria l'arxivament del cas. També s'ha preguntat com és que aquest cas, que s'hagués pogut jutjar sis mesos després de la denúncia, arriba a judici 8 anys més tard i, indirectament, ha responsabilitzat al fiscal de Delictes d'Odi d'obsecar-se amb Pedro Varela.

El fiscal Aguilar, que ha rebaixat la petició de pena dels dos anys de presó a un any i mig en considerar l'atenuant de la demora indeguda fins la celebració del judici, ha recordat que "és de sobres conegut que els drets d'autor de Hitler no eren lliures fins al 2015", i que no és creïble que Varela no sapigués que l'estat de Baviera en tenia els drets i n'havia prohibit l'edició, "donat que Varela és un epert en la Segona Guerra Mundial, ha editat molts llibres, i sabia perfectament que estava cometent una il·legalitat, més tenint en compte que és un historiador amb una gran formació". Oriente també ha justificat el dret a editar "Mi Lucha", donat que "és dels llibres més editats, més significatius i més coneguts, com el Quijote, la Bíblia, l'Alcorà o El capital de Marx".

Varela, que en l'interrogatori inicial ha estat molt curós i tranquil, fins i tot amb les preguntes del fiscal, al·legant la seva ignorància a que estigués prohibida la seva edició, en arribar-li en acabar el judici el seu torn a dir l'última paraula, ha fet un al·legat sobre el seu dret a editar en castellà "Mi Lucha" d'Adolf Hitler, mostrant a la jutgessa, al fiscal i al públic exemplars en castellà de diverses editorials i èpoques, mentre deia que ell només s'havia posat a la cua a l'hora d'editar-lo, donat que abans d'ell 40 editorials l'havien editat i distribuït a Espanya. I finalment, recordant que des d'abril de 2015, en fer-se el 70 anys de la mort de Hitler, Baviera ha hagut d'aixecar la prohibició d'editar-lo, ha mostrat un exemplar en alemany d'ara. 

En el judici han declarat diversos agents dels Mossos d'Esquadra de la Comissària General d'Informació, alguns protegits darrera una mampara per no ser reconeguts, que van escorcollar la llibreria Europa, i van confiscar exemplars de Mein Kampf, material informàtic i programari per editar llibres. Després de l'anàlisi d'aquest material, els Mossos d'Esquadra han constatat que s'havien distribuït almenys 4.375 exemplars a Espanya i a altres països com Xile o Mèxic. El judici ha quedat vist per sentència amb la petició d'absolució per part de Fernando d'Oriente, mentre el que el fiscal Aguilar ha demanat -rebaixant sis mesos la pena per la demora indeguda- 15 mesos de presó, una multa de 10.800 euros, la inhabilitació durant tres anys perquè exerceixi de comerciant i editor i una indemnització per l'Estat de Baviera de 67.637 euros. 

Abans de l'inici del judici, una vintena de militants o simpatitzants ultres s'han concentrat per donar suport a Varela a la porta de la Ciutat de la Justícia portant banderes espanyoles amb àguila franquista (o de Sant Joan) i una pancarta de Democràcia Nacional. Dins de la sala, on hi havia poques cadires pel públic, només han pogut entrar sis d'aquests ultres, entre ells membres d'Ediciones Ojeda i l'escriptor negacionista, Joaquín Bochaca. En acabar el judici, a les 14 hores, la resta de simpatitzants ultres, que esperaven al passadís, han aplaudit a Pedro Varela.   

 

P VARELA SERÀ JUTJAT EL 2 DE FEBRER PER EDITAR I DISTRIBUIR EL MEIN KAMPF SENSE TERNIR-NE ELS DRETS D'AUTOR. El cas s'inicià amb la denúncia del consolat alemany de Barcelona. La llibreria Europa continua tancada des de juliol i Varela està pendent d'un altre judici per un delicte d'odi i difusió d'idees genocides. Probablement hi haurà concentració d'ultres el dia 2 a la Ciutat de la Justícia

 Pedro Varela Geiss, propietari de la Llibreria Europa, precintada cautelarment des de juliol, serà jutjat pel Jutjat Penal número 16 de Barcelona, a la Ciutat de la Justícia, el proper dijous 2 de febrer a les 10.50, per un delicte contra la propietat intel·lectual, en haver editat, distrbuit i venut el "Mein Kampf" d'Adolf Hitler, en castellà, sense tenir-ne els drets d'autor que, fins el 30 d'abril de 2015 pertanyien a l'estat alemany de Baviera, el qual no donava permís a que s'edités, tret d'algunes peticions d'institucions acadèmiques. El Fiscal li demana dos anys de presó.

Varela, que ja ha estat diverses vegades condemnat i a la presó, ha motivant un rocambolesc recorregut jurídic fins el Tribunal Constitucional i d'Estarsburg, pel que fa a la constitucionalitat o no dels articles 510 i 607 del Codi Penal. Ell està ara està de nou imputat gràcies al al nou redactat de l'article 607 del Codi Penal, introduït en el Codi per adaptar-se a la normativa europea sobre delictes d'odi i d'apologia de l'Holocaust i d'altres règims genocides. Però el judici del dia 2 és exclusivament per la vulneració de la propietat intel·lectual per haver editat i venut un llibre del que no té els drets d'autor. 
L'acusació és contra Pedro Varela, amb la Llibreria Europa i l'Asociación Cultural Edicones Ojeja, com a responsables civils, per dos delictes contra la propietat intel·lectual tipificats en els articles 270.1 i 271-a del Codi Penal. La llibreia Europa està al local que va ser també seu de la associació neonazi CEDADE, dissolta l'any 1993.

La Fiscalia de Barcelona li reclamarà en el judici dos anys de presó, inhabilitació per exercir de comerciant i editor durant tres anys, i multa per haver confeccionat i distribuït el Mein Kampf, Mi lucha, sense autorització de l'estat alemany de Baviera, propietari dels drets sobre la citada obra.  En total Varela va distribuir 4.375 exemplars per un import de 98.264 euros, cosa que hauria suposat un benefici de 67.637 euros.

Aquest procés és independent a l'iniciat al juliol que ha portat al tancament de la llibreria i que ha motivat el el tancament cautelar de la llibreria Europa, que de moment continuarà, en haver qualificat el jutjat la investigació de complexa, cosa que permetrà es trigui 18 mesos en qualificar els fets de cara al futur judici.
El procés judicial que ha motivat el judici del dia 2 es va iniciar el 2009, quan el consolat alemany a Barcelona cansat dels negocis editorials de Varela a costa del llibre de Hitler va interposar una querella contra ell per un delicte contra la propietat intel·lectual. El jutjat ho va arxivar inicialment, però el fiscal de delictes d'odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, va recórrer l'arxiu i el cas arriba ara a judici.

Es dóna la paradoxa que ara Baviera ja no té els drets d'autor del Mein Kampf i ja es ven lliurement a Alemanya i arreu des de, fa poc més d'un any. Es probable que el dia 2 de febrer hi hagi una concentració d'ultres davant la Ciutat de la Justícia, donant suport a Pedro Varela. 

Imatge de la manifestació del passat 24 de setembre d'una setentena d'ultres contra el tancament de la llibreria

LA MORT DE TAREK AZIZ, UN CRISTIÀ AL COSTAT DE SADDAM

Divendres va morir a l’hospital d’una presó de Bagdad Tarek Aziz. Aziz, de 79 anys, cristià caldeu, que va ser viceprimer ministre d’Iraq en el temps previ a la invasió americana de 2003 i ministre d’Exteriors durant l’invasió de Kuwait el 1990, i la posterior guerra Tempesta del Desert de1991 amb la que es va fer fora als iraquians del petit emirat petrolier. Des de l’ocupació americana de 2003 estava a la presó, i fa cinc anys va ser condemnat a mort però no va ser executat.

El desembre de 2002 i gener 2003 vaig poder conversar amb ell i assistir a diverses rodes de premsa seves a Bagdad. I a la pregunta sobre les armes de destrucció massiva amb les que George Bush fill justificava la guerra que anava a començar, Aziz repetia una i altra vegada que s’havien destruït després de la guerra de 1991, i que l’Iraq no tenia res a amagar. I com es va veure poc després, les seves paraules eren certes. També deia que cada vegada que al llarg de la història, una potència estrangera havia intentat conquerir, sotmetre o governar l’antiga Mesopotàmia o l’Iraq, fossin els perses, els turcs o els britànics, sempre havien fracassat. I avisava als americans que no entressin a l’Iraq donat que fracassarien. I sense cap mena de dubte el resultat de l’ocupació americana amb la dissolució de les institucions, exèrcit i policia iraquiana, decretada pels ocupants, va portar al país al fracàs absolut.  

Ell era d’un poble prop de Mossul, la mítica Nínive de la Bíblia, capital d'Assíria, un dels llocs amb més cristians del Pròxim Orient que des de fa onze mesos és en mans de l’Estat Islàmic. En temps de Saddam, el fet que un cristià com Aziz estigués a la cúpula del país era una garantia pel prop d’un milió de cristians que hi havia, garantia la pluralitat religiosa i un cert laïcisme del règim, tot i que certament es va perseguir a la majoria xiïta.

En molts moments se’l definia equívocament com el número dos del règim de Saddam, cosa que no era certa, donat que per sobre d'ell estaven el germanastre de Saddam, Barzan al Tikriti, Alí Hassan, conegut com Alí el Químic, o el vicepresident, Taha Yassin Ramadan. Tots sunnites i penjats a la forca el 2007. No era el número dos però sí va ser sempre una de les quatre persones més properes a Saddam i, potser per ser cristià, no va caure en cap de les purgues que Saddam féu entre els quadres dirigents del partit Baas. Unes purgues que consagraven sempre els membres sunnites del clan de Tikrit i feien desaparèixer en daurats exilis o executats per traïdors, a aquells que li podien prendre el lloc. Però Tarek Aziz, com a cristià, mai no hauria pogut ser cap d'un país musulmà, cosa que per a Saddam no el feia perillós. I el fet de ser cristià, amb pinta d'avi entranyable, que dominava les bones maneres i el perfecte anglès de la diplomàcia, el situava en una posició immillorable per donar una imatge d'un Iraq laic i modern front el retrògrad Iran dels aiatol·làs i les monarquies feudals de la península aràbiga.

Mentre Saddam i els altres dirigents van ser penjats per crims fets durant la guerra de l'Iran i persecució de xiïtes i kurds, ell, tot i se condemnat a mort, va salvar la vida, si bé el govern iraquià sempre va rebutjar les peticions d’indult de la seva família i d’algunes comunitats cristianes de dins i fora d’Iraq. I del prop d’un milió de cristians que hi havia  amb Saddam, ara no en queden ni dos cents mil. La persecució de cristians va començar poc després de la guerra, però es va intensificar amb la irrupció de l’Estat Islàmic. Les esglésies de Mossul han estat enderrocades i part de les dones cristianes que no van poden fugir fa un any van ser executades o entregades com esclaves sexuals pels soldats del nou califat del Daesh.

De cap manera pretenc justificar els crims de què ell va ser coresponsable. Però de la mateixa manera que el principi legal de l’Autoritat Palestina que estableix que l’alcalde de Betlem ha de ser un cristià –ara la professora de literatura Vera Baboun-, la presència d’un cristià a la cúpula del règim de Bagdad garantia una llibertat i seguretat per una sèrie de minories que eren a l’antiga Mesopotàmia, abans de l’aparició de l’islam. I amb la seva mort a l’hospital desapareix l’últim dirigent iraquià viu del règim de Saddam, un període que malgrat la brutalitat del règim amb els opositors i la guerra amb l’Iran, sembla que per molts iraquians globalmament, va ser millor que l’actual.   

Leer en castellano en El Periódico

Llegir en català al Periódico

ADÉU XAVIER VINADER, PERIODISTA COMPROMÈS I EXPERT EN ULTRADRETA

Avui ha mort el periodista Xavier Vinader, que va haver de fugir d'Espanya i va ser empresonat el 1981 per haver publicat sobre l'extremadreta i le seves conexions amb els aparell de l'estat. Com a conseqüència del seu treball, es va convertir en un dels objectius d’aquests grups: va patir dos atemptats i un intent de segrest. Va ser un dels periodistes d'investigació més brillants i compromesos.

Ara fa quatre anys jo coincidia amb ell els dijous a la Com Ràdio. Ell feia seva secció sobre històries policials poc després de les vuit del vespre, i mitja hora més tard entrava jo. Però sovint com el taxi adaptat que el recollia a casa seva trigava, jo havia d'avançar la meva secció sobre política internacional i conflictes. En aquell temps jo estava començant a escriure el llibre sobre ultradreta "Xenofòbia a Catalunya" i abans o després del programa conversàvem sobre el moviment ultra i sempre em donava savis consells i aportava fets i informacions que em van ser  molt útils.
Potser la vida no t'ha tractat com et mereixies, avui ens has deixat, però el teu exemple i el teu testimoni perdura, mestre!

 Llegir entrevista de fa uns mesos a La Directa

Llegir entrevista a Catalunya Plural: “Fa la impressió que el periodisme d’investigació que fèiem ha passat a la història”