ARTUR SEGARRA, L'ULTRA DE TERRASSA, EX BOIXOS NOIS, CANDIDAT DE PxC I DEFENSOR DEL VEGETARIANISME DE HITLER, QUE FUGÍ D'ESPANYA DESPRÉS D'ESTAFAR VELLES I ESTÀ EMPRESONAT A TAILÀNDIA PER MATAR I ESQUARTERAR UN ENGINYER CATALÀ

(Actualitzat 21 d'abril de 2017: Segarra condemnat a mort pel tribunal penal de Bangkok)
(Llegir article sobre Artur Segarra que vaig publicar al Periódico el 12 de juliol de 2016, dia que va començar el judici que va coincidir amb l'últim capítol de la sèria La Embajada) 

 
Aquest últims dos mesos diversos mitjans informatius, diaris i televisions, s'han dirigit a mi reiterades vegades demanant informació sobre Artur Segarra, actualment empresonat a Tailàndia, acusat de matar i esquarterar a l'enginyèr català, David Bernat, donat que fa uns anys havia militat a grups ultres. Militància de la que hi ha constància documental que havia estat candidat de PxC a Manresa el 2007 (número 20) i havia fet una xerrada a la llibreria Europa de Barcelona demanant el respecte a la vida dels animals i el règim vegetarià que com sabem, seguia Hitler. Insistent ha estat algun mitjà com Equipo de Investigación de La Sexta.

Convocatòria de la xerrada en defensa del vegetarianisme que va fer Segarra a la nenonazi, Llibreria Europa

Segarra en ser extraditat de Cambodja a Tailàndia, somrient, com si la cosa no anés amb ell

Per tot això publico aquí el blog algunes informacions contrastades que he obtingut d'aquesta persona, que demanava respecte per la vida dels animals i està acusat de matar i esquarterar a una persona. La policia creu que Bernat va ser segrestat i torturat amb l'objectiu d'entrar als seus comptes bancaris.

Artur Segarra, de 37 anys, principal sospitós de l'assassinat de l'enginyer de l'Albi (les Garrigues) David Bernat, tenia una ordre d'ingrés a presó del jutjat penal 14 de Barcelonai  no es va presentar el maig de 2015 a un judici en què se l'acusava d'un delicte de falsificació de documents i tinença il·lícita d'armes. Fa cinc anys va fugir d'Espanya per evitar ser jutjat i els delictes pels que tenia aquesta ordre d'ingrés a presó, eren entre d'altres, formar part d'un grup que estafava a persones grans a les que els feia signar suposades escriptures d'hipoteques inverses, per les que rebrien una mensualitat durant quinze o vint anys a canvi del pis que passaria a mans d'aquest si els hereus no pagaven el deute. Segarra i l'advocat Francisco Comitre amb la complicitat del notari Enrique Peña, els feien creure que signaven hipoteques inverses a canvi d'una renda vitalícia, però en realitat eren contractes de compravenda, amb clàusules abusives. A més, els compradors eren testaferros que demanaven crèdits sobre aquests habitatges i desapareixien, condemnant els ancians a ser desnonats. Els Mossos d’Esquadra, després de mesos d'investigacions, van activar l'operació ‘Cocoon’ i van detenir  a tots els integrants del grup que van ser condemnats, tret de Segarra que va escapar. Segarra està acusat de pertinença a organització criminal, d'estafa, de falsificació documental i de blanqueig.

És un fet que Segarra militava als grups ultres de Terrassa on vivia. Havia estat vinculat als Boixos Nois i tenia diversos tatuatges dels que destaca una gran de la Sagrada Família al coll i el pit.

Els ultres de Terrassa d'aquells anys no tenien relació amb cercles neonazis de Sabadell. Històricament els neonazis de Sabadell i els de Terrassa s'han ignorat. Hi ha diverses raons segons fonts ben informades que no volen ser citats. La primera és que els de Terrassa eren dels Boixos Nois i els de Sabadell eren de les Brigadas Blanquiazules. Una altra raó és que a Terrassa políticament tiraven més cap a Democracia Nacional, mentre que a Sabadell simpatitzaven amb el MSR.

Els de Terrassa no eren anticatalans, tot i que fosssin espanyolistes, mentre que els de Sabadell han estat sempre anticatalanistes castellanoparlants. A Terrassa l'àmbit neonazi era bastant més burgès que a Sabadell, on tothom era de barris, immigrants espanyols de segona o tercera generació, i amb un nivell social i cultural més senzill. I els de Terrassa també consideraven que els de Sabadell eren "garrulos" i  que per això els enxampaven sempre i havien patit nombroses condemnes.

Aquest és el motiu que Segarra i altres ultres terrassencs haguessin tingut tirada d'anar cap a Manresa i el Bages, donat que Sabadell monopolitzava el Vallès Occidental a nivell d'extrema dreta. Per això alguns terrassencs com Segarra van formar part el 2007 de la llista de PxC de Terrassa que encapçalaven persones catalanes "de tota la vida" com Xavier Arcas i Albert Pericas, "l'Animal".
Tothom que va conèixer a Segarra destaquen la seva gran capacitat dialèctica per convèncer a qui sigui del que sigui, cosa que li funcionava amb la gent gran que va estafar. "Es creia les seves mentides i te les feia creure", diu gent que el va tractar. I la seva imatge somrient, sense sentiment de culpa ni penediment, quan va ser detingut a Cambodja i extraditat a Tailàndia, on va cometre el crim, fa pensar que potser podria tenir trets propis d'un psicòpata o, al menys, ser fabulador i delirant, creient-se les seves pròpies mentides i amb el pensament crític alterat. El que és segur és que ni quan estafava gent gran, ni quan mata sent penediment per les víctimes o que potser ell es creu les seves pròpies mentides i que és innocent o potser que disfruta sent notícia pels seus actes.

Segarra és un dels tres ultres espanyols jutjats i condemnats per assassinar i esquaterar les seves víctimes.  Els altres dos són  Óscar del Pino dels Ultras Surs i Hammerskins i César Román de PxL-PxC.

---------------------------
Quién es Artur Segarra? Artur Sagarra, qui és Artur Segarra? wikipedia, Tailandia, descuartizar, nazi, ultra, Boixos nois, PxC, manresa, Terrassa, biografia, Librería Europa, Bangkok

LES DUES NOIES DE BELLCAIRE D'URGELL QUE VAN ANAR A LA LLISTA DE PxC DE MANRESA RATIFIQUEN AL JUTJAT QUE NO VAN SIGNAR CAP DOCUMENT DE CONFORMITAT. El jutge demana l'informe pericial per verificar si les signatures són autèntiques

 

L'ex regidor, Sebastià Llort,a la dreta de la foto, haurà de declarar com a responable de la candidatura

Carla Hinojosa i Gemma Domenjó, les dues noies de Bellcaire d'Urgell que van denunciar haver estat posades a la llista de PxC de Manresa sense el seu consentiment, van ratificar ahir dimarts la seva denúncia en el Jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Manresa. Hinojosa i Domenjó van concórrer a les eleccions municipals de Manresa en els llocs 12 i 25 de la llista de PxC, però quan van denunciar que s'havia suplantat la seva signatura, ja estaven fora de termini per modificar les paperetes, i la Junta Electoral de Manresa va desestimar la petició d'invalidar la candidatura de PxC, en entendre que, encara que els fets denunciats fossin certs, es vulneraria el dret a la participació política dels altres 23 membres de la llista.
Ahir al jutjat van ratificar-se en que la número 2 d'aquesta candidatura, Thais Vázquez, natural com elles de Bellcaire a qui coneixien des de fa molts temps, els va demanar per whatsapp una còpia del seu DNI, com una mena d'aval, per donar suport a que ella anés a la llista de Manresa en un lloc més endavant. I no es van adonar que havia utilitzat els carnets i falsificat la firma en els impresos de conformitat per anar a la llista fins començada la campanya electoral. Per aquest motiu el jutge, a petició de les denunciats va decidir ahir demanar als pèrits judicials que verifiquin si les signatures dels fulls de conformitat a formar part d ela candidatura han estat suplantades.

Un cop hi hagi l'informe pericial i després que declarin els propers dies Thais Vázquez i el cap de llista a Manresa, Sebastià Llort, el jutge decidira si arxiva el cas o imputa a Vázquez i Llort un delicte de falsificació que segons la Llei Orgànica de Règim Electoral, seria castigat amb una pena d'entre 6 mesos i 3 anys de presó.

Thais Vázquez haurà de declarar els propers dies  i si els pèrits caligràfics confirmen que es van falsificar les firmes anirà a judici

LES DUES NOIES DE BELLCAIRE D'URGELL QUE VAN A LA LLISTA DE PxC DE MANRESA, POSEN DENÚNCIA ALS MOSSOS. Altres dos persones que apareixien a la llista provisional, en adonar-se, van poder esborrar-se a temps. Diversos partits manresans demanen la retirada cautelar de la llista ultra

(Actualitzat, divendres 15 de maig: La Junta Electoral de Manresa ha desestimat la petició d'invalidar la candidatura de PxC, en entendre que, encara que els fets denunciat fossin certs, es vulneraria el dret a la participació política dels altres 23 membres de la llista. Al marge de la denúncia a la Junta Electoral, el cas continua a la justícia ordinària i es creu que els propers dies seran citats a declarar Sebastià Llort i Thais Vázquez per tal que expliquin qui va signar els documents d'acceptació de formar part de la candidatura de  les  dues noies de Bellacaire)
-----------------------
 
Si les coses ja no pintaven bé per Plataforma X Catalunya (PxC) a les comarques de la Catalunya central (es dóna per segur el seu enfonsament a Vic i es dubte que el Secretari General i regidor d'Igualada torni a entrar a l'ajuntament), l'escàndol de les 5 persones que han denunciat haver estat posades a la llista de Manresa sense el seu consentiment, sembla l'estocada definitiva a la possibilita de tornar a entrar a l'ajuntament de Manresa on ara tenen dos regidors.

Els primers que van denunciar haver esta posats a la llista sense el seu consentiment van ser els número 15 i 22, Norbert Sanllehí i Adrià Domenech que, quan es van assabentar que apareixien a les llistes provisionals publicades al Butlletí Oficial de la Província del dia 22 d'abril, van ser a temps de comunicar-ho a la Junta Electoral i a PxC i van ser esborrats, no apareixent a les llistes definitives.

Posteriorment altres tres persones, dues d'elles les noies de Bellcaire d'Urgell, Carla Hinojosa López i Gemma Domenjó Mir, en adonar-se rastrejant Google que anaven als números 12 i 25 de la llista manresana definitiva, van contactar amb el digital Manresa Info, denunciant que la número 2 de la llista, Thais Vázquez, nascuda i amb família a Bellcaire, els va demanar per whatsApp que els hi passés una còpia del seu de DN i que li serviria per tenir més suports i anar en un millor lloc a la llista, cosa que van fer. 

Hinojosa i Domenjó han insistit que Vazquez no els hi va dir res de que elles anirien a la llista a la i l'acusen d'haver falsificat la seva signatura en el document d'acceptació per participar a la candidatura presentat a la Junta Electoral. Hi ha també una tercera persona que surt a la llista definitiva, que diu haver esta enganyada com elles. Tots tres ho han comunicat a la Junta Electoral però ja no se les pot treure de les paperetes.

Tant Thais Vázquez, com el cap de llista Sebastià Llort, han negat que s'hagi enganyat a ningú i atribueixen les declaracions de les dues noies de Bellcaire a que s'han espantat o han petit pressions. Però lluny de fer-se enrere les dues noies van presentar dimarts una denúncia als Mossos d'Esquadra de Lleida per falsificació de document públic, falsificació de signatura, i delicte electoral contra PxC de Manresa. I amb la polèmica als mitjans, la CUP i Democràcia Municipal (Podem) han demanat a la Junta Electoral de Manresa la suspensió cautelar de la candidatura xenòfoba o identitària.

 PxC té actualment dos regidors a Manresa, Albert Pericas, que ara es es presenta de número 3 per Terrassa, i Sebastià Llort que encapçala la llista. Com porto dient des de fa temps, PxC s'enfonsarà a la Catalunya interior i a ciutats com L'Hospitalet o Santa Coloma, però podrien entrar a municipis del Vallès on no tenen representació i no els coneixen.

  Albert Percicas, ara candidat per Terrassa, i Sebastià Llort, cap de llista a Manresa

 Thais Vázquez, número 2 de la candidatura, a qui acusen d'haver falsificat les firmes

ABSOLT L'ANTIFEIXISTA MANRESÀ A QUI ROBERT HERNANDO VA DENUNCIAR PER SUPOSADES INJÚRIES I COACCIONS EL PASSAT JULIOL QUAN PxC PRETENIA RECOLLIR MENJAR "PELS DE CASA"

 Imatge de la concentració pacífica aquell matí a Manresa

Avui s'ha fet pública la sentència del Jutjat número 3 de Manresa, absolent a Bernat Sorinas d'amenaces i coaccions a Robert Hernado, Secretari General de Plataforma X Catalunya. 

Sorinas va manifestar-se pacíficament el passat 15 de juliol amb seixanta persones més, al mercat setmanal del barri de Font dels Capellans de Manresa, on PxC pretenia fer recollida d'aliment "pels de casa". El judici va tenir lloc el passat 21 de novembre. 

El dia dels fets Robert Hernado i el regidor ultra, Albert Pericas, en veure que els seguien un grup de persones amb pancartes i cartells, fent crits antifeixistes, es ficaren a un bar del carrer Fra Jacint Coma. 

En haver-se anunciat per la premsa la pretensió de PxC de recollir aliments -acció per la qual PxC es no havia fet la preceptiva comunicació a l'Ajuntament- i en saber-se també que es faria una concentració antifeixista, diversos agents dels mossos d'esquadra i la policia municipal eren al lloc, entrant també policies dins del bar on eren Hernando i Pericas amb altres militants de PxC. 

La sentència té en consideració la declaració d'una veïna que era al bar, proposada per PxC, que no va poder constatar que es produïssin amenaces i coaccions ni acostament a menys de dos metres de Sorinas vers Hernando. També té en compte el testimoni del periodista i candidat a l'alcaldia de Manresa pel PSC, Felip González,  que era al bar i va declarar cridat per la defensa de Sorinas, el qual va negar que hi hagués hagut acostament físic entre els dos grups ni coaccions, per més que sí que es van cridar consignes antifeixites. 

La sentència absolutòria es basa també en les declaracions d'un dels mossos d'esquadra que va ser a la porta i a l'interior del bar, que va constatar que Pericas i Hernando van decidir sortir del bar lliurement sense avisar-los prèviament, ni demanar cap cordó de seguretat. 

I segons els mossos, un cop fora, mentre els dirigents de PxC sortien del mercat, van ser seguits pels antifeixites a una distància de cinc metres, sense cap mena de contacte físic. 

Per tot això la sentència absolt Sorines, en no haver-se acreditat que ell en concret hagués fets els crits de "No passaran" i de "Racista i feixista" cap als membres de PxC, no haver-se demostrat que va haver-hi acostament físic entre Sorinas i aquests, i pel fet que van marxar del bar lliurement, sense demanar protecció als als mossos, i sense que els manifestants els impedissin la sortida, ni hi hagués acostament físic un cop eren al carrer.

Hernando quan surt del bar acompanyat de militants de PxC

CELEBRAT A MANRESA EL JUDICI PER SUPOSADES "COACCIONS" A PxC, CONTRA UN ANTIFEIXISTA DENUNCIAT PER PLATAFORMA X CATALUNYA PER MANIFESTAR-SE CONTRA LA RECOLLIDA DE MENJAR "PELS DE CASA"

Imatge de moments abans de començar el judici (Foto: Pere Fontanals)

El Jutjat d'Instrucció número 3 de Manresa ha celebrat aquest matí el judici per la denúncia per coaccions presentada pel Secretari General de Plataforma X Catalunya, Robert Hernando, i el regidor identitari, ultra o socialpatriota d'aquest partit a Manresa, Alberto Pericas, contra el militant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca al Bages, Bernat Sorinas, a qui PxC atribueix el lideratge en unes suposades coaccions i amenaces.

El fets que han motivat la denúncia van passar el 15 de juliol al mercat setmanal de La Font dels Capellans de Manresa, quan PxC pretenia portar a terme un recapte d'aliments "pels de casa" al mercat ambulant dels dimarts d'aquest barri manresà. Recapte que l'Ajuntament va manifestar que no es podia fer, entre d'altres motius, perquè no s'havia demanat cap permís. 

Aquell matí una setantena de persones contràries a l'acció, militants de diferents partits i entitats, inclosa l'Associació de Veïns del barri que també va rebutjar la iniciativa racista de PxC, van manifestar-se pacíficament davant d'on eren el regidor Pericas, i el secretari general, l'igualadí Robert Hernando, que acompanyats de quatre militants més van decidir ficar-se en un bar.

Donat que la policia municipal i els mossos estaven alertats de la voluntat de PxC de fer aquesta acció no comunicada que infringira les ordenances, la policia municipal va posar tres agents a la porta del bar. Al cap d'una estona, quan els membres de PxC van sortir del bar, Pericas i Hernado van anar a la comissaria a posar una denúncia contra Bernat Sorinas a qui van responsabilitzar de l'acció antifexista i d'unes suposades coaccions.

 En el judici Hernado i Pericas han declarat que es van sentir coaccionats pels crits i insults "quan van quedar encaixonats" a la porta del bar. I han justificat que la denúncia anés contra Sorinas donat que els havia increpat a un pam i mig de distància. Aquesta versió, negada per Sorinas, no ha estat corroborada pels Mossos d'Esquadra que van presenciar els fets i han declarat al judici. Sorinas ha explicat que certament es van cridar consignes contra el "recapte racista", però en cap cas va haver-hi aproximació física entre els dos grups. També ha declarat el candidat del PSC a l'alcaldia de Manresa, Felip González que era dins del bar, que ha ratificat la versió de Sorinas, i una senyora que també era dins. El fet que el jutge ha decidit fer la vista a porta tancada sense públic (crec sense la base legal que justifica aquesta mesura excepcional per protegir testimonis o imputats) fa que uns i altres facin valoracions diferents de com ha anat el judici. L'advocat de Plataforma X Catalunya ha demanat que s'imposi una multa de 200 euros i la de Sorinas l'absolució.

Mentre es feia el judici, unes dues-centes persones s'han manifestat pacíficament a la porta del jutjats amb pancartes contra PxC i les seves "campanyes solidàries pels de casa", que pretenen fer creure una inexistent preferència cap a les persones estrangeres a l'hora d'accedir als ajuts socials i crear un clima de confrontació i trencament de la cohesió social, que després PxC intentaria rendabilitzar electoralment.   

Imatges agafades de Twitter ICV

Imatge de la concentració d'avui

Imatge dels fets del 15 de juliol

PxC MANTÉ LA PARADA DE RECOLLIDA DE MENJAR "PELS DE CASA" A MANRESA, MALGRAT LA PROHIBICIÓ MUNICIPAL A POSAR LA CARPA. CONVOCADA ACCIÓ ANTIRACISTA D'ENTITATS DEL BAGES

Malgrat la prohibició de l'Ajuntament de Manresa a la instal·lar demà al matí la carpa de Plataforma per Catalunya al mercat de la Font dels Capellans de recollida de menjar "pels de casa", Plataforma per Catalunya ha anunciat que manté la seva intenció de recollir aliments -encara que sigui sense carpa-, que repartirà propaganda al carrer i farà una roda de premsa en un bar proper.

L'Ajuntament no ha autoritzat l'acció donat que, com explica en un comunicat:
 "La decisió de no autoritzar aquesta iniciativa s’ha adoptat fent una interpretació estricta de la normativa municipal ja que la instal·lació de l’esmentada carpa incompleix l’Ordenança municipal reguladora de la venda no sedentària.

Considera que la denegació de l’autorització és, a més a més, el que correspon aplicar a una iniciativa pretesament solidària que en realitat és una actuació xenòfoba i reprovable des del punt de vista democràtic i del respecte a les persones.
Pel que fa a l’advertència de PxC que manté la seva intenció de recollir aliments i repartir fullets propagandístics, recorda que tant la recollida d’aliments com la distribució de publicitat a la via pública també està subjecte a l’autorització administrativa corresponent d’acord amb les ordenances municipals, i PxC no l’ha sol·licitat". 

L'anunci per part de PxC de que posaria una carpa per recollir menjar per repartir només entre veïns de Manresa autòctons necessitats, va motivar  la convocatòria d'una acció de rebuig per part de Tots fems Bages i altres entitats que han convocat a les 8,30 del matí a l'aparcament de davant la Taverna del Mallol (Ctra.Pont de Vilomara amb C/de l’arquitecte Montagut), i al mateix mercat per qui arribi al llarg del matí. 

L'anunci de la recollida de menjar de PxC i de l'acció contrària d'entitats bagenques ha despertat expectació després de l'èxit de l'acció antiracista feta a Igualada el 7 de juny quan un grup de dones d'origen africà, asiàtic, llatinoamerica o de l'Europa de l'est, convocades per l'associació Atlas, van anar  a la parada de PxC a portar menjar amb l'enganxina "Canvia el xip, jo també sóc d'Igualada" L'Associació de Veïns de la Font del Capellans ha fet un comunicat rebutjant l'acció de PxC.

Imatges de l'acció d'Igualada de dones d'origen estranger front la carpa de PxC

Vídeo de l'acció d'Igualada

COMUNICAT DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA FONT DELS CAPELLANS

Resposta a la recollida d'aliments de PxC al barri de la Font dels Capellans
L’ Associació de Veïns Font dels Capellans s’ha fet ressò de la notícia sobre el recapte racista que PxC vol fer al mercat popular de la Font dels Capellans. I és per aquest motiu que l’entitat veïnal rebutja i està en contra rotundament contra aquest tipus d’ accions, ja que el tema de l’ alimentació és un problema molt greu que afecta tothom, i que no es pot discriminar cap persona per la procedència ni per altres raons, ja que tothom pateix la crisi de la mateixa manera i aquest és un problema universal. I un partit com PxC, està fent política amb connotacions racistes i xenòfobes sobre un problema que afecta totes les persones humanes i això no es pot tolerar.
L’ AV Font dels Capellans ja fa anys que treballa el tema de la solidaritat amb el projecte “ Font Solidària” ajudant totes aquelles persones, famílies i col•lectius que més ho necessita sense fer distincions de cap mena, i amb aquesta acció que vol realitzar PxC, l’ entitat veïnal considera que està confonent i enganyant la població del territori al demanar donacions d’aliments i s’està entremetent en competències mal plantejades amb raons polítiques xenòfobes , com també s’està entremetent en els projectes i accions solidàries que la nostra entitat veïnal realitza al territori.
AV Font dels Capellans

COMUNICAT DE PxC:
Valentí Junyent alcalde convergente de Manresa ha prohibido a última hora la instalación de la carpa para recoger alimentos solidarios que tenía organizada Plataforma per Catalunya para mañana en Manresa, concretamente en el Mercat de la Font dels Capellans de 9 a 14 horas.
Las presiones de la ultraizquierda violenta que había anunciado movilizaciones fascistas contra PxC parece ser que han avivado la cobardía del alcalde, político muy dado a visitar mezquitas y ayudar inmigrantes. De lo contrario no se explica que  haya prohibido de forma vergonzosa, a menos de 24 horas de la acción, con alevosía y nocturnidad una recogida de alimentos solidaria para gente de casa necesitada.
Igualmente PxC anuncia que pese al bochornoso boicot a una acción solidaria de la casta política que gobierna el Ayuntamiento de Manresa mañana estarán en el Mercat de la Font dels Capellans como estaba previsto y recogerá los alimentos que traigan los vecinos a pesar de no poder instalar la carpa por imperativo legal. De otra parte,  PxC repartirá  folletos explicativos sobre las malas artes del gobierno de la ciudad y su boicot a la solidaridad con la gente necesitada de Manresa y comarca.
Asistirá al evento  el secretario general de Plataforma, Robert Hernando que junto con los concejales de PxC en Manresa Albert Pericas y Sebastià Llort atenderán a los medios de comunicación en rueda de prensa a las 12h en el restaurant  Versus C/ Foneria Nº3 de Manresa, muy cerca del mercado.

REGIÓ 7 DIFON EL SUMARI STROIKA, IMPLICACIÓ CANDIDAT DE PxC. (El País de dilluns dóna més dades)

Avui Regió 7 dóna més dades del sumari del cas Stroika. Implica un candidat de PxC.

Un veí del Pont de Vilomara i un candidat de PxC van liderar l´atac nazi de Manresa

Després de l'agressió, una part dels acusats va anar a sopar en un bar del Pont, on un d'ells té una segona residència

J. SALLENTMANRESA El comando neonazi que el 23 de març es va desplaçar a Manresa per apallissar tres joves davant de la sala Stroika estava coordinat presumptament per un veí de Terrassa, Jordi C., que té una segona residència al Pont de Vilomara, població on una bona part dels integrants va anar a sopar després de l'agressió. Un altre dels acusats, Antonio F. P., es va presentar en les darreres eleccions municipals com a candidat de la Plataforma per Catalunya (PxC) a l'Ajuntament de Palafolls (Maresme). Concretament, ocupava el número 6 de la llista d'aquesta formació xenòfoba, que no va obtenir cap representació en aquest consistori.

Un dels detinguts és declarat admirador de Hitler

Un altre dels detinguts per l'agressió a la Stroika és Òscar R. R., declarat admirador de Hitler. Fa un temps va penjar aquestes dues imatges al seu Facebook personal, en les quals mostrava clarament el seu tribut a la ideologia nazi i a la figura d'Adolf Hitler. A la fotografia de l'esquerra, per exemple, vesteix l'uniforme de les SS del règim nacionalsocialista. A la foto de la dreta, mostra diversos tatuatges nazis a la pell, entre els quals, fins i tot, la cara d'Adolf Hitler. La seva pàgina de Facebook ja ha estat clausurada recentment. Òscar R. R., que continua en presó preventiva, pertany al grup hooligan de CUSOS, una secció de les Brigadas Blanquiazules (seguidors de l'Espanyol) i que també dóna suport als Ultra Sur del Real Madrid.
Informació a fons a l'edició impresa
Llegir a Regió 7, clica

 I la Directa ahir donava també aquesta informació:

Alguns detinguts per l'intent d'assassinat a Manresa són membres dels CUSOS i treballen com a guardes de seguretat QUIM ARMENGOL | 06/07/2012

Alguns dels nou empresonats per l'intent d'assassinat del 23 març a Manresa són membres actius de CUSOS i alguns estan vinculats laboralment en l'àmbit de la seguretat privada. Segons fonts properes del cas, almenys un dels empresonats pertany al grup hooligan de CUSOS, una secció de les Brigadas Blanquiazules seguidors del RCD Espanyol i grup de suport dels Ultra Sur del Real Madrid. Un dels detinguts, O.R.R., exhibia a la seva pàgina Facebook (recentment tancada) diverses imatges on se'l vinculava amb els CUSOS, Alianza Nacional i altres elements de simbologia nazi, com ara un uniforme de les SS del règim d'Adolf Hitler. Aquests grups hooligans d'ultradreta han estat denunciats diverses vegades per agressions neonazis i racistes. Per altra banda, almenys un dels detinguts treballa en l'àmbit de la seguretat privada. No és el primer cas on es troben neonazis i ultradretans treballant en aquest sector. Un dels més coneguts és Santiago Fontela, president de l’Associació de Escoltas en Activo del País Vasco y Navarra, el qual manté vincles amb organitzacions com d’España 2000, a banda de presidir la Falange Vasca i estar a les llistes barcelonines del Frente Democrático Español l’any 2004.
Dos dels organitzadors de l'atac van ser aturats a un control viari
Pel que fa a la investigació de l’atac nazi del 23 de març, l'agressió es va perpetrar de forma organitzada i preparada amb anticipació. Segons apunten fonts properes, les dues persones de l'Anoia (Capellades i Igualada), que van quedar en llibertat condicional, van participar en l'organització de l'agressió però no van poder arribar al polígons dels Dolors, perquè van ser identificades en un control policial hores abans de l'agressió. Aquestes són les poques dades que han surat a la llum pública d'ençà l'aixecament del secret de sumari del cas de l'agressió nazi del 23 de març a Manresa, on un grup de neonazis van apallissar a tres joves i van intentar cremar-ne a tres més hores abans de començar un concert de KOP i Non Servium. Algunes persones agredides possiblement es personaran com a acusació particular. L'Ajuntament de Manresa va ratificar en el passat ple municipal la seva voluntat de tirar endavant l'acusació particular en el cas.

 Llegir a la Directa, clica

Actualitzat dilluns: El País dóna més dades:
Agresión neonazi con el fútbol de trasfondo, clica
Voy a ir con una pistola y los voy a matar, clica

DETINGUDES 12 PERSONES PER L'AGRESSIÓ DE L'STROIKA

Finalment l'investigació policial ha donat les seus fruits i els mossos d'esquadra van detenir ahir 12 persones a diferents municipis del Vallès Occidental (Terrassa i Viladecavalls) i l'Anoia com a presumptes autors de l'agressió del 23 de març a la Sala Stroika de Manresa (clica aquí per anar a la informació de l'agressió) , on anava a actuar el grup KOP, en el marc de la gira "Antifa Combat Tour". En l'atac un jove va resultar greument ferit en ser colpejat reiteradament  amb pals de beisbol per uns dels atacants i va quedar estès a terra en mig d'un bassal de sang, mentre uns altres van ficar unes bengales dins d'un cotxe on hi havia uns joves, tot bloquejant-lis per la força les portes, per tal que no poguessin sortir. Aquests van evitar que s'incendiés el cotxe i apagar les bengales amb les ampolles de cervesa que tenien dins. Sembla que la Fiscalia imputaria entre d'altres uns delictes de tentativa d'assassinat i associació il·licita.   
          Les detencions de Terrassa es van fer a un pis del carrer Colom i a un altre del barri de Can Palet. El cas es troba sota secret de sumari, ahir es var realitzar diversos escorcolls i encara faltaria, al menys, una persona per localitzar i detenir. 

                   Foto: Manresa Info           

          Una de les pistes que seguia la policia era el d'una furgoneta Mercedes Vito blava amb vidres tintats, que va ser vista als voltants de lloc de l'agressió, des de la que haurien baixat alguns dels autors de l'atac. Aquest fet es va comentar entre grups col·lectius antifeixistes catalans i llavors algú els va advertir i es va informar als mossos que una furgoneta d'aquestes característiques havia estat vista recollint, dues hores abans de l'agressió, un conegut militant d'extremadreta en un descampat de Capellades i es va estudiar quin itinerari hauria seguit aquesta furgoneta fins arribar a Manresa i per davant de quines càmeres de seguretat hauria d'haver passat (com la de la caserna de la Guàrdia Civil de Manresa) sola o seguida d'algun altre vehicle fins arribar al polígon industrial de Manresa.

      El fet que els presumptes autors d'aquesta agressió siguin del Vallés i la Catalunya Central descarta la hipòtesi que algun grup d'extremadreta de fora de Catalunya havia exportat aquí una violència que, lamentablement, a llocs com el País Valencià o Madrid en alguns moments  ha estat freqüent. Més a més, municipis com Sabadell, Terrassa o Castellar del Vallés van sorgir fa una dècada diversos grups d'extremadreta, algun de cap rapats, que havien perpetrat nombroses agressions i amenaces, havent-se produït diverses condemnes després d'una tasca important dels mossos i de l'Ajuntament de Sabadell, que es va presentar com acció popular en els judicis, oferint advocats a les víctimes. Sembla, doncs, que els autors podrien estar vinculats o ser successors d'aquests grups que es donava per disgregats, dissolts o "congelats" o que havien madurat, abandonant la violència i es limitaven a portar la seva militància, només des d'un punt de vista d'acció política. 

Entre les hipòtesis de per què  s'havia produit l'agressió i amb aquesta virulència n'hi havien dues. Una, que era una resposta d'alguns militants d'extremadreta a l'atac a pedrades del concert de Democràcia Nacional del 12 d'octubre a Barcelona (que es va celebrar allà en prohibir l'Ajuntament de Sabadell l'acte en el local previst). En cap cas jo he dit que si fos aquesta la causa, l'atac l'haguessin fet els organitzadors ni els participants del concert. L'altra hipòtesis és que era una resposta o missatge cap el vocalista de de KOP, Juan Ramón Rodríguez Fernández, que va ser condemant i empresonat per passar informació al Comando Barcelona d'ETA  sobre Pedro Varela (llibreria Europa), informació que sembla que ETA va desestimar, però que va ser trobada per la policia.

 
A conseqüència d'aquells fets es van realitzar concentracions de rebuig a l'agressió a Manresa i a moltes poblacions del país. El regidor de PxC de Manresa, Albert Pericas, inicialment no va condemnar l'atac, després va signar la condemna dels grups municipals, més tard es va mofar de les manifestacions contra l'atac des del seu face i finalment va dir que si li tornessin a demanar no signaria la condemna.

          Concetració a Marsea de condemna.


Anar al web de KOP, clica.

Afegit divendres:
9 dels 12 detinguts van ingressar a presó, dos van quedar en llibertat provisional amb càrrecs i un menor lliure. Com ja deia dijous se'ls imputa temptativa d'assassinat, pertànyer a organizació il·legal, lesions, tinença il·lícita d'armes i també d'incendi. Dimecres segurament s'aixecarà el secret de deumari.

ENTREVISTA SOBRE "XENOFÒBIA A CATALUNYA" AL POU DIGITAL

                
    
   Entrevista feta per El Pou de la Gallina, El PouDigital de Manresa    

«L'immigrant, de vegades, és més conservador aquí que no pas al seu país per no sentir-se agredit»

ENTREVISTA. Parlem amb Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en immigració i autor del llibre Xenofòbia a Catalunya. Rius trenca tòpics sobre la immigració, però alerta de moviments com els de PxC. Amb Rius també parlem de les agressions que van succeir a l'exterior de la sala Stroika. 

Xavier Rius Sant va néixer fa 52 anys a Barcelona. Periodista i professor, vinculat a moviments pacifistes des dels anys vuitanta, ha col·laborat en associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes. El fet migratori és la seva especialització en el món del periodisme i el 2007 va publicar El libro de la inmigración. Xenofòbia a Catalunya, editat per l'editorial 1984, és la seva darrera obra. Rius va visitar la delegació de la Catalunya central del Col·legi Oficial de Treball Social per presentar el llibre sobre la xenofòbia catalana.

De quina manera analitza les agressions ocorregudes a la sala Stroika en el marc d’una gira de concerts antifeixistes?

A partir de la meva recerca, hi ha dues possibles hipòtesis. La primera és una resposta de l’extrema dreta pels fets del 12 d’octubre. Democracia Nacional va convocar un acte el dia de la Hispanitat, a Montjuïc, i un concert posterior a Sabadell. Durant aquest concert, un grup d’antifeixistes van llençar pedres, i els assistents al concert es van sentir provocats. De tota manera, això no vol dir que els mateixos assistents perpetuessin la venjança. La segona hipòtesi és que uns joves, no necessàriament del Bages, van quedar entesos uns dies abans sabent que a la sala Stroika se celebrava un concert antifeixista i que es troba en un polígon industrial d’accés fàcil per anar a escarmentar.

En sap alguna cosa, del procés judicial?

Em consta que el fiscal ho qualificarà d’intent d’assassinat, no d’homicidi, la qual cosa demostra la

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS DE TOTS FEM BAGES.

   Dijous al vespre vaig tenir el plaer de participar a la presentació de la Declaració de principis de Tots fem Bages al Casino de Manresa.Hi van assistir unes 50 persones entre els qui havia representants de nombroses entitats. L'acte va començar amb una presentació a càrrec de Francesc Xavier Navarro, de Bages per Tothom, que va llegir amb la Denise Vieira la declaració de principis. A continuació vaig fer una exposició sobre el racisme que va anar seguida d'un ric col·loqui. Finalment la  Gilma Arévalo Bartra, originària de Perú,va recitar uns emotius poemes sobre el fet d'emigrar.

               

TOTS FEM BAGES, es una xarxa va néixer ara fa un any amb la voluntat d’aglutinar  esforços de tothom (organitzacions polítiques i socials, societat civil organitzada i persones a títol individual) per lluitar contra l’ús polític del racisme i la xenofòbia que tan present es a la nostra societat.

Amb aquesta finalitat, per tal de conscienciar a les forces polítiques i al conjunt de la població, i/o denunciar accions contràries als objectius que perseguim, al llarg d’aquests primers d’existència,  hem impulsat les següents accions:

Ø      Maig 2011: Elaboració d’un primer manifest per sol·licitar l’adhesió a les entitats i població en general, així com un vídeo de sensibilització.

Ø      Setembre 2011. Moció i intervenció als plens municipals dels Ajuntaments de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada contra la proposta d’una organització xenòfoba en la que es volia vetar el dret de vot de les persones d’origen magrebí.

Ø       Novembre 2011. Amb motiu de les passades eleccions generals, organització d’una taula rodona amb representants de les organitzacions polítiques que es presentaven a les eleccions.

Ø      Novembre 2011. Propostes de moció presentades al ple dels ajuntaments de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada en la que es sol·licitava que els respectius consistoris es comprometessin amb la lluita contra el racisme i la xenofòbia i el foment dels drets humans. 

Fruit d’aquest treball i del debat del membres que formem part de Bages per Tothom, coincidint amb el seu primer aniversari, hem aprovat la següent: 

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS

El passat mes d'abril, un grup d'entitats i persones del Bages ens vam mobilitzar, davant la proximitat de les eleccions municipals, per demanar a tota la ciutadania, als partits polítics i, especialment, a la societat civil organitzada, la seva contribució en el treball per una societat més cohesionada evitant l'ús polític del fet migratori i la xenofòbia com a arma electoral. El mes de novembre vam fer la mateixa crida davant la realització d'una nova contesa electoral, en aquesta ocasió estatal.

L'ús polític del fet migratori i el racisme no es donen només quan hi ha període electoral. S'ha instal·lat en la quotidianitat amb la proliferació de tota una sèrie de rumors i discursos que afavoreixen la creació de determinats estereotips. La legislació vigent, en practicar el racisme institucional amb lleis com la d'Estrangeria, a la pràctica legitima aquest tipus de discursos.

En l'actual context de crisi econòmica i amb un atur desbocat, fomentar un discurs racista té una clara voluntat política: aconseguir que les persones de les classes treballadores i populars -sigui quin sigui el nostre origen- ens barallem entre nosaltres mentre els grans poders econòmics, amb els seus representants polítics, aprofiten per acabar amb les comptades millores socials que es van aconseguir després de molts anys de dures lluites. Ens venen les retallades com un fet inevitable quan són producte d'una opció política determinada: aquella que vol un estat al servei dels poderosos.

Ignorar el discurs racista i xenòfob que han fet determinades forces polítiques s'ha demostrat ineficaç per combatre l'auge d'aquest tipus d’ideologia. Alhora fer pedagogia des d’un punt de vista paternalista i des de la distància, sense estar implicat en la quotidianitat de la majoria de la població que viu el dia a dia, tampoc ha esdevingut efectiu.

Per tot això des de la Plataforma Tots Fem Bages ens reafirmem en la nostra voluntat de:

PRESENTACIONS DE "XENOFÒBIA A CATALUNYA" A SALLENT (dia13) I MANRESA (18 d'abril)

El divendres 13 d'abril, a les 20 hores, a l'Ateneu Rocaus de Sallent (Carrer Santa Llúcia, 1) faig una xerrada sobre el creixement de l'ultradreta a Catalunya i Europa i presento el llibre Xenofòbia a Catalunya
Convocatòria de Facebook, clica aquí
Convocatòria a la pàgina de l'Ateneu Rocaus, aquí
El dimecres 18 d'abril, a les 19 hores, presento Xenofòbia a  Catalunya al Col·legi Oficial de Treball Social de Manresa, carrer Canonge Mulet, 2, 3r 1a.

                        Notícia al Regió 7  

Presentació a Manresa del llibre ´La xenofòbia a Catalunya´

REDACCIÓMANRESA
La delegació de Manresa-Catalunya Central del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya organitza la presentació del llibre La xenofòbia a Catalunya, que serà a càrrec de Xavier Rius, periodista i autor del llibre. L'acte tindrà lloc el proper dimecres, dia 18 d'abril, a la delegació del col·legi de Manresa, al carrer de Canonge Mulet, 2, 3r-1a. Xavier Rius, nascut a Barcelona el 1959, però resident a cavall entre Moià i la capital catalana, fa amb el llibre La xenofòbia a Catalunya un seguiment de l'ascens del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, i s'endinsa en les tensions viscudes a municipis com Vic, Badalona i Salt. El

ENTREVISTA A LLIBERTAT.CAT

Avui Llibertat.cat em publica aquesta entrevista.
Deixo molt clar que el fet que digui que, vist el que va passar a Manresa, que hi ha una extremadreta amb ganes de generar terror, o que l'agressió brutal de la sala Stroika pogués ser una resposta a l'atac amb pedres del concert del 12 d'octubre a Poble,  no significa que digui que els qui van resultar ferits el 12 d'octubre tinguin res a veure en l'atac de Manresa.
 -----------------------------------------------------------------------------------------------------

Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en l'extrema dreta

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) és mestre i periodista. Vinculat als moviments pacifistes dels anys vuitanta, i més tard a associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes, ha publicat diversos llibres sobre l’objecció de consciència i el pacifisme.

Està especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els dels Balcans i Món Àrab, i ha escrit sobre el fet migratori i l'extrema dreta. El darrer llibre que ha publicat és Xenofòbia a Catalunya, on fa un seguiment de l'ascens del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, i s’endinsa en les tensions viscudes a municipis com Vic, Badalona o Salt.

En aquesta conversa amb Llibertat.cat, Rius Sant parla dels darrers episodis protagonitzats per l'extrema dreta al nostre país, com l'atac neonazi de Manres, l'obertura del Casal Tramuntana a Barcelona o el regidor d'UDC Jordi Carreras.

En quin context se situa l'agressió neonazi de Manresa?

Aquesta agressió succeeix de manera inesperada i amb una premeditació i voluntat de fer mal –caldrà veure si es qualificarà de temptativa d’homicidi- que crec que podria ser una resposta als fets del 12 d’octubre al Poble Nou de Barcelona. Aquell dia un grup d’antifeixistes es van dirigir al bar The Other Place del Poble Nou on Democracia Nacional celebrava un concert i van llençar pedres i objectes contra el mateix, resultant ferides diverses persones.

Buscaven venjança doncs?

De cap manera estic dient que els autors de l’atac de Manresa siguin els qui van resultar ferits el 12 d’octubre, només que aquella acció, gravada per la premsa, que va emetre als telenotícies les imatges de com es llençaven pedres al local i resultaven ferits alguns militants d’extremadreta amb la policia que intervenia tard, sí que l’extremadreta ho va viure com una humiliació i tenien ganes de respondre. El que no se sap, ara per ara, és si va ser decisió espontània d’un grup de joves poques hores abans o un acte organitzat i planificat amb molta antelació, i si els atacants provenien o no majoritàriament de fora del Bages i el Vallès. De tota manera la sala és ubicada a un polígon industrial on es feia el concert, era un objectiu fàcil per actuar contra la gira Antifa Kombat Tour.

Estaríem parlant de Democracia Nacional per tant?

Va ser una resposta a l'atac amb pedres al concert de Democràcia Nacional del 12 d'octubre a Barcelona. Però no dic que els agressors siguin els organitzadors d'aquell concert, el que dic és que en emetre les imatges TV3 de com es llençaven pedres i els mossos que eren a dues cantonades trigant en arribar, el que tu i jo diem extremadreta i ells defineixen com "ârea identitària" ho van viure com una humiliació. Pot ser gent de l'àrea de Barcelona, el Vallés, amb el suport d'algú del Bages.

Però també podria ser que des de fora de Catalunya es volgué actuar violentament contra la gira d'aquest grups musicals i es triés Manresa, per un tema de cap de setmana i que la sala era en un polígon industrial que permetia la fugida ràpida.

S’ha de tenir en compte que Democracia Nacional és un grup que té gent sobretot a Madrid. A Catalunya no en tenen. El seu cap a Catalunya, Nacho Mulleras –germà del regidor del PP de Barcelona- va entrar a PxC fa temps. I l’acte del 12 d’Octubre a Montjuïc eren quatre caps rapats i un grapat d’exfalangistes i franquistes que es posen la “camisa azul”, però de gent estructurada aquí no en tenen.

Sol actuar així l'extrema dreta al nostre país?

A Manresa mateix feia 20 anys de l'última agressió d'aquest tipus. Ja s’ha comentat que a Manresa l’últim atemptat o agressió important va ser la matinada del dissabte 16 de gener de 1988, quan tres ultrafeixistes vestits amb roba paramilitar, van assaltar el militant de l'MDT David Martínez, que llavors tenia 18 anys i tornava cap a casa pel Passeig Pere III, i van començar a apallissar-lo a cops de puny i coces fins deixar-lo ferit greu amb una commoció cerebral i diverses fractures a les costelles i a l'estèrnum.

Però, sense pretendre justificar res, en aquell moment encara existia Terra Lliure, fet que alimentava un clima de confrontació violenta. La situació actual és totalment diferent.

«És molt greu que ni el conseller d'Interior ni la majoria de mitjans hagin parlat de Manresa»

Com valora l'actitud dels Mossos d'Esquadra d'atribuir els fets a una baralla?

Més greu que el fet que els Mossos les primeres 15 hores ho mostrin com una baralla entre bandes o grups, és que ni el Conseller d’Interior ni la majoria de mitjans de comunicació n’hagin parlat.

«Els regidors de PxC legitimen i normalitzen un discurs insultant»

Els ultres d'abans són ara a dins dels ajuntaments?

Efectivament. Jo deia irònicament que, al marge que no m’agrada ni el que diu ni el que fa PxC, tenia la seva part positiva que estiguessin als ajuntaments. Adam Majó [el regidor de la CUP a l'Ajuntament de Manresa] havia viscut en primera persona els actes violents de l’ara també regidor de Manresa, Albert Pericas [regidor de PxC], conegut llavors com l’Animal, i el fet que estigués a l’ajuntament d’alguna manera semblava assegurar que ni ell ni els seus no actuessin de manera violenta.

El que passa és que el discurs de PxC, sempre ratllant el delicte d’incitació a l’odi i la discriminació per motius d’origen i creences, fa un gran mal a tot el que ciutadans –d’un o altre origen-, administracions i associacions- fan dia a dia per la cohesió social. Els regidors de PxC legitimen i normalitzen un discurs insultant que després altres, com el regidor d’ensenyament de Guardiola de Berguedà, d’UDC, va repetir i tuitejar aquest gener, sense que passi res.

«CiU creu que el discurs islamòfob l'ajuda electoralment»

Que ni Unió ni CiU hagin actuat contra aquest regidor com s'ha d'interpretar?

Doncs com el poder que Duran Lleida i el seu discurs sobre immigració té a CiU. També es deu al fet que alguns sectors de CDC com Francesc Homs i Artur Mas creuen que aquest discurs dur islamòfob els ajuda electoralment ja que és el que senten molts votants de CiU. Evidentment els tuits del regidor de Guardiola van en sentit oposat a la feina que fan l'Àngel Colom des del partit i Xavier Bosch des de la Secretaria d'Immigració de la Generalitat.

Com sorgeix el Centre Militia, també anomenat Casal Tramuntana?

400 PERSONES ES CONCENTREN A MANRESA CONTRA L'ATAC FEIXISTA

 Laura Bosch de la Plataforma Manresa Antifeixista llegeix el comunicat.

                                            
 

 Unes 400 persones s'han concentrat  entre les 8 i les 9 del vespre a la Plaça Major de Manresa, davant de l'Ajuntament, per mostrar el seu rebuig a l'agressió feixista del divendres, 23 de març, a la porta de la sala Stroika en que tres joves van resultar ferits, un d'ell de gravetat, mentre esperaven per entar al concert dels grups Non Servium i Kop en el marc de la gira Antifa Kombat Tour. (clica aquí)  Entres els concentrats, membres de totes les formacions polítiques d'esquerra, PSC, ERC, CUP, ICV, EUiA. Ni a aquesta concentració ni a la del diumenge passat hi ha assitit cap dirigent de CiU ni del govern municipal.

La primera en parlar ha estat Laura Bosch, en nom de Manresa Antifeixista que ha llegit un manifest i ha recordat i contextualitzat els fets: "El caràcter extraordinari dels fets no ens pot dur a la lamentació passiva i atancar els ulls (...) La història ens ha demostrat en massa ocasions que el feixisme troba en situacions de crisi un terreny adobat per proliferar i actuar amb violència i terror (...) Afortunadament la història del segle XXI està per escriure i noslatres en som tan protagonistes com responsables..."

 Després ho ha fet Karaim Akbih d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme que lligant amb el fet que el regidor de PxC, Albert Pericas, no va condemnar inicialment l'agressió (clica aquí) , ha explicat qui són PxC i les accions d'UCFR contra aquest partit polític. 

Com vaig dir dimarts, sembla ser que l'atac seria una resposat de l'ultradreta pel llançament de pedres a la sala The Other Place de Barcelona el passat 12 d'octubre, on Democracia Nacional feia un acte i concert. Aquell dia l'ex dirigent del MSR, ara de PxC, Alejandro Fernández, que era la porta del local on es feia l'acte ultra va resultar greument ferit al cap. 

Informació a Regió 7, clica

COMUNICAT DE MANRESA ANTIFEIXISTA

Arran de l’agressió feixista que es va produir el divendres 23 de març a l’exterior de

la sala Stroika de Manresa s’ha constituït una Plataforma anomenada Manresa

Antifeixista amb la intenció de denunciar els fets ocorreguts i contextualitzar-los en

l’auge de l’extrema dreta.

Segons testimonis presencials, divendres 23 de març pels voltants de les 9 de la nit,

dues hores abans de l’inici d’un concert d’una gira antifeixista, un grup reduït de joves

estaven esperant fora la sala, quan van aparèixer una quinzena d’encaputxats armats

amb pals de ferro, punys americans i bengales. De forma ràpida, organitzada i

premeditada van agredir al grup de joves. Amb els pals de ferro i els punys americans

van propinar cops al cap de tres joves, un dels quals va quedar en coma per

PÀGINA SENCERA DEL REGIÓ 7 SOBRE EL LLIBRE, PxC de Manresa

Inici comentari Regio 7

Enllaç pdf article Regió 7

Un estudi celebra que CiU i PP de Manresa tractin la xenòfoba PxC amb responsabilitat

El llibre del mestre i periodista Xavier Rius sobre el racisme a Catalunya conclou que "cal castigar tota incitació a l'odi"

VOTA LA NOTÍCIA

Carles Campuzano, diputat de CiU; Xavier Rius, mestre i periodista, i Iolanda Pineda, exalcaldessa de Salt
 X.R.

FRANCESC GALINDOMANRESA
Xenofòbia a Catalunya (Edicions de 1984) és el nom del llibre escrit per mestre i periodista Xavier Rius, que analitza el fenomen del rebuig als immigrants. En l'anàlisi juga un paper significatiu PxC, un partit que té dos regidors a l'Ajuntament de Manresa. En les eleccions municipals del mes de maig va obtenir 65.905 vots i un total de 67 regidors a tot Catalunya.
Informació a fons a l'edició impresa

Anuncios Google