VÍDEOS, XARXES i ACTUACIONS POLICIALS. Analitzo al Triangle la marxa enrere de Macron de la llei que prohibia difondre imatges de policies, i de com queda a Espanya després de l'anul·lació parcial per part del TC de la limitació per fotografiar i difondre imatges que establia la Llei Mordassa

 

             

Xavier Rius Sant, periodista

El Triangle, 9 de desembre de 2020 

Pocs dies després que el Tribunal Constitucional espanyol anul·lés parcialment l’article 36, apartat 23, de la llei de Seguretat Ciutadana del 2015, coneguda com a llei mordassa, que castigava amb una sanció de 600 a 30.000 euros la difusió no autoritzada d’imatges de membres dels cossos de seguretat, el president francès, Emmanuel Macron, ha hagut retirar el projecte de llei de Seguretat, que, aprovat per l’Assemblea Nacional, estava pendent del seu tràmit al Senat. Projecte que en el seu article 24 castigava la difusió d’imatges i vídeos d’agents i actuacions policials a les xarxes socials.

El president francès ha fet marxa enrere després de la difusió del vídeo de la pallissa que va patir el productor musical negre Michel Zecler per part d’uns agents dins del seu estudi a París. Zecler era al carrer sense mascareta a pocs metres del seu estudi i en veure els policies va entrar-hi corrent. Els agents van seguir-lo fins a dins i li van propinar una pallissa que va ser enregistrada per les càmeres de seguretat. Macron ha condemnat els fets i ha anunciat que buscarà un redactat que no pugui emparar la impunitat davant els abusos. Dos dels policies han ingressat a la presó.

El marc legal francès que ha quedat ajornat i el que establia la llei mordassa espanyola no són iguals, donat que el que pretenia limitar l’article 24 de la llei francesa era la difusió a les xarxes, no les imatges que enregistressin periodistes i difoses pels mitjans. És un fet que, amb motiu de les protestes dels Armilles Grogues, molts agents s’han vist coaccionats en ser enregistrats per manifestants amb el mòbil que retransmetien en directe els operatius, o gravant els rostres dels agents.

Els policies i els gendarmes francesos pateixen una forta pressió per l’alerta terrorista i les manifestacions del moviment dels Armilles Grogues, i es queixen de la manca de dies de descans, la falta de mitjans, els sous baixos, i una criminalització a les xarxes. Pressió que motiva constants baixes mèdiques i que va fer que el 2019 hi hagués una mitjana d’un suïcidi d’un agent a la setmana. I tan cert com que els agents pateixen una manca de mitjans, és que continuen donant-se casos d’abusos. I en un moment que sovint qui està a prop dels abusos al carrer és un altre manifestant, un vianant o una càmera de seguretat, no un periodista identificat amb l’armilla o el braçal, sense les imatges dels no professionals no es podrien demostrar certs casos d’abusos policials. Ara Macron haurà de veure quin redactat troba per protegir la intimitat de l’agent per no veure’s després assenyalat, sense que aquesta probable limitació quebranti la llibertat de premsa, ni imposi una censura prèvia, ni sigui una cortina per tapar els abusos.

La no existència de censura prèvia és el que ha motivat que el TC hagi invalidat parcialment l’article 36-23 de la llei mordassa. Article que amb el seu redactat original considera infracció greu “l’ús no autoritzat d’imatges” de membres dels cossos policials “que poguessin posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides, o en risc l’èxit d’una operació, amb respecte al dret fonamental a la informació”. El tribunal ha declarat no constitucional el terme “no autoritzat”, ja que en no haver-hi censura prèvia, no cal demanar autorització per enregistrar. Tal com queda l’article, està per veure com ho interpreta cadascú, també els jutges, quan un cos policial sancioni un manifestant, un vianant o un periodista per difondre imatges que el cos policial consideri que s’han enregistrat amb la intenció de perjudicar l’operatiu o posar en perill un agent.

Més enllà que no calgui demanar permís per enregistrar, poso un exemple senzill. Si una televisió informa que hi ha un control policial per comprovar el compliment del confinament, com fan tots els telenotícies, no ha de ser sancionable. Però si ho fa un ciutadà que informa per un grup privat de WhatsApp o per Twitter en obert, seria punible? I el mateix es pot dir d’imatges d’una càrrega policial en què els agents potser porten casc i buf. S’enregistren per informar o per identificar els agents? Senzillament crec que continuaran col·lisionant els drets d’uns i altres. I els tribunals hauran d’acabar definint el que és difícil de definir.

            

  Llegir en català al Triangle

 Leer en castellano en El Triangle

VOX TRUCA A LA PORTA. Analitzo a NacióDigital, NacióManresa, la candidatura de Vox a Manresa formada per ultres del Bages i exmembres de PxC, tot i que Vox ha vetat a altres pel seu historial o antecedents

Manresa i Solsona són els únics municipis de la Catalunya Central on Vox presenta candidatura a les eleccions municipals. Quan Plataforma per Catalunya l'any 2007 va estendre's i créixer sobretot a la Catalunya interior, amb Vic com a epicentre, es va dir que la ultradreta arrelava als territoris de la Catalunya carlista. A Manresa aquell any Plataforma per Catalunya va obtenir un regidor l'any 2007 amb 1539 vots, el 5'81 %, i va créixer l'any 2011, amb 2391 vots i el 8'95%. Però ara fa quatre anys només en va obtenir 526 vots, un 1'9% quedant-se sense representació, coincidint amb l'enfonsament generalitzat de Plataforma per Catalunya. A les eleccions generals del passat 28 d'abril, Vox va obtenir a la capital del Bages 1210 vots, un 3'05%. Vots que si es traspassessin els resultats al que pot passar el 26 de maig, no li donaria regidor donat que cal arribar al 5%. Tot i això són eleccions diferents, i si sacsegen com feia PxC el tema de la immigració, amb una participació inferior a la de les eleccions generals, i depenent de com facin la campanya PP i Ciutadans, sí que els seria possible entrar a l'ajuntament.

Si ens remuntem a 2011, quan PxC va obtenir 67 regidors arreu de Catalunya, la immigració i el discurs negatiu vers els immigrants estava en boca de molts. Josep Anglada i Xavier García Albiol es retroalimentaven i les seves mentides o mitges veritats tenien molt ressò. Prometien que farien tancar els comerços d'immigrants que obrien fins tard i, suposadament, incomplien els horaris comercials, passant per alt que la normativa de comerç permet als establiments d'alimentació de menys de 150 metres quadrats obrir les 24 hores. Recordeu també aquella informació de de ràdio macuto que corria per tot Catalunya de que les assistents socials regalaven un cotxet de nadó o donaven un val per aconseguir-lo gratis a les dones immigrats, però el negaven si la demandant era una mare autòctona? Eren fake news que corrien com la pólvora quan encara no hi havia WhatsApp. I el PP va haver de demanar a Albiol que moderés les seves acusacions vers les administracions de fer la vista grossa i no fer complir als immigrants les normatives i ordenances, donat que moltes comunitats autònomes i ajuntaments estaven governats pel PP. I les paraules d'Albiol podien ser contraproduents en responsabilitzar-los també de ser negligents.

Però la ultradreta que arriba ara amb Vox no fa del rebuig a la immigració el seu monotema, sino que ha crescut sobretot com a protesta pel procés sobiranista català, convergint a molts llocs, aquell sector del PP ultracatòlic empipat amb Rajoy per no derogar la llei de l'avortament i ser massa tou amb l'independentisme, amb els grups d'ultradreta franquista, xenòfoba, exfalangista o neonazi, defensora de l'Espanya centralista sense autonomies. I el Bages ha estat una de les comarques catalanes on han florit més d'aquests grups. No parlo només dels grups que es van deixar veure a partir de setembre de 2017, que de vegades no eren més que el fatxa o franquista del poble, com Raúl Macià, envoltat d'una colla d'amics, També n'hi va haver que en el seu moment, com Democracia y Unidad Española, de Jaime Vizern, van ser capaços de mobilitzar més de dues centes persones. I al Bages, concretament a Santpedor va néixer l'octubre de 2013 el col·lectiu ultra Somatemps de la mà dels mateixos que, un any més tard, perquè no se'ls veiés tant el llautó franquista, van crear una sigla més àmplia que seria Societat Civil Catalana.

Alguns d'aquest ultres del Bages han anat a Vox, partit que per evitar danys colaterals, ha vetat arreu de l'Estat a molts dels que tenien antecedents delictius o passat neonazi. Aquesta és una de les causes que Vox hagi fet tan poques llistes a l'antiga Catalunya carlista. Raúl Macià un dels primers militants de Vox a la comarca, no és a cap llista. I quan fa nou mesos l'exregidor de PxC Albert Pericas va demanar entrar a Vox per crear el nucli del Bages, des de Barcelona van donar llargues a la seva admissió pel seu passat controvertit. El mateix ha passat a altres ultres prou coneguts. Potser per això la llista de Vox a Manresa, està encapçalada per la dona de Pericas, Inmaculada Cervilla, que va ser cap de llista de PxC a Sant Joan de Vilatorrada i el Pont de Vilomara, i el número dos es Miguel Rodríguez, que va encapçalar fa quatre anys la llista de PxC a Santpedor. Ara tot dependrà de la campanya, que no serà preocupant si ho centren en qui defensa millor la unitat d'Espanya. Però si aborden, com sembla que faran, el tema de la immigració, és important que els altres partits no caiguin en el seu parany.
Llegir a Nació Digital

L'EDITOR NEONAZI, PEDRO VARELA, SURT EN LLIBERTAT, EN REVOCAR L'AUDIÈNCIA L'ORDRE DEL JUTJAT PENAL DE COMPLIR ELS 3 MESOS DE PRESÓ PER EDITAR EL MEIN KAMPF. Portava sis setmanes a la presó i aquest cas és independent al que ara s'instrueix per associació il·lícita i incitació a l'odi i la violència i de negació i apologia del genocidi. La Lliberia Europa està tancada des de juliol de 2016

Pedro Varela el dia del judici. Al fons el seu advocat Fernado Oriente

L'Audiència de Barcelona ha acceptat el recurs d'apel·lació de l'advocat de Pedro Varela, Fernado Oriente, contra l'ordre d'ingrés a la presó de l'editor neonazi, dictada pel Jutjat Penal número 15 de Barcelona,  que havia decretat a petició del Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar. Així doncs, aquesta tarda ha sortit en llibertat després de passar sis setmanes la presó.  

Varela que va ser condemnat a tres mesos i un dia de presó per editar i distribuir el Mein Kampf sense autorització de l'estat de alemany de Baviera que en tenia els drets d'autor va ingressar a presó de Quatre Camins el passat 3 d'abril. 

Fa dos mesos el Jutjat Penal 15 va justificar l'ordre d'entrada a presó, tot i ser una pena molt inferior als dos anys, en el fet que la suspensió de les condemnes no superiors a dos anys es concedeixen a persones que es cregui que no reincidiran, cosa que, segons el fiscal, no es donava en el cas del propietari de la llibreria Europa en haver estat condemnat diverses vegades per incitació a l'odi i apologia o justificació de l'Holocaust. 

L'Audiència de Barcelona, però, ha estimat el recurs, en entendre que els antecedents de Varela eren prou antics perquè s'hagin de considerar cancel·lats, i ha ordenat la suspensió del compliment de la pena i l'alliberament sota la condició que no cometi un altre delicte durant dos anys.

En aquest moment Varela està pendent de ser jutjat per dos delictes, un d'incitació a l'odi i la violència i negació i apologia de l'Holocaust (article 510 del Codi Penal),  i un segon d'associació il·lícita, tipificat a l'article 514.4 del Codi Penal. 

La llibreria Europa va ser tancada preventivament el juliol de 2016, just quan feia un any d'entrada en vigor del nou redactat de l'article 510 del Codi Penal que va recuperar el delicte de negació de l'Holocaust i altres genocidis i va establir que pel que fa a la incitació o provocació a l'odi o la violència, no cal que quedi demostrat que arrel de les paraules o escrits denunciats, algú hagi actuat en conseqüència amb violència o fet accions de discriminació.

  

DECLAREN LA RESTA D'ACUSATS A LA SEGONA SESSIÓ DEL JUDICI DE BLANQUERNA. ANDRINO NO RECONEIX SER EL LÍDER DE FALANGE, MENTRE EL QUE ANAVA AMB LA CARA TAPADA NEGA QUE HO FES PER AMAGAR-SE O PROTEGIR-SE DEL GAS. La sessió ha tornat a començar amb demora pel retard d'un dels acusats. A un membre del públic li ha sonat el mòbil a mig judici amb l'himne de les SS

 

Aquest matí s'ha celebrat la segona sessió del judici als 15 acusats per l'atac ultra de l'onze de setembre de 2013, al Centre Cultural Blanquerna de Madrid i, a l'igual que ahir, ha començat amb més d'una hora de retard per l'absència de l'acusat Tomás Bor, que venia de Sòria en autobús. Durant l'espera, a diferència de les acusacions, periodistes i els funcionaris judicials, que han expressat la seva perplexitat i malestar per aquesta nova demora, els acusats de La Falange FE, Alianza Nacional, i Democracia Nacional, i els que venien a donar-lis suport, tot i les diferències polítiques que van portar a la ruptura i desaparició de la plataforma o coordinadora La España en Marcha,  han passat l'estona xerrant animadament com els cosins o parents que es troben amb motiu d'un event familiar, sentint-se el centre d'atenció de tothom.

Un cop ha arribat Bor, després de ser amonestat verbalment per la presidenta del tribunal,  s'ha iniciat la sessió i han declarat els set que no van poder-ho fer ahir. Tot i que la presidenta ha demanat que s'apaguessin els mòbils, mentre declarava amb el seu to arrogant el Jefe Nacional de Falange, Manuel Andrino, li ha sonat el mòbil al professor i escriptor falangista, José Luis Jerez que era entre el públic, amb la música de l'himne nazi  Horst-Wessel-Lied també conegut com "La bandera en alto", cosa que ha provocat un cert rebombori.

Mentre les declaracions de quatre dels acusats, militants o simpatitzants d'Alianza Nacional o La Falange, no han aportat res de nou, repetint que la convocatòria va ser espontània per les xarxes socials, que no van agredir a ningú, i que havien anat allà per oposar-se a un acte separatista desconeixent que dins hi havia diputats, jutges i un ambaixador, significatives sí que han estat les declaracions del cap de Falange, Manuel Andrino, de Jesús Fernando Fernández, que va actuar amb la cara tapada, i de Tomás Bor, responsable de que les sessions s'hagin obert amb força demora.

Així Bor ha sorprès a tothom quan, a preguntes del seu advocat, ha reconegut haver colpejat i trencat la porta del Centre Cultural, cosa que el situa en un pla de responsabilitat diferent dels dotze o tretze restants que han negat haver agredit i haver trencat res.

Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange, a la dreta de la imatge, entrant a l'Audiència

Pel que fa al Jefe Nacional de Falange, Manuel Andrino, a preguntes del fiscal (avui ningú no ha contestat a les acusacions particulars), s'ha negat a confirmar si era o no el líder de Falange, ha negat haver tingut cap paper dirigent de l'acció i no ha aclarit la pregunta del fiscal de perquè uns van entrar dins, mentre altres es van quedar al carrer esperant. Una decisió d'entrar només  quinze o disset que, encara que no han dit, la van prendre a fora els líders del grups ultres per evitar ser més de vint, donat que si se supera aquesta xifra podien ser acusats de manifestació il·lícita.

Andrino amb el seu to habitual, evitant que se'l pogués considerar líder de Falange i de l'acció, ha afirmat que van anar allà espontàniament per denunciar un acte il·legal separatista i defensar l'espanyolitat de Catalunya. "La unitat d'Espanya ens ha costat molta sang, perquè vinguin ara 4 o 400 a trencar-la", ha afirmat.

  

Jesús Fernando Fernández, a la foto de sobre de quan empeny al diputat Sánchez Llibre, i a sota en entrar avui a l'Audiència de Madrid

Pel que fa a Jesús F. Fernández ha explicat que va anar amb la cara tapada amb un mocador amb la inscripcció "Me ne frego", nom d'una unitat de l'exèrcit italià, per donar el missatge d'aquesta frase: "No m'importa, per Espanya". Ha negat haver donat una empenta a Sánchez Llibre, afirmant que va ser Sánchez Llibre qui el va empènyer a ell. I pel que fa a la senyera que hi havia a la tarima que ell va tirar a terra, ha dit que ho va fer perquè era una estelada, cosa que no és certa.

El Fiscal li ha preguntat si el motiu que portés mocador i ulleres era per amagar-se o perquè ell va llençar els gas irritant. Però Fernández ha repetit que portava el mocador pel seu missatge i ha negat ser qui va llençar el gas-pebre. Com la resta d'acusats ha repetit que només va anar allà a defensar la unitat d'Espanya.

Acabades totes les declaracions, sembla clar que les defenses intentaran demostrar que només van fer un escrache i que com a molt hauria de ser considerat una falta de desordres públics, tot i que alguns, com Pedro Chaparro, que va empènyer al càmera de TV3, com Jesús Fernández, que va empènyer a Sánchez Llibre, i com Juan Luis López que va insultar i amenaçar al delegat de la Generalitat Josep M Bosch, han asumit un paper més actiu i reivindicatiu. Aquest tres, i Tomás Bor, que ha reconegut haver trencat la porta, tenen més possibilitats de ser condemnat a presó. 

La Generalitat i l'advocat de Sànchez Llibre estimen que els asaltants van cometre un delicte de desordres públics (penat amb 4 anys de presó, 5 en el caso de Jesús Fernando Fernández Gil, pels agravants de reincidència y anar amb la cara tapada; i dos per atemptat contra l'autoridat (5 i 3 anys respectivament). També haurien comés un delicte de coaccions (2 anys i mig), més un d' amenaces (1 any i 3 mesos), un altre d'ultratge a la bandera de Catalunya, que van tirar a terra, i tres faltes de lesions i otra de maltratament d'obra. La Fiscalia, com he dit, demana 2 anys de presó i multa per tretze encausats,  4 anys per Juan Luis López, i 5 i mig per Jesús F. Fernández.

Caldrà veure ara quines estratègies segueixen els set advocats defensors, tenint en compte que hi ha al menys quatre encausats que les proves els incriminen més, n'hi ha que per motius personals o laborals no es poden permetre una condemna. I n'hi ha que sembla que desitgen rendibilitzar el cas políticament, com és el cas de Pedro Chaparro. Entre el advocats n'hi ha de perfil ultra, com el president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, ara reimputat per les seves declaracions  defensant la lluita armada i insultant al Fiscal Miguel Ángel Aguilar, i n'hi ha sense cap mena de perfil polític.

S'ha de tenir en compte que alguns dels encausats que treballen en l'àmbit d ela seguretat privada no es poden permetre una condemna penal que impliqués la impossibilitat de treballar en el sector. I pel que fa a Pedro Chaparro, ara es tramita als jutjats de Barcelona la crida que va fer el passat 12 d'octubre d'agredir al fotoperiodista Jordi Borràs, fet que amb tota seguretat acabarà en un judici penal. Així, que si és condemnat, encara que fos a una pena mínima que no complís, l'hauria de complir si més endavant es condemnat per les amenaces a Borràs. 

Dijous declararà l'ex diputat Sánchez Llibre i caldrà veure l'estratègia de les acusacions i 
defenses.     

Pedro Pablo Peña, presidente de Alianza Nacional, que defiende a dos de los acusados, a la entrada de la sesión de hoy

LA ESPAÑA EN MARCHA CREMA ESTELADES I FOTOS DE PUJOL I MAS A LA "CAPEA" MENTRE TREBALLA PER QUE L'ACTE DEL 12-O NO SIGUI UN FRACÀS DE GENT COM LA DE L'11-S AL RAVAL

Després del fracàs d'assistència a la manifestació ultra de l'11 de Setembre al Raval de Barcelona a la que només van participar-hi unes 45 persones, La España en Marcha, formada per Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota i Movimiento Católico Español, està treballant per tal que la concentració a Montjuïc del proper 12 d'octubre tingui una participació de públic important, no inferior a 500 persones que hi van assistir l'any passat.. 

I com a primer pas per evitar un nou fracàs de participació, l'acte es convoca unitàriament amb Democracia Nacional, que va deixar La España en Marcha abans de les eleccions europees, i que té diferents grups actius a Catalunya, que poden aportar, comptant simpatitzants, més de seixanta persones,  a part dels militants de Castelló i València. També vindrà l'autocar de DN que sortirà à des de Valladolid, i els que vinguin en els autocars col·lectius que sortiran, com l'any passat des de Madrid. Alianza Nacional ha fletat un autocar gratuït des de Castelló.

També convoca la concentració de Montjuïc el Frente X España, que aquest últim any ha organitzat sis manifestacions a Barcelona, i la desconeguda División Europa. El Casal Tramuntana, MSR, Soberanía y Libertad, i Plataforma X Catalunya participaran en un dels dos actes del bloc constitucionalista que es faran al centre de Barcelona.

 A la manifestació del passat 11 de setembre a Barcelona, Pedro Pablo Peña, d'Alianza Nacional, i Manuel Andrino de La Falange ja van dir que tornarien a Barcelona el 12 d'octubre i, que en el cas que se celebri la consulta del 9 de novembre tornarien per impedir les votacions.
 S'ha de recordar que el Jutjat n 26 de Barcelona, a petició del Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar, ha processat a Pedro Pablo Peña d'Alianza Nacional i Manuel Andrino de La Falange, pels delictes de provocació a l'odi (510 Codi Penal) i injúries greus (art 208, 209, 211 i 215)  per les declaracions que van fer el 12 d'octubre passat a l'acte de Montjuïc. Per aquest motiu van declarar al jutjat 26 de Barcelona el passat 16 de juliol. En relació a aquestes actuacions judicials Peña va declarar el passat dia 11 de setembre, en acabar la manifestació, que el Fiscal Aguilar és un "mierda y un mamarracho"

CREMA D'ESTELADES I DE FOTOS DE JORDI PUJOL I ARTUR MAS

 La España en Marcha, com havia anunciat, va realitzar ahir prop de Madrid per segon any consecutiu, una Capea Patriota o corrida amb vaquillas sense matar l'animal en el que es van tornar a cremar estelades i, també, retrats de Jordi Pujol. Hi van participar 150 persones i s'hi van fer diversos parlaments en favor de la unitat d'Espanya, contra els separatismes i per la supressió de les autonomies. Segons les joventuts de La Falange, organitzadores de l'acte, en el que també ha participar Alianza Nacional, Nudo Patriota i Movimiento Católico Español,  la cremada s'ha fet perquè "les estelades fomenten l'odi a Espanya". Així mateix anuncien que el 12 d'octubre a Barcelona es cremaran més banderes i retrats.

 Imatges de la crema d'estelades i fotos de Jordi Pujol i Arur Mas d'ahir a Madrid. Un dels que hi participa és Pedro Pablo Peña, president d'Alianza Nacional. A la primera imatge es veu a l'esquerra la foto de Mas 

 Vídeo de la crema

   

Cartell de la Capea Patriota d'ahir

 Un dels cartells de convocatòria de Democracia Nacional de l'acte del 12 d'octubre a Motjuïc amb autocar inclòs

 Convocatòria unitària de l'acte ultra de diumenge vinent

Els organitzadors volen que l'acte del proper diumenge tingui una participació no inferior a la de l'any `passat

A Sants es faran actes antifeixistes tot el dia (clica)

EL FOTÒGRAF JORDI BORRÀS DENÚNCIA AMENACES DE L'EXTREMADRETA QUE EL RESPONSABILITZA D'INSTIGAR UNA AGRESSIÓ EL 12-0. Borràs nega tota intenció violenta i explica que va fer un tuit per que s'evités passar per on eren

  (Actualitzat, 12-11-2013)

Foto d'una pintada a Madrid signada per Democracia Nacional Joven:

--------------------------------------------------------

 El passat dissabte, 12 d'octubre, cap les 4 de la tarda, el fotoperiodista de Nació Digital, Jordi Borràs va saber que un grup de joves d'estètica i banderes d'extremadreta a la Carretera de la Bordeta, que havien participat a la manifestació i concentració de La España en Marcha, en el que des de la tribuna i en les consignes que corejaven els assistents, es va fer diverses crides a la violència contra els independentistes.  Més a més, des de les xarxes socials s'havia dit que aquell cap de setmana els ultres anirien de "cacera" a Barcelona.

Borràs va fer un tuit advertint que allà hi havia un grup d'ultres, precisament per evitar que passessin per allà antifeixistes dels que s'havien manifestat a Sants i hi hagués una agressió ultra o una baralla. Però el resultat és que un grups de joves d'ideologia contraria als ultres van anar cap allà i van  agredir o es van enfrontar amb els ultres, dos dels quals val resultar ferits al cap i a la mà. Això va motivar que des de les xarxes d'ultradreta i des d'alguna de les organitzacions de la manifestació de La España en Marcha, s'iniciés una sèrie de tuits culpabilitzant Borràs de l'agressió, fent-se també tuits advertint-lo que ell pagaria les represàlies o incitant a agredir-lo. Amenaces cap a Borràs que aquests quatre dies no han parat de créixer. El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha fet un comunicat de suport a Borràs 

 Per aquest motiu Borràs ha posat denúncia als mossos d'esquadra i fa una estona estona ha publicat al seu blog (clica per anar-hi) i a Nació Digital un escrit titulat "Trencant el silenci" on explica els fets, com s'ha malinterpretat, les amenaces i la denúncia que ha posat.

 Demà jo publicaré un article amb el meu punt de vista sobre aquest fets i altres agressions, que evidentment condemno i rebutjo, i, també, sobre les amenaces explícites que vam rebre alguns periodistes a l'acte de La España en Marcha o per mail. 

 

 

 TRENCANT EL SILENCI, Jordi Borràs

«Pretenen marcar-me com a objectiu a assetjar. A hores d'ara encara estic rebent insults i amenaces de tota mena»

Diumenge a la nit –ja durant la matinada d'aquest dilluns– vaig desvetllar-me espantat, no em podia creure que em comencessin a arribar missatges via twitter acusant-me de ser l'instigador d'una agressió produïda la tarda del 12-O a Barcelona. Primer va ser un tuit, després un altre (casualment provinents dels perfils oficials dels organitzadors de la manifestació feixista a Montjuïc) i poc després van arribar els insults i les amenaces.

Tot plegat va desembocar, en qüestió de poques hores en un assetjament incessant, amb insults, acusacions falses i també, amenaces molt greus. Fins i tot, directament, algunes d'elles de mort. En les últimes 72 hores no he parat de rebre amenaces molt greus a través de diferents xarxes socials. A hores d'ara, diverses desenes de persones m'estan amenaçant públicament d'apallissar-me, matar-me i exhibir les fotografies de com em quedi la cara un cop hagi rebut la seva visita. No tinc paraules per definir el que he arribat a llegir.

El que va ser un tuit avisant a qui el pogués llegir perquè ningú s'acostés per la zona –no és cap secret que aquests grups actuen en colla per agredir de manera brutal i amb total i absoluta impunitat– va convertir-se, segons ells, en l'espurna que va provocar una baralla entre diverses persones. Res més lluny de la realitat, evidentment, la meva intenció no era altra que prevenir greus incidents tenint en compte que era més que conegut la intenció d'aquests grups feixistes d'anar de cacera durant el 12 d'Octubre.

Un fòrum que fins llavors desconeixia va ser el primer lloc on el dit acusador va recaure sobre mi. Una notícia publicada diumenge a les 23.40h del diumenge 13 d'octubre m'assenyalava directament com a autor del chivatazo que segons ells va desembocar amb diversos ferits. Poca estona després van començar les acusacions falses, els insults i les greus amenaces. Totes elles, rere pseudònim, protegint-se covardament amb el fals anonimat que et proporciona internet. No vaig trigar gaire en esbrinar que el fòrum on s'inicia la mentida, burbuja.info, és, segons sembla, un cau habitual d'ultradretans que es protegeixen rere el paraigua d'un innocent fòrum sobre economia. Però la veritat és una altra de molt diferent.

Feia dies que la premsa n'anava plena. Els feixistes que van protagonitzar l'atac a la llibreria Blanquerna de Madrid, venien a desfilar per Barcelona. Tot i això, dos dies abans del 12-O, el Ministeri de l'Interior va assegurar que impediria l'arribada d'aquests ultres a Barcelona. Això no va ser així, ja que tot i que l'autobús va ser retingut una estona per la policia espanyola a l'Aragó, va arribar el matí del dissabte 12 a Barcelona. Jo mateix vaig fotografiar tres dels detinguts pels fets de la Blanquerna, tranquil·lament campant per Barcelona. I aquests tres no eren pas els únics, ja que La Directa, va aconseguir localitzar i fotografiar set dels 12 detinguts als actes de Barcelona.

El mateix dilluns dia 14, la web patriotas.es –punt de trobada d’España en Marcha, la plataforma convocant dels actes a Montjuïc– em dedicava una notícia i m’acusava de ser el culpable dels ferits durant la tarda del 12 d'Octubre. No cal dir que la notícia, és absolutament falsa i difamatòria i pretén marcar-me com a objectiu a assetjar. I així ha estat, perquè a hores d'ara encara estic rebent insults i amenaces de tota mena. En indagar qui s'amaga rere aquesta web, no ha estat gaire sorprenent descobrir que es tracta d'un altre dels detinguts pels fets de la Blanquerna a Madrid. En aquest cas el domini de la web està registrat en nom de Javier Marcos Aroca, candidat a les eleccions espanyoles de 2008 per España 2000, i actual cap de les joventuts de Nudo Patriota Español i que també va ser present a Barcelona el passat 12-O.

Entenc que no és casual que l'assetjament hagi recaigut precisament en un fotoperiodista. Fa uns quants anys que em dedico a fotografiar els actes de l'extrema dreta a Catalunya i a denunciar agressions derivades d'aquests grups violents. Les fotografies que vaig fer aquell dia sembla que molesten, fins i tot a aquelles persones que havent-se manifestat a la plaça de Catalunya –on per cert, també hi havia força simbologia feixista– prefereixen insultar-me a mi que rebutjar el feixisme que va sortir als carrers de Barcelona el passat dissabte. És evident que m'ha tocat a mi com li hagués pogut tocar a qualsevol de les persones que fem seguiment informatiu d'aquesta mena de temes. De fet, ja feia dies que eren conegudes les amenaces a la premsa per part d'aquests grups ultres. Des del Sindicat de Fotògrafs (UPIFC) es va alertar als seus afiliats i a la fiscalia, que corrien dies complicats.

Tampoc he amagat mai el meu pensament polític, sóc independentista i d'esquerres i entenc que això també és un al·licient fantàstic per convertir-me en el cap de turc perfecte. Fotoperiodista rojoseparatista, genial. Calia justificar el seu victimisme.

A ningú se li escapen les agressions gratuïtes que, periòdicament i com un degoteig macabre, es produeixen a casa nostra, algunes d'elles amb el resultat més esgarrifós, la mort: Guillem Agulló, Sònia Rescalvo, o l'enyorat Roger Albert, amb qui vaig compartir molts moments d'infància i joventut en un agrupament escolta, només són tres exemples a casa nostra de quan les urpes de l'odi seguen la vida de persones innocents. Són el paradigma del feixisme, provocat i alimentat per qui ara, es vesteix amb pell de xai i es banya de victimisme sense cap mena de vergonya.

És per això que he cregut oportú i absolutament necessari que havia de denunciar aquests fets. I ho he fet sent conscient dels maldecaps que em pot portar. Els camins de la justícia són lents i tortuosos però a voltes imprescindibles. Per dignitat, per deontologia i perquè no penso tolerar ni una sola amenaça més del feixisme que tants anys després del canvi de règim, encara impregna indubtablement la nostra societat. És per això que he decidit trencar el silenci només marcat pel compàs sec de l'obturador de la meva càmera i escriure aquest breu article.

Avui trenco el silenci i ho faig perquè el dia de demà pugui agafar la càmera amb el pols ferm i amb més força que mai per seguir enfocant, de forma precisa, les injustícies d'aquest país.
Jordi Borràs, 16 d'octubre de 2013

Se suspenen les presentacions de Warselona per motius de seguretat

A sota, fotografia de la ferida a mà d'un dels militants d'extremadreta agredits
Informació del cas, culpabilitant a Borràs a Alerta Digital on hi ha comentaris evidentment deplorables
 Llegir nota de premsa de Democracia Nacional sobre els fets (clica)

 

ÀMPLIA INFORMACIÓ DEL CAS A. SÁNCHEZ A LA NOVA PÀGINA DIGITAL DEL PERIÓDICO DE L'HOSPITALET

Aquesta setmana El Periódico ha estrenat les edicions digitals locals de L´Hospitalet, Santa Coloma, Badalona, Cornellà i Sabadell, que es poden veure de manera gratuïta. i la notícia principal d'avui és la polèmica per la presència del regidor de PxC, Alberto Sánchez, a la Plaça Espanya de Barcelona la matinada de dilluns pujant dalt la font amb un grup de joves que exhibeixen banderes amb l'àliga franquista i la creu celta racista.
Des d'aquí desitjo molta sort a aquesta iniciativa d'informació local.
Clica per anar al Periódico de L'Hospitalet