Ves al twit.

Algèria: qui farà la transició? Analitzo al Punt Avui protestes per la pretensió de presentar Bouteflika a un cinquè mandat, els perills d'una desestabilització del país i els dubtes de qui podria liderar la transició

Xavier Rius Sant - Periodista

 El Punt Avui, 11 de març de 2019

Centenars de milers de persones, majoritàriament joves, van sortir als carrers de les ciutats algerianes divendres passat, per tercera setmana consecutiva, per protestar contra la voluntat del president absent, Abdelaziz Bouteflika, de presentar-se per cinquè cop a la reelecció. Bouteflika, que va ser una solució per al país fa vint anys per sortir del període sagnant de la guerra amb els islamistes, i que ha estat ingressat en un hospital a Suïssa i ahir tenia previst tornar al país, no va voler preparar una transició després dels dos primers mandats. I la camarilla de polítics i militars, encapçalats pel seu germà, Said Bouteflika, que no volien perdre ni el control del país ni els privilegis, són ara a la vegada carcellers i presoners d’una mòmia que des de fa sis anys ni mana ni governa.

El president no parla en públic des del 2012, un any abans de l’ictus que el va deixar en cadira de rodes. I sense que se sàpiga quines decisions prenia ell realment i quines el seu entorn, al llarg d’aquest últim mandat s’ha produït la purga de persones que el podien substituir o contràries a la seva continuïtat. Aquest és el cas del poderós general Mohamed Mediène, àlies Tufik, que no era partidari de mantenir el president més temps en el poder, i del general responsable de la lluita antiterrorista, Ait Urabi, conegut com el general Hasan.

Amb Bouteflika encara capacitat, es va esquivar la primavera àrab amb subvencions provinents dels guanys de les exportacions petrolieres. Però amb la baixada dels preus del cru, el primer ministre, Ahmed Ouyahia, cada cop més impopular, no pot continuar amb aquesta pastanaga ni té cap recepta per afrontar l’atur juvenil. I si els joves no tenen feina ni perspectives, el govern podria perdre el control dels carrers, sense que de moment s’hagi atrevit a reprimir les protestes.

Quan es va anunciar que Bouteflika es presentaria de nou, el col·lectiu d’intel·lectuals Mouwatana (‘ciutadania’) va publicar una carta oberta en què manifestava el seu rebuig i convocava unes primeres protestes que han anat creixent. Protestes que han aconseguit que es fes públic que el president no completarà el cinquè mandat, sinó que es buscarà una persona que, com a successor, comandarà la transició. Però no se sap si aquest pla arribarà a temps ni si aquest successor desconegut tindrà la capacitat de controlar l’economia i els carrers. Davant d’aquesta incertesa, el cap de l’estat major, el general Ahmed Gaïd Salah, ha afirmat que l’exèrcit garantirà l’estabilitat. Però no és el mateix que l’exèrcit surti de les casernes per combatre el terrorisme que haver de posar fi a unes protestes al carrer que es convoquen per les xarxes socials. L’exèrcit pot buidar per uns dies els carrers, però no millorar l’economia, per més que alguns caps militars siguin corresponsables de la corrupció.

És evident que França hi té molt a dir, i farà el que calgui per evitar una desestabilització que generaria un increment d’immigració cap a la metròpoli. Però una desestabilització d’Algèria afectaria també països com Espanya i Itàlia, que serien els principals receptors d’un més que probable increment de la immigració irregular. Espanya també podria encaixar altres conseqüències per la dependència del gas algerià, que representa el 60% del consum. I seria també un problema mundial de seguretat, atès que, amb una extensió tan àmplia de desert, en una situació de revoltes, les franquícies d’Al-Qaida i Estat Islàmic tindrien un context idoni per actuar. Així, la clau de tot plegat és qui serà l’home capaç de comandar la transició, tant si és ordenada un cop Bouteflika hagi revalidat la presidència com si s’ha de buscar abans. De moment, és una incògnita per a la qual ningú troba resposta.
 Llegir al Punt Avui, clica

JUDICI D'HIVERN. Quan Junqueras i Puigdemont van venir al Moianès asseguraven una independència exprés de la que jo, per defecte, com analista de conflictes internacionals, dubtava que fos tan fàcil. Veient com va el judici pot venir un llarg hivern que potser només podrà esmenar Estrasburg. Ho analitzo a NacióDigital-NacióManresa

Xavier Rius Sant, 8 de març de 2019. Llegir a Naciódigital, NacióManresa

 «I equiparen la resistència passiva amb la violència, fan un relat fals d'agressions contra els agents i es falseja la realitat del que va passar als centres de votació»

Recordo com si fos ahir l'acte d'Oriol Junqueras i Neus Munté a Moià, el 29 d'agost de 2015. Era un acte de  la precampanya de les eleccions del 27 de setembre i Esquerra i Convergència anaven junts sota el paraigües de la candidatura de Junts pel Sí, que encapçalava Raül Romeva. Davant d'unes sis-centes persones tant Junqueras com Munté, com l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, donaren per fet que si Junts pel Sí guanyava les eleccions i l'independentisme tenia la majoria al Parlament, la independència de Catalunya seria aviat una realitat. Junqueras digué entusiasmant al públic que els catalans érem en aquell moment "protagonistes de l'aventura més gran del món, l'aventura més important que pot tenir una persona i un poble, aconseguir la independència".

Un servidor que des de fa molts anys escriu de conflictes internacionals, i ha viscut in situ noves independències com la de Kosovo, i he estat moltes vegades a l'antic Sàhara espanyol que, tot i formar part de la llista de territoris als que l'ONU reconeix explícitament el dret a la autodeterminació, no ha aconseguit celebrar el referèndum decidit pel mateix Consell de Seguretat de Nacions Unides, vaig reiterar a alguns dels allà presents que no seria tan fàcil com s'anunciava. Per poder fer un referèndum pactat com al Quebec o Escòcia, calia que l'Estat espanyol estigués disposat a arriscar-se a fer una proposta per tal de seduir als catalans, i no creia que els qui tenien la majoria al Congrés dels Diputats volguessin fer-la.

Dos anys més tard, l'1 d'agost de 2017, a l'acte a Castellterçol amb motiu del centenari de la mort de Prat de la Riba, el president Puigdemont i la resta de persones que van intervenir, donaren per segur que es faria el referèndum, que el seu resultat s'implementaria i seria respectat. A les cares de tothom s'hi veia il·lusió i confiança en la victòria. En aquell acte hi eren també els consellers Quim Forn, Toni Comín i Lluís Puig. Ara Forn és a la presó, mentre Puig, Comín i Puigdemont a Waterloo.  

També  em ve a la memòria, en veure les imatges de Jordi Turull al judici al Tribunal Suprem, l'acte de campanya del referèndum de l'1 d'octubre que es va fer a Moià el 23 de setembre de 2017. Turull, després de saludar irònicament des de l'estrada als policies nacionals que segons ell eren de paisà entre el públic i convidar-los de gaudir de la gent, els paisatges i la gastronomia de Catalunya, va assegurar que es guanyaria la independència en tenir el suport de la majoria de la gent que estava unida amb aquest objectiu. I com exemple es referí als fets de tres dies abans, el 20 d'octubre a Barcelona, que  ara es jutgen al Suprem, afirmant que "Xavier Trias va anar al carrer Casp a donar suport a la CUP, quan la policia nacional hi volia entrar, i després la gent de la CUP va anar a defensar la Conselleria d'Economia on hi havia la Guàrdia Civil". 

El matí de l'1 d'octubre jo era a Barcelona i vaig ser testimoni de les càrregues policials a l'escola Ramon Llull i les xarxes bullien amb fotos de càrregues similars arreu. Tot i que fent de mosca collonera havia repetit que no seria tan fàcil com deia la majoria, a mi no se m'havia passat pel cap que la resposta de l'estat seria tan brutal i contundent.

Ara veig en les sessions del judici hivernal a Madrid asseguts com acusats a Turull, Forn i Junqueras –aquest últim amb el cap baix i un rostre que no denota que estigui vivint l'aventura vital de la que parlava a Moià- escoltant com, després que Rajoy i el ministre Zoido no responguessin amb gaire encert les preguntes de la fiscalia, Enric Millo i el coronel de la Guàrdia Civil, Pérez de los Cobos, han carregat a gust contra els caps dels Mossos d'Esquadra i contra els responsables polítics de la Generalitat. I equiparen la resistència passiva amb la violència, fan un relat fals d'agressions contra els agents i es falseja la realitat del que va passar als centres de votació, fins i tot dient que hi havia molta gent encaputxada, quan els únics encaputxats eren agents de la policia nacional i guàrdia civil.

És cert que al marge del que es decideix al Suprem, algunes actuacions de la policia i guàrdia civil, com la de Fonollosa, estan sent investigades als jutjats ordinaris. Però l'optimisme de la setmana passada de què la sentència podia ser molt menys dura del que demanen fiscalia i l'acusació popular s'ha esvaït, i alguns dels acusats podrien haver de passar molt més temps a Lledoners –o a Estremera si el PP de Casado aconsegueix majoria per governar-, i s'haurà d'esperar quatre o cinc anys a que Estrasburg dictamini que les dites muralles humanes no es poden considerar violència, i que les concentracions del 20 de setembre i el referèndum del 1-O no va ser cap rebel·lió.

Un servidor que ha escrit molt de conflictes territorials als Balcans o al món àrab, i era per defecte escèptic de la independència express que s'anunciava, mai va imaginar que això pogués passar. Pensava que podia ser que l'independentisme no aconseguís els seus objectius per manca d'una majoria suficient per forçar a l'estat a acceptar un referèndum vinculant o manca de suports internacionals, i discrepava d'anàlisis que es feien com que el dret internacional i el mateix dictamen del Tribunal de Justícia sobre Kosovo emparava executar a Catalunya una DUI. Però mai vaig imaginar que Cuixart, Romeva, Junqueras, Forn o Turull acabarien amb una condemna llarga de presó. I atents, perquè del que es decideixi al Suprem dependran les sentència al TSJ a la Mesa del Parlament i altres polítics catalans, i a la cúpula dels Mossos a l'Audiència Nacional. No sempre després de l'hivern, arriba la primavera, sobretot si el sol ha de sortir per Estrasburg.

MELISA DOMÍNGUEZ RUIZ, LÍDER DE L'HOGAR SOCIAL MADRID, INSCRIU COM A PARTIT POLÍTIC L"HOGAR SOCIAL" AMB SEU A GRANADA

 

 

Tot i que els membres de l'Hogar Social desmentien que tinguessin previst legalitzar-se com a partit polític i entrar en política, com s'apuntava aquí al blog des de fa temps, i que l'entrada de Vox al Parlament andalús i la entrada en bloc a Vox de militants i grups ultres ha deixat sense espai electoral als que no ho han fet, la líder d'Hogar Social Madrid, Melisa Domínguez Ruiz, ha inscrit amb data de 28 de febrer al registre de partits dels Ministeri de l'Interior l"HOGAR SOCIAL", amb ella com a presidenta, amb seu social al local del carrer Zaida número 4 de Granada, on té la seu l'Hogar Social Granada (HSG). El portaveu del HSG és  Alfonso Salinas, abans líder del grup ultra “Nucleo Joven”. Ara caldrà veure si Melisa presenta candidatura a Granada o també a Madrid, sigui per les municipals, les autonòmiques o les generals. Per les municipals no es necessiten avals, però per les autonòmiques i generals els grups extraparlamentaris necessiten uns 5000 signatures, el 0,1% del cens.
La legalització també els pot ser útil per llogar un local, si decidissin no fer més ocupacions pel desgast que representa buscar un edifici idoni, ocupar-lo i acondicionar-lo. Crec que volen recollir diners per llogar un local estable.

  

  L'Hogar Social Madrid, que dona menjar i allotjament només a persones necessitades espanyoles d'orígen, creat l'agost de 2014, s'ha destacat per ocupar edificis públics, amb litigis legals o determinat valor símbòlics, l'últim, una antigua seu de Comissions Obreres al barri madrileny de Malasaña. Melisa (o Melissa) i altres mebres del grup estan imputats i se'ls hi demana presó, per la protesta amb bengales davant la mesquita de la M-30 de Madrid del 30 de març de 2016. (Actualitzat. L'HSM va ser desallotjat de l'anyiga seu de CCOO el 6 de maig de 2019)

LA FISCALIA DEMANA TRES ANYS DE PRESÓ A ONZE ULTRES DELS "RCDE-FIRM" DE LA CURVA DE L'ESPANYOL PER AGREDIR BRUTALMENT EL MAIG DE 2016, A LA FERIA D'ABRIL, A UN MEMBRE DE LA "PENYA JUVENIL 1991"

La Fiscalia de Delictes d'Odi de Barcelona demana  tres anys de presó a C. V. S., J. V. S., M. V. S., J. J. P., Á. H. T., J. M. C, E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G., membres de la penya de ultradreta, RCDE FIRM de la Curva de l'Espanyol, per agredir brutalment a les dues de la matinada del dia 1 de maig de 2016, en el recinte del Fòrum de Barcelona, on se celebrava la Feria de Abril, a V. G, membre de la Penya  Juvenil 1991. 

La víctima estava amb altres amics a una carpa de la Fira, els  presumptes agressors van anar cap a ell i, després de demanar-li informació sobre altres membres de la Penya 1991, que ell no va respondre, li van donar un fort cop de puny al cap i després, quan era terra, col·lectivament li van donar reiterades patades a diverses parts del cos, quedant inconscient. El Fiscal també  demana una indemnització de 18.850 euros i una ordre d'allunyament.  

En l'escrit d'acusació que poso íntegra a sota, elminant cognoms i altres dades personals, s'explica que alguns d'ells han participat en altres incidents violents i alguns freqüentaven el ja desaparegut Casal Tramuntana d'ideologia neofeisxta o neonazi. 

El club, en un comunicat que també poso, ha informat que aquestes persones van ser expulsats de l'entitat esportiva pel que ara no són ni socis ni abonats ni se'ls permet entre a l'estadi de Cornellà.
La irrupció o aparició dels RCDE FIRM com a grup ultra s'ha produït en un moment que ja es donava gairebé per neutralitzades les Brigadas Blanquiazules 

EL CLUB AFIRMA QUE VA EXPULSAR ALS ARA ACUSATS:

Davant les informacions aparegudes en les últimes hores en alguns mitjans de comunicació pel que fa a la petició de la Fiscalia de penes de presó per a 11 presumptes membres del RCD Espanyol de Barcelona el club vol matisar el següent:

Els acusats per la Fiscalia van ser expulsats per un període de 5 anys com a socis de l'entitat, l'any 2016 d'acord a la resolució adoptada pel Comitè de Disciplina Social del club pel que la seva vinculació amb l'entitat és inexistent. Ni són socis, ni abonats ni estan vinculats de cap manera amb el nostre club. L'expulsió porta associada una ordre d'allunyament de més de 500 metres de les instal·lacions de l'RCDE Stadium en els dies de partit. En aquest sentit les mesures adoptades podria ser ampliades en funció de les resolucions judicials que es puguin derivar en el futur.

El RCD Espanyol de Barcelona vol un cop més mostrar el seu absolut i contundent rebuig a qualsevol mostra de violència física o verbal que res tenen a veure amb els valors esportius que defensa l'entitat. La violència associada al futbol ha de ser eradicada de manera contundent i enèrgica.

En aquest sentit demanem als mitjans de comunicació el màxim respecte a socis i aficionats en el tractament de les informacions a fi de no menyscabar la imatge de l'entitat ni la seva vinculació gratuïta a determinats comportaments aliens a l'esport i al nostre club.

Llegir comunicat a Pericos online 

 ESCRIT D'ACUSACIÓ DE FISCALIA

EL FISCAL, evacuando el traslado conferido, al amparo de lo dispuesto en el artículo 780 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, solicita el sobreseimiento libre parcial respecto de C. S.A., y la apertura de juicio oral a celebrar, con arreglo a lo dispuesto en el artículo 14 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, ante el JUZGADO DE LO PENAL que corresponda, contra C. V. S., J. V. S., M. V. S., J. J. P., Á. H. T., J. M. C, E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G., sobre la base de las siguientes conclusiones provisionales:

PRIMERA. - Se dirige la acusación contra C. V. S., J. V. S., M. V. S., J. J. P., Á. H. T., J. M. C, E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G.,, todos mayores de edad y cuyos antecedentes penales no constan en la causa, por los hechos siguientes:
En el año 2014 se constituyó RCDE FIRM, sección de la Asociación La Curva, grupo que participa en la actividad de fomento y admiración al equipo deportivo Real Club Deportivo Español.
Los integrantes de aquella peña de futbol, entre los que se encuentran los acusados, rechazan a la llamada Peña Juvenil Españolista 1991 -dirigida a la promoción del mismo equipo de futbol- y su presencia en el estadio, dado que asocian a la misma una tendencia ideológica propia de colectivos de extrema izquierda, frente a la que mantienen, por considerarla antagónica a la suya -que defiende valores político sociales extremos propios de extrema derecha-, una posición beligerante. A los miembros de dicha peña, se refieren los de RCDE FIRM con la expresión: “rojos de mierda”.

Manifestación del menosprecio que los acusados, y los demás integrantes de ese colectivo, sienten hacia los componentes de la Peña Juvenil Españolista 1991 -de la que V. G. S. es miembro- y hacia la ideologia de izquierdas que les atribuyen, sobre las 2:00 horas del día 1 de mayo de 2016, previamente concertados entre sí, y con una decena de personas no identificadas, se desplazaron, guiados por el propósito de menoscabar la integridad física de simpatizantes de la Peña Juvenil
Españolista 1991, a la carpa “Calle Betis”, que con motivo de la celebración de la feria de abril se había instalado en la avenida Eduard Maristany del recinto ferial Forum de Barcelona

Los acusados, en grupo y con la seguridad que les brindaba su número, accedieron al interior de la carpa. Localizaron en la zona de la barra a V. G., al que sorprendieron mientras, acompañado de dos amigos: M. F. y A. P. S., disfrutaba del evento. Una vez situados junto a V., lo abordaron exigiéndole J. J. P. M. información sobre otro miembro de la Peña Juvenil Españolista 1991. Al no
plegarse a lo pretendido, y tras reprenderle Á. .T. J. por su negativa, J. P. M. arremetió contra el Sr. G. propinándole un fuerte puñetazo en la cabeza. A dicha acción se sumaron, casi simultáneamente, J. M. C., C. V. S. y M. V. S., observando el resto la brutal agresión sin hacer nada para evitarla ni para ayudar a la víctima, reforzando con su presencia la acción de los anteriores y facilitando
la ejecución de la agresión.
Como consecuencia de los golpes que de estos cuatro acusados recibió, V., que apenas tuvo posibilidad de defensa o de huida dada la superioridad numérica de los agresores y la ubicación a la que le habían llevado: arrinconado de espaldas a la barra, cayó inconsciente al suelo, donde, ya a merced de todos ellos, recibió por todo el cuerpo patadas y puntapiés, tanto de aquellos cuatro acusados como de J. V. S., Á. H. T., E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G. y C. S. A., que lo habían rodeado. Una persona ajena a los implicados recriminó al grupo atacante su comportamiento. Dicha reacción sorprendió a sus miembros que abandonaron de inmediato el lugar de los hechos, dejando inconsciente y herido a su víctima. En el suelo de la carpa permaneció hasta que fue atendido por el servicio de emergencias del recinto, y posteriormente trasladado al Hospital de Bellvitge.
Los acusados emplearon métodos de similar intensidad y eficacia lesiva en el acometimiento conjunto y al unísono del que hicieron objeto a V.. Como consecuencia del mismo, éste sufrió lesiones consistentes en una herida contusa parietal izquierda y poli contusiones en rostro, pie derecho y extremidad superior izquierda, que tardaron en estabilizar 15 días de los que 3 estuvo incapacitado para su trabajo y vida habitual y precisaron para su sanidad de tratamiento médico quirúrgico consistente en sutura y analgésicos, con visitas de control y seguimientos para aplicación de protocolos de fisioterapia.

Como secuela le resta una cicatriz de 3 cm en zona parietal izquierda. La sensación de vulnerabilidad derivada de la gratuidad y desproporción del ataque así como la connotación despectiva y degradante del modo buscado para la ejecución (viéndose tratada como desecho) tuvo en V. un impacto emocional que se tradujo en sensaciones anímicas de inquietud, temor y vejación. No era la primera vez que miembros de RCDE FIRM manifestaban aquella animadversión hacia el grupo La Peña Juvenil Españolista 1991 y hacía otros a los que asignaban ideologías contrarias. Episodios de hostilidad, aunque de menor intensidad, habían tenido lugar un año antes (25 de abril de 2015) y se
repitieron tres meses después de los hechos (26 de agosto de 2016). 

Los acusados se visten de colores oscuros con prendas que incorporan lemas que evocan ámbitos y colectivos vinculados a ideologías de extrema derecha, como HSM HOGAR SOCIAL MADRID -grupo dinamizador de extrema derecha- y CASAL TRAMUNTANA -local de reunión de jóvenes simpatizantes de esa ideología inaugurado a imagen de centros sociales neofascistas-. En redes sociales aparecen fotografiados integrando grupos cuyos miembros exhiben simbología propia de ideologías de extrema derecha tanto del régimen nacional socialista como de la ultraderecha anticomunista, y alardean de aquellos símbolos junto al nombre y el grafico peculiar del grupo RCDE FIRM en pancartas, adhesivos y ropa, llegando los hermanos V. S. y J. JOSE P. M. a llevarlo tatuado. Tales circunstancias, junto con la estética “casual” descrita y que les caracteriza, ponen de manifiesto su simpatía por la ideología radical de tales colectivos.

Sentimientos de menosprecio, rechazo e intolerancia hacia cualquier ideología antagónica a aquella con la que se identifican, motivaron la actuación de los acusados contra el Sr. G., dada su condición de miembro de la Peña Juvenil Españolista 1991 y la ideología propia de grupos de extrema izquierda que atribuyen a los integrantes de esta. 

Contra C. V. S. se han dirigido diligencias policiales. En algunas compareció como denunciado, unas veces con sus hermanos y otras, con E. L. S., J. J. P. M., R. G.B. y J. M. C.. Destacan denuncias por infracción de la normativa de prevención de violencia en el deporte, en concreto, por participación violenta en peleas o desórdenes públicos en recintos deportivos o alrededores, como las Diligencias Policiales 305562/2015 (hechos de 5 de marzo de 2015). Asimismo, consta identificado el 2 de febrero de 2013 en el estadio del Real Club Deportivo Español por increpar a aficionados de ideología contraria a la suya.Participó en las actividades promovidas por Casal Tramuntana que se celebraron los días 8/6/2013 y 11/6/2014. El 9 de octubre de 2014 fue identificado por Mossos d’Esquadra entre los implicados en la reyerta que grupos de extrema derecha y grupos antifascistas mantuvieron aquel día.
J. V. S. aparece identificado como denunciado en diligencias policiales. En algunas, con hermanos y, en otras, junto a E. L. S., R. G. B. y J. M. C.. Destacan las instruidas por infracción de la normativa de prevención de violencia en el deporte, y, en concreto, por participación violenta en peleas o desórdenes públicos en recintos deportivos o alrededores, como las Diligencias Policiales 559903/201, por hechos de 29 de marzo de 2014, las Diligencias Policiales  26628/2014, por hechos de 12 de enero de 2014 y las Diligencias Policiales 814965/2009, por hechos de 25 de agosto de 2009. Participó en las iniciativas que promovidas desde Casal Tramuntana tuvieron lugar los días 8/6/2013 y 11/6/2014.
Contra M. V. S. se dirigieron diligencias policiales en las que, a veces, aparece denunciado con sus hermanos y, otras veces, con E. L. S., J. J. P. M., R. G. B. y J. M. C.. Algunas fueron instruidas por infracción de la normativa de prevención de violencia en el deporte, y, en concreto, por participación violenta en peleas o desórdenes públicos en recintos deportivos o alrededores, como las Diligencias
Policiales 559903/2014, por hechos de 29 de marzo de 2014 y las Diligencias Policiales 305562/2015, por hechos de 5 de marzo de 2015. Asimismo, fue identificado el 2 de febrero de 2013 en el estadio del Real Club Deportivo Español por increpar a aficionados de ideología contraria a la suya y, el 9 de octubre de 2014, por intervenir en la reyerta que aquel día mantuvieron grupos de extrema derecha y grupos antifascistas
Por su participación violenta en peleas o desórdenes públicos en recintos deportivos, J. J. P. M. figura entre los denunciados en las Diligencias Policiales 305566/2015 por hechos del 4 de marzo de 2015, así como en las instruidas por pelea entre aficionados de la Curva RCDE 1900 y aficionados de la Juvenil Españolista 1991 que tuvo lugar el día 13 de enero de 2016. En estas resultó identificado A. V. L..
Á. H. T. aparece como denunciado en diligencias por infracción de normativa contra violencia en deporte por exhibir símbolos, indumentaria u objetos que inciten a la violencia, como en las Diligencias Policiales 153110/2011, así como en las Diligencias Policiales 59952/2016 instruidas por la reyerta que en el Centro Comercial Splau de Cornellà de Llobregat mantuvieron el 13 de enero de 2016 aficionados de la Curva RCDE 1900 contra aficionados de la Juvenil Españolista 1991.
J. M. C. fue identificado el día 12 de abril de 2015 tras haber sido reconocido con C. V. S. y M. V. S. como uno de los intervinientes en la pelea que en el interior del estadio Real Club Deportivo Español se desarrolló el día 5 de abril de 2015. En otras diligencias aparece identificado por hechos acaecidos en el transcurso de un partido junto con E. L. S.. Éste figura como denunciado junto con los hermanos V. S. en diligencias Policiales por infracción de la normativa de prevención de violencia en el deporte, en concreto, por participación violenta en peleas o desórdenes públicos en
recintos deportivos o alrededores como las Diligencias Policiales 559903/2014 por hechos acaecidos el 29 de marzo de 2014. Asimismo, fue identificado el día 9 de octubre de 2014 entre los implicados en la reyerta entre grupos de extrema derecha y grupos antifascistas junto con R. G. B. y los hermanos V. S.

A.V.L fue identificado, con J. J. P. M., en las Diligencias Policiales 900801/2013 por incitación a la violencia en eventos deportivos en relación con hechos que acontecieron el día 30 de noviembre de 2013, así como en las Diligencias Policiales instruidas por reyerta mantenida el día 13 de enero de 2016 entre aficionados de la Curva RCDE 1900 y aficionados de la Juvenil Españolista 1991.

R. G. B. aparece como denunciado en diligencias con los hermanos V. S., E. L. S. y J. M. C.. Además, fue identificado como implicado en el altercado que entre grupos de extrema derecha y grupos antifascistas tuvo lugar el 9 de octubre de 2014. El 29 de diciembre de 2012 fue denunciado en Diligencias Policiales 1771/2012 instruidas por pintadas con simbología nazi.
J.-M. M. G. participó en las jornadas que por Casal Tramuntana se celebraron los días 22/3/2014 y 11/6/2014.
P. A. P. no consta denunciado en diligencias policiales por hechos relacionados con los que son objeto del presente procedimiento.
Por el Juzgado de Instrucción no 26 de los de Barcelona, se dictó el día 10 de octubre de 2016 Auto en el que se impuso a C. V. S., J. V. S., M. V. S., J. J. P. M. y Á. H. T., la prohibición de aproximación a un radio no inferior a 500 m respecto del estadio del Real Club Deportivo Español ubicado en Cornellá de Llobregat.
Por Auto de fecha 25 de noviembre de 2916 se acordó la misma medida respecto de J. M. C. y E. L. S. y en virtud de resolución de fecha 26 de diciembre de 2016, en relación con A. V. L., R. G. B., P. A. P. y J-M. M. G.
A A. V. L. y J.M. M. G. ya les constaba, por sendos expedientes sancionadores, prohibición de acceso al estadio.

SEGUNDA.- Los hechos anteriormente relatados en la Conclusión Primera son constitutivos de un delito de lesiones del artículo 147. 1 párrafo 1 del Código Penal.

TERCERA.- Responden los acusados criminalmente en concepto de autores de la anterior infracción criminal, de conformidad con los artículos 27 y 28 del Código Penal.

CUARTA. - Concurre la circunstancia agravante de abuso de superioridad del artículo 22.2 del Código Penal, así como la circunstancia agravante por motivo discriminatorio (ideología) prevista en el artículo 22.4 del Código Penal.

QUINTA.- Procede imponer a cada uno de los acusados la pena de 3 años de prisión con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena.
Además, de conformidad con lo establecido en el artículo 57.1 del Código Penal, procede imponerles la prohibición de aproximación a V. G. S., a su domicilio, lugar de trabajo y cualquiera que fuera el lugar en el que se encontrara a una distancia no inferior a 1000 m así como prohibición de que establezcan con el mismo comunicación por cualquier medio, por un plazo de 5 años.
Asimismo, se interesa que se les imponga la prohibición de aproximación respecto del estadio del RCD ESPANYOL ubicado en Cornellá de Llobregat, a una distancia no inferior a 1000 m durante 5 años. Y costas conforme al artículo 123 el Código Penal.

RESPONSABILIDAD CIVIL
Los acusados habrán de ser condenados a indemnizar conjunta y solidariamente a V. G. S. en las cantidades siguientes:

Indemnización por lesiones temporales
Perjuicio personal básico: 450 euros
Perjuicio personal particular por pérdida temporal de calidad de vida, moderado: 200 euros.

Indemnización por secuelas
Perjuicio personal básico.
Perjuicio estético: 8.200 euros. En concepto de daño moral, añadido al quebranto moral inherente a toda lesión, en la cantidad de 10.000 euros. Mas los intereses legalmente establecidos.

I OTROSI DICE: Remítase a Fiscalía copia de los escritos de defensa que se presenten.

II OTROSI DICE: El Fiscal interesa, como prueba anticipada del Juzgado de lo penal que sea competente para el enjuiciamiento, al amparo de lo establecido en el artículo 781.1 de la LECRIM:
- que se aporte a la causa la hoja histórico penal de los acusados.

EL NOU SENYOR "X". Mai es va saber qui era el Sr. "X", cervell o cap dels GAL, que van fer la feina bruta contra ETA i l'entorn abertzale, i després de les declaracions de Rajoy, Sáenz de Santamaría y el ministre Zoido, ni ells saben qui manava i va decidir carregar a determinats col·legis, ni qui va decidir a partir del migdia desobeir l'ordre del TSJ i va ordenar no fer més càrregues

                                  

Després de les declaracions d'ahir de Mariano Rajoy, de Soraya Sáenz de Santamaría i d'avui del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, al judici del Tribunal Suprem, no sabem qui va prendre les decisions polítiques i tècniques per intervenir amb càrregues policials a determinats col·legis electorals l'1 docubre, alguns significatius com en els que havien de votar Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras o Carme Forcadell, i qui va ordenar a migdia que es deixés d'intervenir als col·legis i se suspengués l'operació d'incautació d'urnes i paperetes a l'hora del recompte, que s'havia previst fer determinats col·legis en els que s'hagués votat amb normalitat.

Ni Rajoy, ni Sáenz de Santamaria ni Zoido han volgut saber res de l'elecció dels col·legis electorals dels líders independentistes als que la Policia Nacional i Guàrdia Civil hi van arribar abans de les nou del matí, ni de la responsabilitat de la intensitat de la càrregues, que en la majoria de llocs van vulnerar el principi de proporcionalitat que havia exigit la jutge del TSJ, ni de la nefasta planificació operativa que va representar enviar a molts col·legis un nombre d'agents molt inferior al que calia per tal que poguessin actuar i gestionar, no només l'entrada als centres de votació, sinó, sobretot, la seva marxa, quan com era de preveure si van concentrar un nombre molt superior.  I sense gens de convicció han parlat de la violència dels que eren a les portes del col·legis el dia 1 d'octubre o davant de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre, formant "muralles humanes".

Rajoy va respondre a la gallega no sabent res, Santamaria va tirar pilotes fora, i el ministre Zoido tampoc sabia res de res responsabilitzant de tot al mandos policials dirigits pel Coronel Diego Pérez de los Cobos. Van al·legar una ignorància absoluta del que va passar aquell dia, impròpia dels qui ostentaven el poder en un país on segons ells mateixos i la fiscalia s'estava produint una rebel·lió violenta comparable amb un cop d'estat. Una fictícia ignorància que feia que semblessin més els acusats que diuen no recordar per no perjudicar-se a ells mateixos, que els responsables màxims del poder, dels cossos de seguretat que van actuar d'una manera al matí però al migdia per algun motiu es va retirar, i caps dels serveis secrets i d intel·ligència.

Potser sí que Pérez de los Cobos, el cap de la Policia Nacional, Sebastián Trapote, i el general de la Guàrdia Civil, Ángel Gonzalo, podran respondre a la proporcionalitat o no de les càrregues o de si van  respectar -que no ho van fer!- els protocols d'actuació de la majoria de policies democràtiques, per tal que els danys provocats a la població no  fossin superiors al bé que s'havia de protegir. Però sembla evident que ells no explicaran perquè van posar a la llista dels primers llocs on anar, els centres on havien de votar Forcadell, Puigdemont, Mas i Junqueras. I molt menys podran explicar perquè es va fer tornar cap els hotels, casernes i vaixells a les unitats que havien actuar a primeres hores del matí, i qui va anul·lar l'ordre de sortir a les unitats reservades per la tarda a les que se'ls hi havia encomanat retirar urnes, paperetes i actes a l'hora dels tancament dels col·legis. No sembla probable que una decisió política d'aquest calat, que va ser desobeir a partir de migdia l'ordre del TSJ de tancar col·legis la prengués pel seu compre el Delegat del Govern, Enric Millo. 

Algú podrà dir que els acusats també juguen al "jo no se res" sobre qui va portar les urnes i les paperetes que el CNI, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil no van poder trobar. Però és que els acusats tenen  dret en un judici a no respondre. En canvi els testimonis encara que siguin el President del Govern o el ministre de l'Interior tenen l'obligació de dir la veritat. 

Llavors, qui va ser el Sr "X" que comandava aquella operació per salvar la unitat d'Espanya, i va decidir primer que s'anés a determinats col·legis, i després que es deixés de complir l'ordre del TSJ a partir de migdia? 
 ----------

Señor X, señor "X", muralla humana, murallas humanas, muralles humanes,

L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, planteja tornar-se a presentar però demana que s'hi sumi gent nova. "Fins ara hem fet de gestors del del deute, ara podem plantejar projectes". Ho explico a Nació Digital

Xavier Rius, NacióDigital, NacióManresa, dissabte 23 de febrer de 2019

 "Fins ara hem fet de gestors pagant el deute. Ara, si ens acompanya més gent, podem plantejar projectes i noves propostes". Aquest és el missatge que ha exposat l'alcalde de Moià, Dionís Guitera,s a l'acte que, sota el lema "S'acaba un cicle", ha portat a terme AraMoià a Les Faixes, davant d'un centenar llarg de veïns.
Guiteras, que va arribar a l' alcaldia el 2011 amb la llista Ara Moià, vinculada a ERC, ha exposat la situació de fallida econòmica en que es van trobar el municipi,  amb un deute que ningú no sabia realment quin era en aparèixer factures i deutes als calaixos, i que es va estimar en 25 milions i mig d'euros. I ha fet una explicació detallada de les mesures "gens agradables" que van haver de prendre, com acomiadar el 40% de la plantilla municipal i baixar el sou dels treballadors que van continuar, les difícils negociacions amb les entitats financeres per evitar que els interessos del deute continuessin augmentant, i evitar que l'Ajuntament fos posat a una llista negra que el podia deixar sense liquiditat i amb el rebuig de les empreses a prestar serveis.

 "Ara que el deute és només de vuit milions d'euros, hem complert el nostre objectiu i tanquem un cicle. Tenim projectes i propostes per fer, però volem que a AraMoià s'hi afegeixi més gent -ha dit l'alcalde- i també volem debatre amb el veïns sobre què cal fer i quines polítiques públiques necessita Moià". En la seva intervenció no ha aclarit quins dels actuals regidors estan disposat a continuar ni tampoc què pensava fer ell. Guiteras encara no ha confirmat la seva presència a les llistes, tot i que ha apuntat que "probablement sí" que ho faria.
A les passades eleccions a la capital del Moianès només s'hi van presentar dues llistes. AraMoià, que va obtenir deu regidors, i CiU, tres. Aquest mes de maig això canviarà, ja que la CUP ja ha anunciat que farà candidatura. Hi ha la incògnita de si Ciutadans, ara per ara inexistent, que va quedar tercer a les passades eleccions catalanes, intentarà fer llista, donat que amb el 13% de vots que va obtenir llavors, hauria entrat a l'Ajuntament amb dos regidors.

 

 Guiteras explicà com s'ha anat gestionant i pagant el deute

Llegir-ho a Nació Digital, NacióManresa

Vídeo de la xerrada sobre l'ascens de la ultradreta del 14 de febrer de 2019 a Sabadell

Vídeo de la xerrada sobre l'ascens de la ultradreta del 14 de febrer de 2019 a Sabadell, organitzada per l'Entesa-Crida per Sabadell, sense les preguntes i intervencions del col·loqui posterior

 Imatge de l'acte

Altres vídeos mus de xerrades, presentacions o entrevistes, clica

VOX FA AQUEST DISSABTE 23-F L'ASSEMBLEA GENERAL EN LA QUE APROVARÀ PER ACLAMACIÓ A "LA BÚLGARA" LA SUPRESSIÓ DE LES PRIMÀRIES PER FER LLISTES, QUE SERAN DECIDIDES PEL COMITÉ EXECUTIU NACIONAL. Això permetrà col·locar als seus dirigents al capdavant de llistes al Congrés de fora de Madrid on l'escó estigui assegurat. Sembla segur que els exdirigents de PxC, Mónica Lora, August Armengol, Sergi Fabri i Nacho Mulleras encapçalaran les llistes de Vox per Mataró, El Vendrell, Salt i Olot. L'advocat de l'acusació al Suprem, Ortega Smith, podria ser el cap de llista per Barcelona. El 30 de març Vox vol omplir el Palau Sant Jordi

Aquesta matinada els afiliats a Vox han rebut un mail amb els documents del congrés o Assemblea General Ordinària que celebrarà el proper dissabte 23 de febrer a Madrid, amb els documents proposats pel Comitè Executiu Nacional per tal que hi donin el seu vistiplau via telemàtica fins divendres i que, amb tota probabilitat, seran aprovats per aclamació "a la búlgara" en l'Assemblea de dissabte a la que només hi assistiran el Comité Executiu Nacional i els membres del comitès executius provincials, unes 400 persones.    

Entre els cinc documents a aprovar hi ha el  nou redactat de l'article 24 dels estatuts del partit  que suprimeix la necessitat o possibilitat de fer primàries local o provincials per les llistes electorals. El nou redactat de l'article 24 estableix que els candidats al Congrés, Senat i  Parlament Europeu seran decidits pel Consell Executiu Nacional, prèvia consulta als comitès provincials. I les llistes als parlaments autonòmics i ajuntaments seran  proposades pels comitès executius provincials, i el Comitè Executiu Nacional  les revisarà i modificarà si ho considera oportú. Aquest és el redactat de modificació dels estatuts: 

Artículo 24.- Procedimiento para la designación de candidatos a cargos públicos electos
1.Los candidatos a elecciones autonómicas, de ciudad autónoma, insulares y municipales.
Los CEP (Comités Ejecutivos Provinciales) y los CECA (Comités Ejecutivos de Ciudades Autónomas) propondrán al CEN (Comité Ejecutivo Nacional) los candidatos a dichas elecciones, de entre los afiliados que cumplan con los requisitos establecidos por el CEN. El CEN, revisará, modificará y en su caso aprobará la lista electoral definitiva.
2.Los candidatos a elecciones generales (Congreso de los Diputados y Senado) y europeas (Parlamento Europeo).
El CEN aprobará las listas de los candidatos definitivos, previa consulta a los CEP y a los CECA, que cumplan con los requisitos establecidos por el CEN.

3. Podrán concurrir como miembros de una candidatura todos aquellos afiliados que estén legitimados para ser candidatos a cargo público electo por la legislación vigente e interna del partido, en cada proceso electoral, y ello sin perjuicio de que el CEN, en determinadas situaciones, apruebe la concurrencia de candidatos independientes.

Amb aquesta modificació la direcció de Vox tindrà la clau per decidir totes les llistes i podrar posar encapçalant llistes al Congrés d'altres províncies, a dirigents que viuen a Madrid. Això també facilita que al menys quatre dirigents de Plataforma per Catalunya (PxC) encapçalin les candidatures de Vox als seus ajuntaments, cosa que PxC hauria pactat amb Abascal i Ortega Smith en les negociacions que van tenir lloc a Madrid i se'ls hi va exigir que prèviament PxC sortís de Respeto i trenqués amb España 2000  i després  dissolgués el partit. En tenir a partir de dissabte l'Executiva Nacional l´útima paraula per designar caps de llista, se solventen les possibles objeccions que el coordinador de Vox del Maresme havia posat a que Mónica Lora encapçalés la llista de Mataró.

Totes les reticències públiques de la Secretària General de PxC, Mónica Lora, a dissoldre PxC i declaracions anunciant que es presentarien fent una coalició Vox-PxC als ajuntaments on PxC té regidors o grup local, haurien estat només un teatre o un estira i arronsa per aconseguir garanties que ella i altres membres de PxC poguessin encapçalar les llistes de Vox. Ara per ara sembla segur que Lora encapçalarà la llista de Vox a Mataró, el fins ara president de PxC, August Armengol la del Vendrell, Sergi Fabri la de Salt i Nacho Mulleras la d'Olot. No està assegurat quin lloc ni a quines llistes aniran David Parada o Jordi de la Fuente.

 August Armengol regidor del Vendrell,

 Sergi Fabri, regidor de Salt

 Mónica Lora, regidora de Mataró

 Nacho Mulleras, exregidor d'Olot

Pel que fa a les llistes de Vox a l'Ajuntament de Barcelona i al Congrés dels Diputats, estan ben posicionats l' hispà-ecuatoguineà exmilitant del PP, Ignacio Garriga (cosí de Joan Garriga de PxC i ex PP) ex membre del PP i del partit Alternativa de Govern de Montserrat Nebrera, l'octubre de 2010), i l'advocat Jorge Buxadé. Fa uns mesos es va parlar del Secretari General del partit, l'advocat Javier Ortega Smith com a possible cap de llista a l'Ajuntament, que ha agafat molta rellevància mediàtica per les querelles pel Procés i que fa d'acusació popular aquest dies a Tribunal Suprem. Ara el seu nom sona per encapçalar la llista de Barcelona al Congrés. 
Seria una aposta provocadora, però Ortega Smith és una persona que diu que li agrada afrontar reptes, és exmilitar professional de les COE i ha realitzat accions com fer sis kilòmetres nadant per posar una bandera espanyola a Gibraltar. I tot que no està assegurat ara per ara ni que Vox entri a l'Ajuntament, ni que obtingui diputat a Madrid per Barcelona, la seva presència durant la campanya electoral a Barcelona -amb les tensions que es generarien per les protestes habituals als actes i carpes de Vox- li donaria una rellevància mediàtica que beneficiaria al partit fora de Catalunya, més enllà que oferiria un perfil potent que faria ombra a Catalunya al debilitat PP català i a Ciudadanos de qui es dirà que acabarà pactant amb Pedro Sánchez. Per obtenir escó de diputat a Barcelona cal aconseguir uns 80.000 vots, i per entrar a l'Ajuntament cal superar el 5% dels vots, o sigui uns 35.000 vots obtenint-se així dos regidors. Personalment dubto que finalment Ortega vagi a la llista de Barcelona, abandonant un lloc segur a la llista de Madrid o altres províncies. De moment, demostrant que Vox aposta fort pensa fer un acte al Palau Sant Jordi de Barcelona el 30 de març.      

VOX XUCLA EL QUE QUEDA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA. Ho explico a Nació Digital. PxC formalitzarà aquest dissabte la seva dissolució per permetre una entrada en bloc dels seus membres al partit d'ultradreta, satisfent així les exigències d'Abascal i Ortega Smith

Xavier Rius Sant, Nació Digital 15 defebrer de 2019

 Plataforma per Catalunya formalitzarà aquest dissabte la seva dissolució. El partit creat l’any 2002 per Josep Anglada a Vic, que el 2010 va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya i que el 2011 va obtenir 67 regidors arreu del país, celebrarà a porta tancada a Mataró un congrés extraordinari que certificarà la seva desaparició. L'objectiu, facilitar l’entrada en bloc de la majoria dels seus militants a Vox.
Tot i que la Secretària General  de PxC i regidora de Mataró, Mónica Lora, havia manifestat la  voluntat de mantenir viu el partit i presentar-se en coalició amb Vox en aquells municipis on PxC té implantació, el partit de Santiago Abascal i Javier Ortega Smith va bloquejar aquesta opció, com ja va explicar NacióDigital. Vox només contemplava dues opcions. La primera, la incorporació de membres de PxC a títol individual, sempre que aquests haguessin tramitat prèviament la seva baixa al partit. La segona, l’entrada col·lectiva del gruix de militants i regidors de PxC, si el partit es dissolia.

 Finalment el partit xenòfob català ha optat per la segona via, tot i que la decisió s'ha demorat per manca de garanties de dirigents i regidors de PxC per encapçalar llistes a les eleccions municipals. Vox aprovarà el procediment per fer les llistes en el congrés que farà el 23 de febrer i oficialment encara no pot garantir a ningú encapçalar una candidatura. Alguns exdirigents de PxC, però, ja ocupen llocs de responsabilitat a Vox. Per exemple, Joan Garriga i Daniel Clemente són coordinadors del partit d'Abascal a Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat, respectivament. 
L'agonia de PxC
La situació de PxC era totalment agònica, després que a les eleccions municipals del 2015, després d’haver expulsat al seu líder i fundador Josep Anglada, el patit enfonsar obtenint només 8 regidors a tot Catalunya. En van conservar tres al Vendrell, dos a Salt, un a Mataró, i un als petits municipis de Sant Miquel de Fluvià  i Roquetes. També manté grups de militants a Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Reus i Olot.
El grup municipal més potent és el del Vendrell i el seu cap de llista August Armengol, és també president del partit. Fa un any va manifestar la seva voluntat de plegar i l'exnúmero dos del neonazi Movimiento Social Republicano (MSR), Jordi de la Fuente, es va fer càrrec de la gestora que havia de dirigir PxC al Baix Penedès fins a les municipals d'enguany. 

I es donava per segur que De la Fuente encapçalaria la llista o aniria de segon darrere d'Armengol, sempre que finalment el segon deixés l'Ajuntament i es retirés després de les eleccions. Però un cop Armengol s'ha espolsat la responsabilitat de ser president del partit i aprofitant els nous horitzons que aporta Vox, s’ho ha repensat i, probablement, s’oferirà a encapçalar la llista de la marca al Vendrell. Amb tot, De La Fuente no té encara assegurat un lloc que li garanteixi ser escollit regidor, si bé podria postular-se per la llista de Vox de Segur de Calafell.

La marca Vox, benefici o perjudici?
Sobre el debat de dissolució de PxC, els seus membres han tingut dubtes de si presentar-se sota la sigla de Vox els beneficiaria o perjudicaria en alguns municipis. No és cap secret que a municipis on PxC va aconseguir bons resultats a les municipals, com Vic, Salt o Olot, els vots aconseguits en els comicis locals triplicaven habitualment els suports aconseguits en eleccions catalanes o espanyoles.

Molts dels veïns que votaven PxC a les municipals pel seu rebuig a la immigració, a les altres eleccions votaven partits catalanistes o independentistes. I aquests antics votants de PxC difícilment donaran el seu vot a un partit que vol tancar TV3, capgirar el model lingüístic escolar i dissoldre la Generalitat. Entre altres coses, això posa en dubte que a Olot l'exregidor Nacho Mulleras –que fins al 2010 militava a Democracia Nacional-, aconsegueixi amb la sigla de Vox tornar a entrar a l’ajuntament de la capital de la Garrotxa.

El qui sí sortirà beneficiat de l’entrada del que quedava de PxC a Vox és Josep Anglada. Després de ser expulsat del partit es va presentar a les passades municipals per Plataforma Vigatana i va mantenir la seva acta de regidor. Ara, amb la sigla Som Identitaris vol presentar candidatures a diversos municipis amb el seu discurs xenòfob i contrari a la immigració però mostrant un perfil més catalanista, oposant-se a les propostes de Vox contra l’estat autonòmic i la llengua catalana. Precisament per evitar que Anglada intenti recuperar la sigla de Plataforma per Catalunya, en el congrés de dissolució de demà s’acordarà transformar el partit en una fundació o associació amb el mateix nom.

Llegeix el comunicat de PxC 

 

ACTUALITZAT! : PxC No es va dissoldre el març de 2019, sinó el gener de 2021, quedant José María Lora Pastor, pare de Mónica Lora com president i María Elena Gestoso Sábada, parell d'August Armengol, com secretària general

Entrevista a i-Sabadell.cat sobre la ultradreta amb motiu de la xerrada d'ahir

Júlia Ramon d'i-Sabadell.cat em fa aquesta entrevista amb motiu de la xerrada d'ahir a Sabadell

Xavier Rius Sant és un periodista i escriptor especialitzat en temàtiques de seguretat, drets humans, conflictes internacionals, immigració i ultradreta. Com a escriptor, l’any 2011 va publicar el llibre Xenofòbia a Catalunya i, com a periodista, ha col·laborat en mitjans com El País, Nació Digital, El Observador, El Independiente, El Mundo i l’antiga COM Ràdio, entre d’altres.
Rius Sant ha estat aquest dijous a Sabadell, fent una ponència convocada per l’Entesa per Sabadell sobre l’auge de l’extrema dreta. Abans ha conversat, per via telèfonica, amb iSabadell.
Com explicaria, vostè, que al segle XXI, una era on es pressuposa certa igualtat social i la coexistència de valors heterogenis, pugin al poder personatges com Trump, que està acusat d’abús sexual per cinc dones com a mínim; o aquí mateix, amb Santiago Abascal, qui pretén derogar la llei “totalitària” de violència de gènere i el matrimoni homosexual?
Perquè pel populisme tenir adversaris clars, uneix. És a dir, davant de problemàtiques complexes, si tu agafes un conjunt d’enemics i aboques en ells tota la culpabilitat o responsabilitat dels fets, dones solucions fàcils. Això t’uneix, sobretot, si els enemics no poden votar-te i els que presentes com humiliats per aquests enemics, sí que et voten. Plantejar solucions fàcils als problemes complexos.
En aquests lideratges hi trobem persones carismàtiques i que xerren bé i són ensarronadores en la manipulació dels mitjans de comunicació i, aquí, troben el seu espai. Aquestes persones creixen quan la resta, enlloc de contradir els seus arguments, els hi dóna la raó.
És això el que explicaria l’auge de l’ultradreta a Espanya?
És un clar exemple del que hem dit abans. Vox deia una cosa i el PP del Casado deia “hay que hacer un 155 hasta el fondo“. En lloc de contrarestar-lo, li dóna la raó.
A què es deu aquest conformisme de no voler imposar les idees pròpies i donar la raó a l’adversari polític?
Perquè creuen que abans de complicar-se anunciant que no hi ha cap solució fàcil per al problema, o que directament no en té, és més fàcil donar-los la raó i agafar el mateix argument. Això és el que va passar a Espanya amb la immigració: “hemos tocado techo y ahora tendremos que hacer que cumplan sus obligaciones“. Així és com legitimes el discurs de l’altre.

A escala mundial, la gent aposta per guanyadors, i surten com a guanyadors machos alfas i persones que parlen clar. La gent els vota al marge de si les seves propostes són aplicables o són absurdes. Però l’ésser humà és així.

Crec recordar que en un dels seus articles a El País contextualitza aquest conformisme polític…
Sí. Això passava quan Celestino Corbacho, l’ex ministre de Treball, va acabar dient que “hemos tocado techo” i que “a partir de ahora que cumplan sus obligaciones“. Llavors, estava donant la raó als que diuen que “solo les damos derechos y ayudas y no les exigimos nada“. Estan contaminats pel seu discurs. En lloc de dir “per temes laborals i demogràfics, han de venir més immigrants”, repeteixen “el a partir de ahora…“. Aquí està el problema: quan els altres es contaminen del mateix discurs polític.

El que passa és que a Catalunya i Espanya, afortunadament, el tema migratori no ha sigut mai rendible electoralment. Fixa’t que ara l’extrema dreta ha irromput pel tema català, no pel migratori.

Per exemple, després dels atemptats de l’11-M amb els trens a Madrid, no va haver-hi cap resposta islamòfoba ni antimarroquina a Espanya. Afortunadament, la dreta amb el tema immigració no s’hi ha ficat gaire. L’Aznar va ser qui va dir “basta inmigración” i va fer les majors regularitzacions de l’any 2000-2003. Tot això va ser quan arribaren gairebé un milió de llatins a Espanya. Qui va fer totes aquelles regularitzacions massives va ser l’Aznar, encara que després deia que “habíamos tocado techo“.
En canvi amb Zapatero, es passa amb el catàleg de difícil cobertura, el Catálogo d’Empleos, que quan tu deies que volies portar alguna persona, que de fet ja estava aquí…, per tot tipus de feines (construcció, hostaleria…) a vegades els obligava a anar al Marroc i tramitar els papers des d’allí. Zapatero va fer això perquè ja que havien de venir… però per la dreta sempre és millor dir “hemos tocado techo“.
Afortunadament, a Espanya ETA no va sacsejar gaire el tema immigració, tret d’Aznar en alguns moments. Però fixa’t que a Espanya l’extrema dreta no ha arrencat per la immigració, sinó que l’ultra dreta ha sortit per la unitat d’Espanya.
Com conceben la immigració les diferents ideologies?
Podríem dir que l’esquerra té una posició de la immigració a favor de que vinguin bé i amb papers, mentre que la dreta adopta una política de “que vengan pero luego se vayan“. Per exemple, a El Ejido, un poble d’Almeria on el PP era majoritàri, i ara ha guanyat VOX, l’alcalde Juan Enciso va dir: “los inmigrantes son bienvenidos a las 8 de la mañana para trabajar en los invernaderos, pero a las 7 de la tarde que cojan el autobús y se vayan para Almería“. Una mica també seria la política del PP.

Com a especialista en la ultradreta, què en pensa del programa electoral de VOX?
Doncs que VOX ha fet tot de propostes, però que moltes són un brindis al sol perquè si mires el tema de l’avortament, on posa Sanitat, diu “que se acabe el aborto o cambio de sexo en la sanidad publica“. Llavors, què et diu? Que ho pots fer a la privada? No t’ho diu. Després te’n vas a Família i et diu “defensa de la vida”. Aquestes propostes genèriques no lliguen les unes amb les altres. És un programa totalment d’ultradreta.

Si fullegem el seu programa electoral, la proposta 59, per exemple, estableix una taxa per a “todos los residentes legales que no tengan un mínimo de 10 años de permanencia en nuestro suelo” en la sanitat pública. Considera adequat aquest termini per poder accedir gratuïtament a la sanitat pública?
Això és absurd perquè 10 anys amb papers ja estàs tramitant la nacionalitat espanyola. Al cap de dos anys continuats amb papers, ja pots tramitar l’espanyola; que després tarda tres anys, però això és una altra història. Una persona que està a Espanya té dret a tenir sanitat pública, i si té papers encara més.
Una altra cosa és combatre el turisme sanitari, que això és un mite perquè tampoc funciona així. El que va voler fer Rajoy fa uns anys, però que va anar caient, era treure part de la sanitat universal als irregulars. Els hi donava que moltes comunitats no ho aplicaven. Ho recordes? Al final, la majoria de comunitats autònomes, fins i tot algunes del PP, van acabar posant la sanitat pública per tothom perquè prefereixen tenir als irregulars al seu CAP i en les seves visites programades que no a Urgències, que aquesta sí que és obligatòria per tothom.
Per tant, no per limitar el suposat turisme sanitari, que és una situació que passa molt poc, has de treure la Seguretat Social a qui està vivint i està empadronat.
Un dels seus llibres més coneguts és Xenofòbia a Catalunya. En quin context l’escriu?
És aquell moment en què Vic i Mataró són la segona força política i coincideix en el moment en què el PP a Catalunya fa amb Albiol un discurs similar. És a dir, l’Albiol anava dient al ple de Badalona que l’Hospital de Mataró estava col·lapsat pels immigrants i l’Anglada deia el mateix de Vic. Llavors, jo recordo que al ple de Badalona, l’Ajuntament va donar les dades d’immigració i l’Albiol va dir que aquelles dades eren falses, i l’Anglada el mateix a Vic.

El discurs d’Albiol va ser un discurs que el PP no el podia agafar a Madrid perquè si el PP de Madrid deia que “los inmigrantes no pagan impuestos, no cumplen las ordenanzas y colapsan la sanidad publica“, i ets tu qui gestiona, a Madrid, la sanitat i els comerços, estàs dient que no estàs fent complir la teva llei. Com que a Catalunya estava tot governat per socialistes o per Convergència, Albiol podia dir que a Catalunya els immigrants no complien els horaris dels comerços, que se saltaven les lleis, etc. perquè aquest discurs per a Catalunya, li anava molt bé a Albiol.

Quin és l’argument principal de l’obra?
Un senyor que ve de l’extrema dreta, que és l’Anglada, munta un partit i treu un regidor, després en treu quatre, després cinc… i esdevé la segona força de Vic. Mentre que a Badalona, García Albiol és la força més votada sacsejant que els immigrants no paguen impostos, que incumplen las normativas i que no deixarà que obrin mesquites. Per compliment dels drets de llibertat de lògica, tu no pots evitar que en el teu municipi hi hagi mesquites. Has de fer que compleixin la llei en termes d’ubicació i insonorització, però no pots evitar que hi hagi mesquites. Tu no pots dir que els immigrants no compleixen els horaris, quan la llei de comerç de Catalunya diu que en les botigues d’alimentació de menys de 145 metres quadrats, això no ho tinc segur… però el que tu li diràs “els paquis” poden tenir obert cada dia excepte per any nou, l’11 de setembre i no sé quin altre, que obren igual perquè també obren els supers a molts llocs. Clar, és impossible no fer propostes com aquestes als seguidors de PxC.
A part, Plataforma va ser una olla de grills, quan expulsen a l’Anglada i formen un altre partit, i es van quedar sense líder i passen de 67 regidors a vuit, fa quatre anys. I ara ha passat el que jo ja vaig dir fa mesos que passaria: aquest dissabte fan el congrés de dissolució i entren tots de VOX.
Creu que els serà favorable l’entrada de VOX?
Doncs, la veritat, no sé si els anirà millor o pitjor. Perquè per exemple, hi havia gent que votava Plataforma per Catalunya, pel tema immigrants, a les municipals i a les generals votava un altre partit. Llavors, el discurs de VOX de tancar TV3 i dissoldre l’estat autonòmic, jo crec que no els hi anirà bé.
Un any després de la publicació d’aquest llibre, l’any 2012, el president d’aquell llavors de la Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, el va denunciar per injúries i calumnies, per incitació a l’odi i violència contra militants i dirigents del partit xenòfob; per les suposades amenaces a un regidor de PxC; per intrusisme professional i per plagi en la redacció i publicació de Xenofòbia a Catalunya. Què va passar entre vostè i l’Anglada? Com va acabar tot això?
L’Anglada només deia que ximpleries. Em va posar tres denúncies i dues querelles, però el Jutjat d’Instrucció va rebutjar l’admissió i, després, l’Audiència Provincial va rebutjar el recurs de Plataforma. És a dir, això no va anar enlloc. Tot era per injúries i calumnies i perquè no citava les fonts; però si jo era a un lloc, per què he de dir que jo hi era? Deia que no ho posava al peu de pàgina… i per què ho he de posar? A més, amb el secret professional tampoc has de dir qui t’ha dit una cosa…

Foto portada: Margarida Massot i Xavier Rius Sant, a la sala d’actes del casal Pere Quart. Autor: @isoler3 via Twitter

 

DIJOUS FAIG UNA XERRADA A SABADELL SOBRE EL CREIXEMENT DE L'EXTREMA DRETA

Aquest dijous a les 7 de la tarda faig una xerrada col·loqui a Sabadell sobre el creixement de l'extrema dreta en aquest moment que un sector dominant de la dreta espanyola agafa part dels seus postulats en resposta a la pressió de Vox i Plataforma per Catalunya es dissol per integrar-se els seus membres a Vox. Organitza l'acte, Entesa per Sabadell

Lloc: Casal Pere Quart, Rambla 59, Sabadell. 19 hores