ELS 3 REGIDORS DE PxC MANLLEU DEIXEN PLATAFORMA PER DISCREPÀNCIES AMB ANGLADA. Anglada respon qualificant Sánchez de fatxenda, covard i trepa

Els tres regidors de PxC, ara no adscrits, Fc Polo, A. Sánchez i Humilde Domínguez al Ple d'avui

Tal com es venia rumorejant feia dies, els tres regidors de PxC de Manlleu han oficialitzat avui la seva marxa de PxC i la dissolució del grup municipal, passant a ser regidors no adscrits. Probablement no es va incloure aquest punt a l'ordre del dia que es va penjar la setmana passada a la web municipal per evitar pressions les hores abans de fer efectiva la baixa, i s'ha inclòs en l'ordre del dia definitiu entregat als regidors, veïns assistents i la premsa en el moment de començar al ple, constant que es feia per procediment d'urgència, que és el que s'utilitza quan s'ha d'incloure algun assumpte d'última hora.

Els tres regidors són, el cap de llista, Antoni Sánchez, Francesc Polo i Humilde Cordero. Sánchez és regidor des de 2007, i aquests últims mesos hauria mantingut contactes amb dirigents i militants del PP, Ciutadans, PSC i ICV cercant una propera llista en la que presentar-se d'aquí 17 mesos,  qüestió en la que no hauria tingut de moment èxit, si bé sembla que els que estarien més disposats a obrir-li les portes serien PP i Ciutadans.

En el ple d'avui, amb més expectació mediàtica donat que s'esperava que es produís la renúncia, tot i no ser inicialment a l'orde del dia, hi eren també el manlleuenc Miquel Vilalta, fins no fa gaire president del PP d'Osona, el regidor vigatà de Solidaritat, Iban Lapeira, i l'ex regidor de PxC de Roda de Ter, Sebastià Povedano, que va passar fa quatre mesos a ser regidor no adscrit.

Un cop aprovats els pressupostos de 2014, i després que tots els regidors acceptessin incloure el punt per urgència, el cap de llista de PxC, Antoni Sánchez, ha llegit un escrit informant de la decisió acordada pels tres regidors. Segons Sánchez, que ha dit donarà més explicacions properament en una roda de premsa, deixen PxC per fidelitat als votants de Manlleu que els hi van fer confiança. Així creu que PxC centrada exclusivament en qüestions com la immigració, "no està a l'alçada de les circumstàncies del debat sobiranista i el camí, potser equivocat, que agafa ara Catalunya", afirmació que ha tingut interpretacions diferents a la sala. El que no ha dit en l'escrit que ha llegit és el que ha comentat reiteradament aquest últims mesos sobre les seves discrepàncies amb el discurs i les maneres de fer de Josep Anglada.  

Manlleu, on PxC hi té representació des de 2003 (el polèmic Juan Gómez Montero, ara regidor de Santa Coloma de Gramenet, va ser-ne regidor els anys 2005 i 2006),  PxC va obtenir a les passades municipals  1.112 vots, els 15,2% i 3 regidors. Els ja regidors no adscrits queden en la mateixa situació que els tres regidors del PSC que van deixar el partit fa un any en passar a formar part de Nova Esquerra Catalana, grup impulsat per Ernest Maragall.

Després que Sánchez expliqués la seva sortida de PxC ha intervingut el regidor de CiU, Josep Suriñach, felicitant-se que a Manllleu ja no hi hagi regidors de la ideologia de PxC i ha comentat irònicament que ara que els tres passin a ser no adscrits, com els tres de Nova Esquerra Catalana, fa que els no adscrits gairebé siguin el grup més nombrós del municipi, cosa que ha molestat a l'ex PSC, Josep Colomer, que ha respost que ells no tenien res en comú amb els ex PxC. Finalment ha intervingut l'alcalde, el republicà Pere Prat, que també ha celebrat que els tres regidors hagin abandonat la ideologia del Plataforma X Catalunya.

Ara caldrà veure que passa al Consell Comarcal on Antoni Sánchez és conseller per PxC, juntament amb Josep Anglada. Demà a la tarda hi ha plenari del Consell, i Anglada i Sánchez es veuran per primera vegada.  Al matí, però, Josep Anglada serà a Sant Boi de Llobregat on es farà el judici de faltes contra dos membres d'Unitat Contra el Feixisme per una denúncia posada per Anglada per injúries i calumnies, i també es jutjarà una denuncia d'Unitat contra el Feixisme cap a PxC per coaccions

ACTUALITZAT DIMECRES:
Josep Anglada per mitjà d'un comunicat publicat a la web de PxC (clica), ha qualificat de "fatxenda, covard i trepa" al fins ahir portaveu de PxC a Manlleu, Antoni Sánchez, tot replicant que PxC no és independentista, però "que mai toleraré que ningú menysprei Catalunya com pretenen Sánchez i els altres dos regidors". Per Anglada "no té principis ni ideologia, sinó que només busca el seu interès personal" 

Antoni Sánchez llegint l'escrit en el que explicava la seva sortida de PxC

Imatge del Ple d'avui

L'alcalde Pere Prat (ERC) escolta la intervenció de Sánchez

Hi havia més públic i més premsa del que és habitual

El regidor de Roda de Ter que fa tres mesos va deixar PxC, Sebastià Povedano ha estat present al Ple

Orde del dia modificat amb el punt 5 inclós per "urgència"

REGIDORS DE PxC ARA "NO ADSCRITS"


DEMARCACIÓ DE BARCELONA
-Sebastià Povedano (Roda de Ter)
-Abel Puyol (Sant Vicenç de Castellet)
-Pep Palau (Sant Joan de Vilatorrada)
-Sergi Hidalgo (Esparraguera).
-Antonio Sánchez (Manlleu)
-Francesc Polo (Manlleu)
-Humilde Domínguez (Manlleu)
-Hi ha una plaça vacant a Santa Coloma de Gramenet des de fa 10 mesos en no voler-la cap membre de la   llista

LLEIDA
-Marc Isaac Martínez (Sidamon)
-Josep Mª Estadella (Tàrrega)
-Maite Niubó (Mollerussa)

GIRONA
-Carles Bonet (Salt)
-Juana Martínez (Salt)
-Xavi Fernández (Ripoll)

DIMECRES JUDICI A ST BOI DE LL. PER DENÚNCIES CREUADES ENTRE DOS ANTIFEIXISTES I PxC. Convocada concentració a la porta dels jutjats

 

 El passat 18 de juliol Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Sant Boi de Llobregat, va enganxar per Sant Boi uns cartells en contra de l'acte que Plataforma X Catalunya feia dos dies després a un restaurant del municipi. Sílvia Iborra i Alex Pérez mentre enganxaven cartells es van adonar que el regidor de PxC, José Real, acompanyat d'un altre militant de PxC els estaven seguint i els hi feien fotos, fet que va motivar que Iborra i Pérez truquessin a la policia municipal, la qual va fer acte de presència i va prendre la filiació als quatre.

Això va motivar que Alex Pérez i Sílvia Iborra posessin una denúncia als mossos, per intimidacions vers José Real i l'altre militant de PxC, i que dies més tard Josep Anglada, com a president de PxC posés una denúncia contra els dos joves per injúries i calumnies en base a que el cartell (que reprodueixo a sobre) deia: "Aixó és PxC: condemnats per agressions, estafa, amenaces, pertinença a bandes violentes..." amb unes fotos de militants o simpatitzants de PxC amb banderes nazis i racistes o fent la salutació feixista. El judici de les dues denúncies creades se celebrarà dimecres.

En el comunicat que va fer PxC després de posar la denúncia, dues setmanes més tard,  Josep Anglada manifestava que “cap agressió ha de quedar impune, ans el contrari, mereix una resposta contundent” i que “cal mantenir a ratlla aquells qui es creuen amb la llicència d’excedir-se amb Plataforma per Catalunya”. Per Anglada “aquesta actitud i aquest modus operandi emanen de la sensació de superioritat moral injustificada d’una esquerra desprovista d’arguments que ha fet de l’atac acrític el negoci més rendible”.

Alex Pérez per la seva banda diu que "ens sentim part de la lluita correcta, el que ens dóna la suficient tranquilitat per encarar aquest judici, amb dignitat i sense donar cap pas enrere. Som i continuarem sent antifeixistes i antiracistes". El judici de faltes serà dimecres 18 a les 10 del matí al Jutjat n 1 de Sant Boi. Unitat Contra el Feixisme i el Racisme ha convocat una concentració a les 9,45 a la porta dels jutjats.

S'ha de dir que en el passat ple municipal PP, CiU, PSC i ICV-EUiA van presentar i aprovar una moció reprovant la campanya que PxC ha fet recentment al barri de la Cooperativa que pretén, segons aquest partits, fracturar la cohesió social i enfrontar els veïns. La majoria d'entitats veinals i culturals del barri es van sumar a la reprovació.

Sílvia Iborra, una de les denunciades per Josep Anglada per injúries i calumnies, a l'acte d'Unitat Contra el Feixisme a St Boi el passat setembre

A sota els regidors de PxC de Sant Boi, José Real i David Parada, amb Josep Anglada

COMUNICAT D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME DE SAT BOI
Aquest dimecres a les 10:00h, als jutjats de Sant Boi, es portarà a terme el judici dels nostres companys Silvia Iborra i Alejandro Pérez Matías contra Plataforma per Catalunya.

La vista tindrà doble causa:
- La denúncia que Mossos d'Esquadra i Jutjat van tirar endavant d'ofici, contra un regidor (José Real) i un militant de PxC Sant Boi per perseguir i fotografiar de nit pels carrers als nostres companys.
- La denúncia que Josep Anglada (President de PxC) va posar al dia següents dels fets anteriors contra els nostres companys, per penjar uns cartells d'UCFR Sant Boi.

Fem una crida a la ciutadania per mostrar el nostre suport als companys que han de passar pel jutjat i, a la vegada, fer visible un rebuig total a les actituds feixistes i xenòfobes que porten a terme grups com PxC.

El dimecres, a les 09:45h, tots i totes a la porta del jutjat!
Convocatòria de Facebook 
Llegir comunicat de PxC 

BLOC DE SALT, ESPERPÈNTIC FINAL A UNA CAUSA NOBLE. LA PORTAVEU MARTA AFUERA, DETINGUDA PER INTENT D'AGRESSIÓ A UNA EX MEMBRE DE LA PAH. ¿HAGUÉS HAGUT JO DE DENUNCIAR A LA PAH DE SALT PER AMENACES, COACCIONS I L'INTENT D'AGRESSIÓ QUE VAIG PATIR EL 22 D'ABRIL?

Aquest matí els mossos d'esquadra han desallotjat a les 11 persones que continuaven vivint al bloc ocupat de Salt. Desallotjament que s'ha fet després que la Generalitat i Serveis Social concedís pisos a un lloguer social de 50 euros al mes a famílies que havien perdut la casa, no arribant-se a acord amb altres famílies o persones que, o bé van rebutjar la proposta, o no complien els requisits d'emergència social i no havien estat desnonades del seu anterior habitatge. Segons m'han confirmat avui fonts dels serveis socials de Salt, es va oferir diferents opcions i sortides a la majoria d'aquestes persones, algunes vingudes d'altres comarques catalanes, sense que ho acceptessin. Tal com havia declarat reiterades vegades la seva portaveu Marta Afuera, només acceptarien una proposta de viure totes les famílies i persones juntes en el bloc ocupat o en un altre i constituir una comunitat de vida alternativa. Així deia Afuera fa uns dies:

"Des del Bloc de Salt s'ha construït una nova societat; aquestes quinze famílies estan demostrant que amb la solidaritat, pot aconseguir-se un nou model de gestió. És més que el dret a l'habitatge. El Bloc de Salt és l'exemple i la resposta. Ho aconseguirem"

Aquest resistència de la PAH de Girona a acceptar les propostes concretes de l'administració per cada família o persona, i la pressió que patien de les dirigents de la PAH de Salt i Girona les famílies que si acceptaven el lloguer social de 50 euros que els oferia l'administració, va motivar que les PAH catalanes manifestessin la seva discrepància amb la PAH gironina i el bloc de Salt en diferents declaracions als mitjans de comunicació, demanant que fos substituida Marta Afuera i que la PAH de Salt i Girona complís els acords de l'assemblea.
 

S'ha de dir que Afuera, resident al Maresme, va ser una aposta estratègica de l'Ada Colau per les comarques gironines, i hi havia persones que qüestionaven la gestió dels diners que es recollien a les assemblees de la PAH de Girona

En no ser substituïda Afuera, que tenia algun suport important més enllà de l'assemblea de les PAH catalanes, les PAHs catalanes van fer un nou comunicat lamentant i discrepant de l'estratègia de la PAH gironina.

Així deien, front la negativa a acceptar els reallotjament que oferia la Generalitat: "Por ello, no aceptar la posibilidad de estos realojos nos pone en una situación de debilidad ante la administración y la opinión pública. (...) La PAH de Girona empezó a actuar de forma unilateral, saltándose todos los acuerdos colectivos, sin responder a las peticiones de información del resto del movimiento, en una actitud que muchas pah’s han considerado una instrumentalización clara del movimiento y del trabajo hecho por la comisión."

  LLegir comunicat íntegre, posterior a les primeres informacions de les PAH demanant que Marta Afuera deixi de ser portaveu.

MARTA AFUERA DETINGUDA PER LA DENÚNCIA PER AGRESSIONS, FURT I AMENACES A UNA PARELLA QUE VAN DEIXAR EL BLOC

Aquesta tarda després del desallotjament,  els mossos d'esquadra han detingut a Marta Afuera, portaveu de la PAH de Girona i Salt, per la denúncia posada el 8 de desembre contra ella per una membre del bloc de Salt que havia marxat.
Aquest són els fets segons l'Agència Catalana de Notícies:

"Els Mossos d'Esquadra han detingut la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Marta Afuera, i l'han traslladat a la comissaria de Vista Alegre per prendre-li declaració per la denúncia que el dia 8 de desembre li va posar una de les habitants del bloc de Salt, també membre de la PAH. Fonts policials han indicat que li atribueixen coaccions, entrada a habitatge aliè, furt i lesions i que la detenció queda sense efecte després de la declaració amb presència d'un lletrat. La denunciant ha explicat l'enfrontament i detalla que Afuera, acompanyada d'una desena de persones, la va agredir a ella i a la seva parella perquè els acusava de robar una vitroceràmica i un forn del bloc de Salt.

La denunciant havia viscut a l'anomenat "pis de solters" del bloc ocupat per la PAH a Salt i formava part de la coordinació de la plataforma. Era una de les set famílies del bloc que no complien els requisits perquè la Generalitat li oferís un habitatge via mesa d'emergències socials. "Sóc una activista social sense menors al meu càrrec i amb una dació que encara no ha arribat", explicat la denunciant que argumenta que, veient que no tindria un pis on anar a viure, juntament amb la seva parella van decidir ocupar un nou habitatge.

Quan van entrar al nou habitatge van veure que no hi havia ni endolls ni interruptors de la llum. Per això, van decidir agafar el material que necessitaven del cinquè primera del bloc A. Ho van fer el dia 4 de desembre perquè, segons explica, Afuera els havia informat que era l'últim dia del termini que la Generalitat havia fixat per a les negociacions i que llavors havien de desallotjar el bloc i anar als pisos adjudicats.

Segons relata la denunciant, quatre dies després d'això, quan ella i la seva parella ja vivien al nou habitatge que han ocupat, Marta Afuera la va trucar dient-li que anés urgentment al bloc que havien de parlar amb ella. L'activista li va donar llargues perquè s'olorava que hi havia males intencions i li va dir que no podia anar-hi fins les set de la tarda.

A quarts de cinc de la tarda, però, la denunciant assegura que van arribar al pis on viu ara tres cotxes amb entre deu i dotze persones, amb Marta Afuera al capdavant. Hi havia "la part sotmesa a la líder de la coordinació de la PAH" i també la parella d'Afuera, segons explica la víctima.
La denunciant explica que quan van obrir la porta els van començar a increpar acusant-los d'haver-se endut un forn i una vitroceràmica del pis d'on havien agafat els endolls. Aleshores, relata, va admetre que s'havien endut els endolls i els va entregar el material, però va negar haver-se endut res més.

No la van creure i, segons explica, van començar a escridassar-los, a insultar-los i a acusar-los de ser uns desagraïts amb la Marta Afuera i amb la portaveu del bloc, Doris Zenobia Pérez. Els van exigir entrar a l'habitatge per comprovar si tenien la vitroceràmica i el forn. Segons la denunciant, no s'hi van negar però volien que entrés només una persona perquè el grup tenia una actitud molt hostil i els feia por deixar-los entrar a tots.

Segons denuncia l'activista, quan es va relaxar perquè un entrava sol, va veure com Marta Afuera s'apropava corrent a la porta i intentava entrar. Li van intentar impedir el pas però va aconseguir forçar l'entrada i tirar la denunciant a terra, assegura. Després la va agredir, tot i que una tercera persona la intentava aturar. També denuncia que la van amenaçar i la van increpar perquè esborrés el vídeo que havia estat gravant amb el mòbil.
La denunciant relata que només quan van trucar al 112, la dotzena de persones que havien anat a la casa van tornar a pujar als cotxes i van marxar."

 Comunicat de les PAH catalanes demanant el cesament de Marta Afuera
 Informació sobre la detenció d'Afuera al Diari de Girona

 Informació a l'ARA

L'INTENT D'AGRESSIÓ QUE JO VAIG PATIR EL 22 D'ABRIL I NO VAIG DENUNCIAR PER NO PERJUDICAR LA PAH, I DEL QUE LA LIDERESSA ASSEMBLEÀRIA, MARTA AFUERA ,NO ES VA NI DISCULPAR

Quan es va fer l'ocupació del bloc de Salt el 22 de març, vaig ser-hi present, en vaig informar aquí al blog, i vaig publicar articles a dos diaris, evidentmen favorables a la lluita de la PAH. Dies més tard vaig acompanyar als membres del bloc de Salt a diferents accions a Salt, Girona i Barcelona i les fotos que vaig fer van ser utilitzades lliurement per les xarxes socials de la PAH gironina i els seus membres. 

El 22 d'abril, dia que es complia un mes de l'ocupació vaig anar al bloc de Salt amb l'ànim de fer algunes fotos de l'hort amb els enciams que ja començaven a crèixer i el bloc al fons. Just quan em disposava a fer la primera foto de l'hort des de la reixa de la banda del bar, va venir cap a mi un membre de PAH que era a l'hort a uns 40 metres, dient-me a crits "Hijo de puta, ¿por qué me has hecho una foto? ¡Te voy a romper la cara y la cámara como la publiques!" 

Jo sense entendre que estava passant, mentre aquest individu m'insultava i em deia que em trencaria la cara i la càmera, vaig anar per l'altra banda de tanca que ens separava, fins la porta de bloc on vaig trobar varies persones a que em coneixien d'altres dies, alguna fins i tot havia tornat a Salt amb el meu cotxe després d'una acció als jutjat de Girona, i lluny de disculpar-se em van començar a preguntar qui era jo per fer una foto de l'hort, que s'havia de tenir una mica de respecte, que aquell terreny era privat, que no es podia fer fotos al carrer, o si jo era un espia. 

Reconec que, sense creure'm  encara el que passava, potser els vaig respondre també a crits, però al·lucinava d'escoltar a gent de la PAH, a qui havia acompanya a diverses accions, em diguessin que aquell hort o descampat era propietat privada (imagino del SAREB!) i que no s'hi podia fer fotos.  Jo aquella tarda encara no n'havia fet cap, i després de repetir que encara no havia fet cap foto, mentre aquell indiviu responia que com veiés alguna foto on sortís ell em trencava la cara, els membres de la PAH, lluny de disculpar-se, es va reafirmar en que no es podien fer fotos allà al carrer i que havia de respectar-ho.

Jo, tot hi haver-hi motius per posar una denúncia o trucar als mossos i demanar que identifiquessin a aquella persona que m'acaba de tornar a dir que demà em trencaria la cara i la càmera, vaig decidir no fer-ho i vaig trucar a la Marta Afuera, que no em va agafar la trucada i li vaig deixar dos missatge explicant el que havia passat. Ella, que per cert tenia fotos que jo havia fet dies abans allà i a la seu de la PAH de Barcelona com a portada del seu Face i del de la PAH de Girona, ni va tornar les trucades ni va tenir la delicadesa de disculpar-se tot tenir coneixement dels fets. Els dies següesnt vaig explicar això a diferentes persones de Salt que havien participat en la logística i la preparació de l'ocupació un mes abans, les quals em van comunicar que per discrepàncies amb les maneres de fer de Marta Afuera i alguna altra membre del bloc, s'havien desvinculat de la PAH.

Evidentment jo no sé si el que diu l'exmembre de la PAH de Girona que ha denunciat a Afuera i altres membres del bloc de Salt per agressions i amenaces és cert o no. Sí que sé que les PAHs catalanes van demanar que Afuera deixés de ser portaveu de la de Girona per discrepàncies profundes de l'estratègia i les formes, cosa que no va passar, entre d'altres motius perquè Afuera continua tenint el suports més enllà de Girona. I és que de vegades, des del meu punt de vista subjectiu no hi ha res menys democràtic que certs assemblearismes utilitzats per persones que es creuen que elles són "el poble" i per la qual cosa tenen legitimitat per passar per sobre de qui sigui.

L'hort  de la PAH aquest vespre

LA SENTÈNCIA D'ALBIOL LEGITIMA QUE ES PUGUI VEXAR I MENTIR SOBRE UN COL·LECTIU PER INTERÈS POLÍTIC O ELECTORAL. SOS Racisme recorrerà a l'Audiència

Jose Peñín i Alba Cuevas de SOS Racisme

 SOS Racisme ha valorar avui la sentència absolutòria de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, feta pública a ahir  (Clica per anar a la informació del judici i la sentència) . 

Per la portaveu de comunicació de SOS, José Peñín, "la sentència adopta els mateixos arguments pels que el Tribunal Suprem va absoldre als condemnats en primera instància pel cas de la llibreria Kalki i, tot i reconèixer que Albiol va atemptat a la dignitat d'un col·lectiu i exagerava els fets en responsabilitzar a la seva totalitat d'una problemàtica o d'uns comportaments, ho justifica o exculpa amb l'argument que ho ha fet per motius polítics, electoralistes o per posar de manifest un problema". Per Peñín això ho fa "encara més greu donat que justifica l'ús de l'odi vers un col·lectiu i l'exageració per motius polítics o electorals"

Alba Cuevas, Directora de SOS, ha replicat l'argument d'Albiol que ha estat un judici polític, deixant clar que SOS Racisme "és independent de qualsevol partit i en cap moment ha buscat obtenir cap rèdit polític". Cuevas ha afegit que faran recurs a la sentència que "és un perill i un mal precedent en el context europeu en el que creix el discurs de l'odi". Després de recordar que l'article 510 del Codi Penal s'està reformant en el marc de la reforma del Codi Penal que es tramita al Congrès del Diputats, Cuevas ha conclòs preguntant-se si "hem d'arribar a una situació com la de Grècia per que els tribunals persegueixin el discurs de l'odi?"      

 COMUNICAT DE SOS RACISME

• Respecte el contingut de la sentència:
• El jutge descarta el delicte d’incitació a l’odi, la discriminació i la violència (recollit a l’article 510.1 del CP.), basant-se en la jurisprudència estatal, molt restrictiva en la interpretació de l’article, i rebutjant les sentències europees, molt més progressistes i protectores del Drets Humans.
• Tot i que el Codi Penal actual fa una lectura molt estricta de l’article i, especialment, del concepte “provocar”, com entitat de drets humans defensem una interpretació extensiva ja que, d’altra manera, no s’estan protegint els drets humans i s’està donant espai excessiu al discurs de l’odi i l’atac a les minories, amb les greus conseqüències que això comporta.
• Volem posar de manifest que el jutge es refereix a les sentències absolutòries dels casos de la Llibreria Kalki i Llibreria Europa. Així que, absolen Xavier García Albiol basant-se en els mateixos arguments amb els que han absolt els feixistes i divulgadors d’ideologia nazi.

• Respecte els arguments per desestimar el delicte d’injúries a col•lectius (recollit a l’article 510.2 CP.), és potser la part que estem més en desacord:
• El jutge reconeix que l’acusat fa accions i comentaris injuriosos, que ataca l’honor i la dignitat dels gitanos romanesos, però que no ho fa amb intenció d’injuriar-los. Considerem aquesta justificació un sense-sentit, probablement vàlid a nivell jurídic, però que no acceptem.
•  I no estem d’acord que l’acusat no fes aquestes declaracions sense motivació racista ni xenòfoba. Tota la trajectòria del líder dels populars de Badalona en declaracions racistes avalen aquesta acusació.
• El jutge justifica les declaracions injurioses al•legant que ho fa per captar vots. Considerem que la finalitat no justifica els mitjans, ans el contrari, que justament ataqui un col•lectiu com estratègia electoral, fa més greus aquests fets, com recull el Tribunal de Drets Humans.

• Considerem destacable que el jutge faci menció explícita de la dificultat que un jutge de Penal dicti una sentència condemnatòria per delictes d’instigació a l’odi, en contra de la doctrina del Tribunal Suprem, que va emetre la lamentable sentència absolutòria pel cas de la Llibreria Kalki amb una lectura molt restrictiva de l’article 510.1. Tot i així, pensem que hi ha temes molt importants que requereixen de valentia jurídica, i aquest n’és un.
• Respecte les declaracions de Xavier García Albiol:
• Rebutgem rotundament les acusacions de judici polític. Som una entitat independent que defensem els drets humans i treballem per eradicació del racisme. Aquesta és la nostra única motivació.
• El fet que altres partits i altres polítics també utilitzin declaracions racistes i xenòfobes és una realitat preocupant, però no eximeix de gravetat els seus actes.
• Altres polítics acusats de racisme i xenofòbia han estat avalats per les urnes i el sistema judicial, com ara Josep Anglada (PxC). Per tant, considerem que aquest no ha de ser motiu d’orgull. Beneficiar-se d’un sistema judicial molt feble en la defensa dels drets humans no vol dir estar avalat.

CONCLUSIONS:

                 El procés jurídic no ha acabat encara. Farem recurs d’apel·lació esperant la sentència de  l’Audiència Provincial.

o      Un cop més, la sentència absolutòria deixa desemparada l’acció judicial contra el discurs de l’odi, racista i xenòfob i l’atac a col·lectius minoritaris. I demostra la feblesa de la justícia espanyola en la protecció dels drets humans. Reforçar aquesta eina és un tema pendent en el que continuarem treballant i insistint.

o      Temem les conseqüència a nivell polític i social del missatge que emet aquesta sentència, emparant el discurs de l’odi si s’utilitza per motius electoralistes. Obre la porta a que en endavant es pugui demanar el vot incitant a l’odi. I denunciem que això pot tenir conseqüències molt greus.  En aquest sentit, cal tenir en compte el context europeu en el que grups d’extrema dreta estan obtenint espais en el diferents parlaments, amb el perill que això suposa.

o      Tot i les dificultats del procés i el resultat decebedor, continuem pensant que utilitzar les eines que ens dóna l’Estat de Dret per denunciar els delictes d’odi és efectiu, ja que dóna el missatge de que la societat civil no ho accepta tot. I pensem que els polítics tindran en compte les conseqüències abans d’emetre aquest tipus de discursos. Així que continuarem denunciant les actituds racistes i xenòfobes.

o      Cal fer política per la societat i no demagògia. Es poden anomenar els problemes de convivència si existeixen, però no d’aquesta manera, sinó constructivament i amb voluntat de posar solució. "

 SOS Racisme denúncia que la sentència legitimi l´ús del discurs de l'odi vers certs col·lectius com a estratègia política i electoral

GARCÍA ALBIOL ABSOLT DEL DELICTE D'INCITACIÓ A L'ODI I LA DISCRIMACIÓ. Una vegada més, tot i reconèixer els fets i qualificar-los de vexatoris, s'interpreta que no és delicte

Imatges del dia del judici

L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha estat absolt pel Jutjat Penal n 18 de Barcelona del delicte d'incitació a l'odi i la discriminació en base a motius d'origen ètnic tipificar a l'article 510-1 i 510-2 del Codi Penal pels pamflets repartits el   24 d'abril de 2010, quan Albiol va repartir un fulletó preelectoral  del PP "¿Tu barrio es seguro?", en el que afirmaba: "Estoy a solo dos concejales de ganar las elecciones  municipales. Si en 2011 soy el alcalde os aseguro que: Podremos salir por el barrio con la Seguridad de no ser acosados ni atracados". 

En el que el text i les imatges es culpabilitzava a immigrants, sobretot als romanesos de ser responsables de la inseguretat, brutícia i delinqüència. Però tal com ja vaig explicar aquí fa uns dies, l'acusació es va basar més en els declaracions fetes per Albiol els dies posteriors, qualificant a la totalitat de gitanos romanesos de Badalona de delinqüents que havien de ser expulsats o anar a la presó els dies posteriors. 

En el judici celebrat el passat 20 de novembre a Barcelona, la fiscalia i l'acusació particular, exercida per SOS Racisme, van demanar un any de presó, 8000 euros de multa i la inhabilitació al càrrec i sufragi passiu (ser candidat) durant el temps de la condemna.

Albiol va ser jutjat en un moment que l'article 510 s'està modificant en el Congrés del Diputats  per adaptar-se a exigències de la Unió Europea i les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, donat que després de les últimes sentències del Tribunal Suprem ,que han considerat que prima la llibertat d'expressió i no hi ha delicte si no hi ha una voluntat clara d'incitar a l'odi i, acte seguit, ningú no actua discriminant, o actuant amb odi o violència cap el col·lectiu afectat. (clicar per llegir proposta de nou redactat).   

De fet,  el mateix Fiscal, Miguel Ángel Aguilar, ja va demanar en el judici que s'apliquessin les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans i els acords i normatives europees signats per Espanya, donat que si s'aplicava l'article tal com el va interpretar el Suprem pel cas de la llibreria Kalki l'any 2011, l'article queda buit de contingut.  El Jutjat Penal, però no ha entrat a valorar l'imperatiu de considerar vigents i d'obligat compliment els acords, directives internacionals signats per Espanya, ni les sentències del Tribunal de Drets Humans, sinó que, donat que encara no s'ha modificat el redactat de l'article 510, l'ha aplicat de manera que s'entén que no hi ha delicte si acte seguit ningú actua amb odi o discriminació. I no només es basa en la sentència del Suprem pel cas Kalki, sinó també en la posterior de l'Audiència de Barcelona de juny de 2011 per la que s'absol PxC per l'octaveta falsa de 2007, tot i reconèixer que n´és l'autora. 

A la sentència s'afirma que “Un procés penal no té com a finalitat valorar la personalitat de l’acusat ni la seva conducta en general, ni jutjar les seves declaracions des d’un punt de vista moral o polític.”

Així la sentència per justificar la interpretació actual de l'article 510 diu que: "Sin embargo,respecto a otros dos elementos que derivarían del art. 18.1 del CP, como son que la incitación sea directa, y que se refiera a actos concretos, la Sentencia del Tribunal Supremo de 12-4-2011 (sentència 259/2011, cas llibreria Kalki) dice que "es preciso que se trate de una incitación directa a la comisión de hechos mínimamente concretados de los que pueda predicarse la discriminación,el odio o la violencia contra los referidos grupos o asociaciones y por las razones que se especifican en el artículo."

Y la Sección 5ªen Sentenciade 29-6-2012 (cas de l'octaveta falsa repartida per PxC a Vic el maig de 2007) afirma:  "el panfleto transcrito en el apartado de hechos probados, no es constitutivo del delito de provocación al odio, pues ninguna de las expresiones recogidas en el mismo supone una invitación directa y convincente a cometerningún delito en concreto, por lo que la intervención del derecho penal no esposible."

A la sentència feta pública avui, tot i reconèixer que Albiol va excedir ofenent i vexant el col·lectiu gitano romanès, manifesta que:

"El acusado precisó expresamente que no se refería a los rumanos, ni a los gitanos; y habría que añadir que sus declaraciones ni siquiera se dirigieron a los gitanos rumanos, sino solamente a los gitanos rumanos que se habían instalado en Badalona".

"Se puede argumentar que una crítica grave e injusta contra los gitanos rumanos que viven en Badalona podría afectar a todos los rumanos o a todos los gitanos; pero ese tipo de especulación no tiene cabida en un proceso penal como elemento interpretativo para calificar de racistas o xenófobas unas declaraciones que en sí mismas no se refieren a una etnia o a una nacionalidad.
Más bien se observa lo contrario: don Xavier Garcia Albiol insiste siempre en que no quiere criticar a todos los rumanos, y que su relación con los gitanos es excelente.""En definitiva, loshechos probados no encajan con la acción de provocarque exige el art. 510.1 CP, ni con la exigencia de que el autor de los hechos haya obrado por motivos racistas, antisemitas, religiosos, etc"

"En el presente caso don Xavier García Albiol no realizó susdeclaraciones, ni distribuyó el folleto, por las características de las personas a las que se criticaba; la acción del Sr. GarcíaAlbiol derivó de su convicción de que estas personas cometían delitos, y probablemente hubiera llevado a cabolas mismas acciones si el grupo que él pensaba que cometía numerosos delitoshubiera tenido otras características.
La no concurrencia de temerario desprecio de la verdad, ni de"animusiniurandi",ni fundamento en las características étnicas, nacionales o ideológicas del colectivo objeto de la injuria, hacen que no se den los requisitos del art. 510.2 CP, y por lo tanto la sentencia debe ser absolutoria"

SOS Racisme, que va fer d'acusació, explicarà el recurs que pensa presentar, en una roda de premsa demà al migdia.  

Text de la sentència (clica) 

SOS Racisme ha anunciat que presentarà recurs i lamenta el precedent que la sentència justifiqui que vexar un col·lectiu per motius electorals o polítics sigui legítim (clica per anar a la roda de premsa de SOS Racisme)

 COMUNICAT DEL PSC DE BADALONA:

Ni la mentida, ni la manca d’escrúpols tenen càstig penal, però si mereixen la reprovació moral

11 de diciembre de 2013

Xavier Garcia Albiol ha injuriat, ha vulnerat l’honor de persones i ho ha fet per motius electoralistes, per aconseguir vots de manera reprovable, ho diu la sentència que l’absol perquè, a interpretació del jutge, aquests fets no formen part dels delictes de que li acusaven. Però si que defineixen una persona i una manera de fer política.

El socialistes de Badalona estem molt allunyats d’aquest “tot si val” que guia la manera de fer política del alcalde del PP. Una manera de fer, mentidera i sense escrúpols, de la que avui mateix hem tingut una bona mostra amb el seu intent de vincular-nos al procés que l’ha conduït a seure a la banqueta dels acusats i ser jutjat.

El socialistes ni hem promogut ni hem format part d’aquest procés. Ho hem mirat sempre des d’un profund escepticisme. Sempre hem considerat que les controvèrsies polítiques s’han de dirimir en la política i no en l’àmbit de la justícia. I perquè creiem en la política, en la bona política, malgrat lo difícil que ho posen personatges com Albiol, continuarem denunciant les seves mentides i la seva falta d’escrúpols.

Hem assistit amb vergonya al trist espectacle de veure a l’alcalde de la nostra ciutat essent jutjat pel mateix delicte del que fins ara només havien estat jutjats grups de neo-nazis, militants de Plataforma per Catalunya i el propi Josep Anglada. I hem vist també que, com ells ha estat absolt. La llibertat d’expressió que ens empara a tots, també ho fa amb expressions i conductes com la dels esmentats, per molt repugnats que ens puguin semblar.

Garcia Albiol ha quedat absolt perquè com diu la sentència: “Un procés penal no té com a finalitat valorar la personalitat de l’acusat ni la seva conducta en general, ni jutjar les seves declaracions des d’un punt de vista moral o polític.”

Això ens correspon a nosaltres, als ciutadans i ciutadanes de Badalona.

I en aquest sentit als socialistes de Badalona no ens tremolarà la veu cada cop que tinguem que alçar-la per desemmascarar les falsedats, corrupteles i mentides d’un alcalde i un govern nascut des de la injuria i la vulneració de l’honor.

Avui la ciutat ha tancat el vergonyós episodi del judici. Més d’hora que tard tancarà el vergonyós episodi de l’alcaldia de Xavier Garcia Albiol.

Badalona, 11 de desembre de 2013

 COMUNICAT D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME

Lamentem la decisió judicial en el cas de Xavier García Albiol. Saludem l’esforç de SOS Racisme pel seu intent d’acabar amb la impunitat del racisme, mitjançant els tribunals. El cas demostra, una vegada més, les mancances de les lleis vigents a l’Estat espanyol i de l’actual sistema judicial davant el racisme i el feixisme. El fet de permetre la “llibertat d’expressió” per atacar i insultar una part de la població contrasta amb la voluntat del PP de limitar la llibertat d’expressió en molts altres àmbits.

Però, donat que sembla que es permet difondre octavetes que diuen mentides respecte a la gent romanesa o gitana, suposem que no tindrem problemes si difonem octavetes que expliquin veritats respecte al PP i al propi García Albiol. Fets rellevants no falten, des de declaracions de contingut xenòfob fins a connexions amb el franquisme… Properament, parlarem amb les entitats de Badalona adherides a UCFR per mirar de posar en marxa aquesta iniciativa.

Unitat contra el feixisme i el racisme, Barcelona, dimecres, 11 de desembre

--
Unitat contra el feixisme i el racisme
http://unitatcontraelfeixisme.org
http://www.facebook.com/unitatcfr

http://twitter.com/#!/UnitatvsRacisme

PINTADES FEIXISTES A LES PORTES DE "TOT MATARÓ" I "EL CAP GROS". "Fora moros", "Visca Espanya"...

Les seus del dos setmanaris mataronins  Cap Gros i  Tot Mataró han estat víctimes aquesta matinada d'atacs vandàlics de caire ultradretà. Les oficines dels dos mitjans de comunicació han aparegut aquest matí amb pintades de caire feixista amb les consignes “Fora moros”, “Prou immigració il•legal” i “Visca Espanya lliure de separatistes”, al costat d'una bandera espanyola. A una de les seus han inhabilitat l’intèrfon i a l'altra han posat silicona al pany.

A Mataró, municipi on PxC té tres regidors, hi ha diversos cercles -organitzats o no- d'extrema dreta antiimigració i espanyolistes que, sense cap mena de dubte, van més enllà d'aquesta força política que encapçala a la capital del Maresme la jove Mònica Lora. El  portaveu del PP mataroní, José Manuel López, sembla sovint que competeixi amb PxC, i de vegades fa un discurs similar.

El passat 21 de setembre es va fer una manifestació contra la presència d'una bandera estelada a la caserna de bombers, convocada amb un cartell en paper i a la xarxa que no signava cap grup. A la concentració es van fer crits similars als que va fer La España en Marcha a la seu de Blanquerna a Madrid l'11 de setembre, i hi van participar militants o simpatitzants del PP (entre ells dos regidors), Ciutadans, La Falange i Plataforma x Catalunya. 

 A final de juliol i començaments d'agost es van produir una sèrie d'incidents, uns clarament islamòfobs, algun altre motivat per algun multireincident magribí, i altres, dels que hi ha versions contraposades, de rebuig de grups de magribins a actuacions policials, que segons unes versions haurien estat correctes i segons altres clarament abusives o desproporcionades.  Anteriorment, al maig, una noia d'origen magribí va ser llençada a la via del tren, fet que explico a sota.

 Amb l'atac d'aquesta nit a la seu dels dos mitjans de comunicació locals, amb pintades contra la immigració i contra el moviment cívic i polític sobiranista pel dret a decidir i per la independència, algun dels grups o cercles d'extremadreta locals pretenen coaccionar a dos mitjans que recullen o mostren sense sectarisme la  voluntat independentista de gran part de la ciutadania, i eviten amb les seves informacions donar visions simplistes, xenòfobes o populistes demagògiques als problemes de convivència i precarietat que certament es donen en alguns barris de la ciutat. 

Plataforma per Catalunya ha condemnat aquest actes vandàlics, i lamenta que alguns no condemnin actes vandàlics o amenaces que diu que han patit els regidors de PxC

FA 13 MESOS LA REVISTA "EL CAP GROS" VA FER AQUEST EDITORIAL QUE CONSIDERO TOTALMENT ACTUAL, TOT I QUE NO EL COMPARTEIXI PLENAMENT:

 El Cap Gros de Mataró, 28 de setembre de 2012:

"Un grup de veïns del barri de Rocafonda ha convocat per aquest diumenge, dia 30, una concentració ciutadana per denunciar els problemes de seguretat, convivència i civisme que pateix el barri. Una situació que ve de lluny però que, segons denuncien els propis convocats, va viure el seu punt culminant l’estiu passat. Una agressió a un veí del barri, presumptament per part d’un grup de joves d’origen magrebí, va desembocar en escenes tensió als carrers, que va obligar a la intervenció dels Mossos d’Esquadra. El descontent de molts veïns de Rocafonda per la situació que es viu al barri és patent des de fa molt de temps, i ara han decidit dir prou. Asseguren que la marxa serà silenciosa i pacífica, i reclamen que a les autoritats que els escoltin d’una vegada i hi posin solució. 
El rerefons d’aquesta protesta és la situació social molt complexa. Rocafonda és un dels barris amb més densitat de població de Catalunya, amb problemes estructurals i urbanístics evidents malgrat la intervenció de la Llei de Barris. El percentatge de població immigrant és el més elevat de la ciutat, i les xifres d’atur doblen les del conjunt de la ciutat. La crisi econòmica hi fa estralls, i a això s’hi sumen els problemes de convivència entre les diferents cultures que hi viuen i una sensació creixent d’inseguretat, fruit d’incidents com la crema de diversos vehicles de fa una setmana. Un polvorí, en definitiva, que es pot encendre amb qualsevol espurna sorgida d’un incident aïllat i tenir efectes devastadors. Per aquest motiu, tal i com reclamen els veïns, les autoritats ja no poden seguir mirant cap a un altre lloc. Però els propis residents al barri tampoc poden caure en la temptació de buscar respostes simples ni caps de turc per la difícil situació que viuen als seus carrers. Que no es deixin manipular, perquè darrere de les severs pors, patiments i incerteses hi ha moltes més causes i culpables que el col·lectiu concret a qui molts els conviden a assenyalar".

 

 

Militants falangistes a la concontració del 21 de setembre front el parc de bombers (Foto Jordi Borràs)


        EL CAS DE LA NOIA MUSULMANA QUE VA SER LLENÇADA A LA VIA DEL TREN
A Mataró però s'han produït fets racistes greus com el de la menor magribina que va ser llençada a les vies, el passat mes de maig poc abans que arribés un tren (clica), després de fer reiterats insults racistes a aquesta noia i una altra magribina que era amb ella.

El jutge va deixar en llibertat amb càrrecs l'home que hauria llançat una menor d'origen magribí a les vies del tren a Mataró, després d'insultar-la i agredir-la. Es tracta d'un ciutadà francès de 37 anys que ara està acusat d'un delicte d'homicidi en grau de temptativa. Tot plegat va passar dijous 23 de maig de 2013 a la nit, a l'estació de tren de la capital del Maresme, quan la menor estava esperant l'arribada d'un comboi acompanyada d'una amiga. El detingut s'hauria dirigit cap a elles sense motiu aparent i els hauria proferit insults de caràcter racista i les hauria escopit.
Segons la informació dels Mossos d'Esquadra, quan una de les menors li va recriminar la seva actitud, l'home la va agredir amb dues puntades de peu a la panxa i la va llençar a les vies. Un cop allà, va impedir que la menor tornés a pujar a l'andana amb més puntades de peu.
La ràpida intervenció dels vigilants de seguretat de l'estació va permetre que la noia pugés a l'andana abans que arribés el tren.

 Informació sobre els incidents de l'agost a Mataró

OPINIONS DE PxC I ALTRES IDENTITARIS (diuen que no són racistes!) AMB MOTIU DE LA MORT DE MANDELA

Plataforma X Catalunya, Partido X La Libertad i España 2000, diuen que no són racistes, només realistes i identitaris. 

Aquí recullo els tuits o comentaris de Facebook d'aquest vespre sobre la mort de Nelson Mandela d'Enric Ravello, Secretari de Relacions Nacionals i Internacionals de PxC, del regidor d'España 2000 d'Alcalá de Henares, Rafa Ripoll,  del que va ser cap de llista de Cornellà de PxC, Sergio Serralvo -ara desvinculat del partit d'Anglada-, i de Carlos Fuster y Eduardo Arroyo de Partido X La Libertad (socis espanyols de PxC). A sota poso un article de l'any passat de Ravello on exposa el seu punt de vista sobre l'aparheid i Nelson Nandela.

Comentari de Carlos Fuster de Partido X La Libertad de Málaga, sobre l'article del vicepresident de PxL, Eduardo Arroyo que qualifica Mandela de fals mite i d'heroi inventat pels mitjans i el cinema liberal. A sota, comentari de Face de Fuster.

Història de Sud-àfrica: una realitat incòmoda

Enric Ravello, Secretari de la Relacions Internacionls de Plataforma X Catalunya

Blancs esclavistes i colonialistes que exploten al seu benefici a la població negra autòctona del país de forma inhumana fins que aquests es rebel·len i aconsegueixen alliberar-se per establir un Govern just i creen una harmònica nació en la qual tots viuen en harmonia . Aquest conte de “bons” i “dolents” no té res a veure amb la real història de Sud-àfrica. 

Faré un breu resum, necessari per poder entendre en tota la seva dimensió la injustícia i la brutalitat del que està ocorrent avui en l'Àfrica austral.En 1488 van arribar els primers europeus a la zona del Cap de Bona Esperança, eren uns pocs navegants portuguesos que es van trobar amb un país pràcticament deshabitat, només uns pocs hotentotes a la zona propera al desert del Kalahari, ni el menor rastre de poblacions negres de llengua bantú, ni un sol zulu o xhosa dels quals avui volen presentar-nos com a població autòctona del país

Després de l'arribada dels portuguesos, seran els holandesos els que posen els seus ulls en aquesta zona i en 1648 Jan Van Riebeeck, al comandament del buc Harlem va desembarcar i va donar inici al poblament de Sud-àfrica, els colons europeus que van arribar van formar el poble afkikaner (bóer és granger en holandès) en la seva immensa majoria eren holandesos-flamencs, amb un nombre important de hugonotes (francesos protestants que s'havien exiliat als Països Baixos) i alguns –molt pocs– alemanys i polonesos. A la fi del XVII aquests afrikáners inicien la seva expansió cap a l'interior del país (la Gran Trek) i serà en 1700 quan es troben amb la primera tribu negra emparentada amb els zulus i els xhosas, els anomenats nguni, que s'estan expandint des del centre del continent cap a l'Àfrica austral. La colònia holandesa sofrirà un terratrèmol polític en 1805 quan la flota anglesa –triumfadora en Trafalgar contra l'espanyola– desembarca a Ciutat de El Cabo, i Londres comença a exercir el control del territori i es produeix una important arribada de colons britànics. A la llarga la tensió entre Londres i Ámsterdam pel control del Sud-àfrica desembocarà en la guerra anglo-bóer finalitzada en 1902, amb el triomf britànic però amb una solució política “mixta”, l'anomenada Unió Sud-africana pertanyerà a la Commonwealth però políticament s'imposa el “model bóer”. Conseqüència d'això s'instaurarà el famós “apartheid”, que mai serà completat.

 El que coneixem com a apartheid –que en realitat era una fase de transició cridada “petit apartheid” – és la fase inicial d'un projecte que mai va arribar a consumar-se i que es basava en la fórmula de el “desenvolupament per separat” en el qual cada ètnia tindria el seu propi territori en el qual es regiria per les seves lleis i costums (els famosos homelands eren part d'aquest projecte).

 Durant finals del segle XIX i sobretot al llarg del XX, Sud-àfrica aconsegueix unes quotes de desenvolupament incomparables amb qualsevol país de l'entorn. Aquesta circumstància, malgrat les injustes situacions que pogués produir l'apartheid, dóna lloc a una immigració massiva de zulus i sobretot xhosas a la recerca de treball, sanitat, i unes mínimes condicions vitals. És necessari assenyalar que els zulus, una ètnia que conserva costums i principis arrelats en la seva tradició, sempre va tenir una cordial relació amb els blancs, especialment de llengua holandesa, mentre que la seva relació amb els xhosas ha estat de permanent conflicte, sovint sagnant (per això, és ridícul que es parle de “negres” com una categoria única a Sud-àfrica). Seran els xhosas, tribu més pobra que els zulus, els que més emigrin cap a Sud-àfrica de tal manera que van arribar a convertir-se –avui ho són– en l'ètnia majoritària del país.

En 1985 –encara vigent l'apartheid- esclata una sagnant guerra civil entre les dues ètnies negres que se salda amb milers de morts. La autoproclamada “Mama” Mandela, segona dona de Nelson Mandela, icona de dona compromesa per la progresía occidental i nominada per a Premi Nóbel de la Pau, va anar discretament retirada d'escena quan va ser condemnada a sis anys de presó per participar directament en l'assassinat a cops i punyalades d'un jove negre en Soweto.

 

En 1992 la població blanca decideix posar fi a l'apartheid i en 1994 es convoquen eleccions que guanya el Congrés Nacional Africà (CNA), el partit polític amb el qual s'identifiquen els xhosas –el partit zulu serà Inkhata.

El CNA està presidit per Nelson Mandela. Durant anys en els seus mítings els lemes que més se sentien eren els poc tranquil·litzadors de el “kill de boer” (“mateu al bóer”, que va arribar a convertir-se en un himne del partit) a el “un granger, una bala”. Amb l'arribada al poder del CNA s'inicia la persecució i l'extermini dels grangers blancs.

La situació s'endureix després que Mandela cedís la prefectura del partit a Jacob Zuma (un dels pocs zulus del CNA). El CNA va revalidar la seva majoria absoluta el 26 d'abril del 2009, la qual cosa va convertir a Zuma en el nou president del Sud-àfrica. Un perillós personatge que nega prendre en consideració qualsevol consell de l'OMS per frenar la plaga de la SIDA que afecta al seu país perquè segons afirma “la SIDA afecta solament als blancs, així que no hem de prendre cap precaució” el que a més de revelar la seva preocupació per la salut de la població blanca, demostra el seu grau d'ignorància, doncs la SIDA és precisament una plaga entre la població negra del país. Zuma tampoc és precisament un exemple per atallar una altra de les plagues que assolen a Sud-àfrica la violència masclista i les violacions –un 28% dels homes sud-africans han participat en alguna violació, també en la seva majoria pertanyents a la població negra–. El mateix Zuma –pare de 19 fills– ha estat acusat de violar a diverses de les seves dones, algunes d'elles han aparegut “suïcidades”, Zuma no nega aquestes acusacions, simplement es limita a assenyalar “segur que elles l'hi van passar molt bé”.

És en aquest clima de violència generalitzat quan  s'empitjora la campanya d'assassinats massius contra els grangers blancs. Com va denunciar Philip Claeys al Parlament europeu, és el propi capdavanter de les joventuts del CNA, Julius Malema –segons la revista Forbes una de les persones més riques i influents d'Àfrica– el que anima a cometre aquests crims, entonant sovint en les reunions oficials del partit el “Kill de Boer” (dubhula iBhunu en llengua xhosa).

Crims i massacres que han romàs durant massa temps en silenci i que, per descomptat, no han merescut la mínima atenció d'organitzacions com a SOS Racisme o Amnistia Internacional. Només la valenta iniciativa de Philip Claeys, el Vlaams Belang i la resta de partits identitaris han permès donar-los a conèixer a les institucions i a l'opinió pública europea. L'assassinat massiu de blancs sud-africans per motius racials, alguna cosa sobre el que nosaltres, com a europeus, hem de conscienciar-nos i mobilitzar-nos.

No volem tancar aquest article sense deixar d'expressar tot el nostre suport i la nostra absoluta solidaritat amb tots els grangers bóers cruelment perseguits, impunement assassinats, permanentment hostigats i violentament assetjats pel terror afro-marxista.

Enric Ravello

Secretari de relacions nacionals i internacionals de Plataforma per Catalunya

8 de febrer de 2012

clica per llegir sencer al blog d'Enric Ravello

leer completo en castellano, bajando al final del texto

EL QUE CiU I ERC NO RESPONEN, publico aquest article al Periódico sobre si expliquen o no què fer l'endemà del no de Rajoy i la comparació amb Gandhi o Israel

Xavier Rius, periodista. El Periódico 5 de desembre de 2013 

Malgrat que sembla que aviat coneixerem la pregunta i la data en què el Govern català desitja fer la consulta sobre la independència, el que no han explicat ni la Generalitat, ni ERC ni l'Assemblea Nacional Catalana és com continuarà el procés quan Mariano Rajoy prohibeixi la seva celebració o impugni la llei de consultes, ni què es farà l'endemà d'unes hipotètiques eleccions plebiscitàries, que crec que CiU no convocarà perquè sap que les perdria. He llegit amb gran interès diversos llibres publicats fa un any que argumentaven jurídicament i políticament la viabilitat del procés cap a la independència, entre ells el de Joan Ridao, i vaig quedar decebut per l'omissió del preu que hauríem d'assumir per aconseguir una ruptura no pactada amb Espanya.

LA QÜESTIÓ no és que Catalunya hagi arribat a un punt en  què la consulta és la millor opció per encarar el futur -que és el que penso-, i que aquesta consulta, si hi hagués voluntat política, encaixés amb la Constitució; ni que Catalunya fos sostenible econòmicament fora d'Espanya. La qüestió que ni CiU ni ERC responen és: ¿què farem després que la Moncloa o el Congrés impedeixin que parlin les urnes? I en el cas que hi hagués comicis plebiscitaris, ¿què farem si les forces independentistes obtenen la majoria i Madrid es nega a negociar la transició i el repartiment d'actius i passius financers? El que van fer Macià i Companys el 14 d'abril de 1931 i el 6 d'octubre de 1934, respectivament, va ser proclamar, emetre per Ràdio Barcelona i enviar la guàrdia d'assalt a controlar aquesta emissora i Telefónica, mentre s'esperava la trucada favorable o desfavorable del capità general i de qui ocupava el poder a Madrid. La qüestió no és que Rajoy optés per empresonar Junqueras i Mas com es va fer amb  Companys, que seria poc intel·ligent, sinó que ignorés la declaració d'independència. La pregunta és fins on estem disposats a emprendre una desobediència civil i econòmica, i assumir el preu que comportaria.

En alguns d'aquests llibres, i en documents del Consell Assessor per la Transició Nacional que mostren la independència com una cosa fàcilment assequible, es fan analogies amb els casos d'Eslovàquia -els txecs van respondre que estaven encantats que se separessin- i els de les repúbliques soviètiques, on les lleis ho permetien i es va fer mentre l'URSS agonitzava. Però no pertanyem a un imperi que s'ensorra, ni tenim un soci que vulgui divorciar-se, ni Rajoy és David Cameron. Es defensa la viabilitat de la declaració unilateral a partir de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia que no va considerar il·legal la independència de Kosovo, i s'acostuma a al·ludir al paper d'arbitratge de la Unió Europea en el cas de Montenegro. Però un servidor, que va viure in situ el procés de desconnexió de Kosovo i Montenegro de Sèrbia, rellegint les analogies que s'han fet amb aquests territoris té la sensació que s'han escrit amb una notable ignorància del que va passar.

Quan dic que es desconeix què va passar a Kosovo no em refereixo solament a l'olor dels cadàvers i els pobles arrasats, que són part del procés. Em refereixo al context. Montenegro, sent el 1999 membre de la Federació Iugoslava, va acollir milers de desertors serbis que es van negar a lluitar a Kosovo, sense que l'Exèrcit federal hi pogués fer res. Mentre s'exigia visat per entrar a la República Federal Iugoslava, els montenegrins deixaven entrar a qui fos com a turista. És a dir, mentre Iugoslàvia es dessagnava, i sense trencar oficialment amb Belgrad, Montenegro s'havia convertit en una entitat que només aplicava les lleis federals que li convenien. Respecte de Kosovo, davant la impossibilitat d'arribar a un acord amb Belgrad i pel veto rus, l'ONU i l'OTAN -que administraven des del 1999 un territori gairebé sense vinculació amb Sèrbia- van permetre que el Parlament kosovar proclamés la independència. Amb posterioritat, el Tribunal Internacional de Justícia va considerar que això no vulnerava el dret internacional. Malgrat això, i per l'oposició de Rússia i Sèrbia, Kosovo no és membre de l'ONU.

DESPRÉS  dels viatges d'Artur Mas a Israel i l'Índia, el mateix president ha fet analogies de la tenacitat dels catalans amb la dels que van crear Israel i amb Gandhi, que va aconseguir la independència de l'Índia. Però els dos casos van tenir grans costos humans i econòmics. Si Rajoy no accepta negociar, i com que és evident que el secessionisme no agafarà les armes, ¿encapçalarà Mas un moviment de desobediència civil com va fer  Gandhi? L'únic que ha dit alguna cosa és Junqueras a l'insinuar una aturada de l'economia durant una setmana, i va ser desautoritzat.

 Llegir-lo a El Periódico en català
 Leerlo en castellano en El Periódico

PROBABLE IMPUTACIÓ D'ANGLADA PER LA PROPAGANDA DE LES MUNICIPALS. El cap de llista de Reus carrega la responsabilitat del díptic i del xec fals a la cúpula de PxC. Anglada eufòric i expansiu a la porta dels jutjats

 

L'advocat Fernando Oriente, Anglada fent el símbol de la vctória i proclames vers els magribins, i el cap de llista de Reus, Albert Tafalla, aquesta tarda en sortir dels jutjats

 

Aquesta tarda ha tingut lloc al jutjat número 3 de Reus la declaració com a imputat, per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discriminació, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, del cap de llista de les municipals de 2011, Albert Tafalla. Donat que la mateixa propaganda electoral i el fals xec de 4.000 euros que pagava la Generalitat als immigrants van ser denunciats a altres jutjats de Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia va decidir que el cas es veiés a Reus, primer lloc on es va posar la denúncia, en aquest cas per l'Associació de Ciutadans per la Convivència i el Desenvolupament de Reus, Watani, entitat que presideix l'advocat, amb nacionalitat espanyola, Hilal Tarkou.  

Albert Tafalla aquesta vegada no ha estat assistit per l'advocat José Maria Ruiz Puerta, sinó per Fernando Oriente, que es conegut per haver defensat diversos grups d'extrem adreta o socialpatriotes identitaris, com l'acusació d'Alternativa Española (AES) a metges avortistes, la defensa del llibreter Pedro Varela, o fa un menys d'un mes, la del tercer judici per agressions a l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet del portaveu de PxC a la ciutat, Juan Gómez Montero. 

Tafalla s'ha presentat acompanyat d'un Josep Anglada força expansiu, del vicepresident de PxC i cap del partit al Vendrell, August Armengol, del regidor de Vic, resident a les comarques tarragonines, Juan Carlos Fuentes, i de la futura cap de llista a Tarragona, Anna Romeu.

 A l'escrit presentat per Watani es denunciava PxC  per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i a  la discriminació als immigrants en general i cap els ciutadans musulmans, fet en la propaganda electoral de maig de 2011. Un dels elements més significatius d'aquella campanya va ser la còpia del fals xec a nom de Mohamed Alcabir Samir de 4.000 euros expedit per la Generalitat i el Pacte Nacional de la Immigració, que PxC va distribuir com propaganda electoral, acompanyat d'un escrit on es deia que tots els immigrants havien rebut recentment de la Generalitat una subvenció de 4.000 euros que havia costat 600 euros a cada català autòcton. Així mateix es deia que la majoria d'immigrants tenien gratis el lloguer i rebuts de la llum, gas i aigua, que eren sufragats per les administracions, i que no pagaven impostos en els seus comerços donat que se'ls hi perdonava per la seva condició d'estrangers. PxC demanava que no es donés cap ajut als immigrants, no es permetés l'obertura de mesquites i es vinculava als immigrants de manera generalitzada amb màfies i  delinqüents. 

En nom de Watani (no confondre aquesta associació amb la de Lleida que va impugnar la prohibició del burka!), ha estat present a la declaració l'advocat i president, Hilal Tarkou, les preguntes del qual, Tafalla, s'ha negat a respondre.

Sí que ha contestat Tafalla a les preguntes del jutge, a qui ha dit que ell no va participar en la redacció del fulletó electoral, tret dels sis punts específics referents a la ciutat de l'apartat "El nostre compromís amb Reus". Tafalla ha manifestat que no estava d'acord amb algunes coses que deia la propaganda electoral del seu partit com que les ajudes socials hagin de ser només només pels espanyols de casa i pel seus fills, i no pels ciutadans estrangers ni pels seus fills. També ha dit al jutge que estava disconforme amb altres punts del full electoral, com el número 7.

A la pregunta del jutge pel fals xec d'una quantia de 4.000 euros, que segons la propaganda rebrien tots els estrangers, ha contestat que sabia que PxC publicitària aquesta qüestió, però no va saber que s'havia repartit a Reus, fins que va ser ja a les bústies dels ciutadans. Així ha responsabilitzat del contingut i del seu enviament a la cúpula del partit, a qui, segons ha declarat al jutge, va manifestar el seu malestar per no comunicar-se-li prèviament a ell com a cap de llista. Davant la pregunta del jutge de si havia fet alguna declaració pública manifestant el seu descord amb coses que deia la propaganda electoral de la llista que encapçalava, Tafalla ha dit que no, que només ho va dir a la cúpula del partit. Per últim ha afegit que no tenia intenció d'incitar a l'odi, la discriminació i el racisme.

A preguntes del seu advocat, Fernando Oriente, sobre si creia que les xifres d'ajuts que reben el immigrants a Catalunya corresponien a la quantia del xec electoral, ha dit que sí, que les xifres eren certes. Preguntat si creia que aquesta propaganda amb les xifres del que reben els immigrants encaixen en el context actual de crítica política democràtica, on es diuen coses com que "Espanya ens roba" ha respost que efectivament és una comparació semblant. I per últim, front la pregunta si creia que la propaganda electoral vulnerava el articles 16 (llibertat ideològica i religiosa) i 20 (dret a la igualtat de la Constitució) ha dit que no, que en cap cas vulnerava aquests drets.

En sortit dels jutjats l'advocat de Watani, Hilal Tarkou ha manifestat satisfet el seu convenciment que Josep Anglada serà imputat i cridat a declarar. Per la seva banda, Albert Tafalla, acompanyat d'un Anglada totalment expansiu o teatral, no ha dit res de la seva disconformitat amb el contingut que acabava d'explicar-li al jutge. Josep Anglada ha agafat el protagonisme davant la premsa, i fent gestos de victòria ha manifestat que:  "Tinc clar que això no arribarà enlloc, això és una caça de bruixes contra PxC. Cap associació islamista i menys un advocat moro prohibirà a PxC defensar que primer són els de casa". En relació a Watani, Anglada ha exclamat que "no ens ha de venir a donar lliçons de democràcia a casa nostra" i ha conclòs amb un 'agraïment' a l'acusació "per la gran campanya publicitària que ens estan fent".

  

Mentre declaraven, he preguntat a Anglada que era fora, com he dit força expressiu i comunicador, pels tuits que ha fets aquest últims dies cap a certes persones plens d'insults que piula, esborra i després canviats torna a posar. Ell m'ha dit que algú li tocava el seu compte, que ell no era, i que si estava tan expansiu era a causa que fa tres setmanes que ha deixat de fumar

 Josep Anglada, expansiu, en sortir Tafalla de declarar

  L'advocat Hilal Tarkou, en nom de l'acusació, satisfet en sortir de la declaració

August Armengol, Josep Anglada, l'imputat Albert Tafalla, i l'advocat Fernando Oriente

 Escrit de la denúncia que ha motivat la imputació de Tafalla.

 

 A sobre els fals xec.

  Tuit d'una de les periodistes reusenques, sorpresa per les paraules i maneres de Josep Anglada
A sota, la cap futura cap de llista de Tarragona pel 2015, Anna Romeu, que aquest migdia ha prensentat.