Avui ha tingut lloc la vista a la Secció Tercera de l'Audiència del recurs de José Anglada (clica) a la inadmissió per part del Jutjat n 15 de Barcelona de la querella per injúries i calumnies per fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya"
M'he trobat amb la "sorpresa" que qui defensava l'admissió de la querella d'Anglada, no era l'advocat que porta habitualment les diverses querelles i denúncies de PxC contra mi, i candidat de PxC per Girona a les passades eleccions, sinó que era una advocada d'origen llatinoamericà de Girona, especialitzada en estrangeria, que aquest agost es va oferir atentament via Facebook a portar-me gratis la meva defensa front les querelles i denúncies que anunciava Anglada.
La lletrada ha argumentat davant la sala l'admissió de la querella pels danys de les calumnies que jo hauria fet amb la publicació "en un mitjà de difusió massiva" (quin elogi!) com és el meu llibre, argumentant que és una calumnia dir que la majoria de caps rapats de Salt no van votar el MSR, sinó PxC, o que l'Anglada amb fama de franquista eixelebrat, quan esdevé regidor l'any 2003, intenta donar una imatge de persona seriosa i responsable. També deia que era una injúria i calumnia que jo, en base a rumors o apunts d' internet digués si l'Anglada de jove deia que portava pistola o que si l'havien expulsat del Frente Nacional per quedar-se diners.
L'advocada argumentava entre d'altres coses que, en no admetre's la querella, el Sr Anglada patia indefensió i veia vulnerats els seus drets front les injúries i calumnies. Fins i tot ha argumentat que el 17 d'abril al jo meu blog, anunciant que signaria llibres per Sant Jordi, mostrava la meva intenció d'injuriar o calumniar un partit polític en dir: "A més d"Amor a la carta" també hi podreu trobar i signaré exemplars de "Xenofòbia a Catalunya", llibre que analitza el creixement del discurs xenòfob i populista de PxC".
La lletrada ha dit que aquest era un cas similar que va jutjar la Secció 15ª de l'Audiència per un cas d'injúries i calumnies a ERC. Llavors ha estat interrompuda pel president de la sala dient-li que no eren casos similars, donat que la Secció 15ª és civil, però PxC havia decidit portar el cas per la via penal, i ha aprofitat per dir-li que potser aquella (la civil) hagués estat una via més correcta per presentar la querella contra mi.
Per la seva banda, el meu advocat, Màrius Garcia Andrade, ha repetit que les dades que exposava el llibre eren fruit d'un treball rigorós d'investigació, i que com a persona reconeguda per aquest fet escrivia a diferents diaris; que moltes altres qüestions, relatives al passat franquista o de militància d'extremadreta del Sr Anglada, havien estat publicades a altres llibres i en nombrosos articles que ell no va denunciar. I es va preguntar, com és que el querellant va assistir a primera filera a la presentació del llibre a Vic i l'endemà va tuitejar que "s'ho havia passat molt bé i ho havia trobat molt interessant". Va preguntar-se també, el perquè no fos, fins gairebé un any després, que Anglada no anuncia que posarà la querella, moment en que comença una sèrie de twits insultants (que se joda!, rata de claveguera, tinc ganes de divertir-me...) tot i que el passat 12 de març va tuitejar que "Vull agrair al blocaire Xavier Rius el pacte de fer-nos publicitat amb la querella, sempre amics", cosa que demostrava, la seva voluntat de fer-me callar i el mal us de la jurisdicció penal, pel que, més a més que l'Audiència es ratifiqués en la inadmissió de la querella, demanava que imposessin el pagament de les costes al Sr. Anglada.
Al cap d'una hora de sessió, el president ha decretat acabada la vista, hem abandonat la sala, i el meu advocat s'ha acomiadat de la meva examiga de Facebook que es va oferir a defensar-me gratuitament.
