dissabte, 18 d’abril del 2015

UNA EUROPA POC SOLIDÀRIA, publico al Punt Avui sobre les morts a la Mediterrània i la crisis humanitària

  UNA EUROPA POC SOLIDÀRIA
L'Estat espanyol tampoc està tenint una política gens solidària amb els refugiats i els migrants
La mort aquesta setmana de més de 450 persones que intentaven arribar per mar a Itàlia, i el fort increment del nombre de morts des de començaments d'any tant a Grècia com a Itàlia, posen un cop més damunt la taula la falta d'una política coherent de la Unió Europea (UE), no només pel que fa a la immigració i el dret d'asil, sinó a la manera d'afrontar la crisi humanitària derivada dels conflictes de Síria i Líbia, i la fugida de ciutadans d'Eritrea i Somàlia que escapen d'atacs de la milícia islamista Al-Shabaab. El 30% dels arribats aquest any a Itàlia i el 60% dels que han entrat a Grècia són sirians. I mentre que Jordània, el Líban, Turquia, Egipte i fins i tot l'Iraq acullen tres milions de refugiats sirians, la Unió Europea n'acull menys de 100.000.
A més a més, el conflicte de Líbia ha obligat a intentar passar cap a Europa bona part dels treballadors immigrants africans que vivien en aquest país i aquells que eren allà procedents de l'Àfrica subsahariana i que esperaven fer el salt.
Fins al novembre passat, la Unió Europea finançava el dispositiu Mare Nostrum de salvament marítim, creat arran del naufragi en què van morir 366 persones l'octubre del 2013 prop de Lampedusa. Però Brussel·les i l'Agència Europea de Fronteres Exteriors, Frontex, van donar per acabat el programa, cosa que va obligar Itàlia a posar en marxa l'operació Tritó. Operació que no pretén rescatar els que són al mig de la Mediterrània, sinó protegir fronteres i que no té vaixells ni helicòpters per fer rescats en alta mar. Aquesta és una de les causes de l'increment del nombre de morts.
Sorprèn que els estats de la UE, entre els quals ara hi ha Espanya, parlin en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides (ONU) de solidaritat amb les víctimes de Síria i del gihadisme a l'Àfrica, però després no obrin les seves fronteres als refugiats. Sorprèn també que tant l'anterior president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, com l'actual, Jean-Claude Juncker, així com l'anterior responsable de l'Interior, Cecilia Malmström, i l'actual, Dimitris Avramópulos, s'omplin la boca de boniques paraules, però deixin Grècia i Itàlia soles per afrontar la tragèdia i no exigeixin als estats una política d'asil d'acord amb la magnitud de la crisi.
Els discursos sobre bon veïnatge i solidaritat que es van pronunciar en la cimera de ministres d'Afers Estrangers de la Mediterrània, celebrada dilluns passat a Barcelona, en què es va parlar de terrorisme gihadista, de la guerra a Síria i l'Iraq, i de polítiques migratòries, després no es plasmen ni amb una política europea solidària d'asil vers els que fugen ni d'ajut econòmic als països que acullen la majoria dels que arriben. Tampoc, de moment, s'ha plantejat recuperar instruments de salvament com l'operació Mare Nostrum.
I, pel que fa a l'Estat espanyol, tampoc està tenint una política gens solidària amb els refugiats i els migrants. I és que mentre que a Itàlia i Grècia la classe política afronta l'arribada d'immigrants parlant de crisi humanitària, aquí el govern que presideix Mariano Rajoy i el seu ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, afronta els salts de Ceuta i Melilla, que són una anècdota comparats amb les dades dels que arriben a Itàlia, parlant d'assalt a les fronteres d'Espanya.
Xavier Rius, periodista

dimarts, 14 d’abril del 2015

AES, COALICIÓN NACIONAL, PxC, PxL, ANGLADA, SOM CATALANS, ESPAÑA 2000, FE-JONS Y MSR CONCURREN A LAS MUNICIPALES.

(Actualizado con todas las candidaturas municipales y autonómicas ultras, social-patriotas, xenófobas y/o identitarias: haz clic aquí) 
(Actualitzat amb la informació que els imputats per l'atac a Blanquerna encapçalaran candidatura ultra a Barcelona: La España en Marcha, Democracia Nacional, Coalición Nacional a l'Ajuntament de Barcelona)
(Escolta aquí informació i opinions meves a Ràdio Barcelona, Cadena SER, sobre les candidatures d'extrema dreta a les municipals)

Mañana día 15 se inicia el plazo para que los partidos políticos y coaliciones presenten sus candidaturas para las elecciones municipales y autonómicas (en algunas comunidades) del 24 de mayo. El plazo termina el día 20. El 22 se publicarán las listas provisonales en el Boletín Oficial de la Provincia, y las definitivas el 27.


 Anglada y Marta Riera

 J C Fuentes, candidato de PxC en Vic

E Gallego y E Ravello (SOM)  En Vic competiran tres listas: Anglada, PxC i SOM
Robert Hernado, Secretario General de PxC y concejal de Igualada


En segundo lugar está el Partido X la Libertad (PxL), socios de PxC que se presentarán en municipios de seis comunidades autónomas. PxL ha hecho un pacto con España 2000 de no presentarse ambas formaciones en un mismo municipo. Así, mientras en algunas localidades madrileñas del Corredor de Henares se presentará PxL, en Alcalá de Henares donde España 2000 tiene un concejal (Rafa Ripoll), PxL no presentará candidatura, de la misma forma que E2000 no lo hará donde PxL tiene grupos activos. PxL añade a su logo un confuso "con las MANOS LIMPIAS", y si bien este sindicato no se suma a la candidatura, no impugnará o cuestionará que se use su lema o nombre.

Alternativa Española (AES) de Rafael López Diéguez -que en las europeas fracasó con su coalición Impulso Social-, se presentará en solitario al no haber llegado a acuerdos con PxL. AES es ultracatólica y según algunas fuentes, el cartel electoral de Yolanda Couceiro Morin, editora de Minuto Digital y candidata de PxL en Portugalete, en el que aparecía desnuda, acabó de romper las negociaciones entre PxL y AES.

R López Diéguez, líder de AES

Josep Anglada se presenta sólo en Vic bajo la sigla de Plataforma Vigatana, al no conseguir sufiecientes apoyos en otros municipios con la sigla de Plataforma Democràtica X Catalunya que, además, ha roto con él. Por otro lado  la islamófoba e independentista "SOM catalans" impulsada por el ex responsable de Relaciones Internacionales de PxC, Enric Ravello piensa presentarse en Vic y otros municipios catalanes. En Vic, donde PxC obtuvo 5 concejales y fue la segunda fuerza política,  habrá tres candidaturas: Anglada, PxC y SOM catalans.

LA ESPAÑA EN MARCHA (AN, FE, NPE Y MCE) CON DN: COALICIÓN NACIONAL  Imputados por Blanquera encabezarán la candidatura al ayuntamiento de Barcelona?

Por su parte La España en Marcha, formada por Alianza Nacional, La Falange FE, Nudo Patriota y Movimiento Católico Español, se presentará en coalición con Democracia Nacional con sus propias siglas o bajo la denominación de Coalición Nacional.
Parece que presentarán candidatura al ayuntamiento de Barcelona, cuya lista encabezarán algunos de los imputados por el asalto o irrupción violenta a la sede de la Generalitat en Madrid el 11 de septiembre de 2013.  


 Pedro P Peña (AN) y M Andrino (FE)


El Movimiento Social Republicano (MSR) debilitado tras la marcha de parte de sus dirigentes y militantes, se presentará en Heras de Ayuso (Guadalajara) y otros cinco o siete municipos de Cataluya y Madrid. Falange Española FE-JONS, que no forma parte de La España en Marcha, ha anunciado concurrir a diversos municipios y comunidades. Por último VOX, que en las elecciones andaluzas asumió el discurso islamófobo, también ha anunciado candidaturas.

En general parece que PxC obtendrá menos concejales que en 2011, España 2000 los mantendrá y es una incógnita qué representación obtendrá PxL De hecho el voto "anti casta" y de protesta del que se nutrió PxC en 2011, parece que se irá a Ciudadanos y Podemos.  
 

RESULTADOS DE 2011
En las elecciones municipales de 2011 PxC obtuvo 67 concejales, al margen de los dos que obtuvieron listas de disidentes de Plataforma (Mateu Figeurola en Cervera y Pablo Barranco en Sant Just Desvern). España 2000, cuatro en la Comunidad Valenciana y uno en Alcalá de Henares. El MSR uno en Heras de Ayuso (Guadalajara) e Iniciativa Habitable (ahora integrados en PxL) uno en el municipio madrileño de Galapagar.

RESULTADOS DE LAS ELECCIONES EUROPEAS DE MAYO DE 2014

FE JONS                                                                                      21.577  votos 
(10.031 votos en 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)    17.774 votos
(Alternativa Española AES 19.583 en 2009. Familia yVida 10.456 en 2009)
         
LEM     (AN+MCE+NPE+FE)                                              16.879 votos
Democracia Nacional (DN)                                                    12.904 votos. (9.950 en 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR)                                 8.875 votos.  (6.009 en 2009)


En 2009 concurieron a las europeas Alternativa Española (AES) que obtuvo 19.583 votos; Familia y Vida, que obtuvo 10.456; FE-JONS, 10.031; Democracia Nacional, 9.950; Frente Nacional, 7.970;
Movimiento Social Republicano, 6.009; y Falange Auténtica, 5.165 votos.

dissabte, 11 d’abril del 2015

VA ANAR DE NÚMERO 4 A LA LLISTA DE PxC PER CANOVELLES EL 2011, L'ÚLTRA EMPRESONAT PER COL·LABORAR AMB EL GRUP GIHADISTA DE TERRASSA?

Diego José Frías Álvarez, el militant d'ultradreta empresonat per col·laborar amb el grup gihadista de Terrassa desarticulat aquesta setmana i que va ser cap de llista del Movimiento Social Republicano (MSR) per Lleida a les eleccions catalanes de 2006, podria ser la mateixa persona que va anar ara fa quatre anys de número 4 a la llista de Plataforma X Catalunya a les eleccions municipals de Canovelles.

Diego José Frías Álvarez, portava de número 2 a la llista del MSR a Lleida el 2006, a Ricard Buñuel Baqué, amb qui sembla que tenia una bona amistat. Buñuel Baqué va encapçalar la llista de PxC a Canovelles el 2011 i va entrar a l'ajuntament com a regidor. En aquella llista hi ha de número 4 un tal "Diego José Fría Álvarez". Segons m'han dit diverses persones, aquesta persona és la mateixa que s'havia presentat a la llista del MSR amb Buñuel el 2006, però per un error en el butlletí de la província i la papereta, va sortir el primer cognom sense la "s". 

Fonts de PxC m'han negat que tot i que l'ara regidor Buñuel hagués anat de número 2 a la llista del MSR amb l'empresonat Diego José Frías Álvarez, aquest sigui la mateixa persona que el 2011 va anar de número 4 a la llista de PxC de Canovelles darrera de Buñuel. 
 Candidatura del MSR per Lleida el 2006 on Frías va de n 1, seguit de Ricard Buñuel Baqué.
Candidatura de PxC a Canovelles a les municipals de 2011 on el que va ser n 2 per Lleida del MSR, Ricardo Buñuel Baque, encapçala la llista i porta de número 4 un tal "Diego Jose Fria Alvarez" que fonts de la ultrdreta em diuen que és el detingut i empresonat aquesta setmana, si bé per un error en el Butlleti Oficial de la Província va sortir amb el primer cognom sense la "s" final. PxC diu que són dues persones diferents.

 El jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va decretar ahir l'ingrés a presó de Diego José Frías Álvarez, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup terrorista "Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si explosius. 
Segons la instrucció feta pels Mossos d'Esquadra Frías i Antonio Sáez Martínez, ara Alí, haurien planejat atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona i va passar armes i municions al grup gihadista. 




 

IRAN, MÉS ENLLÀ DE L'ÀTOM. Publico al Periódico sobre l'acord nuclear i el paper de l'Iran als conflictes del Pròxim Orient




Occident, la Xina i Rússia necessiten tenir Teheran al seu costat davant l'ofensiva terrorista creixent de l'EI

Més enllà del fet que ni Barack Obama ni el president iranià, Hassan Rouhani, podien permetre's el fracàs de les negociacions que van acabar la setmana passada, i dels matisos que van demorar l'acord, com si l'Iran podia mantenir 7.000 centrifugadores d'urani o només 6.000, o si la reimposició de les sancions es podrà fer de manera unilateral o haurà de ser aprovada pel Consell de Seguretat de l'ONU, hi ha la necessitat dels Estats Units, la Unió Europea, Rússia i la Xina de tenir Teheran del seu costat a l'hora d'afrontar els conflictes que pateix el món islàmic, aguditzats després de l'aparició de l'Estat Islàmic (EI). No oblidem que la Xina i Rússia tenen una important població musulmana. Clarificadores van ser les declaracions d'Obama quan va dir que només hi havia tres opcions. Una, retirar-se de les negociacions, una cosa que permetria a l'Iran seguir acostant-se a la bomba; una altra, bombardejar l'Iran iniciant una guerra; i la tercera, aconseguir l'acord amb unes condicions molt estrictes, que evitaran que l'Iran pugui fabricar-la. Malgrat que Obama no ho va dir, el resultat de la segona opció, els intents de debilitar o enderrocar un règim a base de bombardejos, no han portat mai l'estabilitat. I la primera opció, imposar més sancions, no garantia l'èxit, com s'ha vist amb Corea del Nord, que ja té la bomba. I sembla evident que a l'hora de plasmar la lletra menuda de l'acord d'aquí al 30 de juny -data després de la qual s'haurà d'iniciar l'aixecament de les sancions- estarà a la rebotiga de les negociacions l'exigència d'una actitud positiva de l'Iran per desactivar l'enfrontament entre sunnites i xiïtes del qual s'alimenta l'EI. Ja no es tracta només de la coordinació amb l'Iran per derrotar l'EI a l'Iraq. El seu paper és determinant per apaivagar el conflicte a Síria, fer retrocedir els rebels hutis del Iemen i el retorn a Sanà del president Mansour al-Hadi. I pel que s'ha vist aquesta setmana, Teheran, rebent el primer ministre turc Erdogan, o enviant el seu ministre d'Exteriors al Pakistan, països que participen en la coalició que lidera l'Aràbia Saudita al Iemen, ja està treballant per la sortida diplomàtica.
Per poc de fiar que sigui el règim dels aiatol·làs, gran part de la responsabilitat de l'extensió, primer d'Al-Qaida i posteriorment de l'Estat Islàmic o Daesh, és de les monarquies amigues dels Estats Units, amb l'Aràbia Saudita al capdavant, que els han alimentat amb fons i prèdiques. El Daesh és un grup que, a diferència d'Al-Qaida, no es conforma a atacar Occident, sinó que ha pres un territori ampli a Síria i l'Iraq, i es guanya l'adhesió de grups de tot el món, fins i tot a Catalunya. I, com hem vist a Síria, Líbia i el Iemen, avança als països on la primavera àrab va desembocar en guerra civil. Sense l'Iran col·laborant serà difícil frenar els hutis al Iemen que no s'han detingut amb els bombardejos aeris, o aconseguir algun avanç a Síria.
Síria o Líbia quedaven lluny de Riad, però la descomposició del Iemen -amb la minoria xiïta huti controlant l'estret d'Aden pel qual passa una gran part de l'exportació de petroli i punt estratègic de la ruta cap al Canal de Suez-, mentre l'Estat Islàmic realitza atemptats indiscriminats contra xiïtes a prop de la seva frontera, ja és un perill per a l'estabilitat del règim saudita.
És evident que Obama necessita l'Iran per apaivagar l'Iraq i frenar l'extensió de l'EI. I des de la conquista de Mossul per part de l'EI fa deu mesos hi ha hagut una coordinació entre els bombardejos de la coalició que lideren els Estats Units i les tropes i assessors iranians que lluiten a l'Iraq. Però només amb un Iran rehabilitat internacionalment, amb les seves sancions retirades, el règim dels aiatol·làs col·laborarà.
D'aquí al 30 de juny -quan s'haurà de concretar com es dilueix o trasllada l'urani enriquit, o què es fa amb les centrifugadores d'urani retirades-, l'Iran es veurà forçat a col·laborar per frenar l'auge dels grups xiïtes a la regió. I sap que si no col·labora sempre es podrà trobar alguna excusa tècnica per bloquejar l'aixecament de sancions. És cert que Obama corre el perill que els senadors republicans, que van aplaudir Netanyahu quan es va desplaçar a Washington, intentaran bloquejar l'aixecament de sancions. Però s'ha de recordar que -com passa davant un hipotètic acord sobre un Estat palestí que Netanhyahu sempre rebutja dient que és una trampa-, el líder israelià no vol cap acord amb l'Iran. I no oblidem que l'acord ha estat subscrit no només pels Estats Units, sinó per totes les potències i la Unió Europea. I de poc serviria que els EUA mantinguessin alguna sanció si Europa, Rússia i la Xina deixen d'aplicar-les.

Llegir en català al Periódico 

 

Occidente, China y Rusia necesitan tener a Teherán a su lado ante la ofensiva terrorista creciente del Estado Islamico

Más allá del hecho de que ni Barack Obama ni el presidente iraní, Hassan Rouhani, podían permitirse el fracaso de las negociaciones que concluyeron la pasada semana, y de los matices que demoraron el acuerdo, como si Irán podía mantener 7.000 centrifugadoras de uranio o solo 6.000, o si la reimposición de las sanciones se podrá hacer de manera unilateral o deberá ser aprobada por el Consejo de Seguridad de la ONU, está la necesidad de EEUU, la Unión Europea, Rusia y China de tener a Teherán de su lado a la hora de afrontar los conflictos que padece el mundo islámico, agudizados tras la aparición del Estado Islámico (EI). No olvidemos que China y Rusia tienen una importante población musulmana. Clarificadoras fueron las declaraciones de Obama cuando dijo que solo había tres opciones. Una, retirarse de las negociaciones, cosa que permitiría a Irán seguir acercándose a la bomba; otra, bombardear Irán iniciando una guerra; y la tercera, conseguir el acuerdo con unas condiciones muy estrictas, que evitarán que Irán pueda fabricarla. Pese a que Obama no lo dijo, el resultado de la segunda opción, los intentos de debilitar o derrocar un régimen a base de bombardeos nunca han traído la estabilidad. Y la primera opción, imponer más sanciones, no garantizaba el éxito, como se ha visto con Corea del Norte que ya tiene la bomba. Y parece evidente que a la hora de plasmar la letra pequeña del acuerdo de aquí al 30 de junio -fecha tras la que se deberá iniciar el levantamiento de las sanciones- estará en la trastienda de las negociaciones la exigencia de una actitud positiva de Irán para desactivar el enfrentamiento entre sunís y chiís del que se alimenta el EI. Ya no se trata solo de la coordinación con Irán para derrotar al EI en Irak. Su papel es determinante para apaciguar el conflicto en Siria, hacer retroceder a los rebeldes huthis del Yemen y el retorno a Sanaá del presidente Mansour al-Hadi. Y por lo que se ha visto esta semana, Teherán, recibiendo al primer ministro turco Erdogan, o enviando a su ministro de Exteriores a Pakistán, países que participan en la coalición que lidera Arabia Saudí en Yemen, ya está trabajando por la salida diplomática.
Por poco de fiar que sea el régimen de los ayatolás, gran parte de la responsabilidad de la extensión, primero de Al-Qaeda y posteriormente del Estado Islámico o Daesh, es de las monarquías amigas de EEUU, con Arabia Saudí a la cabeza, que los han alimentado con fondos y prédicas. El Daesh es un grupo que, a diferencia de Al-Qaeda, no se conforma con atacar a Occidente, sino que ha tomado un territorio amplio en Siria e Irak, y se gana la adhesión de grupos de todo el mundo, incluso en Catalunya. Y, como hemos visto en Siria, Libia y Yemen, avanza en los países en los que la primavera árabe desembocó en guerra civil. Sin Irán colaborando será difícil frenar a los huthis en Yemen que no se han detenido con los bombardeos aéreos, o conseguir algún avance en Siria.
Siria o Libia quedaban lejos de Riad, pero la descomposición de Yemen -con la minoría chií huthi controlando el estrecho de Adén por el que pasa gran parte de la exportación de petróleo y punto estratégico de la ruta hacia el Canal de Suez- mientras el Estado Islámico realiza atentados indiscriminados contra chiís cerca de su frontera, es ya un peligro para la estabilidad del régimen saudí.
Es evidente que Obama necesita a Irán para apaciguar Irak y frenar la extensión del EI. Y desde la conquista de Mosul por parte del EI hace diez meses ha habido una coordinación entre los bombardeos de la coalición que lidera EEUU y las tropas y asesores iranís que luchan en Irak. Pero solo con un Irán rehabilitado internacionalmente, con sus sanciones retiradas, el régimen de los ayatolás colaborará.
De aquí al 30 de junio -cuando deberá concretarse cómo se diluye o traslada el uranio enriquecido, o que se hace con las centrifugadoras de uranio retiradas- Irán se verá forzado a colaborar para frenar el auge de los grupos chiís en la región. Y sabe que si no colabora siempre se podrá encontrar alguna excusa técnica para bloquear el levantamiento de sanones. Es cierto que Obama corre el peligro de que los senadores republicanos, que aplaudieron a Netanyahu cuando se desplazó a Washington, intentarán bloquear el levantamiento de sanciones. Pero hay que recordar que -como ocurre ante un hipotético acuerdo sobre un Estado palestino que Netanhyahu siempre rechaza diciendo que es una trampa-, el líder israelí no quiere ningún acuerdo con Irán. Y no olvidemos que el acuerdo ha estado suscrito no solo por EEUU, sino por todas la potencias y la UE. Y de poco serviría que Estados Unidos mantuviera alguna sanción si Europa, Rusia y China dejan de aplicarlas.
Leer en castellano en El Periódico

dijous, 9 d’abril del 2015

PRESENTACIÓ DE LA "LUZ DEL ESTALLIDO" AL CCC DE BARCELONA. Casals, Cuevas, Pajares i jo a més de comentar la novel·la i les seves semblances amb la realitat, hem analitzat la situació de la ultradreta


Unes setanta persones han assistit aquesta tarda a la presentació de la  novel·la "La luz del Estallido" de Miguel Pajares al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Pajares fou creador del Centres d'Informació de Treballadors Estrangers a CCOO i ara és president de la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats. Hi hem intervingut l'historiador Xavier Casals, la directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, Miguel Pajares i jo. 
 
"La luz del estallido" se situa en el gènere de novel·la negra o policíaca. I tracta de l'extrema dreta catalana i espanyola i els grups xenòfobs o identitaris. El protagonista és l'inspector d'homicidis de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, Samuel Montcada, que també va protagonitzar l'anterior novel·la de Pajares, Cautivas.
Aquí Montcada investiga l'assassinat del fins fa poc líder del principal grup ultra de Catalunya, Mateu Estrada, que ha estat destituït. I inicialment se sospita d'un antifeixista que el dia anterior el va amenaçar a la porta d'un local ultra del barri del Clot. No obstant això no li quadrarà a l'inspector Montcada.  
La novel·la alterna capítols en que el narrador és Carlos, un jove ultra que cerca un grup, amistat i reconeixement, i altres on la història es narrada des del punt de vista de l'inspector Samuel Montcada que porta la investigació.
A la història hi apareixen líders d'un fictici i fragmentat món ultra, algun dels quals se l'acusa de ser infiltrat dels serveis secrets, un altre és editor i té les oficines a un municipi del Baix Llobregat, uns altres tenen un local al Clot, en un moment que líder del principal grup ultra és assassinat després d'haver estat apartat o destituït per les seves maneres de fer, fet que es pot interpretar com una similitud al que li ha passat a Josep Anglada.
Cuevas, Casals i jo, sense desvetllar la trama i qui ha matat a Estrada, hem destacat com la novel·la retrata uns moviments d'extrema dreta que existeixen, la seva evolució, i les semblances i diferències entre el que s'explica en la ficció i la realitat. Pajares ha reconegut que s'havia inspirat en dirigents ultres de Catalunya i l'Estat espanyol per encarnar alguns personatges de ficció.
Cuevas s'ha mostrat impactada per la debilitat del personatge de jove ultra, en Carlos que abraça aquestes idees racistes en la recerca d'un grup i reconeixement. Casals ha parlat de l'extrema dreta a Catalunya i Espanya, destacant que a països rescatats o amb alt índex d'atur, com Espanya, Irlanda o Portugal, l'extremadreta no va tenir bons resultats a les eleccions europees de fa un any i, en canvi, sí que va guanyar o obtenir una respresentació important a països com França o el Regne Unit molt menys afectats per la crisis. I tots hem coincidit que un dels motius que aquí no aparegui una extrema dreta forta, és perquè l'extremadreta està al PP.    
Jo he introduït el fet que grups com Podemos o Ciutadans siguin els que agafen el vot socialpopulista del descontentament, i que el fet casual o no que  Podemos utilitzi eslògans utilitzats per la ultradreta com el terme "casta política podrida" introduït a l'Estat espanyol per Josep Anglada, o el de "Frente a su odio, nuestra sonrisa", calcat al que té des de fa tres anys el Casal Tramuntana que el va agafar del neofeixisme italià. Pajares ha reconegut que algunes propostes de la ultradreta font la crisis, la banca o la corrupció poden ser semblants a la de l'esquerra radical, però ha aclarit que el demostra si un partit és o no de ultrdreta és la seva postura front la immigració. Casals s'ha preguntat que passaria ara si VOX hagués entrat al Parlament Europeu, partit al que li van faltar menys de cinc mil vots per obtenir l'escò i a la campanya electoral de les eleccions andaluses ha fet un gir agafant el discurs islamòfob.

En el col·loqui en el que algunes persones del públic han donat la seva opinió sobre els motius del creixement de la ultradreta o de perquè aquí no té la força que tenen a França, ha intervingut també el regidor de PxC de Vic, Joan Carles Fuentes, que ha dit que PxC no és racista. Fuentes està imputat per l'intent de provocar un accident de tràfic a Anglada amb els càrrecs de cosnpiració per atemptar contra càrrec públic, lesions i homicidi. accident de trànsita a Anglada amb el càrrecs de conspiració per atemptar a càrrec públic, lesions i homicidi. I Xavier Casals ha respost a les preguntes de com era possible que el Front Nacional francès hagi mutat en poc temps de l'antisemisme negacionsita a defensar a Israel. 
 
M Pajares, Xavier Casals, Alba Cuevas, i jo
Llegir comentari de la novel·la a La Vanguardia (clica)

ADÉU XAVIER VINADER, PERIODISTA COMPROMÈS I EXPERT EN ULTRADRETA



Avui ha mort el periodista Xavier Vinader, que va haver de fugir d'Espanya i va ser empresonat el 1981 per haver publicat sobre l'extremadreta i le seves conexions amb els aparell de l'estat. Com a conseqüència del seu treball, es va convertir en un dels objectius d’aquests grups: va patir dos atemptats i un intent de segrest. Va ser un dels periodistes d'investigació més brillants i compromesos.
Ara fa quatre anys jo coincidia amb ell els dijous a la Com Ràdio. Ell feia seva secció sobre històries policials poc després de les vuit del vespre, i mitja hora més tard entrava jo. Però sovint com el taxi adaptat que el recollia a casa seva trigava, jo havia d'avançar la meva secció sobre política internacional i conflictes. En aquell temps jo estava començant a escriure el llibre sobre ultradreta "Xenofòbia a Catalunya" i abans o després del programa conversàvem sobre el moviment ultra i sempre em donava savis consells i aportava fets i informacions que em van ser  molt útils.
Potser la vida no t'ha tractat com et mereixies, avui ens has deixat, però el teu exemple i el teu testimoni perdura, mestre!

dimecres, 8 d’abril del 2015

GIHADISME, LA CRIMINALITZACIÓ DE CERTS COL·LECTIUS, LA PATALETA DEL MINISTRE I EL SENSACIONALISME D'ALGUNS MITJANS, QUAN ELS MOSSOS FAN LA SEVA FEINA. Un ultra de Sant Quirze detingut per col·laborar amb la cèl·lula



(Actualitzat: va anar a la llista de PxC per Canovelles Diego José Frías?)

PER QUÈ HI HA MÉS POBLACIÓ MAGRIBINA A CATALUNYA? 

Avui el Ministre de l'interior, amb motiu de la desarticulació per part dels mossos d'una cèl·lula gihadista, com ha fet altres vegades Alícia Sánchez Camacho, ha tornat a insinuar que si a Catalunya hi ha molta població magribina, és per interessos polítics de CDC, cosa totalment falsa i ha vinculat la sectorial d'immigració de CDC, Nous Catalans amb el gihadisme. També alguns mitjans digitals i tertulians s'han desfogat criticant la política migratòria, i indirectament fent sospitosos de terrorisme a la població originaria de països musulmans -o filla d'immigrants musulamans- que viu Catalunya, quan com hem vist avui, cinc dels onze detinguts eren espanyols i un sudamericà conversos a l'islam. 
Certament Catalunya és històricament la comunitat de l'Estat amb més població magribina. Però això és així degut a que quan a mitjans dels anys setanta França va tancar la porta a nova immigració procedent de les seves antigues colònies africanes molts magribins -que entraven a Espanya amb passaport com a turistes- i subsaharians que ho feien legalment amb passaport o de manera irregular si Espanya no els deixava entrar com a turistes, en no poder passar la frontera de La Junquera es van haver de quedar a comarques com la Selva, Empordà, Osona o el Maresme. Gran part dels obrers que van fer els anys setanta l'autopista de La Junquera a València eren magribins que hi treballaven amb papers o sense. Amb les diferents regularitzacions, pels anomenats cupos, o per pressions d'empresaris i sindicats, molts d'aquests a la llarga van obtenir papers, reagrupant la família o ajudant a trobar feina a compatriotes seus que volien emigrar a Europa. Aquesta és la causa històrica de perquè a Catalunya hi ha més immigració magribina. 
Dels 771.427 marroquins que segons l'INE hi ha a empadronats Espanya (amb papers o sense) 226.321 són a Catalunya, on el nombre totals d'estrangers és de 1.085.976. A la comunitat de Madrid, dels 876.493 estrangers empadronats, només 80.778 són marroquins. És a dir, mentre a Catalunya dos i pico de cada deu estrangers són marroquins, a Madrid només ho és menys d'un de cada deu. I, evidentment, a Catalunya hi ha més ciutadans d'origen o fills de magribins amb nacionalitat espanyola. 
I davant d'aquesta realitat demogràfica i sociològica, alguns dirigents del PP, com Alícia Sánchez Camacho han dit reiterades vegades aquesta última dècada disbarats com que els governs de CiU van potenciar la immigració magribina enlloc de la llationamericana per desespanyolitzar Catalunya, oblidant que les majors regularitzacions d'estrangers sense papers les va fer el govern de José María Aznar.

L'OPERACIÓ D'AVUI DELS MOSSOS I LA REACCIÓ DEL MINISTRE DE L'INTERIOR.
UN ULTRADRETÀ, AMIC DEL LÍDER CONVERS, DETINGUT PER COL·LABORACIÓ
Donat que a Catalunya hi ha més immigració procedent de països islàmics, és lògic que aquí hi hagi més imams gihadistes i de no gihadistes, més magribins amb nacionalitat espanola agnòstics  -com l'escriptora Najat El Hachmi o l'escriptor Said el Kadaoui- i magribins creients i practicants. I tot i que la majoria d'atemptats terroristes islamistes a l'Estat espanyol no s'han fet a Catalunya, els mossos d'esquadra han fet avui una operació policial a Terrassa, Sabadell, Monistrol, Sant Quirze del Vallès, Barcelona i Valls, detenint a 11 persones, per la seva presumptea vinculació a l'Estat Islàmic i per la intenció de fer atemptats a Catalunya. Els detinguts, entre ells un menor de 17 anys i una dona, són cinc ciutadans espanyols -quatre convertits a l'Islam-, cinc marroquins i un de paraguaià, també convertit. Sembla que un conegut ultra de Sabadell, resideny a Sant Quirze, Diego José Frías, també detingut, havia passat material a Antonio Saez Martínez, perruquer del barri Can Llong de Sabadell, que fa dos o tres anys es va convertir a l'islam en casar-se amb una marroquina i es considera el líder de la cèl·lula.  
Dels sis detinguts a Terrassa, cinc viuen al barri de Ca N'Anglada i un al carrer Maó del d'Egara. I l'Ajuntament de Terrassa, com els dels altres municipis on s'han fet les detencions, van ser avisats fa uns dies per tal que tinguessin preparats els serveis de mediació comunitària i de Guàrdia Urbana per tal d'evitar conflictes i tensions als llocs on es farien les detencions i escorcolls. Un dels detinguts és el militant d'ultradreta de Sabadell i Sant Quirze, Diego José Frías. Segons algunes versions a Frías se li van trobar documents propalestins, una granada de ma de col.lecció i algunes bales. Diego Frías que ha estat candidat diverses vegades del MSR (i crec que també va anar a la llista de PxC a Canovelles el 2011) i era amic d'Antonio Saez.
La cèl·lula, que es dóna per desarticulada, seria la responsable d'haver enviat al desembre passat a combatre a Síria tres joves, que romanen a la presó després de ser detinguts quan es trobaven a Bulgària, de camí a Síria, via Turquia, denunciats pels mossos d'esquadra a la INTERPOL.
I des de l'atemptat de París del passat gener els mossos d'esquadra estaven fent un pla d'avaluació de llocs públics, energètics o dependències oficials a Catalunya susceptibles de patir un atemptat i les mesures de prevenció, protecció policial i dels plans d'autoprotecció d'aquest organismes, establiments i equipaments.

Segons el conseller Ramon Espadaler, la cèl·lula desarticulada avui en coordinacó amb l'Audiència Nacional -únic jutjat competent en matèria de terrorisme- no només reclutaven gent per anar a combatre a Síria o l'Iraq, sinó que volien atemptar a Catalunya. Entre els llocs on sembla que es volia atemptar hi ha el complex policial d'Egara a Sabadell, tocant a Terrassa i molt proper Sant Quirze -localitats on residien la majoria de detinguts-, on hi ha la Comissaria General d'Informació, que és des d'on es dirigeix el seguiment a grups gihadistes, s'avalua els riscos, es dissenyen els operatius i seguiments, i on arriba i s'analitza la informació que obté el cos de mossos. Sembla que també es plantejaven atemptar a la plaça de Catalunya de Barcelona, al Parlament, i al centre comercial les Arenes de la plaça de Espanya.
 Però davant d'aquest cop policial el Ministre de l'Interior, Jorge Fernández Diaz, en un acte deslleialtat que trenca la necessària col·laboració de tots els cossos i caps policials en la lluita contra el terrorisme, enlloc de felicitar als Mossos i al Departament d'Interior, ha acusat a la Fundació Nous Catalans o sectorial d'immigració de CDC, que presideix Àngel Colom, dels "riscos i imprudències" d'aquesta fundació vinculada a Convergència, amb la finalitat de la qual és captar musulmans per a la causa de l'independentisme, una tasca no recomanada ni prudent". I acte seguit ha repetit que la meitat del centenar de mesquites salafistes d'Espanya estan ubicades a Catalunya, en poblacions com Salt, Vilanova i la Geltrú, Reus i Torredembarra. Afegint també que el Ministeri de l'Interior va expulsar fa dos anys a Noureddine Ziani responsable de l'Espai Catalano-marroquí de Nous Catalans, a causa de les seves idees salafistes o gihadistes.
Noureddine Ziani a l'acte de constitució de l'Espai Catalano-marroquí el maig de 2012

Aquesta afirmació és totalment falsa ja que Ziani va ser expulsat, sobretot, a petició del Marroc, donat que, tot i actuar durant anys sota la direcció del govern del Marroc i el cònsul a Barcelona i, crec, amb diners que li donaven per controlar les mesquites i la comunitat marroquina, quan va entrar a CDC i  va defensar la independència de Catalunya, va començar a fer nosa al govern marroquí. Marroc no podia acceptar que un home "seu" i amb influència a la comunitat marroquina defensés el dret a l'autodeterminació de Catalunya, quan el Marroc nega aquest dret als saharauis i nega també un règim d'autonomia a les regions amazics o berebers del Marroc. Llavors sembla que Ziani, quan el Marroc li va començar a negar recursos econòmics hauria trucat a altres portes per trobar fons per les seves activitats i acabar algunes mesquites, entre les que hi ha la de Salt que impulsa Mohammed Ataouil de idees salafistes. Però que Ziani volgués continuar "controlant" les mesquites, també la de Salt, no significa en cap cas que ell fos salafista.

El president d'associació islàmica de Salt que impulsa la mesquita, Mohammed Ataouil, parlant amb l'alcalde, Jaume Torramadé 
  

DIMITEIX EL REGIDOR DE PxC DE MATARÓ CARLES FONTBONA. AL GRUP MUNICIPAL NOMÉS HI CONTINUARÀ MÒNICA LORA, DONAT QUE J.G PONCE VA PASSAR A NO ADSCRIT EN DONAR SUPORT A ANGLADA. EL SEGÜENT DE LA LLISTA, J.M. GIMÉNEZ, ENTRARÀ COM A NO ADSCRIT

En el ple municipal de Mataró de demà es farà efectiva la renúncia a l'acta de regidor del número tres de la llista de PxC a la capital del Maresme, Carles Fontbona. Un cop es comuniqui la renúncia a la Junta Electoral, aquesta proposarà al quart de la llista, Josep Maria Giménez, per ocupar el lloc vacant els dos plens que resten fins que es constitueixi al juny el nou consistori.
Giménez és uns dels membres de la comunitat gitana del Maresme que va entrar a la candidatura de PxC, i actualment està allunyat de la línia de la direcció de PxC, pel que prendrà possessió de l'acta com a regidor no adscrit, condició que també té des del mes de juliol el número dos de la llista, Juan Gabriel Ponce.  La candidatura de PxC a Mataró de 2011 i encara més la de 2007 tenia molts membres d'ètnia gitana amb cognoms com Pubill (familiars de Pere Publill Calaf, "Peret"), Heredia i Giménez. Per una part dels gitanos de Mataró els ajuntaments del Maresme els perjudicava, en donar permisos de venda als mercadillos a magribins.
Ponce va ser expulsat del PxC quan va donar suport a Josep Anglada després que aquest fos destituït de la presidència del partit.  No obstant podria passar que per l'acumulació de feina de la Junta, en estar en període electoral, no respongui a temps i Giménez no pugui prendre possessió de l'acta de regidor.  Però sigui com sigui, PxC, que va obtenir tres regidors, acabarà el mandat només amb un, la cap de llista Mònica Lora, que tornarà a encapçalar la candidatura.

Si bé Fontbona no ha explicat els motius pels que plega, el regidor Ponce ha fet públiques de manera reiterada les seves discrepàncies amb PxC, no només pel que fa a l'expulsió de Josep Anglada, sinó, també per "la manca de transparència de Mònica Lora pel que fa als comptes del Grup Municipal".  Ponce denuncia la manca de transparència de Lora, que té dedicació exclusiva com a regidora de l'oposició, amb un sou anual brut de 37.800 euros, a més de les dietes per assistència a plens, i que també controla els 3.000 euros mensuals del Grup Municipal de PxC, més l'assignació de 6.600 euros anual per haver obtingut tres regidors.  Lora també és  i cobra com consellera comarcal.
Mònica Lora m'ha respost a aquestes acusacions dient que ella desconeix "quina queixa ha de tenir en Ponce sobre les retribucions que té el grup municipal i ella com a portaveu, ja que tots els grups cobren en igualtat de condicions". Lora diu que tampoc entén "perquè barreja el que cobro com a portaveu a l'Ajuntament que és un sou que no va ser aprovat mi. Segurament perquè  voldria cobrar de portaveu, perquè ell està en política per diners i això ho va demostrar quan es va quedar regidor no adscrit" quan va ser expulsat. Lora afegeix que "que tothom sap  que destino cada mes un tant per cent del que cobro al partit i un altre tant per cent a causes socials per a famílies exclusivament autòctones de Mataró". I afegeix que els comptes del grup municipal, "auditats pel partit i la junta local que la formen 10 persones, sempre han estat a disposició de tots els militants de Mataró, i quan hi hem volgut ensenyar, ell sempre ha donat llargues". Segons Lora darrera de les queixes de Ponce hi ha la voluntat d'afavorir al PP.

Ponce nega que estigui en política per diners i afirma que ell anava a la majoria de comissions i consells municipals, "com els de participació, econòmic i social, els d'afectas per les preferents de Caixa Laietana, el de mobilitat, i a moltes Juntes de Portaveus prèvies als plens, on qui hi van són els caps de grup". I afegeix, "Lora critica la casta, però ella políticament parlant, és com la casta i una jeta, i és fals que m'hagi volgut ensenyar el comptes, si bé és cert que un cop va dir que me'ls mostraria si signava davant notari un compromís de confidencialitat".  

Lora m'ha dit a mi "que reconeix que la llista de l'any 2011 va ser feta de manera precipitada i això va ser un error, fet constatat pel succeït amb el regidor Ponce, segon de la llista,  i Josep Maria Giménez, el quart". I ha afegit que ara la llista del maig "no pasarem gent com Ponce i Giménez"

A l'esquerra de la imatge, el regidor dimissonari, C Fontbona. A la dreta J G Ponce, ara no adscrit. Al mig la portaveu de PxC i única regidora que conserva el partit, Mònica Lora

Mataró va ser un cas més dels municipis en que els PSC va perdre fa quatre anys l’alcaldia per la irrupció de PxC, que va obtenir tres regidors. Així CiU obtingué 11.121 vots, el 24,87% i 8 regidors –en tenia 7—, el PSC 10.018, el 22,41% i 8 regidors —en tenia 11—,  el PP va pujar de 5.632 vots, un 14,19%  i 4 regidors  a 6.884,  un 15,40% i 5 regidors; PxC va entrar amb 4.684 vots i el 10,48% i 3 regidors, mentre Iniciativa es mantindria en 2 i la CUP en 1. ERC va perdre el dos que tenia i va quedar fora del consistori. Donat que en la votació d'investidura cap candidat va obtenir la meitat més un dels dels regidors, va ser nomenat alcalde el convergent Joan Mora amb només 8 dels 27 regidors, en ser la llista més votada pels ciutadans. 
Ara es creu que el mapa polític mataroní canviarà dràsticament, donat que ERC, que va quedar fora del consistori fa quatre anys, va ser la força més votada a les últimes eleccions. Poden entrar noves formacions emergents i, personalment, crec que PxC baixarà força.

dimarts, 31 de març del 2015

EL RETORN DELS SENSE PAPERS A LA SANITAT PÚBLICA



L'abril de 2012, cinc mesos després que Mariano Rajoy accedís a la presidència del Govern, i en un context de retallades generalitzades, la ministra de Sanitat, Ana Mato, va anunciar que, com a mesura d'estalvi, s'anava a retirar la targeta sanitària a els immigrants irregulars. I es va afirmar que això permetria estalviar en els dos anys següents uns 500 milions d'euros i acabar amb l'anomenat turisme sanitari. En aquell moment qualsevol estranger empadronat, amb o sense papers, obtenia ple accés a la sanitat pública i alguns dirigents del PP, no només García Albiol, havien criticat el suposat "bonisme" del govern socialista de Zapatero davant la immigració.

Malgrat les diverses matisacions que va fer la ministra els mesos següents, com que, evidentment, qualsevol persona sense papers, continuaria sent atesa a urgències, que es mantindria algun tipus de cobertura sanitària als menors i a dones embarassades, o que també s’atendria de manera continuada aquells que tinguessin alguna malaltia infecciosa, aquesta mesura va ser rebutja per la pràctica totalitat de la professió mèdica, en considerar que, més enllà de consideracions morals, retirar l'accés a l'atenció primària, a la medicació, i al seguiment postoperatori, l'únic que generaria seria col·lapsar les urgències, al marge que moltes patologies no podrien curar-se, generant a la llarga un cost més gran. A més, estadísticament semblava clar que l'estalvi no seria el que s'anunciava, atès que la mitjana d'edat dels immigrants és menor que la de la població espanyola, pel que la seva despesa sanitària és inferior.

Hi havia un cert consens en què s'havien de prendre mesures per acabar amb l'anomenat turisme sanitari, és a dir l'empadronament a Espanya de ciutadans comunitaris o extracomunitaris -com els russos- que podien accedir aquí a la gratuïtat de prestacions que al seu país podien ser de copagament. Però es rebutjava l'exclusió del sistema als immigrants irregulars.

La mesura va entrar en vigor el setembre de 2012, retirant-se 873.000 targetes sanitàries, si bé Euskadi, Catalunya i Andalusia van anunciar que, amb una cobertura menor, mantindrien la targeta sanitària a tots els estrangers empadronats sense permís de residència. En algunes comunitats es va exigir que l'estranger portés ja un temps empadronat per evitar precisament l'anomenat turisme sanitari. Finalment només Balears, Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura, la Rioja, Madrid, Múrcia i Aragó van aplicar el decret en la seva totalitat.

Després posteriors decisions contradictòries, com anunciar que també s’atendria als malalts greus i crònics, negant això sí, l'accés gratuït a la medicació, o anunciar que als originaris de determinats països amb convenis de seguretat social amb Espanya, se'ls atendria plenament però es remetria les factures al seu país, al setembre de 2013 es va posar en marxa la possibilitat d'accés a la sanitat pública dels estrangers sense permís de residència, pagant 60 euros al mes els d’entre 18 i 64 anys, i 157 els més grans. Opció assequible potser per certs jubilats de l'Est d'Europa que passen part de l'any a Espanya, però no per els immigrants irregulars, molts dels quals ho són, per no haver pogut renovar el seu permís de residència en portar temps a l'atur. També es va exigir que paguessin aquesta pòlissa els familiars reagrupats legalment per estrangers amb papers.

Avui, en un moment que la immigració no és notícia, i com es va veure a les eleccions europees de maig, el discurs polític xenòfob afortunadament no ha arrelat a Espanya, el ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, ha sorprès positivament anunciant el retorn dels immigrants sense papers al Sistema Nacional de Salut. Posteriorment Mariano Rajoy ho ha confirmat, dient que "Sembla més sensat i més raonable que l'atenció primària es faci en els ambulatoris, perquè, entre altres coses, no es col·lapsin les urgències". És a dir ha donat la raó als que negaven l'eficàcia d'aquesta mesura, tant des del punt de vista mèdic com econòmic.

Està per veure encara amb quines restriccions reingressaran al sistema públic els immigrants irregulars, atès que no serà amb els mateixos drets que tenien fins a agost de 2012, i quines mesures continuaran prenent per evitar que ciutadans d'altres països vinguin a aquí a operar-se o tractar-se de determinades patologies. Però aquest cert "turisme sanitari" no justificava l'exclusió a la sanitat d'una població vulnerable com són els immigrants sense papers, ni la mesura que es va prendre el 2012 va significar cap estalvi a la sanitat espanyola.


dissabte, 28 de març del 2015

TEXTO DEFINITIVO DE LOS ARTÍCULOS 510, 510-bis, 511, 512, 515 Y 607 DEL CÓDIGO PENAL QUE CASTIGAN LA INCITACIÓN AL ODIO, VIOLENCIA Y DISCRIMINACIÓN POR MOTIVOS ÉTNICOS, RELIGIOSOS, MINUSVALÍA, ORIENTACIÓN SEXUAL, ETC, Y LA NEGACIÓN O ENALTECIMIENTO DE DELITOS DE GENOCIDIO O SUS AUTORES


 
El Congreso de los Diputados aprobó el pasado jueves la reforma del Código Penal, ratificando las enmiendas introducidas en el Senado. La próxima semana se publicará en el BOE.
 Pese a que globalmente dicha reforma es un retroceso en muchos aspectos, da cumplimiento a la Decisión Marco 913/2008, del Consejo de la Unión Europea -que debían aplicar los estados en noviembre de 2010- para dar un enfoque penal al racismo, la xenofobia, a la incitación a tales delitos y la difusión de ideas racistas o de exaltación de ideas o regímenes genocidas. Delitos castigados parcialmente en el anterior redactado del artículo 510 (incitación al odio, violencia y discriminación por motivos de raza...) y 607 (aplogía o difusión de ideas genocidas), los cuales fueron devaluados por la Sección Segunda del  Tribunal Supremo por la sentencia 259/2011 sobre la librería Kalki y Círculo de Estudios Indoeuropeos, y por la sentencia 235/2007 del Tribunal Constitucional  (caso Librería Europa) que despenalizó la negación del Holocausto. 

Dichos delitos se introdujeron en el Código Penal en 1995 para evitar el vacío que permitió la absolución de actos de opinión, como las declaraciones en televisión el líder de los Boixos Nois, ya fallecido, Sergi Soto, exaltando a Hitler y llamando a la violencia contra inmigrantes. Así en la reforma parcial del Código Penal de 1995 se tipificó  la difusión de ideas y opiniones xenófobas en el artículo 165 ter, precedente del vigente artículo 510 del Código Penal que se aprobaría medio año después en la reforma completa del Código Penal. También se creó el 607-2, que castigaba “La difusión por cualquier medio de ideas o doctrinas que nieguen o justifiquen los delitos tipificados de genocidio, o pretendan la rehabilitación de regímenes” que los practicaren. Pero el Tribunal Constitucional anularía parcialmente el 607-2,  revocando la condena al propietario de la librería Europa de Barcelona, Pedro Varela, con la sentencia 235/2007 al dictaminar que no era delito la negación del Holocausto.  
            Pese a este traspiés, la Fiscalía del Estado creó en el seno de la Fiscalía de Barcelona la figura del Fiscal de Delitos de Odio y Discriminación, existente ahora en todas las fiscalías provinciales. Pero la tarea de estos fiscales tropezó reiteradamente con un artículo 607-2 devaluado por el Tribunal Constitucional y con la comentada sentencia del Supremó que vació parcialmente de contenido el 510. Vacío que contradecía no solo el artículo 20 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, que establece que “toda apología del odio racial o religioso que constituya incitación a la discriminación, la hostilidad o la violencia estará prohibida”, sino, sobretodo, la Decisión Marco 913/2008, del Consejo de la Unión Europea, ya comentada, que debían aplicar los estados en noviembre de 2010 y exigía dar un enfoque penal al racismo y la xenofobia, considerando la incitación pública a la violencia o al odio, dirigidos contra un grupo o contra un miembro del mismo en relación con la raza, la religión, origen; la difusión de escritos, imágenes u otros soportes de contenido racista o xenófobo; la apología pública, negación o trivialización flagrante de los crímenes de genocidio y contra la humanidad. Delitos que según el Acuerdo Marco europeo debían ser castigados con penas de uno a tres años como mínimo y la exclusión de subvenciones a las asociaciones que los cometieran. 
Con el texto aprobado el  jueves dichos delitos quedan castigados en los artículos 510, 510 bis, 511, 512, 515 (asociación ilícita) y 607, parte del cual pasa al 510-1-C que, con un nuevo redactado vuelve a castigar la negación, apología y trivialización de delitos de genocidio. 
Más adelante haré un análisis y valoración de este nuevo redactado, su eficacia penal para castigar y prevenir actos racistas u homófobos, y su eficacia o no, cuando sean recurridos o cuestionados en nombre de la libertad de expresión. De entrada me sorprende la expresión "gravemente" en el 510-1-C. ¿Cómo debe interpretarse "nieguen, trivialicen gravemente o enaltezcan..."?
REDACTADO DEFINITIVO DE LOS ARTÍCULOS 510,  510 bis, 511,  512, 515 y 607 DEL CÓDIGO PENAL

Se modifica el artículo 510, que queda redactado del siguiente modo:
«1. Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:
a) Quienes públicamente fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad.
b) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad.

c) Públicamente nieguen, trivialicen gravemente o enaltezcan los delitos de genocidio, de lesa humanidad o contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado, o enaltezcan a sus autores, cuando se hubieran cometido contra un grupo o una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia al mismo, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, la situación familiar o la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad, cuando de este modo se promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad, odio o discriminación contra los mismos. (antes artículo 607-2, derogado parcialmente por el Tribunal Constitucional!)

2. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a doce meses:
a) Quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos a que se refiere el apartado anterior, o de una parte de los mismos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a ellos por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad, o produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para lesionar la dignidad de las personas por representar una grave humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos mencionados, de una parte de ellos,o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a los mismos.
b) Quienes enaltezcan o justifiquen por cualquier medio de expresión pública o de difusión los delitos que hubieran sido cometidos contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad, o a quienes hayan participado en su ejecución.
Los hechos serán castigados con una pena de uno a cuatro años de prisión y multa de seis a doce meses cuando de ese modo se promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad, odio o discriminación contra los mencionados grupos.
3. Las penas previstas en los apartados anteriores se impondrán en su mitad superior cuando los hechos se hubieran llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de internet o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que, aquel se hiciera accesible a un elevado número de personas.
4. Cuando los hechos, a la vista de sus circunstancias, resulten idóneos para alterar la paz pública o crear un grave sentimiento de inseguridad o temor entre los integrantes del grupo, se impondrá la pena en su mitad superior, que podrá elevarse hasta la superior en grado.
5. En todos los casos, se impondrá además la pena de inhabilitación especial para profesión u oficio educativos, en el ámbito docente, deportivo y detiempo libre, por un tiempo superior entre tres y diez años al de la duración de la pena de privación de libertad impuesta en su caso en la sentencia, atendiendo proporcionalmente a la gravedad del delito, el número de los cometidos y a las circunstancias que concurran en el delincuente.
6. El juez o tribunal acordará la destrucción, borrado o inutilización de los libros, archivos, documentos, artículos y cualquier clase de soporte objeto del delito a que se refieren los apartados anteriores o por medio de los cuales se hubiera cometido. Cuando el delito se hubiera cometido a través de tecnologías de la información y la comunicación, se acordará la retirada de los contenidos.
En los casos en los que, a través de un portal de acceso a internet o servicio de la sociedad de la información, se difundan exclusiva o preponderantemente los contenidos a que se refiere el apartado anterior, se ordenará el bloqueo del acceso o la interrupción de la prestación del mismo.»

Doscientos treinta y cuatro. Se introduce un nuevo artículo 510 bis, con la siguiente redacción:
«Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en los dos artículos anteriores, se le impondrá la pena de multa de dos a cinco años. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33.
En este caso será igualmente aplicable lo dispuesto en el número 3 del artículo 510 del Código Penal.»


Doscientos treinta y cinco. Se modifica el artículo 511, que queda redactado como sigue:

«1. Incurrirá en la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años el particular encargado de un servicio público que deniegue a una persona una prestación a la que tenga derecho por razón de su ideología, religión o creencias, su pertenencia a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, situación familiar, por razones de género, enfermedad o discapacidad.

2. Las mismas penas serán aplicables cuando los hechos se cometan contra una asociación, fundación, sociedad o corporación o contra sus miembros por razón de su ideología, religión o creencias, la pertenencia de sus miembros o de alguno de ellos a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, situación familiar, por razones de género, enfermedad o discapacidad.

3. Los funcionarios públicos que cometan alguno de los hechos previstos en este artículo, incurrirán en las mismas penas en su mitad superior y en la de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de dos a cuatro años.
4. En todos los casos se impondrá además la pena de inhabilitación especial para profesión u oficio educativos, en el ámbito docente, deportivo y de tiempo libre, por un tiempo superior entre uno y tres años al de la duración de la pena de privación de libertad impuesta en su caso en la sentencia, atendiendo proporcionalmente a la gravedad del delito y a las circunstancias que concurran en el delincuente.»

Doscientos treinta y seis. Se modifica el artículo 512, que queda redactado como sigue:

«Los que en el ejercicio de sus actividades profesionales o empresariales denegaren a una persona una prestación a la que tenga derecho por razón de su ideología, religión o creencias, su pertenencia a una etnia, raza o nación, su sexo, orientación sexual, situación familiar, por razones de género, enfermedad o discapacidad, incurrirán en la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de profesión, oficio, industria o comercio e inhabilitación especial para profesión u oficio educativos, en el ámbito docente, deportivo y de tiempo libre por un periodo de uno a cuatro años.»

Doscientos treinta y siete. Se modifica el artículo 515, que queda redactado como sigue:
«Son punibles las asociaciones ilícitas, teniendo tal consideración:
1.º Las que tengan por objeto cometer algún delito o, después de constituidas, promuevan su comisión.
2.º Las que, aun teniendo por objeto un fin lícito, empleen medios violentos o de alteración o control de la personalidad para su consecución.
3.º Las organizaciones de carácter paramilitar.
4.º Las que fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra personas, grupos o asociaciones por razón de su ideología, religión o creencias, la pertenencia de sus miembros o de alguno de ellos a una etnia, raza o nación, su sexo, orientación sexual, situación familiar, enfermedad o discapacidad.»ç

 Doscientos cincuenta y seis. Se modifica el artículo 607, quedando redactado del siguiente modo:
 «1. Los que, con propósito de destruir total o parcialmente un grupo nacional, étnico, racial, religioso o determinado por la discapacidad de sus integrantes, perpetraren alguno de los actos siguientes, serán castigados:
  1.º Con la pena de prisión permanente revisable, si mataran a alguno de sus miembros.
 2.º Con la pena de prisión permanente revisable, si agredieran sexualmente a alguno de sus miembros o produjeran alguna de las lesiones previstas en el artículo 149.
3.º Con la pena de prisión de ocho a quince años, si sometieran al grupo o a cualquiera de sus individuos a condiciones de existencia que pongan en peligro su vida o perturben gravemente su salud, o cuando les produjeran algunas de las lesiones previstas en el artículo 150.
4.º Con la misma pena, si llevaran a cabo desplazamientos forzosos del grupo o sus miembros, adoptaran cualquier medida que tienda a impedir su género de vida o reproducción, o bien trasladaran por la fuerza individuos de un grupo a otro.
5.º Con la de prisión de cuatro a ocho años, si produjeran cualquier otra lesión distinta de las señaladas en los numerales 2.º y 3.º de este apartado.»

2. En todos los casos se impondrá además la pena de inhabilitación especial para profesión u oficio educativos, en el ámbito docente, deportivo y de tiempo libre, por un tiempo superior entre tres y cinco años al de la duración de la pena de privación de libertad impuesta en su caso en la sentencia, atendiendo proporcionalmente a la gravedad del delito y a las circunstancias que concurran en el delincuente.»

AGRAVANTE:
Artículo 22 del Código Penal.
Son circunstancias agravantes:
1.ª Ejecutar el hecho con alevosía.
Hay alevosía cuando el culpable comete cualquiera de los delitos contra las personas empleando en la ejecución medios, modos o formas que tiendan directa o especialmente a asegurarla, sin el riesgo que para su persona pudiera proceder de la defensa por parte del ofendido.
2.ª Ejecutar el hecho mediante disfraz, con abuso de superioridad o aprovechando las circunstancias de lugar, tiempo o auxilio de otras personas que debiliten la defensa del ofendido o faciliten la impunidad del delincuente.
3.ª Ejecutar el hecho mediante precio, recompensa o promesa.
4.ª Cometer el delito por motivos racistas, antisemitas u otra clase de discriminación referente a la ideología, religión o creencias de la víctima, la etnia, raza o nación a la que pertenezca, su sexo, orientación o identidad sexual, razones de género, la enfermedad que padezca o su discapacidad


dijous, 26 de març del 2015

TERTÚLIA A "EL 9TV" SOBRE COMARCA DEL MOIANÈS


Clica aquí per veure al vídeo a El 9TV

Vídeo de la tertúlia del programa De bat a bat, que presenta i modera Jordi Vilarrodà al 9TV, on es tracta de la creació de la nova comarca del Moianès, després de la consulta de diumenge (minut 15), amb la participació de Pep Palau, Vicenç Pasqual, David Oliva i jo mateix. També parlem de l'accident aeri de dimarts, del nou logo de la ciutat de Vic i de les llistes de Plataforma X Catalunya i les altres dues candidatures anti-immigració que es presentaran a la capital d'Osona
Clica aquí i ves al minut 15 per veure debat sobre el Moianès