"ÉS UNA ORGANITZACIÓ EXTREMADAMENT VIOLENTA AMB CÚPULA I CADELLS QUE DESITGEN SER CONEGUTS EN ELS ESTADIS I SER TEMUTS", segons el cap de mossos que ha portat la investigació

El cap de la Comissaria General d'Informació, que va dirigir la investigació per l'atac d'Stroika  a Manresa del 23 de març de 2012, ha declarat a la sessió d'avui (la cinquena) que els agressors, membres dels Cusos, són un grup extremadament violent i organitzat, amb "caps" i "cadells" que busquen ser coneguts i temuts als estadis de  futbol. També ha afegit que gràcies a les geolocalitacions de trucades del 23 de març, les escoltes posteriors, la confessió del menor ja condemnat i les imatges de càmeres, tot el puzle encaixa, podent-se afirmar qui comandava, qui transmetia les ordres, qui va portar les barres de ferro, les bengales i els passamuntanyes que es van repartir davant l'Hotel Don Cándido de Terrassa.

Previàment a aquest cap, han declarat tres mossos d'esquadra que van participar en els registres de vehicles dels acusats en els que van trobar a part de propaganda i música feixista, punys americans, un pal de hoquei que a causa de cops ja no es podia utilitzar pel hoquei i un pal o bastó amb una punta de ferro.
  També ha declarat un guàrdia civil de Manresa que va fer el control de trànsit casual (¿?¿?) a una rotonda de la C-37, entre Igualada i Manresa, que va aturar el vehicle on anaven Cristian T de Capellades i Víctor E d'Igualada, un dels quals portava un tatuatge amb la runa odal al canell, cosa que va fer que els hi preguntés si aquell símbol era nazi (veure significat), al que van respondre que sí. Llavors l'agent els hi va preguntar on anaven i es van contradir amb el que havien dit uns instants abans que si a  Manresa, si a Sant Vicenç de Castellet o si a recollir primer un amic. Aquests acusats van decidir recular, després de creuar diverses trucades amb els altres.
A la pregunta d'un dels defensors de si ell interrogava pels tatuatges a tothom i si sabia el seu significat, ha respost que la seva feina en els controls de drogues i gasoil és fer preguntes tipus, i que efectivament coneix la runa en ser l'antic emblema del grup neonazi desaparegut CEDADE.Ha aclarit que va fer constar aquesta identifiació a l'informe i dies més tard, en tenir notícia de l'atac d'Stroika ho va posar en coneixement dels mossos i el jutjat per si podia tenir-hi relació.

Símbol nazi de la Runa Odal

TRES LÍNIES D'INVESTIGACIÓ

El cap de mossos responsable de les investigacions, membre de la Comissaria General d'Informació que ha intervingut després del guàrdia civil, ha explicat que l'informe que els va remetre dies més tard la Guàrdia Civil de Manresa sobre aquest vehicle va ser una de les tres línies d'investigació des del començament. La segona van ser les imatges del restaurant Cal Curro on arriba part del grup, fan comentaris sobre barres de ferro, i el menor ja condemnat -com es veu a les gravacions- imita l'acció davant de tots, com explicant-la com s'apallissava amb una barra o pal a algú a terra. La tercera va ser la informació que seria parcialment errònia de la matricula de la furgoneta dels atacants que va motivar que s'investigués una persona de l'ambient ultra que no hi va tenir res a veure.

L'agent ha explicat que gràcies a les imatges de les càmeres de trànsit i peatges, les geolocalitzacions de trucades, i les escoltes posteriors tot quadra.

L'agent ha dit que per la manera que van arribar, en formació de dues columnes, la manera que van pegar, directament al cap, les bengales similars que les que després trobariuen a casa d'un dels detinguts, està clar que va ser una acció d'un grup nacionalsocialista que volia venjança per l'atac a pedrades del 12 d'octubre de 2011 al Poble Nou.

Si bé serà demà o passat demà quan es visioni el vídeo de Cal Curro i els tècnics pericials expliquin les geolocalitzacions i les escoltes, aquest cap de la Comissaria General d'Informació ha detallat les vinculacions dels enacusats amb Cusos, i els sobrenoms amb que es comunicaven entre ells i consten en les agendes. Després de respondre al fiscal, l'han interrogat quatre dels 12 advocats defensors -demà continuaran- i Carles Monguilod, defensor dels encausats de Blanes i Tordera ha questionat que el "Cristian de Blanes" que surt a les agendes i del qui es parla en les converses intervingudes sigui Cristian A, i en relació a les imatges que es veuran demà del menor ja condemnat reproduint l'agressió ha afirmat que potser el menor que va assumir els fets i inculpar a la resta, potser mentia i ho va fer ell, sense la participació del seus clients.

El cap d'Informació que va dirigir les investigacions també s'ha referit a les bengales marineres, que només es poden comprar a certes botigues i est``a prohibit el seu ús fora d'emergències naútiques, tan les que es van utilitzar a l'atac d'Stroika, com les del partit de futbol de Cusos a Terrassa, com les trobades en un dels domicilis són del mateix tipus i del mateix lot.

Demà els vuit advocats que falten interrogaran al cap de mossos, i després potser es veurà el vídeo o es detallarà pericialment les geolocalitzacions i escoltes.   

Llegir crònica 1a sessió i intent de pacte de declara-se culpables si s'imposaven penes de menys de 10 anys
Crònica de la 2a sessió. La festa infantil a la que la meitat no van arribar.
Crònica 3a sessió. Parlen les víctimes
Llegir informació 4a sessió. Fiscalia i mossos diu que són un grup estructurat

FISCALIA I MOSSOS INTENTEN DEMOSTRAR QUE ELS ENCAUSATS STROIKA EREN EL GRUP NAZI ORGANITZAT DELS CUSOS D'ULTRAS SUR I BRIGADAS, MENTRE LES DEFENSES FAN TRONTOLLAR ALGUNES AFIRMACIONS DE L'INSTRUCTOR DE LA INVESTIGACIÓ DELS MOSSOS.

Aquest matí ha tingut lloc a l'Audiència de Barcelona la quarta sessió del judici per l'atac nazi d'Stroika  del 23 de març de 2012, que ha continuat amb la declaració de més testimonis. A la sessió anterior van declarar les víctimes, un sanitari i el menor ja condemnat, que després d'haver-ho reconegut tot al seu judici, aquí es va negar a declarar.

1) DECLARACIONS DELS AMICS DELS ACUSATS

Primer ho ha fet Sebastián M, amic d'alguns dels encausats i que, tot haver estat investigat, no va ser processat, que ha negat que els seus amics formin part dels Cusos o grup dels Ultras Sur del Madrid vinculats a les Brigadas Blanquiazules de l'Espanyol. 
S'ha escoltat una gravació telefònica feta pels mossos on intervé i s'afirma que Javier C és el cap del grup, i el xivato que els ha denunciat Fenando, el menor que ho va confessar, i va ser condemnat en un judici a part. A la gravació se sent dir que el "el cabrón de Fernando es testigo protegido". Sebastián M. ha insistit en que tot i ser els seus amics seguidors del futbol, no són cap grup ni ultra, ni organitzat. El Fiscal li ha recordat que al jutjat de Manresa va declarar que aquests grup eren els Cusos i que alguns li havien dit que van participar en l'atac d'Stroika. Avui s'ha desmarcat del que va dir al jutjat.

Després ha declarat Gerard S, que ha reconegut ser amic d'alguns dels detinguts. G. S. ha dit que va ser convidat per un dels processats -Genís V.- a anar a un aniversari "de no sé qui" al Pont de Vilomara, però que la seva parella el va trucar que es trobava malament i en arribar a Terrassa on en Genís V es va trobar amb altres dels encausats que esperaven amb els seus cotxes, va demanar que el tornessin a Sabadell. Ha sorprès que quan se li ha preguntat de quin equip són seguidors els seus amic, hagi dit que no ho sabia 

2) AMO I TREBALLADORS DE CAL CURRO, COM A TESTIMONIS PROTEGITS. 

En segon lloc han declarat l'amo del restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara on van anar alguns dels acusats minuts després de l'atac, el fill de l'amo i una cambrera que estava sopant a una taula del menjador. Ho han fet darrera una mampara com a testimonis protegits. 

Explícit ha estat el fill de l'amo que, tot i que va marxar poc després que entressin els acusats al restaurant, ha confirmat que anaven vestits de negre i amb botes militars, que un d'ells explicava per telèfon alguna cosa sobre barres i pals de ferro, que entre els que van arribar no hi havia cap dona, en referència a Ana M, novia de Javier C i mare del nen del que diuen que celebravaven l'aniversari, i que va ser ell dies més tard quan va llegir a la premsa què havia passat que li va comentar a un mosso d'esquadra que potser tenien alguna cosa a veure. 

L'amo de Cal Curro, en canvi, ha estat menys explícit, però ha afirmat que no hi havia cap dona ni nen amb el grup, i ha dit que coneixia de vista a Javier C. En tercer lloc ha intervingut la cambrera (filla de l'amo?) que ha reconegut que li va incomodar l'actitud dels clients per la vestimenta i tatuatges com el número "88". Ha explicat que van menjar uns entrepans, van estar menys d'una hora i que no hi havia cap dona, cosa que ha estat replicada des del públic amb el crit de "Mentirosa!".

3) TESTIMONIS QUE EREN PROP DE LA SALA

En tercer lloc han declarat, també darrera la mampara, tres noies que eren prop de la Sala Stroika,  que van assistir al concert. Una ha explicat com va veure com passar dues vegades una furgoneta que li va semblar sospitosa. Des d'on era no va veure l'agressió, però sí el fum vermell de les bengales que els agressors van llençar dins del cotxe de les víctimes. Altres dues noies sí que van veure com els agressors vestits de fosc, uns amb la cara tapada, i altres se la van tapar mentre elles els observaven, es van dirigir a la porta de l'Stroika en formació, decidits i organitzats. Han afirmat que un d'ells portava a la mà una barra de ferro. Aquestes han hagut de suportar l'interrogatori d'alguns dels defensors que els hi han demanat les seves opinions sobre els grups Non Sérvium i KOP. Un advocat ha demanat a una de les testimonis que manifestés si coneixia la lletra de quatre cançons que li ha llegit i què en pensava. Finalment el president del tribunal ha considerat aquestes preguntes no pertinents.

4) MOSSOS D'ESQUADRA, EL SEGUIMENT ALS CUSOS,  FUTBOL AMB SÍMBOLS A TERRASSA, I L'OBTENCIÓ DE LA GRAVACIÓ A CAL CURRO

El més significatiu d'avui han estat les declaracions de dos agents dels mossos d'esquadra que van intervenir en la investigació.   

El primer ha estat l'agent que va fer l'atestat en base a les imatges de les càmeres de Cal Curro, que ha hagut de respondre a tota mena de preguntes dels advocats defensor que qüestionaven el procediment d'obtenció i pas a CD de les imatges. Se li ha preguntat com és que si certament al vídeo -que es visionarà  demà o dimecres a la sala- es veu com sí que arriba a Cal Curro l'acusada Ana M amb el fill de 5 anys, no ho va posar a l'atestat.

El mosso ha explicat que la mare i el fill arriben molt més tard al bar, quan ja estan a punt de marxar tots, i van a la barra a demanar un entrepà, sense que la resta del grup, que segons diuen celebraven l'aniversari del nen, ni la seva parella Javier C, li diuen res, pel que van creure que eren uns clients que no hi tenien res a veure, per més que en sortir si que algú creuï alguna paraula amb ella. I no va ser fins dies més tard de fer l'atestat que s'adonen que ella és la parella de J.C. 

Imatge de Cal Curro on van ser gravats dins i fora per les càmeres de seguretat

Molt més llarga ha estat la declaració de l'agent que va instruir el cas i que va fer seguiments dels acusats als seus domicilis, al Camp de l'Espanyol a Cornellà i a Terrassa donat que ha estat interrogat i qüestionat per la totalitat d'advocats defensors fent trontollar algunes de les seves afirmacions.

Aquest agent ha explicat que al vídeo de Cal Curro es va reconèixer a diversos membres dels CUSOS, secció d'ideologia nazi de les Brigadas Blanquiazules i els Ultras Sur. Que es van fer seguiments al camp de l'Espanyol, al bar los Cazadores proper a l'estadi, i a un partit de futbol fet pels CUSOS a Terrassa on van exhibir banderes amb símbols feixistes i es van encedre bengales, cosa que està prohibida. 

A petició del Fiscal se li ha demanat que identifiqués al qui apareixien a les fotos del partit i a moltes altres fotos dels acusats amb simbologia nazi o fent salutacions feixistes, en les que també hi apareixia el testimoni amic d'alguns dels processats que ha negat que fossin un grup ultra. Aquest agent ha detallat què són els CUSOS, com funcionen amb una estructura jeràrquica de caps, un capo, i "cachorros".   

Lavors els 12 advocats han començat una bateria de preguntes a l'agent, per fer trontollar el mètode d'identificació dels seus clients, qüestionar la imparcialitat de les imatges, posar en dubte el caire feixista de la simbologia, i negar que per més que els seus clients haguessin anat a un partit d'amics a Terrassa o a un bar al Camp de l'Espanyol, o surtissin en fotos amb simbologia ultra,  siguin el grup organitzat i jerarquitzat ultra dels CUSOS. 

El més hàbil del advocats és el conegut penalista gironí, Carles Monguilod, que defensa als acusats de Tordera i Blanes, que ha qüestionat la identificació d'un dels seus clients, a qui, com es va rapar el cabell, no se'l va reconèixer inicialment i se`l va relacionar en base a una declaració posterior. També han estat força incisius els lletrats Fernando Oriente i Wenceslao Tarragó -habituals de dirigents ultres- que com han fet des del primer dia, intenten contradir als testimonis i qüestionar les proves, cosa que han aconseguit en part.

(Actualitzat dimarts 7 del matí: llegeix crònica de J Sallent de Regió 7 sobre la sessió d'ahir)
(Llegir informació a l'Agència Catalana de Notícies)

REFLEXIONS SOBRE LA CONFRONTACIÓ ANTIFEIXISTA DESPRÉS DE L'ACCIÓ DE DISSABTE A IGUALADA

No és cap secret que sempre he considerat contraproduents certs tipus d'accions que fan algunes persones o membres de grups antifeixistes, com les agressions físiques a militants ultres, i certes maneres de contramanifestar-se davant dels actes o paradetes de grups com PxC, MSR, Democracia Nacional, etc.

Com ja he explicat altres vegades, quan grups antifeixistes i col·lectius d'immigrants es manifestaven a la porta o al costat d'on PxC o altres grups similars feien un acte, venien els mossos d'esquadra i es produïa algun petit incident, després o dies més tard dirigents del grup ultradretà em reconeixien que gràcies a la protesta antifeixista l'acte ultra o identitari havia tingut més ressò. Fins i tot el mateix Josep Anglada i altres dirigents de PxC se m'havien queixat en algun acte de que "no vinguin avui els teus amics perroflautes a liar-la a la porta, que així han de fer un cordó els mossos i sempre ens fa més publicitat"

Jo vaig arribar a la conclusió que la contramanifestació sistemàtica, sobretot si hi havia tensió i es feia cordó policial, Plataforma X Catalunya en sortia beneficiada o, al menys ells valoraven que l'acte, gracies a la publicitats "dels teus amics", havia tingut molta més difusió als mitjans.

No estic dient que no s'hagin de fer protestes davant d'on fan actes grups ultres o identitaris, només advertint que en molts casos, encara que no hi hagi violència, la presència d'una vintena de persones amb dues pancartes cridant i un cordó de mossos al mig, és una escenografia que els grups ultres agraeixen. També penso que resulta totalment contraproduent quan en una acció de protesta algú acaba llençant algun objecte, com va passar el 2010 a la festa de PxC a Vilafranca. Fer l'acte antifeixista a un altre lloc del municipi, o el dia abans a mi em sembla una opció sovint més eficaç. 

Josep Anglada, David Parada i José Real, a la festa de PxC de l'abril de 2012 a Vic, amb un cordó policial a l'entrada del parc

Imatge de l'acció de la Fundació Atlas, dissabte passat a Igualada

L'EXEMPLE DE L'ACCIÓ "CANVIA DE XIP" A IGUALADA

A Igualada on és regidor el Secretari General de PxC, Robert Hernado, i on hi té presència el Movimiento Social Republicano (MSR), s'havien fet fins ara diverses protestes contra actes d'aquest grups i alguna d'aquestes havia acabat amb incidents i denúncies d'agressions. També va haver-hi força polèmica a Igualada i l'Anoia fa un any, per si s'havia de fer una contramanifestació davant del restaurant de Rubió on PxC feia la festa del partit.

El passat dissabte PxC d'Igualada va anunciar que posaria una parada al mercat per recollir menjar per "la bona gent de casa", i la Fundació Atlas va fer l'acció d'anar-hi mig centenar de persones, moltes d'elles d'origen immigrant, a portar-hi menjar, amb l'enganxina "Canvia de xip" i cartells "Jo també sóc d'Igualada". Acció que va descol·locar a l'Home Fort de PxC, Robert Hernando -de la que ja vaig informar dimarts-, que va fer un tuit dient que una musulmana havia estat "pillada metiendo mano en la comida de la carpa solidaria". Però després que es pengés el vídeo dijous, l'acció ha estat comentada i valorada positivament a tots els diaris de Catalunya primer, i l'endemà a altres de Madrid de i de fora de l'estat.

Per a mi aquesta és l'exemple d'acció útil, didàctica i pedagògica, oposada a altres que han motivat l'actuació dels mossos, amb o sense violència.

L'EQUIVOCACIÓ DE LES AGRESSIONS FÍSIQUES

No cal que digui que considero moral i políticament equivocades les accions violentes de certs antifeixistes, amb llançament de pedres i agressions. I tan lamentable com una acció violenta, planificada o no, espontània, individual o col·lectiva, és l'actitud  de certs grups antifeixites que sempre que hi ha una agressió es neguen a condemnar-la o diuen que no és cosa d'ells, i senzillament, se'n desmarquen.

Ja vam veure quina va ser la resposta i les consequêncies a l'atac "antifeixista" a pedrades el 12 d'octubre de 2011 al Poble Nou a The Other Place, on feia un acte Democracia Nacional, i va resultar amb ferides greus l'ex dirigent del MSR i militant de PxC, Alejandro Fernández (el van haver d'operar dues vegades). Diferents militants ultres van respondre amb l'atac brutal planificat, i contundent d'Stroika del 23 de març de 2012, motivació que jo ja sabia tres dies després dels fets de Manresa, i així ho vaig publicar.

També discrepo rotundament de l'actitud de no condemnar l'agressió al regidor de PxC de L'Hospitalet, Alberto Sánchez, prop del Casal Tramuntana (potser la va exagerar, però no es va autoagredir) o el fet que un militant antifeixista agredís o intentés agafar-li la càmera (jo era al costat i ho vaig veure) a una fotògrafa ultra que feia fotos a un acte contra Tramuntana. Sí, ja sé que alguns diran que era una fatxa en actitud provocativa, però si legalment jo tinc dret de fer fotos a un acte de La España en Marcha, PxC o MSR -i hi ho he fet sempre-, una fotògrafa simpatitzant de Tramuntana també té dret de fer fotos al carrer d'un acte antifeixista. I també condemno -i considero una temeritat que podria iniciar nous espirals d'acció reaccio- l'agressió del passat 12 d'octubre a Sants a uns simpatitzants de DN que havien anat a un  acte del Dia de la Hispanitat a Montjuïc.

En resum, felicito als organitzadors de l'acció d'Igualada i mostro la meva disconformitat front els que defensen o no condemnen la violència antifeixista, donat que en lloc de combatre el feixisme, legitimen una confrontació violenta, inútil i perillosa. Una confrontació violenta en la que sembla que hi ha gent que si sent còmoda de cara a excitar el seu imaginari. I potser m'equivoco, però no estem als carrers de Berlín de 1931 lluitant per si "els carrers són nostres" (dels comunistes) o dels nazis.

Estratègia equívoca i perillosa

"VAN DEIXAR DE COLPEJAR-ME PERQUÈ VAN CREURE QUE HAVIA MORT" , diu la principal víctima de l'atac d'Stroika. El lletrat habitual d'ultres, Wenceslao Tarragó interroga de manera poc respetuosa a la víctima

No ha estat fins avui a la tercera sessió del judici d'Stroika, que se celebra a l'Audiència de Barcelona, quan s'ha fet per primer cop el relat dels fets. La primera es va centrar en qüestions formals, després d'intentar les defenses pactar un veredicte de culpabilitat amb penes no superior als 10 anys, i a la segona els acusats es van negar a respondre a les preguntes de la Fiscalia i les acusacions, i es van limitar a explicar com aquell vespre de 23 de març de 2012 van desplaçar-se des Tarragona, Palafolls, Barcelona,  Igualada, Polinyà o Terrassa, per anar a una festa d'aniversari d'un nen al Bages -sense el nen-, convidats per un amic de la parella de la mare -a la que la majoria no coneixien-, a la que la meitat no hi van arribar perquè es van perdre.

La declaració més esperada ha estat la de la principal víctima, el jove Albert M, que va ser colpejat per un grup de joves encaputxats amb barres de ferro i punys americans, fins que inconscient i havent perdut més d'un litre de sang pel cap, el van donar per mort. 
Albert M, amb dificultats intermitents per expressar-se a causa de les seqüeles que li han quedat, ha hagut de suportar preguntes que es podrien qualificar de mal gust per part de l'advocat habitual d'ultres, Wenceslao Tarragó, que defensa Oscar R R, el qual s'ha presentat al judici amb el número 88 (Heil Hitler, per la vuitena lletra de l'alfabet) tatuat al coll. 

I és que un sanitari que ha declarat per videoconferència des de Madrid, que era casualment prop del lloc dels fets aquella nit, i va se el primer en actuar per aturar les hemorràgies d'Albert M, ha confirmat que des d'on era ell va sentit els crits de Heil Hitler dels agressors, i ha confirmat que tal com diu l'acusació de la Fiscalia, si no hagués intervingut ell al moment, i minuts després una unitat medicalitzada  que li va fer un drenatge allà mateix quan ja havia perdut 2 litres de sang -aquest sanitari va trucar al 112 informant de la gravetat dels cops-, les ferides haguessin estat mortals per necessitat.

A més de l'altre jove que anava amb Albert M, que va aconseguir fugir després dels primers cops, també han declarat els cinc joves que eren en un cotxe al costat de la sala i els hi van llençar una bengala encesa dins del cotxe, fent força a les portes per tal que no poguessin sortir -d'aquí a més de les acusacions també d'una altra temptativa d'assassinat i la el d'incendi-. Tres han explicat com van intentar apagar-la amb les cerveses que tenien  i dos com van fugir després corrent mentre els colpejaven. 

 Imatge de quan el SEM i el sanitari que era al lloc dels fets, fan un primer drenatge que li va evitar la mort

PRORROGADA LA PRESÓ PREVENTIVA ALS 10 ACUSATS QUE SÓN A PRESÓ

D'altra banda l'Audiència de Barcelona ha confirmat la petició de la Fiscalia de prorrogar la presó preventiva als 10 principals acusats, donat que ara es complirien els dos anys de la seva detenció i si no s'hagués prorrogat, haurien de sortir en llibertat. 

L'Audiència ha donat la raó al Fiscal que considera que ja que alguns són reincidents, la gravetat dels fets i les peticions de penes de 37 o 39 anys de presó, hi hauria un evident risc de fuga. La propera sessió serà dilluns vinent que declararan la resta de testimonis. El llavors menor d'edat que va participar als fets, que ja ha estat condemnat, i va reconèixer en seu judici els fets i la versió de la Fiscalia i mossos, ahir es va negar a declarar.

Llegir escrit íntegre de conclusions provisionals de Fiscalia on fa relat dels fets.

El 10 dels 16 acusats que són a Can Brians, han vist rebutjada la seva petició de llibertat provisional i han tornat cap a la presó en sortir de la sessió d'avui a l'Audiència

RECTIFICARÀ AL-MALIKI? Publico anàlisi ofensiva gijadista a l'Iraq

RECTIFICARÀ AL-MALIKI?
Xavier Rius, 12 de juny de 2014. El Punt Avui

Mossul és la mítica Nínive de la Bíblia, de la qual Jonàs va fugir, però a la qual, després de ser engolit per la balena, va tornar per anunciar la destrucció total si no es penedien en 40 dies dels pecats.

No es pot entendre el que està passant a l'Iraq amb els gihadistes de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (EIIL) -Islamic State in Iraq and the Levant (ISIL), Bilad ash Shaam -, que dimarts van conquerir la multiètnica Mossul i que ahir assetjaven la sunnita Tikrit, amenaçaven Samarra i Kirkuk, mentre, de camí cap a Bagdad, s'apoderaven de la principal refineria del país a Baiji, sense reconèixer la desastrosa gestió del primer ministre xiïta, Nuri al-Maliki, i la lluita entre la franquícia oficial d'Al-Qaida, dirigida per Aiman al-Zauahri, i el dissident Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant.

Era previsible que, després de la recuperació de terreny de les tropes lleials a Baixar al-Assad a Síria, els gihadistes de l'EIIL, que pretenen crear un califat a Síria i l'Iraq, centrarien la seva ofensiva a l'Iraq. Però aquesta ofensiva de l'EIIL és també una pugna per l'EIIL, liderat per Abubaker Bagdadi, que desitja ocupar l'espai d'Al-Qaida de la qual va néixer i de la qual es va escindir. Així, mentre que Al-Qaida, tot i la força de les seves franquícies per fer cops puntuals, està en reculada, sobretot després de la seva derrota a Mali, l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, discrepant de la franquícia oficial d'Al-Qaida a Síria –el Front d'Al-Nursa–, es va proposar conquerir un gran territori a Síria i l'Iraq. Un gran espai geogràfic per imposar un califat on aplicar la seva concepció medieval de l'islam. No vol colpejar, desestabilitzar i amagar-se, sinó regnar.

L'EIIL ha aprofitat la volàtil situació de l'Iraq, on el xiïta Nuri al-Maliki, tot i haver estat la força més votada a les eleccions legislatives de l'abril –va aconseguir 92 dels 328 escons–, té problemes per aconseguir una majoria per formar govern. Discrepen d'Al-Maliki altres grups xiïtes, com ara el del fa uns anys rebel Muqtada al-Sadar, el de la llista xiïta moderada de l'exprimer ministre Iyad Alaui, els sunnites i els kurds. I és que Al-Maliki ha governat aquests anys pensant només en els negocis i els interessos de certs sectors i líders xiïtes, menystenint la resta, sobretot els sunnites. I cansats de promeses dels governs xiïtes de Bagdad de compartir el poder i els guanys del petroli amb els sunnites, i incapaç Bagdad de garantir la seguretat i la vida dels líders no xiïtes, molts caps tribals sunnites han donat suport a l'EIIL o, senzillament, han deixat caure els governadors, l'exèrcit i la policia davant l'ofensiva gihadista.

Però el que fa diferent l'ofensiva actual de les anteriors revoltes sunnites és que no pretenen controlar només l'anomenat triangle sunnita. És que han conquerit la mítica Mossul, on viuen centenars de milers de cristians, i amenacen zones de majoria kurda i turcmana, com ara Kirkuk, amb grans bosses de població xiïta, com per exemple la històrica Samarra, en direcció a Bagdad.

Mossul és la mítica Nínive de la Bíblia, de la qual Jonàs va fugir, però a la qual, després de ser engolit per la balena, va tornar per anunciar la destrucció total si no es penedien en 40 dies dels pecats. Dimarts, tota la regió de Nínive va caure en mans dels que volen imposar un califat i castigar sense pietat els musulmans i no musulmans que no s'avinguin a complir les seves lleis anacròniques. I com si la caiguda de Nínive fos l'anunci de la destrucció total de l'Iraq, en plena desbandada de les tropes lleials a Bagdad, han atacat ciutats kurdes, sunnites i xiïtes, com si volguessin, en menys de 40 dies, estroncar l'Iraq. Caldrà veure ara si Al-Maliki serà capaç de rectificar com va fer el profeta Jonàs, que va tornar a Nínive, i quines forces militars –estrangeres– ajudaran a aturar els que avui ja van cap a Samarra.

 Samarra, fa 11anys, ara amenaçada pels gijadistes.

  La torre de Samarra amb minaret d'spiral. (Samarra mosque, tower, Malwiya, camino de,)

LA FISCALIA DE BARCELONA DENUNCIA A P P PEÑA (Alianza Nacional) I M ANDRINO (La Falange) PER DELICTE DE PROVOCACIÓ A L'ODI (art 510 C.P) I INJÚRIES GREUS (art 208, 209, 211 i 215) I EL JUTJAT N 26 ELS IMPUTA

Pedro Pablo Peña

Manuel Andrino (La Falange)

Text de la denúncia de la Fiscalia de Delictes d'Odi de Barcelona per les declaracions del 12 d'octubre a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc i les posterior declaracions de Peña, que ha donat peu a la imputació al jutjat n 26 de Barcelona. Properament seran citats a declarar a Barcelona com a imputats.

AL JUZGADO DECANO DE BARCELONA

EL FISCAL, de conformidad con lo previsto en el art. 5 de la Ley 50/1981, de 30 de Diciembre, reguladora del Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal, y en los arts. 262, 264, 269 y 773.2 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, interpone DENUNCIA por los siguientes:

  

HECHOS

PRIMERO.- En la Fiscalía Provincial de Barcelona en fecha 11/10/2013 se recibió, vía correo electrónico y vía fax, denuncia del Ayuntamiento de Sabadell, Concejalía de Derechos Civiles y Ciudadanía, poniendo en su conocimiento un documento suscrito por dos grupos denominados “Ultra Sur” y “La España en Marcha” en el que se incitaba de forma clara y directa a realizar actos violentos con motivo de la jornada festiva del día de la Hispanidad en fecha 12/10/2013.

Por decreto de fecha 11/10/2013 se acordó la apertura de diligencias de investigación y librarse oficio a la Comisaría de Información del Cuerpo de Mossos d’Esquadra a los efectos practicar cuantas diligencias permitieran el esclarecimiento de los hechos e identificación de sus autores.

El mismo día 11 y el día 15 de octubre, a través de la Fiscalía Superior de Catalunya, se recibieron en el Servicio de Delitos de Odio y Discriminación de la Fiscalía Provincial, denuncias formuladas por el director de los Servicios Jurídicos del Ayuntamiento de Barcelona sobre los mismos hechos y el por Sindicat de la Image-UPIFC.

Por su parte la Fiscalía General del Estado remitía en fecha 16/10/2013 a la Fiscalía de Barcelona escrito procedente de la Defensora del Pueblo de fecha 9/10/2013 comunicando que una ciudadana había presentado una queja en relación también a los mismos hechos.

Todas las denuncias recibidas, atendiendo a su identidad fáctica fueron acumuladas por decretos de 11 y 29 de octubre de 2013.

SEGUNDO.- En atestados de fechas 15/10/2013, 19/10/2013 y 23/10/2013, procedentes de la Comisaría de Información de Mossos d’Esquadra se aportaron los primeros resultados de la investigación y en los mismos se informa de los siguientes extremos:

2.1.- El día 12 de octubre, con motivo de la celebración de Día de la Hispanidad, los grupos de la ultraderecha habitualmente se concentran en la Plaza de San Jordi, ubicada en la montaña de Montjuïc, y una vez allí, los miembros destacados de las diferentes organizaciones asistentes realizan una serie de discursos.

El 12 de octubre de 2013 el acto estuvo organizado por plataforma "La España en Marcha", integrada por las formaciones políticas Democracia Nacional, Falange Española y Alianza Nacional, así como por las asociaciones Nudo Patriota Español y Acción Juvenil Española, Movimiento Católico Español.

Destacar que este año, los organizadores habían solicitado manifestarse desde la Plaza de Sants hasta la montaña de Montjuic pero finalmente la Dirección General de Administración de Seguridad del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, alegando motivos de seguridad y de orden público, modificó el recorrido de la manifestación siendo éste desde Plaza España de Barcelona hasta el acto en la Plaza de San Jordi. Contra esta resolución gubernativa interpusieron un recurso contencioso administrativo que fue desestimado por el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya por sentencia de fecha 11/10/2013 y en la que confirmaba las limitaciones al derecho de reunión acordadas por la autoridad administrativa al “considerarse que existen razones fundadas de que puedan producirse alteraciones del orden público, con peligro para personas o bienes... “ (documento 1)

2.2.- A partir de las 11:00 horas del citado día 12 de octubre en la Plaza España de Barcelona, se concentraron inicialmente unas 150 personas de los colectivos ultraderechistas antes mencionados. Esta concentración se demoró aproximadamente unas dos horas, debido al retraso de la llegada de los autocares con asistentes de la zona de Madrid.  

Durante la citada celebración del día de la Hispanidad, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y el Cuerpos de Mossos d'Esquadra realizaron un dispositivo de seguridad coordinado con la finalidad de proteger la seguridad ciudadana y garantizar el libre ejercicio de las libertades públicas. En base a ese dispositivo, con el objeto de prevenir la comisión de cualquier delito y para realizar las comprobaciones necesarias para impedir que se portaran o utilizasen armas durante la celebración de la manifestación y posteriores actos convocados, se interceptaron los dos autocares provenientes de la ciudad de Madrid, que se dirigían a los actos organizados por la plataforma "La España en marcha" en la ciudad de Barcelona.

En estos autocares viajaban un total de ciento veintiséis (126) personas simpatizantes y militantes de las organizaciones que componen la plataforma "la España en marcha" (Alianza Nacional, Democracia Nacional, Nudo Patriota Español y Fe Falange), los cuales fueron identificados y registrados por los motivos anteriormente descritos, comprobándose, tras ser consultados los archivos policiales, que de estas personas, treinta (30) constaban con antecedentes por delitos violentos.  

Entre los identificados que viajaban en los autocares, se encontraban las dos personas denunciadas en el presente procedimiento, el Sr. Pedro Pablo PEÑA MUÑOZ y el Sr. Manuel ANDRINO LOBO, como responsables de Alianza Nacional y Fe Falange respectivamente.

Una vez llegaron los autocares  y después de los correspondientes saludos y exhibición de banderas de las organizaciones convocantes, comenzó el desfile hacia la Plaza San Jordi, ubicada en la zona alta de la montaña de Montjuic, lugar donde se pronunciarían los correspondientes discursos de los líderes de las formaciones convocantes.

Durante el recorrido, los manifestantes profirieron gritos y cánticos, como los que se transcriben a continuación:

"ilegalizar, el partido de artur mas",

"artur mas, hijo de puta",

"artur mas, camara de gas",

AHIR VAIG TENIR MÉS DE 4.000 VISITES AL BLOG

Aquests últims mesos tenia una mitjana de 700 visites diàries al blog, tenint en compte que si entres a la pàgina principal, pots veure les últimes entrades o articles, comptant com una sola visita. 

La crisi a PxC amb l'expulsió d'Anglada o les polèmiques entre les diferents propostes de candidatura d'ultra dreta a les europees, alguna opinió sobre la sèrie El Príncipe, o les informacions sobre el cas Stroika, havien estat molt llegides. 

El fet que obrís compte de twitter també va fer incrementar les visites aquests últims dies, però, ha anat augmentant i ahir en vaig tenir 4.074, cosa que està força bé donat que només és un blog personal i que no hi escric cada dia.

Gràcies a tots el que em llegiu! 

LLIÇÓ A PxC D'IGUALADA MENTRE RECULL "PELS DE CASA",

Aquest cap de setmana PxC ha posat a Igualada a l'exterior del mercat municipal de La Masuca una  taula de recollida de menjar "pels del casa", considerant com a tals, als ciutadans amb nacionalitat espanyola que no siguin d'origen estranger. 

 El comunicat on PxC anunciava l'acció deia: "Després de l'èxit de les anteriors campanyes solidàries a la fira de Piera i el mercat de Calaf, la delegació de Plataforma per Catalunya a l'Anoia tornarà a recol·lectar aliments el proper dissabte (...) al tradicional mercat exterior de La Masuca, que té lloc els dissabtes a Igualada.Aquells qui s’apropin al punt habilitat per lliurar aliments i productes de neteja, que es repartiran exclusivament entre gent necessitada de casa, rebran pa amb tomàquet i pernil en agraïment."

El comunicat concloïa amb unes declaracions del Secretari General de PxC i regidor d'Igualada, Robert Hernando, en les que afirmava que "hi ha molta gent de casa que se sent desemparada per les institucions públiques, a les quals no els arriben les ajudes. Nosaltres volem ajudar aquesta bona gent de casa que avui està passant penúries, que per desgràcia és molta”.

Aquesta acció que PxC i les Joventuts Identitàries de les comarques gironines ja ha fet a alguns municipis com Salt o Torroella de Montgrí, va ser titllada de racista per La Vanguardia divendres i fortament criticada per les entitats i forces polítiques d'Igualada, si bé la majoria creien que el millor que es podia fer era ignorar-los. No obstant un grup de veïns, uns "de tota la vida" i altres dits "nouvinguts",  organitzat al voltant de la Fundació Atlas  van decidir fer una acció de rebuig d'una manera que PxC no esperava. 

Així, mentre ciutadans d'Igualada d'un o altre origen es manifestaven davant la taula de PxC amb cartells contra les propostes de trencar la cohesió social i enfrontar la ciutadania, un grup d'immigrants, majoritàriament dones, van lliurar aliments amb l'enganxina "Canvia el xip. Jo també sóc d'Igualada" a la taula de Plataforma per tal que els repartís a la "bona gent necessitada"

PxC va reaccionar fent Robert Hernando un  primer tuit amb una foto dient "Musulmana pillada con la mano en la carpa", i un altre amb el text "Musulmanas y perroflautas interrumpiendo la recogida de alimentos solidarios d #PxC en Igualada. Su democracia".

  Tuit de Robert Hernado

 Robert Hernando desconcertat

Jo també sóc d'Igualada

(Fotos obtingudes d'Anoiadiari.cat i xarxes socials)

(Vídeo de l'acció en le que dones immigrants porten menjar pels de casa a la parada de PxC amb Robert Hernando desconcertat)

A Salt i Torroella les Joventuts Idenditàries de Catalunya (joventuts de PxC) ja fa més d'un any que fan aquestes accions i acostumen a recollir els aliments o repartir-los vestits de negre, amb samarretes amb l'anagrama de PxC, imitant l'estètica de la neonazi grega (o socialpatriota helènica identitària anti casta política) Alba Daurada

 Joventuts Identitàries de PxC  repartint aliments a Torroella de Montgrí

A Salt

A Salt, amb la participació del Secretari General de PxC, Robert Hernando

FRENTE X ESPAÑA CONVOCA MANIFESTACIÓ A SANTS PEL DIA 21, CONTRA LA GUERRILLA URBANA DE CAN VIES, INCIVISME I CONTRA ELS GRUPS ANTIFEIXISTES

El Frente X España, grup actiu a Barcelona des del 12 d'octubre passat, que ha convocat diverses manifestacions per la unitat d'Espanya i contra l'alliberament de presos d'ETA per la sentència de la doctrina Parot, i que després d'apropar-se a Alianza Nacional s'ha integrat a Acción Nacional Revolucionaria (ANR), ha convocat una manifestació pel proper dissabte 21 de juny a les 19 hores al barri de Sants contra les accions violentes fetes en resposta al desallotjament de Can Vies i per fer fora als antifeixistes de Barcelona.  

Si bé el Departament d'Interior ha autoritzat o permès cinc manifestacions d'aquest grup per l'Eixample de Barcelona, davant la Delegació del Govern i front el consolat grec, és molt dubtós que aquesta l'autoritzi.

"Convocamos a todo aquel que este cansado de la actual situación que se vive en Barcelona, a marchar condenado el incivismo y el terrorismo de colectivos de izquierdas que tienen atemorizados a una mayoría de vecinos de Sants, dando una imagen equivocada de Barcelona, donde hacen guerrillas urbanas, destrozan comercios locales y mobiliario urbano ante la impasibilidad y tolerancia del gobierno catalán. Plantemos cara al incivismo, plantemos cara al terrorismo, tolerancia cero con los colectivos ultra-izquierdistas, mas conocidos como antifascistas.

Esta marcha esta convocada por ciudadanos que estamos cansados de lidiar con la ultra-izquierda,su incivismo y sus guerrillas urbanas. Por lo que rogamos a los asistentes que solamente muestren simbologia de índole catalana (no separatista) y española (preferiblemente banderas de España lisas)

La marcha discurrirá por el barrio de Sants, ultimo foco donde estos colectivos han atacado y dejado ver al mundo cuales son sus fines, que no son otros que el caos, el chantaje, el incivismo y la violencia como medio para conseguir sus objetivos, siendo lo peor de todo que el ayuntamiento de Barcelona a cedido a sus chantajes.
Esperamos que haya el máximo de asistencia posible, no nos escondamos, salgamos y plantemos cara a estos terroristas. FUERA ANTI FASCISTAS DE NUESTRA CIUDAD"
Anar al blog d'ANR 
 Convocatòria de la manifestació de F x E a Sants

ULTRAS SUR. NUEVA DISPUTA ENTRE ANTONIO MENÉNDEZ "EL NIÑO" Y ÁLVARO CADENAS, PISTOLA EN MANO, A LA SALIDA DE UN FUNERAL

La pugna que estalló el pasado octubre entre el sector de los Ultras Sur, liderado por el más joven Antonio Menéndez "El Niño", que se enfrentó al líder histórico, Álvaro Cadenas y sus seguidores, motivada por el control de los beneficios económicos de las entradas facilitadas por el club y de la venta de productos de la peña por medio del merchandising, estalló de nuevo el pasado miércoles por la noche en Madrid, pistola en mano y con persecución policial.

Ambos sectores coincidieron en la Iglesia de los Sagrados Corazones a las 19,30 horas con motivo del funeral de una dirigente de los Ultras Sur fallecida en Almería en accidente de avioneta.

Así, entre el centenar de asistentes al funeral había hooligans de un y otro sector, junto con falimiares y amigos de la fallecida ajenos al club de fútbol.  Dirigentes del sector más joven que desea arrebatar el control económico a Cadenas, entre los que se encontraba su líder, Antonio El Niño, y sus lugartenientes "Javi, el Bombero" y "El Fichaje", parece que se acercaron o provocaron a Cadenas, líder histórico del sector que dominaba en solitario hasta hace ocho meses los Ultras Sur y sus finazas. Al ver -o creer- que se dirigían hacia él, Cadenas saco un arma de fuego y amenazó con ella a cabezas rapadas del otro sector. 

 

Ello motivó que reaccionaran los agentes de la Brigada de Información de Madrid que estaban el funeral en previsión de incidentes, que sacaron sus armas, pidiendo a Cadenas que no disparara y guardara la suya. Cadenas hizo caso omiso e inició una huída pistola en mano, desde el Paseo de la Habana hasta las inmediaciones del estadio Bernabéu, tirando éste la pistola a la calzada de la calle Padre Damián. 

Ya sin pistola, continuó huyendo hasta su moto, aparcada en las inmediaciones del estadio, con la que se dio a la fuga. Al día siguiente fue detenido, imputándosele los delitos de tenencia ilícita de armas, amenazas y resistencia a la autoridad. 

La pistola con la que amenazó y posteriormente arrojó al suelo, es del calibre 6.35 mm, un modelo muy común en el Ejército hace unas décadas, si bien tiene el número de serie borrado y balística investiga si ha sido usada anteriormente en alguna acción delictiva con disparos. 

PUGNA POR EL DINERO

Detrás de la pugna por el liderazgo de los Ultras Sur está la lucha de un sector de los antiguos Hammerskins, ahora ilegalizados, agrupados y rejuvenecidos tras la sigla de OUTLAW (fuera de la ley), liderado en el campo por Antonio Menéndez -Antonio el niño-,  por  el control de los fondos de las 250 entradas que recibían del club para distribuir y vender, y de la venta de material con los símbolos de los Ultras Sur. Estos Hammerskins y Outlaw trambién pugnaban en los ambientes de extrema derecha por el control de los concierto de música RAC o Rock Against Communism.

Como se ya expliqué aquí en el blog el 2 de diciembre,  el líder histórico de Ultras Sur, el abogado Álvaro Cadenas, curtido en su juventud en numerosas peleas y agresiones, y con numerosos antecedentes policiales y penales, estaba siendo cuestionado por el sector más joven, cercano o vinculado a los Hammerskin de Outlaw y, parece, a Acción Nacional Revolucionaria. Cadenas era uno de los propietarios del bar Drakkar,  junto con José Luis Ochaíta, otro de los lídres históricos de Ultrasur.  

El club madridista llevaba años dejando sus instalaciones al grupo hooligan ultra para que realizara sus actividades Desde principios de los 80, todas las presidencias del club habían colaborado, de una manera u otra, con ellos con locales, dinero, entradas, viajes, etc. Y desde hacia más de un año tomaron fuerza en los Ultras Sur un grupo más joven cercano a los OUTLAW, y antiguos Hammerskin, liderado entre otros por Antonio El Niño, que recientente pasó una temporada en la cárcel.

Este grupo liderado por "El Niño" y sus lugartenientes "Javi el Bombero" y su hermano Kike, cuestionaba el control y uso de fondos por parte de Cadenas y los suyos. Así parece que la ayuda que recibían por partido era de 250 entradas que les reportarían más de 9.000 euros. Algunas fuentes dicen que la aportación de club era muy superior gracias a otros conceptos. Y ello sucedía en un momento que, según fuentes de la ultraderecha madrileña, el entorno de los renovados de los Hammerskin intentaría obtener el control de los conciertos de música RAC en Madrid. También se disputaban el control de los artículos de merchandising (gorras, casmisetas, bufandas, pins...) de los Ultras Sur, que controlaba el grupo oficialista de Álvaro Cadenas.   

18 DE OCTUBRE, ESTALLA EL CONFLICTO

Estas tensiones entre los dos grupos, ya se vivió en el partido frente al Málaga el 18 de octubre, cuando partidarios de Antonio El Niño se enfrentaron con los del sector "oficialista" seguidor de Cadenas.  Dos semanas después, el 9 de noviembre, jugando de nuevo en casa, un grupo de seguidores del Madrid City Firm y Outlaw, fieles a Antonio el Niño (Leer aquí comunicados y opiniones de los hechos) acudieron antes del partido al Drakkar para exigir la retirada de los Ultras Sur a Álvaro Cadenas, produciéndose una gran  pelea, con heridos por ambos bandos y posterior intervención policial. 

Álvaro Cadenas, líder histórico (foto El Mundo)

Antonio "El Niño", líder del sector que reclama el control económico y el liderazgo

Posteriormente han habido otras peleas, siendo arrestados este mes de marzo El Niño, El Bombero y Kike por una pelea ocurrida en Nochevieja, en el bar Duratón a unos aficionados del Frente Atlético. Por esta pelea parece que se ha imputado al Niño un delito de homicidio en grado de tentativa. En marzo también fueron detenidos otros cuatro Ultras Sur por actuar hacerse pasar por policías para asaltar viviendas y trasteros portando placas, revólveres, armas largas y chalecos antibalas en busca de la droga de camellos de Alcorcón y Majadahonda, acció conocida como "vuelcos". Unas prácticas muy similares a la de los desarticulados Casuals de los Boixos Nois.

 Antonio "el Niño", de ideología católica y ultra, no niega ser seguidor del Atlético de Madrid. Con 29 años estaría casado con una joven abogada, hija de un catédrático de derecho en cuyo bufete trabaja, que defiende a Luis Bárcenas. 
Está por ver ahora que harán los seguidores del nuevo líder, Antonio el Niño, y si el grupo de Álvaro Cadenas seguirá controlando la venta de material, ahora que han perdido parte de los beneficios de la venta de 250 entradas por partido.

(Se agradecen aclaraciones, opiniones dispares, rectificaciones e informaciones que puedan clarificar o ampliar lo publicado)

ELS ENCAUSATS D'STROIKA ES NEGUEN A RESPONDRE LES PREGUNTES DEL FISCAL I DIUEN QUE NOMÉS VAN ANAR AL PONT DE VILOMARA A CAL CURRO, A CELEBRAR L'ANIVERSARI D'UN NEN, SI BÉ LA MEITAT RECONEIXEN QUE ES VAN PERDRE.

¿Què feien els 15 homes joves, un menor de 16 anys -ja condemnat-, i una dona de diferents llocs de Catalunya, la majoria dels quals diuen que no es coneixien, la nit del 23 de març de 2012 pel voltants de Manresa i el Pont de Vilomara, i per quin motiu una part s'havien trobat prèviament davant l'hotel Don Cándido de Terrassa per anar des d'allà a Manresa i el Pont de Vilomara, tot i que alguns no hi van arribar?

La resposta de tots és la mateixa. Havien estat convidats per Javier Cirera (resident a Terrassa) i la seva parella Ana M B, o per algun amic comú -donat que alguns diuen que no coneixien ni a Cirera ni a Ana M B-  a celebrar al restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara, l'aniversari del fill de 4 anys d'Ana M B. 

I la resposta a les preguntes del seus advocats de perquè consten trucades fetes des prop de la sala Stroika, és que es van perdre i van donar voltes, o perquè havien quedat en un benzinera a l'entrada de Manresa amb uns dels altres cotxes. I el motiu pel que alguns dels que van arribar als voltants de Manresa (com consta per la localització de les trucades de mòbil), no acabessin sopant a Cal Curro, és tan senzilla com que es van perdre o els van deixar tirats en una benzinera propera a Manresa i en quedar-se sense bateria o no tenir el telèfon del qui els havia convidat a aquell sopar d'aniversari d'un nen, havien decidit tornar cap a Sabadell, Igualada, Terrassa o Tarragona.

Donat que alguns dels encausats van reconèixer en la seva primera declaració en el jutjat de Manresa el juliol de 2012, haver participat amb més o menys implicació a l'atac neonazi a la porta de Sala Stroika del 23 de març, i altres, en aquella primera declaració, havien negat haver-se desplaçat a Manresa o el Pont de Vilomara, el Fiscal de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar (que els hi demana entre 37 i 39 anys de presó), ha fet constar la contradicció entre el que van reconèixer davant del jutge i el que han afirmat avui. 
Tots ha negat anar amb passamuntanyes o roba militar i, a aquells a qui els hi ha preguntat el seu advocat -donat que s'han negat a respondre al fiscal-, han dit no haver estat mai a Stroika. Això ha motivat el comentari del fiscal, que ha recordat que un dels que ha dit no haver-hi estat mai, consta que hi va treballar com a vigilant.
Alguns, a preguntes dels seus advocats, han dit que a la declaració als jutjats de Manresa van ser coaccionats pels mossos d'esquadra de que si no deien el que ells volien els hi retirarien la custòdia del fill, tindrien una pena de més anys de presó, implicarien a la seva parella o, fins i tot que, a causa de la pressió feta pels agents instants abans, havien declarat molt nerviosos i no sabien ni què havien dit.

Després que a la sessió d'ahir, en que els advocats van demanar la nul·litat de les escoltes telefòniques fetes les setmanes anteriors a les detencions i, també, del registres de punts on els mòbils dels acusats van fer o rebre trucades la nit dels fets, i fracassada l' estratègia de les defenses de pactar una acceptació de culpabilitat amb penes no superiors als 10 anys, totes les preguntes dels defensors s'han centrat en desmuntar que fossin un grup organitzat de persones que es coneixien feia temps i, a la vegada, justificar que es creuessin nombroses trucades telèfoniques aquell vespre als voltants de Manresa. 

Tots han coincidit en la mateixa coartada de que, sense participar en l'atac a la sala Stroika, haguessin estat pels voltants de Manresa, on els seus mòbils van deixar el registre, i de que anessin o no a sopar al restaurant Cal Curro de Pont de Vilomara, a 2 km de Manresa. 

Ha estat Javier Cirera M, amb un llarg historial penal i policial per activitat ultra, a qui mossos i Fiscalia consideren el líder i cervell del grup, qui ho ha aclarit. Com farien després la resta, s'ha negat a respondre al fiscal, a l'acusació particular i a l'acció popular. I responent només les preguntes del seu advocat ha explicat que aquell divendres feia 4 anys el fill de la seva parella, Ana M V, que també era a la banqueta dels acusats. 

Cirera ha dit que ell i Ana M.V van decidir celebrar un sopar d'aniversri -sense el nen!- al restaurant Cal Curro de Sant Joan de Vilomara, municipi on el seus pares tenen la segona residència. Així, van anar trucant a diferents amics per tal que vinguessin, alguns dels qual van dir que vindrien amb altres amics que recollirien a Terrassa o vindrien des d'altres llocs de Catalunya (Tarragona, Igualada, Sabadell, Palafolls, Polinyà) i es trobarien bé a Terrassa, bé en una benzinera o en una rotonda prop de Manresa.

Així, un per un, els setze acusats han anant explicant la seva gimcana particular fins arribar a l'hotel Don Cándido de Terrassa, o com un amic amb qui eren a un bar els convidava a anar amb ell a l'aniversari del fill de la parella de l'amic de l'amic. I el fet de haver participat o no en el sopar (hi ha imatges del restaurant) es justificava per haver-se perdut, no tenir saldo per trucar al cotxe de l'amic al que seguien i havien perdut en un avançantament, a una trucada de la parella dient que es trobava malament i que tornés a casa, o a que no els havien vingut a buscar a la benzinera on havien quedat.

L'ESTRANY CONTROL DE LA GUÀRDIA CIVIL

Entre els que no van arribar al restaurant del Ponts de Vilomara es troben Cristian T.S de Capellades -a qui mossos i Fiscalia considera com un dels organitzadors de l'acció-,  Víctor E.G. d'Igualada,  i Daniel M.M de Sant Vicenç de Castellet. Els dos primers van sortir amb el seu vehicle des d'Igualada direcció Manresa per la C-37, i a l'alçada de Sant Salvador de Guardiola van ser aturats, i reconeguts per la Guàrdia Civil en un control de carretera. I ha justificar que no arribés al lloc del sopar donat  que no van trobar al cotxe amb que havien quedat, pel que van decidir tornar a Igualada. (Jo sempre he pensat que aquell control de la Benemèrita no va ser casual, i crec que per les xarxes socials ultres -on la Guàrdia Civil té molts col·laboradors i agents infiltrats- algú va deixar anar que els d'Igualada i Capellades anaven a Manresa a fer una acció)

El Fiscal Miguel Ángel Aguilar li ha recordat que el que afirmava avui era totalment diferent al que havia dit jutjats de Manresa on va explicar que després de ser aturats i reconeguts en aquell control de la Guàrdia Civil, tot i anar a recollir a Daniel M.M, després de parlar per telèfon amb Javier Cirera, van considerar millor per tots no participar en l'acció violenta contra antifeixistes a Manresa. Cristian T. ha respost que, si al jutjat va dir una altra cosa, va ser per que els mossos li van dir que si no declarava el que li deien, li traurien la custòdia del fill. 

  

De totes les declaracions la potser més breu ha estat la d'Óscar R. R., veí de Polinyà, que s'ha limitat a afirmar que va anar directament des de Polinyà a Cal Curro. El seu advocat no li ha preguntat com a altres, si militava en grups ultres o als Cusos de les Brigades Blanquiazules, per donar-lis oportunitat de desmentir la seva ideologia ultra.  Óscar R.R s'ha presentat amb una camisa que li deixava descobert el tatuatge amb el número 88, que significa Heil Hitler. Qui sí ha reconegut militància política ha estat Víctor E.G, dirigent llavors del Movimiento Social Republicano (MSR), dient que aquest és un partit totalment legal. 

Óscar R R, amb el número 88 tatuat al coll, avui al judici. A sota foto seva de facebook

Així les coses, s'ha aixecat la sessió, sense que els fiscals ni les acusacions hagin pogut intervenir gaire. La propera sessió serà el dijous 12 on declararan els primers testimonis. Els testimonis protegits i el menor condemnat que hi va participar i ha reconegut tots els fets, declararan més endavant. I la majoria d'acusats -cinc són en llibertat- han abandonat la sala, sortint de l'Audiència de Barcelona al Passeig de Sant Joan, en les furgones direcció Can Brians.
Caldrà veure a les properes sessions com justifiquen les imatges de les càmares de seguretat de Cal Curro, els que van arribar al "sopar d'aniversari d'un nen", sense el nen, els gestos on sembla que comentin una pallissa a cops i patades.

Una de les tres furgonetes que tornaven els acusats a Can Brians