La Falange, con una única cadidatura a nombre de FE-JONS, encabezada por Andrino de La Falange-FE, y VOX con el ex militante de FN, Juntas Españolas y AES, Jorge Arturo Cutillas, de número 2 tras Rocío Monasterio, candidaturas ultras que se presentan a las elecciones madrileñas del 4 de mayo. Las listas son provisonales. Andrino debería ingresar en prisión el próximo martes por la condena de Blanquerna, a no ser que, a la espera del posible indulto, se dicte un nuevo aplazamiento. También es posible que la Junta Electoral rechace la presencia de Andrino al considerarlo inhabilitado. El Boletín publica la lista de POLE, que preside el ex policia Gonzalo Chicharro, familiar del presidente de la Fundación Francisco Franco, pero está incompleta.

 

      

 Rocío Monasterio y Manuel Andrino

 

El Boletín Oficial de la Comunidad de Madrid, publica hoy el listado provisional de candidaturas a las elecciones autonómicas del 4 de mayo. Las candidaturas ultras presentadas son Vox, con Rocío Monasterio de cabeza de lista, y Falange Española de la JONS, con el líder de La Falange-FE, Manuel Andrino, de número uno.  Las candidaturas publicadas hoy son provisionales, pudiendo ser enmendadas, y a la espera que la Junta Electoral compruebe que los partidos extraparlamentarios que concurren, hayan presentado las 5.500 firmas de aval, como exige la Ley Electoral para la comunidad de Madrid.

En la candidatura de Vox va de número dos, el ahora diputado autonómico, Jorge Arturo Cutillas Cordón, que en 2019 iba de número tres, que tiene un largo historial miltante en la ultraderecha. Primero estuvo en las juventudes de Fuerza Nueva y según El País, fue detenido en 1982 por participar en un ataque apedreando un autobús en el que viajaban niños vascos de visita en Madrid, hecho que él niega, si bien al seguir la noticia en la web del País, se supone que no interpuso tras su publicación una exigencia de rectificación. Algo que el periódico hubiera hecho de acreditarse la falsedad de una acusación de dicha magnitud. Cutillas militó después en Juntas Españolas -partido del que fue dirigente el diputado de Vox por Barcelona, Juan José Aizcorbe-, posteriormente en el PADE y en 2009 fue número 6 en la candidatura al Parlamento Europeo de Alternativa Española, AES, de Rafael López Diéguez, yerno de Blas Piñar. 

Jorge Arturo Cutillas
 

Por su parte al candidatura de Falange, va a nombre de Falange Española de la JONS, pero está encabezada por Manuel Andino, Jefe Nacional de La Falange-FE. Ambas Falanges se reconciliaron hace dos años con motivo de las elecciones europeas en las que concurrieron juntas con AES y DN en la candidatura ADÑ, y desde entonces practican unidad de acción y electoral, sin dar el paso de unificar ambas formaciones. El número 2 de la candidatura es Norberto Pico, Jefe Nacional de Falange Española de las JONS. Y se alternan en la lista miembros de ambas formaciones así como independendientes como Martín Ricardo Saenz de Ynestrillas Pérez, (hermano de Ricardo Sáenz de Ynestrillas) que encabezó hace dos años la candidatura europea ADÑ-Identitidad Española.

Elisa García Grandes, hija de la escritora Almudena Grandes y del Director del Instituto Cervantes, Luis García Montero, ambos cercanos a Izquierda Unida y Podemos, va de número 4 en la lista falangista.

Norberto Pico

                       

Elisa García Grandes, con el pelo teñido con los colores de la bandera falangista.

Posiblemente encabeza la candidatura de Falange de la JONS el líder de la otra Falange, por el hecho que Andrino tiene orden de ingreso en prisión para el 6 de abril, para cumplir los dos años y siete meses de prisión impuestos en la condena por el asalto al Centro Culural Blanquerna, sede de la Generalitat en Madrid, realizado el 11 de septiembre de 2013.  Cabe la posibilidad que la Junta Electoral rechaze la presencia de Andrino en la lista si se le considera inhabilitado. Andrino fue juzgado también el pasado día 24 de marzo en Barcelona, por haber hecho afirmaciones en favor del uso de la violencia para combatir el independentismo catalán. 

                       

 

Hay una tercera lista ultra, POLE Orden y Ley, partido que preside el ex policía Gonzalo Chicharro Arderius, familiar del presidente de la Fundación Francisco Franco, Juan Chicharro Ortega, el cual es primo de Javier Ortega Smith. 

La candidatura de POLE la encabeza Pedro Gómez Quirós, siendo Gonzalo Chicahrro el segundo de la lista. En la lista hay al emnos cinco miembros de la familia Chicharro. La candidatura está incompleta, faltando nueve candidatos. Algo que podría subsasar. Pero está por ver que haya conseguido las 5.500 firmas de aval.

ISRAEL, ENROCAT DE NOU AMB NETANYAHU, Analitzo al Punt Avui les eleccions de dimarts a Israel

 

Xavier Rius Sant, periodista

El Punt Avui, dijous 25 de març de 2021

 Les eleccions celebrades dimarts a Israel, les quartes en dos anys, els resultats definitius de les quals trigaran uns dies, no sembla que puguin provocar que Benjamin Netanyahu hagi d’abandonar el càrrec de primer ministre que ocupa des de fa dotze anys. Un fet que li dona immunitat per evitar ser jutjat pels casos de corrupció pels quals és investigat. Ni els triomfs diplomàtics del reconeixement d’Israel pels Emirats Àrabs, Bahrain, Sudan i el Marroc, ni el trasllat de l’ambaixada dels EUA a Jerusalem, ni l’èxit de ser el primer país a vacunar la major part de la població recuperant una normalitat inimaginable a la resta del món, no ha evitat que Netanyahu baixés de 36 a 30 escons. Però molts més ha baixat el seu rival, Benny Gantz, de Blau i Blanc. Les quartes eleccions d’aquests dos anys d’inestabilitat s’han hagut de celebrar en fracassar l’acord de Netanyahu amb Gantz, segons el qual Gantz investia primer ministre Netanyahu, el qual al cap de dos anys deixaria el lideratge del govern, que seria assumit per Gantz. L’acord també establia que s’hauria de pactar i aprovar el pressupost abans de finals del 2020. En no aprovar-se, es van haver de convocar noves eleccions. I el votants de Gantz han vist com el seu vot a un candidat renovador només ha servit per eternitzar Netanyahu i evitar que hagi de retre comptes als tribunals.

Ara el partit emergent i renovador ha estat Yesh Atid, del periodista Yair Lapid, que ha obtingut 17 escons. Però perquè Lapid arribés als 61 de la majoria hauria d’aglutinar partits que tenen vets encreuats, com ara les dues llistes àrabs i el d’extrema dreta Yamina. Els ultradretans de Yamina sembla que el que volen es fer-se pregar per Netanyahu i aconseguir més poder i influència en el govern. Netanyahu, per arribar a la majoria, també necessitaria els cinc diputats de l’islamista Mansour Abbas, que es va escindir de la Llista Àrab Conjunta; una escissió que Netanyahu va provocar amb promeses en el sentit que, si li donaven suport i s’oblidaven de la qüestió palestina, els àrabs de les ciutats i els beduïns obtindrien ajuts directes per al seu dia a dia i facilitats d’àmbit religiós, com ara vols de baix cost per anar a fer el pelegrinatge a la Meca. Mansour Abbas ha aconseguit pels pèls cinc diputats, que podria perdre quan es completi el recompte amb el vot avançat de militars, personal diplomàtic, funcionaris essencials i malalts. I és que és evident que entre els soldats i els funcionaris no s’espera que l’islamista radical obtingui gaires vots, un fet que el podria deixar per sota del topall per entrar a la Knesset. Així doncs, dos són els escenaris més probables. Que Netanyahu torni a presidir el govern i s’escapi novament de la justícia o que s’hagin de repetir les eleccions. I les dues opcions beneficien Netanyahu, que, si veu que Yair Lapid té a prop aconseguir una majoria, prometrà el que calgui a qui sigui per continuar en el poder.

   

 

 

Jutjats els líders de La Falange i Alianza Nacional, Manuel Andrino i Pedro Pablo Peña per les afirmacions que van fer el 12 d'octubre de 2013 a Montjuïc. Andrino i altres dels condemnats per l'atac de Blanquerna tenen ordre d'entrar a la presó en deu dies hàbils. Alguns han demanat l'indult. Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo havia d'entrar a presó el 18 de març, ha fet recurs i s'ha suspés l'ordre d'ingrés

                  

 

Manuel Andrino (jaqueta marró), jutjat avui a Barcelona, recollint fa dos dies a l'Audiència Provincial de Madrid, l'ordre d'ingrés a presó per complir la condemna per Blanquerna.

                               

Pedro Pablo Peña avui, aixecant-se per declarar.

 

Aquest matí s'ha celebrat en el Jutjat Penal 8 de Barcelona el judici al Jefe Nacional de Falange-FE, Manuel Andrino, i al president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, per les declaracions que va dir el 12 d'octubre de 2013 a l'acte ultra de Montjuïc. Acte en el que van fer afirmacions  favorables a exercir la violència i la lluita armada contra el moviment independentista català, que en aquell moment preparava la consulta del 9 de novembre de 2014.  La Fiscalia els hi demana tres anys de presó, més la inhabilitació per càrrec públic i una pena de multa. Aquestes declaracions van ser fetes quatre setmanes després de l'assalt de Blanquerna, pel que van ser condemnades catorze persones a dos anys i set mesos de presó, entre ells Manuel Andrino. 

 

Pedro Pablo Peña el 12 d'octubre de 2013 a Montjuïc

Precisament Manuel Andrino i altres quatre dels condemnats per l'acció de Blanquerna van recollir dilluns l'ordre d'ingrés a presó que han de fer en un termini de deu dies hàbils que expira el 6 d'abril. Pedro Chaparro, secretari general de Democracia Nacional i l'única dona condemnada han de recollir-lo el 6 d'abril. I a un que va marxar fa quatre anys a Síria a lluitar contra l'Estat Islàmic, Juan Luis López García, se li ha dictat un ordre de cerca i captura. Alguns dels condemnats van demanar l'indult. Per la seva banda, Iñigo Pérez de Herrasti y Urquijo, d'Alianza Nacional i un altre del condemnats que havien d'entrar a presó com a més tard 18 de març, van presentat un recurs que ha suspés de moment el seu ingrés. Chaparro que va ser condemnat a un any de presó per amenaces al periodista Jordi Borràs, va tenir reduïda la condemna per aquell fet, a participar en un curs de trenta sessions a la presó, que ja ha fet.

Inicialment tots catorze van rebre un ordre d'ingrés a la presó l'octubre de 2017, però en recòrrer la sentència al Constitucional, que va estimar parcialment el seu recurs, i demanar alguns l'indult es va ajornar.

                               EL JUDICI D'AVUI:

Pel que fa al judici d'avui a Pedro Pablo Peña i a Manuel Andrino, aquestes són les declaracions per les que se'ls hi demanen tres anys de presó per un delicte d'incitació a l'odi i la violència, tipificat en l'article 510 de Codi Penal: 

Tal com consta en l'escrit d'acusació, Manuel Andrino va declarar "Que está en juego la misma existencia de España y eso obliga a darlo todo y a echar el resto como hicimos los falangistas en julio de 1936"."Son los complejos de estos llamados demócratas, cobardes y corruptos por igual, que pretenden silenciar a quienes fieles a nuestro juramento, estamos dispuestos a dar hasta la última gota de nuestra sangre en la defensa de la sagrada unidad de España. Que no lo duden, estamos dispuestos a morir, pero también a matar por España, faltaría más."

Per la seva part, Pedro Pablo Peña va dir que:
"....el separatismo catalán usa armas peores. Usa la insidia, la cobardía, la traición, la mentira, el soborno de las clases políticas… Y eso es más infame que pegarle un tiro en la nuca a alguien. Es preferible morir de un tiro que morir poco a poco como mueren los españoles en Cataluña"

"No habrá secesión de Cataluña si no es a base de mucha sangre" "Muerte a ETA y muerte a los que han permitido a ETA."

"Decía Corleanu que si solo se tiene una bala y existe un enemigo y un traidor, la bala es para el traidor. Pues en este caso la bala debería ser para la clase política española, y para la cúpula militar que ha permitido este atropello."

"Esta vez no pasará así, si deciden segregar Cataluña por la fuerza, por la presión, o por la violencia, responderemos como respondieron los unionistas en Irlanda. No habrá ni un atentado más, ni una muerte más, ni un atentado contra la nación que quede sin respuesta." 

 

Posteriorment Peña va declarar a una cadena de televisió que era al lloc: 

"Como han explicado muy bien aquí, el acto estaba autorizado, y por la presión de los anarquistas, de los casales separatistas, de las casas okupas, se nos cede. Ya conocemos cual es el camino, el camino a lo mejor es la violencia"."Levantaremos la nación, aún a costa del sacrificio que sea, inclusive de

nuestra libertad o de nuestras vidas. Derrocaremos la monarquía,  lucharemos por derrocarla y tras eso, someteremos a juicio a todos los que han cometido delitos de lesa patria o de lesa traición, por ejemplo el Borbón". Nosotros haríamos lo que hiciera falta, lo que hiciera falta significa, lo que hace ETA" "Si solo se tiene una bala y existe un enemigo y un traidor, la bala es para el traidor""La fuerza necesaria para causar sangre, si la tenemos". 

 

En el judici Manuel Andrino s'ha negat a respondre al Fiscal, i només ha dit en el torn d'última paraula que es reafirmava "en el jurament a la bandera que vaig fer que m'obliga a vessar sang si cal". El Fiscal Miguel Ángel Aguilar ha demanat que es llegissin les menifestacions que va fer aquell dia, per les que estava sent jutjat. Pedro Pablo Peña també s'ha negat a respondre a les preguntes del fiscal. El Fiscal s'ha ratificat en la petició de pena de tres anys de presó per cada un, si bé a reconegut un possible atenuant per dilacions indengudes, la demora en ser jutjats. 

                          

Juan Carlos Segura Just, nou diputat de Vox al Congrés. Va ser condemnat a un any de presó el 1984 per l'atac amb còctels molotov a la seu de la UCD i absolt de cremar la figura del Rei al Museu de Cera

                  

L'advocat Juan Carlos Segura Just, que va anar de número tres a la llista del Congrés dels Diputats a les passades eleccions de novembre de 2019, va prendre possessió ahir de l'escó que ha deixat vacant Ignacio Garriga, en ocupar Garriga el seu escó al Parlament de Catalunya.

Segura Just de jove va estar vinculat a la ultradreta que practicava acció directa, de vegades violenta. Va va ser condemnat l'any 1984 a un any de presó per la seva participació el 19 de juny de 1980 en l'assalt a la seu del partit Unión de Centro Democrático (UCD). Acció que va ser feta per militants de la  neonazi CEDADE i del Frente de la Juventud que liderava Ernesto Milá.

L'atac va ser perpetrat en acabar una manifestació a l'Avinguda Diagonal amb motiu del "Dia de la Patria Española", quan membres de les dues organitzacions van anar cap a la seu del partit, on després de fer pintades a la façana, entre elles una creu gamada, van llançar pedres, ampolles, còctels molotow i una llauna de benzina, provocant un incedi. Com informava La Vanguardia, en els registres policials que es van fer a casa dels detinguts es van trobar armes de diferents tipus.  es van trobar armes de diferents tipus.

Segura Just també va ser detingut el 9 de juny 1982, resultant absolt, per la crema de la figuar del Rei que hi havia al Museu de Cera de Barcelona. El tribunal el va absoldre perquè malgrat ser al lloc ambels autors materials, ell no va ser qui va ruixar amb líquid inflamable la figura de Juan Carlos I i li va prendre foc. Tothom té el seu passat, evoluciona, canvia i el temps tot ho cura. Però està bé saber com va començar políticament l'ara nou diputat.

Juan Carlos Segura va arribar a Vox de la mà de Jorge Buxadé, que va formar part de la candidatura que encapçalava l'ara diputat per presidir el Col·legi d'Advocats de Barcelona   l'any 2013. Abans de militar a Vox va fer-ho al Partit Popular, sent secretari juríci del PP de Catalunya.

 L'altra diputat de Vox per Barcelona és Juan José Aizcorbe, que començà en política Juntas Españolas, Fuerza Nueva i el Frente Nacional de Blas Piñar,  i va començar a treballar com advocat al bufet d'Esteban Gómez Rovira, advocat que es va destacar per recòrrer la política lingüística de la Generalitat i la immersió lingüística. Gómez Rovira va morir fa un mes de Covid-19.
 
Carlos Segura Just amb els ara diputats al Parlament, Alberto Tarradas, Mónica Lora i Joan Garriga en un acte el passat 27 d ejuny a Barcelona

                              

      

 

 

                                                                          

El diputat ahir en prendre possessió del seu escó

ENTREVISTES i OPINIONS MEVES SOBRE ULTRADRETA A LA MAREA, EL TEMPS, i LA DIRECTA D'AQUESTES ÚLTIMES SETMANES

 Poso aquí parcialment i linko tres reportatges de La Marea, El Temps i la Directa on em citen o m'entrevistem sobre la situació de la ultradreta. A La Marea, Dani Domínguez, publica la primera entrega sobre ultradreta i Falangisme, explico l'evolució de les difernets Falanges i Com Bastión Frontal els hi està agafant part dels militants i l'espai.

 

 

En El Temps,   Pol Baraza aborda el debat de com han d'informar el mitjans de comun icació sobre la ultradreta.

     

I a La Directa s'aborda la relació de determinades empreses de sguretat privada amb cercles ultres, i la dedicació laboral de bastanst militants ultres en aquest sector. 

 

Llegir article sencer a La Marea

Llegir article sencer al Temps 

Llegir article sencer a la Directa

VOX JA ÉS AL PARLAMENT. No repetim els errors

 
    

El Parlament de Catalunya té des d'avui onze diputats d'un partit ultra, Vox. Dos que van intentar entrar-hi el 2010 amb Anglada i Plataforma de Catalunya, Mónica Lora i Joan Garriga, ho han aconseguit avui amb Vox. L'operació de liquidació de PxC els hi ha sortit bé. Un altre va ser diputat fa cinc anys i mig durant una setmana amb el PP, i va dimitir sense explicar el perquè. I amb el mig centenar de simpatitzants que els acompanyaven han desplegat la pancarta "Ja hem passat!" com a resposta als que cridaven als seus actes "No passaran!". Aquestes últimes setmanes Vox ha fet un petit gir d'estratègia i deixant enrere l'al·lèrgia a la llengua catalana i la senyera que tenen Ignacio Garriga, Alberto Tarradas i Jorge Buxadé, ja porten la bandera catalana al costat de l'espanyola i utilitzen el català juntament amb el castellà, com hem vist amb la pancarta que han desplegat a la porta de la parc de la Ciutadella, o com es va veure en l'acte de final de campanya d'avui fa quatre setmanes a la Plaça Artós.

 Onze diputats són molts, i ja vaig dir reiterades vegades abans i durant la campanya que les contramanifestacions als seus actes que acabaven amb incidents i intervenció dels Mossos, eren un greu error que només aconseguia donar-los més publicitat i fer que guanyessin més vots. Les imatges d'avui d'una persona acostant-se a Santiago Abascal per parlar amb ell o per increpar-lo, apartat i reduït no sé si per seguretat privada de Vox, o pels Mossos d'Esquadra, i també per coneguts militants, com José Casado, el que fora dirigent dels Segadors del Maresme, agafant-lo pel coll, victimitzen el partit. I com continuïn produint-se imatges com aquesta, només aconseguiran generar més victimisme i empatia cap a Vox de persones que en altres ocasions havien votat el PP o Ciudadanos i de joves que voten per primera vegada.

 Junts, ERC, la CUP, Comuns i PSC han pactat fer un cordó sanitari a Vox i evitar caure en les seves provocacions, i no deixar que Vox acapari els debats i les normals diferències que hi haurà entre els partits. És una bona iniciativa però cal veure ara com es porta a la pràctica, a la que lamentablement no s'han sumat Ciutadans ni el PP. I afortunadament l'aritmètica parlamentària no dóna de moment als onze vots de Vox, la clau per aprovar o rebutjar el que proposi el Govern o els grups d'oposició.

Ara caldrà veure com són les intervencions d'Ignacio Garriga, que a la campanya ha dit amb plena impunitat coses com que els barris son "estercoleros multiculturales", que si ho hagués dit Albiol, potser ja estarien a la Fiscalia. I també veure com actua el número dos per Barcelona, Antonio Gallego Burgos, que com a regidor del PP al Prat de Llobregat,igualava o superava a Albiol amb la seva demagògia vers la immigració.  Gallego ha estat també diputat al Congrés i va ser durant només una setmana diputat del Parlament l'octubre de 2015, en començar l'XI legislatura. Després de prendre possessió de l'acta, va dimitir per un motius que no se sap si van ser només discrepàncies personals o ideològiques i estratègiques amb Enric Millo i la direcció del partit.

Esperem que el PSC, ERC, Junts, Comuns i la CUP evitin caure en el seu joc i les seves provocacions en temàtiques com immigració, terrorisme, avenços de la dones, igualtat i persones LGTBI. Però si els partits majoritaris no són capaços de governar uns, i de fer oposició altres, i la legislatura embarranca, pot créixer també el sentiment antipolítica. I és en aquest altre espai on Vox, com totes les ultradretes i els populismes poden aconseguir més vots. Sembla probable que els tres diputats del PP i els sis de Citadans aniran de piròmans per competir amb Vox. Però si la legislatura resulta estèril per la impossibilitat d'uns i altres d'arribar acords, sigui per estar anclats alguns en l'indepentisme màgic que saben que ara per ara no porta enlloc, o perque altres no siguin capaços de dir en veu alta que la repressió de l'1 d'octubre i la persecució judicial va ser injusta i desproporcionada, sigui pels vetos d'uns partits a altres, Vox continuarà creixent.      

                        

Els onze diputats de Vox   

 

MÉS ENLLÀ DEL CAS DE PABLO HASÉL. El Triangle

Xavier Rius Sant, El Triangle, 10 de març de 2021 

 La Fiscalia de Barcelona demana 18 anys de presó per a Manuel Murillo, un veí de Terrassa amb llicència d’armes que va dir en un grup de Whatsapp, que volia matar Pedro Sánchez, com a resposta a l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos. En el grup hi havia la coordinadora de Vox de Sabadell, que en llegir-ho l’hi va comentar a Ortega Smith, el qual li va recomanar que ho denunciés als Mossos, ja que si Murillo intentava dur a terme el seu propòsit, els membres del grup serien còmplices d’encobriment.

La Fiscalia de Madrid, en canvi, no veu delicte en les afirmacions que va fer el general Francisco Beca en un grup de Whatsapp de militars retirats, on afirmava que calia afusellar 26 milions d’espanyols. Per la Fiscalia, aquesta afirmació entra dins de la llibertat d’expressió feta en un xat privat.

L’empresonament de Pablo Hasél que ha provocat les últimes mobilitzacions, moltes de les quals han acabat amb violència desbocada, va ser ordenat per una concurrència de causes penals i reincidències –no només per cançons–, algunes de les quals encara no són fermes i probablement implicaran, en considerar-lo reincident, noves ordres d’ingrés a presó, cosa que dificulta un possible indult. Sectors radicalitzats dels que surten al carrer per Hasél demanant llibertat d’expressió amenacen periodistes i trenquen vidres de mitjans de comunicació. Atacs a la premsa davant dels quals alguns dels que van posar el crit el cel l’1-O davant un atac similar a Catalunya Ràdio ara els minimitzen.

Entre el ventall de causes penals de Hasél hi ha la condemna per agredir i ruixar amb líquid de neteja un periodista de TV3. Una agressió similar per la qual van ser condemnats els ultres de Blanquerna, procés penal en el qual TV3 es va presentar com acusació particular.

Són temps convulsos per posar-nos d’acord en què és llibertat d’expressió, què és apologia del terrorisme i què és delicte d’odi. I més ara que alguns fiscals veuen violència i odi en els que eren als col·legis l’1 d’octubre. Ho he parlat aquestes últimes setmanes amb algunes persones que des de diferents àmbits ens vam moure per aconseguir una tipificació penal clara als delictes d’odi, que va concloure l’any 2015 amb la redefinició de l’article 510 del Codi Penal, que havia quedat desdibuixat per una sentència del Suprem que va dir que, si no es demostrava que tot seguit d’haver proferit unes opinions, ningú no actuava com a causa-efecte provocant violència o discriminació envers algú pel seu origen, ideologia, orientació sexual, etc., no hi havia delicte. I de la desnaturalització que n’havia fet el Tribunal Constitucional en una sentència sobre el propietari de la llibreria Europa, que va estimar que qualificar l’Holocaust d’invenció sionista no era delicte.

Amb la reforma de l’any 2015 de l’article 510, que va posar també l’odi com agreujant en l’article 22, crèiem que havia quedat definit aquest difús espai en què les opinions poden ser sancionades si es promou l’odi, la violència o la discriminació contra algú per no agradar la seva ideologia, la seva religió, el seu origen o la seva orientació. I, evidentment, aquest delicte pel qual es preveuen penes d’un a quatre anys és diferent del d’incitació a cometre un atemptat terrorista. Si bé l’Audiència Nacional en el cas Altsasu va embolicar la troca barrejant un suposat agreujant d’odi vers la Guàrdia Civil amb el de terrorisme, després el Suprem va considerar que no s’havia d’aplicar aquest agreujant en una agressió a la Guàrdia Civil.

Tornant a les cançons, el setembre passat el Suprem va ratificar la condemna d’un any de presó pels vocalistes dels grups neonazis Batallón de Castigo y Más que Palabras per unes lletres cantades en un concert a Sabadell que deien coses com: “Con los rojos no habrá piedad, los jóvenes de las SA te han marcado como objetivo, esta noche firmarás tu sentencia final”.

Si és delicte que un nazi canti que pensa matar un socialista, amb quina base no ho ha de ser dir que s’ha de clavar un piolet al cap d’un socialista o posar-li una bomba al cotxe, com va dir Hasél?

No dic que la resposta a unes opinions hagi de ser la presó, i dir veritats sobre la Casa Reial o cantar sobre la guillotina no pot ser castigat. Però si hi ha reincidència per incitar a la violència i condemnes per altres delictes, parlem d’una altra cosa.

 Llegir al Triangle

 Leer en castellano en El Triangle

 

Mor l'advocat ultra, Esteban Gómez Rovira, que va recórrer la política lingüística de la Generalitat, milità a Frente Nacional, Juntas Españolas, Agrupació Ruiz Mateos i PxC, defensor de Josep Anglada, i va tenir de deixeble en el bufet a l'ara diputat de Vox, Juan José Aizcorbe

 

Gómez Rovira i Josep Anglada

La nit del 23 al 24 de febrer de 2021, en la que es complien 40 anys de l’intent de cop d’estat del 23-F, ha mort a Barcelona a causa del Covid-19, a l’edat de 84 anys, l’advocat ultra Esteban Gómez Rovira, que es va donar a conèixer els anys vuitanta i noranta per interposar nombrosos recursos contra la immersió lingüística a l'escola i contra la política lingüística de la Generalitat. Va militar, col·laborar i ser candidat de diversos partits i grups d’ultradreta.

Nascut a Madrid el 13 de setembre de 1936 durant la Guerra Civil, s’establí a Barcelona el 1979, i va viure la normalització i l’ús del català com una agressió a la seva persona i als seus fills, iniciant una creuada judicial contra la Generalitat en un moment que el PP no qüestionava la política lingüística aprovada per unanimitat pel Parlament. Per aquest motiu patí diversos intents d’atemptats amb paquets bomba enviats per Terra Lliure, un el 24 de desembre de 1987, i un altre el 30 de setembre de 1994, en el seu domicili i despatx del carrer Rocafort de Barcelona. I no va ser el PP, sinó Ciudadanos qui va continuar a partir de 2006 des del Parlament de Catalunya la seva lluita.

 

Amic i seguidor de Blas Piñar, l’any 1989 va anar de número dos a la candidatura al Parlament Europeu del Frente Nacional, que encapçalava Blas Piñar. Llista en la que en el número 16 hi anava el llavors jove advocat que treballava al seu bufet, l’ara diputat de Vox, Juan José Aizcorbe, i en el 26, Josep Anglada.  Gómez Rovira va treballar per aconseguir unir les Juntas Españolas i el Frente Nacional, del que a la xarxa hi ha aquest vídeo en que intervenen Aizcorbe i Gómez Rovira. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 Gómez Rovira encapçalà la candidatura de l’Agrupació Ruiz Mateos, anant Josep Anglada en el número 7. El novembre de 2006 encapçalà la candidatura al Parlament de Catalunya de la coalició Plataforma Adelande Catalunya, que van formar Alternativa Española (AES) i Democracia Nacional. Anglada, que era regidor de PxC a Vic no s'hi va sumar, però de número 7 de la candidatura hi anava Jesús Acosta Elías que el 2021 serà diputat de Vox al Parlament.

Va col·laborar amb Josep Anglada, portant-li la defensa en nombrosos judicis i plets, entrant a militar a Plataforma per Catalunya de la que es donà de baixa l’octubre de 2010, amb motiu de la disputa amb el Secretari General, Pablo Barranco, que fou exclòs dels set primers llocs de la candidatura al Parlament de Catalunya, a qui Gómez Rovira recolzava.
Els últims casos mediàtics de Gómez Rovira va ser una una denúncia interposada fa onze mesos contra el president del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), José Félix Tezanos i una denúncia contra la consellera de Salut Alba Vergés i Quim Torra per no acceptar fer un hospital de campanya per malalts de Covid amb llits de la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca. La Covid-19 ha sigut la causa de la seva mort.

         El diputat de Vox, Juan José Aizcorbe, es formà i treballà en el bufet de Gómez Rovira, amb qui compartí militància als Frente Nacional, Juntas Españolas i altres grups.   

Juan José Aizcorbe, dret parlant, en imatge del vídeo de l'acte de Juntas Españolas i Frente Nacional de 1989 en el que també intervé Gómez Rovira, segon per la dreta

                           

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Fallece, muere, necrológica, fallecimiento, abogado, Covid-19, Covid,19, coronavirus, Clínica Quirón, inmersión lingüística, bilingüismo,escuela catalana, discriminación, escola, español, castellanano, derecho, padres,

HAN TORNAT ELS FRANQUISTES QUE MAI HAVIEN MARXAT, El Punt Avui, 40 anys del cop del 23-F

 

 Xavier Rius Sant

El Punt Avui, 23 de febrer de 2021  

El 23 de febrer de 1981 el diputat de Fuerza Nueva, Blas Piñar, era l’únic membre de la ultradreta franquista que no renegava de ser-ho present a l’hemicicle. Fuerza Nueva a les eleccions de 1979 va aconseguir 378.964 vots, 110.730 a la província de Madrid, que li van donar l’escó. Però a les eleccions de 1982, amb la ultradreta dividida, havent de competir amb tres candidatures falangistes i amb Solidaridad Nacional, del colpista Tejero, Fuerza Nueva va quedar fora i no va tornar a seure al Congrés cap partit manifestament franquista i ultra fins a l’abril de 2019, quan Vox va obtenir 24 diputats, que es convertirien en 52 mig any després.

La ultradreta ha competit electoralment durant 38 anys totalment dividida, vivint unes inacabables lluites caïnites. Així, a les europees de 2014 es van presentar separadament Falange Española de las JONS, Democracia Nacional i el Movimiento Social Republicano, i les coalicions d’Alternativa Española del gendre i la filla de Blas Piñar, amb la Comunió Tradicionalista Carlista, d’una banda i, per altra, la de La Falange-FE amb Alianza Nacional. També s’hi va presentar llavors l’escissió del Partit Popular creada per Vidal Quadras i Santiago Abascal, Vox, que sense fer llavors un programa clarament homologable al de la ultradreta franquista o al Front Nacional francès,va aconseguir 244.929 vots, a 4.000 d’aconseguir l’escó.

L’única ultradreta que havia aconseguit ser mínimament rellevant a l’Estat espanyol era la de Plataforma per Catalunya, de Josep Anglada, que va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya l’any 2010, i a les municipals de 2011 va aconseguir 67 regidors. Però era una ultradreta centrada en el rebuig a la immigració, no en l’enyorança del franquisme, per més que els seus dirigents fossin franquistes. I els seus votant, partidaris del “primer els de casa”, no abraçaven majoritàriament les idees de la sagrada unitat d’Espanya. Per això no va entrar Anglada al Parlament. Si a Vic PxC obtenia a les municipals tres mil vots i era la segona força política, a les eleccions catalanes a la capital d’Osona es quedava en només mil, perquè aquest “primer els de casa” es manifestava votant Convergència per fer fora Montilla, “que no és de casa”, de la Generalitat.

Mentre Vox vivia la travessa del desert, liderada per Abascal i Ortega Smith, que recriminaven a Rajoy feblesa amb el procés català i que no s’atrevís a derogar la llei de l’avortament, els partits ultres històrics van conjurar-se a fer una candidatura unitària a les europees de 2019. I es creà el setembre de 2018 la coalició ADÑ-Identitidad Española, de la qual formaven part les dues Falanges reconciliades, Democracia Nacional i Alternativa Española. I les propostes d’aquesta coalició franquista i les de Vox serien molt similars. Derogar l’estat de les autonomies, prohibir l’avortament, no a les polítiques de gènere i, sense sortir de la Unió Europea, recuperar control de fronteres, fer fora els immigrants irregulars i barrar el pas a l’islam. Però llavors Vox va irrompre a les eleccions andaluses, va deixar sense espai ADÑ i va començar un ascens del qual el darrer episodi són els onze diputats aconseguits a Catalunya. Un vot desacomplexat amb la unitat d’Espanya que no s’entendria sense el discurs del rei del 3 d’octubre de 2017 que va legitimar l”a por ellos”. I a poc a poc ha permès que sortissin de l’armari molts militars recentment retirats que demanaven al Rei en diferents manifestos que fes un cop per salvar la unitat d’Espanya i posar fi al govern socialcomunista del PSOE i Podemos. I hem pogut conèixer xats de Whatsapp en què generals retirats proposen afusellar 26 milions d’espanyols i repetir unes maniobres com les de 1936. I si bé el Partit Popular, desorientat i en caiguda lliure, no s’ha afegit a aquest corrent en favor de tornar sigui com sigui a l’España Grande y Libre de Franco, molts dels seus votants sí que ho han fet votant a Vox i repetint amb Abascal “Viva su Majestad el Rey!”

  Llegir al Punt Avui

  

QUI HI SORTIRÀ GUANYANT? Valoro al 9 Nou els incidents amb motiu de l'acte de Vox a Vic i l'atac a la comissaria, repetint que crec que no beneficien a ningú

    

El 9 Nou (edició Osona i Ripollès), dilluns 22 de febrer de 2021. 

 

Quan l’octubre de 2017 als que vam piular contra l’atac ultra amb trencaments de vidres a Catalunya Ràdio i amenaces als seus treballadors ningú no ens va criticar. Però en canvi als que vam tuitejar la setmana passada contra un atac similar a la seu i als treballadors d’El Periódico se’ns ha acusat de passar-nos a l’altra banda de la barricada, de fer tuits fàcils, de ser incapaços de contextualitzar o de criminalitzar el moviment popular. Si qüestiones i critiques la Rosa de Foc que ha tornat a abraçar Barcelona i Catalunya, passant per Vic, o ets un fatxa o ets incapaç d’entendre les causes profundes, cosa que gairebé t’inhabilita com a periodista. Una violència que a Vic ha tingut dos episodis greus. La persecució a dirigents de Vox amb els enfrontaments i persecució inclosa de les furgonetes del 6 de febrer, i l’assalt a la comissaria de Mossos del dia 16. Assalt que l’únic que aconsegueix és deslegitimar la campanya contra l’injust empresonament de Pablo Hasél, i afavorir políticament els que demanen més mà dura.

És una evidència que Vox va venir a Vic sabent que hi hauria protestes que multiplicarien el seu ressò mediàtic, que és potser el que buscava. I probablement els membres de Vox no van seguir les recomanacions dels Mossos d’evitar determinats carrers. Fa deu anys a Vic quan el partit d’on provenen diversos dels ara diputats de Vox, Plataforma per Catalunya, feia actes, fins i tot la CUP demanava que no es fessin contramanifestacions al lloc on es reunia PxC, si després potser no es podrien controlar. I si es volien fer, que es fessin un altre dia. La manifestació del 26 de maig de 2012 n’és el millor exemple. Però ara si es qüestiona l’oportunitat de contramanifestar-se i probablement acabar amb incidents, et poden dir que estàs defensant els nazis. Jo tenia llavors claríssim que no s’havien de fer contramanifestacions, no només perquè es podien descontrolar i acabar amb violència, sinó perquè el mateix Josep Anglada en algun acte seu que no hi havia presència antifeixista em preguntava: “Xavier, així avui no venen els guarros? Llàstima!”. Perquè si no hi havia protesta antifeixista, no apareixia la Brigada Mòbil dels Mossos, no hi havia encreuament d’insults, no volava cap llauna de cervesa i l’acte no sortia a la premsa. I sí; un pot entendre la ràbia que senten molts joves vigatans antifeixistes, fills de catalans de tota la vida, o fills de magribins que se senten musulmans, als que Ignacio Garriga de Vox insulta qualificant els seus barris de “femers multiculturals”. Però entendre la repugnància que generen aquestes paraules no justifica regalar aquells minuts a tots els telenotícies de Catalunya i Espanya, en què Vox apareix com la víctima empaitada pels intolerants, amb uns Mossos impotents de contenir la persecució. Cridar “Vic serà la tomba del feixisme!” encoratja molt, però no els fa cap mal.

Els dirigents de Vox a Vic no van fer cas de les recomanacions dels Mossos, perquè buscaven, com també desitjava de vegades fa deu anys Josep Anglada, que hi haguessin incidents, aconseguir ressò i mediàticament fer-se la víctima. En la protesta contra Vox hi havia també vigatans de creença musulmana o origen magribí, que evidentment tenien motius per sentir-se ferits. Però li van regalar la foto, o millor dit el mig minut de vídeo que buscava. Els furgons de Mossos i en els que anaven els polítics ultres, perseguits amb manifestants enfilats sobre els vehicles. Una imatge amb molta èpica. Però repeteixo, el resultat de les imatges dels furgons només van aconseguir donar més vots a Vox, potser no a Vic, però segur que sí a l’Hospitalet o Canovelles.

I pel que fa a l’atac a la comissaria de Vic, aquestes accions de violència, sense ni tan sols una actuació prèvia dels Mossos, no aporten cap solució al conflicte, però confirmen que hi ha un moviment social que ha perdut la por i està disposat a anar més lluny. No eren treballadors de sectors en ERTO des de fa un any. Uns diuen que és culpa de la precarietat laboral i d’oportunitats, sumat a la impossibilitat de fer la vida que els joves no poden fer a causa de la pandèmia. Altres de l’“Apreteu, apreteu!” de Torra. Altres de sentir-se forts després de la victòria d’Urquinaona. Però, canviarà alguna de les causes de la precarietat laboral o del racisme social que hi ha, o de les traves a la llibertat d’expressió, accions com l’assalt de la comissaria? Solucionarà alguna cosa o només ha estat un alliberament de ràbia continguda? Jo crec que encara que la protesta vagi més lluny que mai, en lloc de fer guanyar suports a la necessitat d’indultar Hasél i canviar el Codi Penal per determinats actes d’opinió, o revertir la precarietat laboral dels joves, només aconseguirà fer perdre suports a Hasél i debilitar el govern del PSOE-Podemos, que és qui té la clau per canviar el Codi Penal i indultar Hasél.

Xavier Rius Sant 

 llegir a El 9 Nou

BASTIÓN FRONTAL Y JUVENTUD NACIONAL, DE ESPAÑA 2000, SE HACEN CON LA HEGEMONÍA DE LA ULTRADERECHA EN MADRID, DEJANDO SIN ESPACIO AL HOGAR SOCIAL Y ABSORVIENDO PARTE DE LA MILITANCIA DE FALANGE, COMO SE VIÓ EL SÁBADO EN LA ALMUDENA. Vista la intervención de Ignacio Menéndez, ¿habrá algún acto de conmemoración del golpe del 23-F del que se cumplen 40 años el martes?

 

Isabel Medina Peralta, arriba en un acto de Bastión Frontal, y abajo el sábado en la Almudena con la camisa falangista a la que ha añadido el símbolo de Bastión Frontal en el brazo. Ha afirmado que no le da miedo ir a la cárcel, cosa que si ocurre aprovechará para escribir un libro. ¿Será la nueva lideresa de la ultraderecha madrileña? Pese al protagonismo de Isable Medina Peralta, el verdadero líder de bastión Frontal es el joven Rodrigo, ex militante de Alianza Nacional y Hogar Social Madrid.

 Como explicaba aquí en el blog hace unos días, la gran asistencia al acto del sábado de homenaje a la Divisón Azul en el cementerio de la Almudena, confirma que Juventud Nacional de España 2000, Juventud Patriota y el grupo del ámbito NR (nacional revolucionario) Bastión Frontal, no sólo han absorvido la capacidad de movilización que hace unos años tuvo el  Hogar Social Madrid (HSM) sino que han atraído hacia sus actos gran parte de militantes del las Falanges y la coalición o plataforma ADÑ. Está por ver si la capacidad de movilización y liderazgo de España 2000 y Juventud Nacional en Madrid se mantendrá o no.

El hecho es que tras la disolución de la coalición Respeto por la entrada de Plataforma per Catalunya en Vox, José Luis Roberto volvió a imponer una estrategia más radical al España 2000. Y la marcha de parte de los más moderados de España 2000, como Rafa Ripoll a Hacer Nación, ha permitido que por primera vez en muchos años José Luis Roberto y España 2000 tenga con sus juventudes capacidad de acción y gane influencia en Madrid.

En el acto de la Almudena, además del abogado Ignacio Menéndez González Palenzuela, hijo del capitán de navío, Camilo Menéndez, condenado con Tejero por el golpe del 23-F del que se cumplen el martes 40 años, que afirmó que "el fascismo es alegría" y de l'ex soldado, Benigno Maujo, recordando que "llevamos en nuestro cinturon el Gott mit uns" (Dios está con nostros), de las tropas alemanas, destacó por su contundencia contra los judíos,  Isabel Medina Peralta, antes militante de La Falange-FE pero que hace ya meses acude a los actos de  Bastión Frontal. Y también estaba como organizador del acto el histórico cabeza rapada, Alberto Ayala de Cantalicio, que hace años estuvo en los Ultras Sur, el Movimiento Patriótico Socialista (MPS), Movimiento Social Republicano (MSR), Acción Nacional Revolucionaria (ANR), a medias en Alianza Nacional, movilizador de hooligans del fútbol y ha colaborado en actos del Hogar Social Madrid, y continúa teniendo gran capacidad de influencia entre los jóvenes y no tan jóvenes del ámbito Nacional-Revolucionario. Ahora preside una asociación vecinal en San Blas-Canillejas y lidera el grupo Juventudes Canillejas. Ignacio González  Menéndez Valenzuela, Nacho, era uno de los abogados habituales del Hogar Social Madrid, grupo que no participó en el acto. Rodrigo, el líder o fundador de Bastión Frontal, había militado antes en el Hogar Social y en Alianza Nacional

La Falange-FE ha hecho un comunicado afirmando que ni convocaron el acto de la Almudena del sábado, ni el de la Hermanda de al División Azul de miércoles anterior.

¿Hay un trasvase de militantes de La Falange hacia Bastión Frontal? Imagen del pasado 20-N por separado
 

Hay que recordar que el pasado 20-N se celebraron dos marchas con antorchas en Madrid dos marchas con antorchas en Madrid, una de las Falanges, y otra de Bastión Frontal, mientras días después el Hogar Social convocó una concentración para rodear la Moncloa, que fracasó estrepitosamente. Está por ver ahora si la participación de militantes falagistas en el acto de la Almudena significa un trasvase masivo de militantes de Falange a Bastión Frontal, o ha sido cosa de un día, más allá que algunos como Isabel Medina Peralta vistiera la camisa azul con el yugo y las flechas de Falange en el pecho y el emblema de Bastión en el brazo. El principal líder del nuevo grupo Bastión Frontal es el joven Rodrigo, ex militante de Alianza Nacional y HSM.

Por cierto, la Brigada de Información de Madrid teme que con la notoriedad adquidida tras el acto de la División Azul por el abogado Ignacio (Nacho) Menéndez González Palenzuela, se realicé algún acto o protesta más ruidoso de lo normal con motivo del cuarenta aniversario del golpe del 23-F que se cumple el próximo martes.  

  

Alberto Ayala de Cantalicio el sábado en la Almudena

 

Ignacio Menéndez González Palenzuela, afirmando que el fascismo es alegría. Es hijo del capitán de navío Camilo Menéndez, condenado con Antonio Tejero por el golpe del 23-F del que se cumplen 40 años el martes. ¿Organizarán algún acto de homenaje?

Video explicando los cambios en la ultraderecha madrileña y acto Divisón Azul en Els Matins TV3

INTERVINC ALS MATINS DE TV3 AMB LÍDIA HEREDIA, ANTONIO BAÑOS, ÁLEX SÀLMON i GEMMA UBASSART COMENTANT I EXPLICANT L'ACTE ULTRA D'HOMENATGE A LA DIVISIÓN AZUL ON ES DIU "EL FASCISMO ES ALEGRÍA" I FAN GREUS EXPRESSIONS CONTRA ELS JUEUS

    

Vídeo de la meva intervenció avui a Els Matins de TV3 debatent amb Lídia Herèdia, Antonio Baños, Gemma Ubassart i Álex Sàlmon sobre l'acte d'homenatge a la  de dissabte al cementiri de l'Almudena a Madrid on es va fer expressions d'odi vers els jueus i d'exaltació del feixisme i el nazisme. Pots veure'l al meu Canal de Youtube. 

 

 

Visualitza el debat i entrevista a Youtube

 Viusalitza a la web de TV3