dissabte, 18 de maig del 2019

DANIEL CLEMENTE, FINS FA UNS DIES COORDINADOR DE VOX DE L'HOSPITALET, DEIXA EL PARTIT I LAMENTA EN UN CARTA PÚBLICA QUE AMB L'ENTRADA FA 3 MESOS DE DIRIGENTS DE PxC AMB EL SUPORT DE JORGE BUXADÉ, AL QUE QUALIFICA DE "CÀNCER DE VOX", ALGUNS ES SERVEIXEN DE VOX PEL SEU PROPI BENEFICI. Clemente ja va dimitir de coordinador fa uns dies quan es va nomenar a Plablo Barranco, Vicepresident de PxC, cap de llista a L'Hospitalet i es va fer la llista amb moltes persones que segons ell no tenien cap vincle amb L'Hospitalet. Quelcom semblant va passar a Mataró quan es va destituir al coordinador del Maresme, J M Pérez, i va agafar el control del partit la secretària general de PxC, Mònica Lora


Daniel Clemente, fins fa uns dies coordinador de Vox de L'Hospitalet, que va dimitir del seu càrrec fa deu dies per la manca d'entesa amb les persones segons ell alienes a L'Hospitalet que van ser designades per ocupar els dos primers llocs de la llista, relegant-lo a ell de número 3, i amb altres membre de la candidatura que, segons ell, no tenen vincles amb L'Hospitalet, s'ha donat de baixa de Vox, segon explica en un carta feta pública aquesta tarda que reprodueixo a sota. 
Clemente, que anava a la llista provisional de la candidatura al Congrés del Diputats, va despareixer de la llista quan es van publicar al BOPB les candidatures definitives, i va ser relegat al tercer lloc a la candidatura de les municipals a L'Hospitalet, posant-se de número 1  al fins llavors vicepresident de PxC, Pablo Barranco, del que Clemente diu que, com la majoria de membres de la llista, no té vincles amb L'Hospitalet. 
Aquesta crisis es semblant a la que s'ha viscut a Mataró, quan va dimitir el coordinador del Maresme, José M Pérez, i la secretària general de PxC, Mónica Lora, va ser nomenada cap de llista a Mataró. 
De fet les negociacions entra la direcció de PxC i Vox per dissoldre Plataforma i entrar els seus membres a Vox,  no es van desencallar fins que Vox va garantir que determinats dirigents de PxC, podrien encapçalar lles llistes a les municipals a municipis on semblava possible obtenir regidors. Lora ho va fer a Mataró on és regidora de PxC, desplaçant al coordinador de Vox, José María Pérez, i Pablo Barranco a L'Hospitalet de Llobregat, desplaçant a Clemente. A altres municipis s'han produït dimissions de coordinadors locals pels mateixos motius.


"Yo Daniel Clemente Ávila, hasta el 7 de mayo coordinador de VOX en Hospitalet, día que presenté la dimisión, me doy hoy de baja del partido renunciando también a otros cargos provinciales.
Doy las gracias a todos los que me habéis acompañado y a todos los que hemos hecho grande este partido en la ciudad. Son muchos los grandes momentos, así como grandes las personas encontradas por el camino.
Cuando entré en esta aventura, a finales de 2017, éramos tan solo dos afiliados en el municipio; a finales de abril éramos ya más de 60, y un buen equipo de trabajo detrás. Hospitalet siempre ha sido un referente en Barcelona en el buen hacer de las cosas, la buena organización y en el hecho de que llenamos cada acto que hemos celebrado. Hemos hecho desde los cimientos hasta la azotea.
Ahora y a pesar de este esfuerzo, algunos me quieren echar a patadas, otros me quieren ver muerto, y soy continuamente menospreciado, ninguneado, traicionado e insultado.
Para muchos VOX es una herramienta para España, para otros, recién llegados, es solo una herramienta para su propio beneficio. Y si resulta que a estos últimos el partido los coloca a dedo para que manden, VOX deja de ser VOX, ya que VOX es 'la voz del pueblo'.
Desde la disolución del partido Plataforma per Catalunya (PxC) en febrero y traspase de sus militantes a VOX, VOX no ha vuelto a ser lo mismo en Barcelona. Los integrantes de PxC, de la mano de Jorge Buxadé (del Comité Ejecutivo Nacional, pero a la vez el cáncer de VOX), tuvieron carta blanca de hacer y deshacer según sus intereses. Desde entonces los equipos locales y provinciales nos vimos apartados de todo, no éramos escuchados y pasamos a ser un cero a la izquierda.
Mi baja no será la última, pero tampoco ha sido la primera. De hecho la lista de afiliados en Hospitalet ya baja mucho más que sube. Y habrán más bajas antes del verano. Me pidieron que aguantara hasta después de las elecciones pero no puedo más con este calvario personal que estoy sufriendo y que nadie sabe. Creo que no me lo merezco, como también creo que el tiempo pone a cada uno en su lugar.
Sin más dilación, me despido de vosotros como afiliado y como vuestro coordinador, pero no me despido como persona, pudiendo contar conmigo para lo que necesitéis.
Un afectuoso saludo,
Daniel Clemente.



      


 Jorge Buxadé

dijous, 16 de maig del 2019

ANALITZO EN UNA ENTREVISTA DE L'AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES LA CAMPANYA DE VOX A LES MUNICIPALS I COM INTENTA AGAFAR A MOLTS MUNICIPIS L'ESPAI QUE TENIA FA UNS ANYS PxC

Fragment vídeo entrevista
Llegir-ho a EixDiari
Llegir-ho a NacióDigital-Nació Baix Penedès 


En les eleccions del 28 d’abril al Congrés, a Catalunya, Vox va aconseguir 148.481 vots, el 3,6%, cosa que els va donar un escó per Barcelona. Després que les enquestes els auguressin un suport més ampli -fins i tot hi havia pronòstics que parlaven de tres escons-, ara s’haurà de veure quin suport recullen finalment les 45 candidatures que ha presentat la formació de Santi Abascal a Catalunya pel comicis del 26 de maig. En declaracions a l’ACN, el periodista i expert en ultradreta Xavier Rius ha explicat que molts dels candidats que presenta Vox eren militants de l’extinta Plataforma per Catalunya, un partit que ara només tenia vuit regidora a tot Catalunya, però que va estar a punt d’entrar al Parlament a les eleccions del 2010. De la seva banda, l’exlíder de PxC, Josep Anglada, es presenta amb un nou partit a Vic, Som Identitaris, i ha aconseguit configurar quatre llistes més arreu del territori.

La dissolució de Plataforma per Catalunya de fa uns mesos i el posterior traspàs de molts dels seus militants a Vox ha nodrit les files del partit de Santiago Abascal de gent del territori. Candidats com Pablo Barranco (Hospitalet de Llobregat) o Mónica Lora (Mataró) són alguns dels pesos pesats que després de sortir de PxC han decidit abraçar les idees de Vox.

El periodista i expert en moviments d’ultradreta i extrema dreta, Xavier Rius, en declaracions a l’ACN, ha explicat que amb la dissolució de PxC es van produir dues sorpreses. D’una banda, líders que van decidir no integrar-se a Vox perquè creien que un discurs “tan espanyolista” els podia perjudicar, com els militants del Vendrell. I, de l’altra, persones que esperaven entrar a les llistes de Vox, però el partit d’extrema dreta va decidir vetar-los perquè va estratègicament va triar no incloure a les seves llistes perfils amb vinculacions a grups neonazis. “Això es deu a l’aposta que fa Vox per Israel, i les persones amb aquest perfil s’escombren, les quals després se senten enganyades”, explica Rius.

Segons l’expert, d’entrada, Vox aspira a captar el vot de l’elector castellanoparlant, que s’ha sentit menystingut pel procés català, que potser abans havia votat el PP o Ciutadans, i ara opta per Vox perquè creu que tant Rajoy com Ciutadans haurien d’haver aplicat “més mà de ferro”. Per Rius, Vox fa propostes “molt més radicals”, com suprimir les autonomies, voler canviar les euroordres per capturar Puigdemont o pretendre tancar TV3. “El meu dubte és si la gent això s’ho acaba de creure, o votaran Vox als ajuntaments simplement perquè és un partit nou, ‘el partit follonero’, com ho va ser en el seu moment Podemos”, ha reflexionat Rius. També quina incidència poden tenir els discursos contra l’avortament, per exemple, en gent jove. Amb tot, i després del precedent dels darrers comicis, caldrà veure com actua ara el votant a les municipals. I més tenint en perspectiva que el sentiment patriòtic espanyol no es va recollir en la magnitud amb què s’esperava en les eleccions generals i on el partit constitucionalista que va recollir més vots va ser el PSC.




Anglada i el seu nou partit Som Identitaris

Rius ha explicat que qui va sortir més beneficiat de l’estratègia de Vox per instal·lar-se a Catalunya va ser Josep Anglada, l’antic líder de Plataforma per Catalunya a qui el partit va fer fora el 2014 després d’anys de lluites internes. Anglada, regidor del projecte Plataforma Vigatana que li va permetre presentar-se a l’Ajuntament de Vic-, va decidir crear un partit nou d’abast territorial amb el nom de Som Identitaris. Inicialment només hi havia una llista a Vic i una segona a Manlleu.

El periodista ha explicat que Plataforma per Catalunya té dos pares, un és Anglada i l’altre és August Armengol, molts anys cap de llista del Vendrell. “Quan Plataforma desapareix, Armengol diu que no vol entrar a Vox i es retira”, ha explicat Rius. Però un altre dels regidors, Juan Carrasco, “decideix tornar amb Anglada”. Gràcies a això, el fundador de PxC ha aconseguit estendre la seva nova marca i presentar-se a les eleccions a cinc municipis: Vic, Manlleu, el Vendrell, Roses i Badalona.

Josep Anglada es presenta com “l’única referència identitària seriosa capaç de fer front a la islamització de Catalunya”. L’expert posa en dubte que Anglada pugui continuar essent “l’etern regidor de Vic” perquè, “afortunadament”, la immigració ha deixat de ser present a l’agenda política com anys enrere. “Per sort, el sentiment racista aquí no aconsegueix el suport que té en altres llocs d’Europa. A l’Estat Vox ha crescut i ha entrar a les institucions no pel tema de la immigració, sinó per la qüestió de la unitat d’Espanya”, ha recordat.

A la Catalunya Central Vox es presenta a Manresa i a Solsona, però no a Vic

A Vic, el lloc on va néixer i créixer Plataforma per Catalunya de la mà de Josep Anglada, Vox no ha presentat cap candidatura. La nul·la implantació de la formació d’Abascal en un territori on Anglada té la seva parròquia des de l’any 2001 – on encara fa gala del seu eslògan més famós ‘Primer els de casa’- podria haver contribuït a la decisió del partit d’Abascal.

A Manresa, en canvi, Vox concorre a les eleccions amb una excandidata de PxC al capdavant, Immaculada Cervilla, qui havia encapçalat les llistes de plataforma a les municipals del 2015 per Sant Joan de Vilatorrada, però que finalment no va aconseguir prou suport per entrar al consistori. A la capital del Bages, les diferents entitats que organitzen debats per ajudar els electors a decidir el vot a les eleccions municipals – com el Col·legi de Periodistes, la Plataforma dels pensionistes o la revista el Pou de la Gallina – han descartat convidar Vox als seus actes.

A Solsona el partit ultradretà també ha presentat candidatura per sorpresa de molts veïns i ho han fet amb el candidat Jorge Peña. A la capital del Solsonès, VOX rivalitza per entrar al consistori amb Esquerra Republicana – formació que ostenta l’alcaldia-, Junts per Solsona, Alternativa per Solsona-CUP, el PSC i Ciutadans.

Vox al Vendrell

Al Vendrell, els vots de Plataforma per Catalunya previsiblement es repartiran entre Vox i Som Identitaris (SOMI), formació liderada per qui va ser fundador de PxC, Josep Anglada. La capital del Baix Penedès va ser un dels primers grans municipis on Plataforma per Catalunya va obtenir representació el 2003, i ha estat la tercera força més votada des del 2011. La formació va viure el seu punt més àlgid fa vuit anys, amb cinc representants, mentre el 2015 es van quedar amb tres regidors.

PxC va anunciar que bona part de membres del partit se sumarien a Vox. Amb tot, en el cas del Vendrell la llista de la formació ultradretana no inclou ningú del partit dissolt i la llista l’encapçala Jordi Fernández, veí de Torredembarra. En paral·lel, diversos vendrellencs vinculats a Plataforma han impulsat la candidatura de SOMI, “defensant exactament els mateixos principis, valors i programa de l’antiga PxC”. Qui no formarà part de cap llista municipal serà el fins ara líder de Plataforma per Catalunya al Vendrell des del 2003, August Armengol, que ha plegat de la política.

La concurrència de dos partits de perfil tant específic obre diversos interrogants al Vendrell. El principal, és veure si predomina la presència i popularitat que ja tenen els regidors de SOMI –fins ara, membres de PxC- o bé si guanya la partida la marca que té Vox al conjunt de l’estat espanyol, impulsada per la presència als grans mitjans de comunicació amb motiu de les eleccions generals i europees. En aquest frec a frec, els dos partits s’arrisquen a què la divisió els jugui en contra a l’hora d’aconseguir el percentatge mínim de vots per obtenir representació.

Mataró, el bastió metropolità de PxC

Mataró és l'única ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona on PxC va aconseguir mantenir representació institucional en les eleccions de 2015, en un moment de desplom del partit en relació als grans resultats obtinguts el 2011 en diversos municipis. Tot i això, dels tres representants que aconseguiria vuit anys enrere a la capital del Maresme, actualment PxC només compta com a regidora amb la seva líder, Mònica Lora, i el partit és vuitena força política a la ciutat.

Ara, d'ençà de la desintegració de PxC com a partit, Lora s'ha posat a disposició del nou projecte de Vox i encapçala la llista de la formació d'Abascal a la ciutat, juntament amb un dels líders del moviment unionista de Mataró, José Casado, que és el seu número dos. Casado és l'impulsor del grup 'Mataró es queda a Espanya', que en els darrers anys ha organitzat grans manifestacions espanyolistes a la ciutat, i ha liderat els 'Segadors del Maresme' per a la retirada de llaços grocs de la via pública.

En el seu intent d'influir en la política local més enllà del debat ideològic, Lora i Casado també han estat el protagonistes de la manifestació en contra de les polítiques de seguretat de l'Ajuntament en alguns dels barris amb uns índex d'immigració més alts, com Cerdanyola o Rocafonda. Tot i l'intent de polititzar el debat sobre la seguretat, aquestes accions han tingut molt més seguiment mediàtic i policial, que no pas ciutadà. El número tres de Vox a Mataró és també un nom conegut a la ciutat, l'exregidor de Cs Víctor Paramés.


dimecres, 15 de maig del 2019

"HEM VINGUT PER QUEDAR-NOS I VOTAREM CONTRA EL FRONT POPULAR DEL PSOE, ERC I BILDU", DIU ABASCAL A L'ACTE D'AQUEST VESPRE A TORRE BARÓ ON HAN INTERVINGUT TAMBÉ, L'ULTRACATÒLIC IGNACIO GARRIGA, CANDIDAT A L'AJUNTAMENT, I J BUXADÉ, CAP DE LLISTA A LES EUROPEES. L'acte es va anunciar ahir i s'ha fet amb un gran dispositiu de la BRIMO que ha separat als antifeixistes i joves del barri

Unes dues-centes cinquanta persones han assistit a l'acte electoral d'aquest vespre a la biblioteca i centre cívic de Torre Baró, a Barcelona, en el que han intervingut el president del partit, Santiago Abascal, el cap de llista a les europees, l'advocat de l'estat, Jorge Buxadé, i l'acaldable per Barcelona i ja diputat, l'hispano-guineà resident a Sant Cugat del Vallès, Ignacio Garriga.  A Torre Baró Vox va obtenir prop d'un 7% per cent dels vots a les eleccions generals del mes passat, el doble de la mitja de Barcelona.

L'acte es va convocar i anunciar ahir, cosa que no evitat que hi hagués una concentració antifeixista o de la CUP a pocs metres (sembla que tenien previst des de fa dies un acte per avui sobre habitatge allà mateix), mentre un centenar d'adolecents i joves, molts d'origen o família immigrant, eren a la terrassa de l'edifici del davant fent crits també contra els polítics ultres uns, i altres semblaven més aviat meravellats per l'espectacle de furgones de la BRIMO, ambulàncies, concentració antifa, agents de paisà, i una comitiva de cotxes negres amb els vidres tintats que portaven als candidats i al ja cap del grup parlamentari de Vox al Congrés. 


Santiago Abascal, amb Buxadé darrera es fa un selfi amb un seguidor en sortir de l'acte

El primer en intervenir ha estat el diputat i candidat a l'alcaldia de Barcelona, Ignacio Garriga, que sense utilitzar com és habitual en ell, ni una sola paraula en català, ha lloat la ciutat de Barcelona pel seu passat, si bé que segons ell, "ara està governada per comunistes i separatistes que, volen continuar tancant la imatge i la història" de la ciutat  amb Ada Colau, que "odia Barcelona", i ha convertit la ciutat en un feu del "turisme d'heroïna" i ha fracassat en la política d'habitatge. Garriga ha criticat també les "taxes abusives" de la ciutat, on "obrir un negoci és impossible". I pel que fa als altres candidats ha qualifica a Manel Valls com "el francès que ens diu que hem de fer i què no i ens deprecia", al qui ha desitjat que l'endemà de les eleccions marxi cap a França per la Jonquera.
Garriga ha afirmat que "si els nostres avantpassats veiessin en què han convertit Barcelona, s'aixecarien de les seves tombes". I ha acabat amb l'habitual  "Que Dios os bendiga y también bendiga a España!".
Ignacio Garriga que ha acabat la seva intervenció amb l'habitual "¡Que dios os bendiga!"


Per la seva banda el cap de llista a les europees, l'advocat de l'estat, Jorge Buxadé, ha dit que Vox és l'única alternativa a tota la resta de formacions polítiques. Ha apel·lat a la batalla de las Navas de Tolosa en la que es va aturar als musulmans, i ha criticat que Frontex vulgui, amb deu mil policies finlandesos i d'altres nacions, encarregar-se de defensar les fronteres espanyoles. I ha proposat que es contracti deu mil nous Guàrdies Civils que ja sabran fer-ho ells. Anem a Europa per dir "que ningú ens ha de dir què podem i no podem fer, ni aquina hora ens hem de llevar ni que podem plantar o pescar". Sobre que serà el primer que farà a Brusel·les ha dit que tothom ja ho sap. Demanar la modificació d el'euroordre i l'empresonament de Puigdemont.
 Buixadé fortament aplauidit
Per la seva part Santiago Abascal ha afirmat que "Vox ha vingut per quedar-se i "votar en contra del Front Popular de Pedro Sánchez amb ERC i Bildu, en el que Podemos és ja només la comparsa". S'ha definit com la veu de molts espanyols que se sentiuen abandonats i als que va arribar el missatge de Vox i ara ja no estaran més sols. 
I pel que fa a Catalunya ha criticat al PP i Ciudadanos per no haver fet fa un any un 155 de veritat modificant el sistema educatiu i tancant TV3. I en relació a la imputació d'ahir dels directius d ela cadena per part del Jutjat número 13, ha afirmat que els jutges als final senpre donen la rao a Vox.
 




dilluns, 13 de maig del 2019

EL JUTJAT DE REUS ADMET LA DENÚNCIA CONTRA ORTEGA SMITH PER DELICTE D'ODI, INTERPOSADA PER L'ADVOCAT HILAL TARKOU I DICTA L'AUTO D'INICI DE DILIGÈNCIES. Ara haurà de decidir quin jutjat és realment competent, si el de València o el de Reus i, donat que ha obtingut l'acta de diputat després dels fets denunciats, si té o no dret a l'aforament i hauria de ser vist pel Tribunal Suprem.



El jutge d'instrucció número 4 de Reus ha dictat auto d'incoació de diligències prèvies contra Vox i el seu secretari general, Javier Ortega Smith, per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discriminació, tipificat a l'article 510 del Codi Penal.  
La denúncia va ser presentada el passat mes de març per l'advocat Hilal Tarkou Lahimi, president de "Watani-Asociación de Ciudadanos por la Convivencia y el Desarrollo", per diverses manifestacions d'Ortega Smith contra els musulmans, fetes en un acte a València el 19 de setembre de 2018, que es poden veure en diversos vídeos que hi ha a la xarxa. Ara haurà de decidir quin jutjat és realment competent, si el de València on també es van denunciar amb posteriotat les declaracions d'Ortega Smith i estaven sent estudiades per la Fiscalia, o el de Reus i, donat que ha obtingut l'acta de diputat després dels fets denunciats, si té o no dret a l'aforament, i si hauria de ser vist pel Tribunal Suprem.

Hilal Tarkou ha interposat altres denúncies similars, i properament es farà el judici, per un presumpte delicte d'odi, a la cúpula de la dissolta Plataforma per Catalunya. Aquest últims mesos Tarkoui ha patit diverses amenaces, tres atacs, pintades o llançament d'excrements de porc a la porta de casa seva i del seu despatx.

 

dijous, 9 de maig del 2019

QUÈ PENSA FER TRUMP? Analitzo al Punt Avui les conseqüències del trencament de l'acord nuclear amb l'Iran. Si els Estats Units ataquen l’Iran, podrien obrir la porta a un nou terrorisme de caire xiïta

Xavier Rius Sant, periodista. El Punt Avui, 1 de maig de 2019

Atès que la política exterior de Donald Trump es caracteritza per la manca d’avaluació de les conseqüències negatives que poden provocar les decisions, no crec que sigui agosarat dir que el president, el seu gendre Jared Kushner i el per cinquena vegada primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, desitgen que l’Iran caigui en el parany, torni a posar en marxa el programa nuclear, i així justificar una ofensiva a gran escala per fer retornar l’Iran a l’edat de pedra. Atacs que no portarien la democràcia a la potència persa, però Israel es trauria de sobre el veritable enemic que té al Pròxim Orient. En un moment en què la capacitat d’influència de l’Aràbia Saudita està en hores baixes pels fracassos del príncep Bin Salman al Iemen, l’assassinat de Khashoggi, i els pocs resultats del setge comercial a Qatar, sembla que Trump, que no sap si serà reelegit l’any vinent, prem l’accelerador per veure si l’Iran es mou i justificar l’atac.

Fa un any els Estats Units es van retirar de l’acord nuclear amb l’Iran. Un acord pel qual s’aixecaven progressivament les sancions a canvi de comprometre’s a no produir urani altament enriquit, exportar part del que enriqueix i eliminar dos terços de les centrifugadores d’urani. L’acord, signat també per Rússia, la Xina, França, Alemanya, el Regne Unit i la Unió Europea, seguia vigent. Però Trump va imposar sancions i restriccions bancàries i comercials a l’Iran i va amenaçar de castigar els països que li continuessin comprant cru, si bé va acceptar una moratòria per tal que alguns com la Xina, Turquia i l’Índia poguessin continuar fent-ho. Però fa uns dies Trump va anunciar que posava fi a la moratòria.

El que va anunciar ahir el president iranià, Hassan Rouhani, va ser només que deixava de vendre l’urani sobrant i aigua pesant, confiant que en seixanta dies els signants de l’acord poguessin retornar-lo a la situació anterior. Però l’acord és paper mullat si els EUA hi estan en contra. I si l’Iran el dona per trencat i recupera el programa nuclear, i Netanyahu i Trump es decidissin per fer l’ofensiva aèria a gran escala, podrien estar obrint la porta a un nou terrorisme, ara de caire xiïta. Perquè no hem d’oblidar que, tot i que el terrorisme islamista actual d’Al-Qaida o Estat Islàmic és sunnita, els escamots assassins suïcides van començar en el món islàmic amb els xiïtes de la secta dels “assassins” del castell d’Alamut. D’ells es diu que ve la paraula assassí, ja que sembla que abans de llançar-se a cometre els seus atacs sense retorn, prenien haixix –d’on vindria haixixins– per anar a matar i morir en un estat de viatge espiritual sense por de la mort.

Aquesta anàlisi pot semblar apocalíptica. Però igual que Bush fill, destruint el règim de l’Iraq, va motivar l’aparició d’Estat Islàmic, si Trump i Netanyahu es conjuren per fer un atac contra l’Iran, amb l’excusa que pot fabricar la bomba nuclear, podria generar un nou terrorisme tant o més perillós que el de Daesh.





dimecres, 8 de maig del 2019

CONTINUEN LES TENSIONS I DIMISSIONS DE COORDINADORS DE VOX A CATALUNYA PER DISCREPÀNCIES AMB ELS EX PxC BARRANCO, LORA, PARADA i AMB JORGE BUXADÉ. Després de la dimissió-destitució del coordinador del Maresme, que discrepava del poder atorgat a Lora i Parada, i que ella encapçalés la llista, ara dimiteix el coordinador de L'Hospitalet, Dani Clemente, que va 3r a la llista, i el de Castelldefels, Alberto Delgado, que va de segón en aquest municipi.També han dimitit altres coordinadors.


Daniel Clemente

El coordinadoor de Vox a L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, ha dimitit del seu càrrec de coordinador de Vox a aquesta ciutat. Clemente, que fa dos anys era coordinador de PxC a L'Hospitalet, va entrar a Vox fa més d'un any, i es creia que seria el cap de llista a les municipals, i també anava de número 32 a les llistes provisionals al Congrés del Diputats publicades al Butlletí Oficial de la província de Barcelona. Però en les llistes definitives al Congrés va desaparèixer de la candidatura, i a la de les municipals va ser posat de número tres, ocupant el primer lloc el fins no fa gaire Vicepresident de PxC, Pablo Barranco, ex regidor de Sant Just Desvern. 
Sembla que Clemente s'ha sentit desplaçat en una llista municipal  on només dos dels vint-i-set membres de la llista viuen realment a L'Hospitalet. També ha dimitit Albert Delgado, coordinador de Castelldefels i que va de segon a la llista d'aquesta ciutat,  i el coordinador de Martorell, on no s'ha fet llista en haver estat col·locats els seus membres a la candidatura de Sant Boi. Per la seva part, Agustín Cañete, membre del Comité Executiu Provincial i Vicesecretari d'Acció Política també hauria dimitit. 
Recordo que el coordinador de Vox al Maresme, José María Pérez va ser destituït o forçat a dimitir en ocupar aquest càrrec la Secretària General de PxC, Mònica Lora, que va ser nomenada cap de llista a Mataró i va fer una llista que excloïa a la majoria dels qui militaven a Vox fa un o mig any. 
Aquestes dimissions de gent que portava temps a Vox, estan motivades en part per la dinàmica i el poder que han agafat alguns membres de PxC que acaben d'entrar a Vox com Mónica Lora, David Parada -exregidor de Sant Boi de Llobregat i ara resident a Mataró que va de segon a Pineda de Mar- i Pablo Barranco, que tenen el suport del cap de llista al Parlament Europeu, l'advocat Jorge Buxadé i del coordinador de Vox Barcelona, Juan Garriga, també ex-PxC, i cosí i persona de màxima confiança del ja diputat Ignacio Garriga. 

 Mónica Lora amb  Jorge Buxadé

dimarts, 7 de maig del 2019

VOX TRUCA A LA PORTA. Analitzo a NacióDigital, NacióManresa, la candidatura de Vox a Manresa formada per ultres del Bages i exmembres de PxC, tot i que Vox ha vetat a altres pel seu historial o antecedents


Manresa i Solsona són els únics municipis de la Catalunya Central on Vox presenta candidatura a les eleccions municipals. Quan Plataforma per Catalunya l'any 2007 va estendre's i créixer sobretot a la Catalunya interior, amb Vic com a epicentre, es va dir que la ultradreta arrelava als territoris de la Catalunya carlista. A Manresa aquell any Plataforma per Catalunya va obtenir un regidor l'any 2007 amb 1539 vots, el 5'81 %, i va créixer l'any 2011, amb 2391 vots i el 8'95%. Però ara fa quatre anys només en va obtenir 526 vots, un 1'9% quedant-se sense representació, coincidint amb l'enfonsament generalitzat de Plataforma per Catalunya. A les eleccions generals del passat 28 d'abril, Vox va obtenir a la capital del Bages 1210 vots, un 3'05%. Vots que si es traspassessin els resultats al que pot passar el 26 de maig, no li donaria regidor donat que cal arribar al 5%. Tot i això són eleccions diferents, i si sacsegen com feia PxC el tema de la immigració, amb una participació inferior a la de les eleccions generals, i depenent de com facin la campanya PP i Ciutadans, sí que els seria possible entrar a l'ajuntament.

Si ens remuntem a 2011, quan PxC va obtenir 67 regidors arreu de Catalunya, la immigració i el discurs negatiu vers els immigrants estava en boca de molts. Josep Anglada i Xavier García Albiol es retroalimentaven i les seves mentides o mitges veritats tenien molt ressò. Prometien que farien tancar els comerços d'immigrants que obrien fins tard i, suposadament, incomplien els horaris comercials, passant per alt que la normativa de comerç permet als establiments d'alimentació de menys de 150 metres quadrats obrir les 24 hores. Recordeu també aquella informació de de ràdio macuto que corria per tot Catalunya de que les assistents socials regalaven un cotxet de nadó o donaven un val per aconseguir-lo gratis a les dones immigrats, però el negaven si la demandant era una mare autòctona? Eren fake news que corrien com la pólvora quan encara no hi havia WhatsApp. I el PP va haver de demanar a Albiol que moderés les seves acusacions vers les administracions de fer la vista grossa i no fer complir als immigrants les normatives i ordenances, donat que moltes comunitats autònomes i ajuntaments estaven governats pel PP. I les paraules d'Albiol podien ser contraproduents en responsabilitzar-los també de ser negligents.

Però la ultradreta que arriba ara amb Vox no fa del rebuig a la immigració el seu monotema, sino que ha crescut sobretot com a protesta pel procés sobiranista català, convergint a molts llocs, aquell sector del PP ultracatòlic empipat amb Rajoy per no derogar la llei de l'avortament i ser massa tou amb l'independentisme, amb els grups d'ultradreta franquista, xenòfoba, exfalangista o neonazi, defensora de l'Espanya centralista sense autonomies. I el Bages ha estat una de les comarques catalanes on han florit més d'aquests grups. No parlo només dels grups que es van deixar veure a partir de setembre de 2017, que de vegades no eren més que el fatxa o franquista del poble, com Raúl Macià, envoltat d'una colla d'amics, També n'hi va haver que en el seu moment, com Democracia y Unidad Española, de Jaime Vizern, van ser capaços de mobilitzar més de dues centes persones. I al Bages, concretament a Santpedor va néixer l'octubre de 2013 el col·lectiu ultra Somatemps de la mà dels mateixos que, un any més tard, perquè no se'ls veiés tant el llautó franquista, van crear una sigla més àmplia que seria Societat Civil Catalana.

Alguns d'aquest ultres del Bages han anat a Vox, partit que per evitar danys colaterals, ha vetat arreu de l'Estat a molts dels que tenien antecedents delictius o passat neonazi. Aquesta és una de les causes que Vox hagi fet tan poques llistes a l'antiga Catalunya carlista. Raúl Macià un dels primers militants de Vox a la comarca, no és a cap llista. I quan fa nou mesos l'exregidor de PxC Albert Pericas va demanar entrar a Vox per crear el nucli del Bages, des de Barcelona van donar llargues a la seva admissió pel seu passat controvertit. El mateix ha passat a altres ultres prou coneguts. Potser per això la llista de Vox a Manresa, està encapçalada per la dona de Pericas, Inmaculada Cervilla, que va ser cap de llista de PxC a Sant Joan de Vilatorrada i el Pont de Vilomara, i el número dos es Miguel Rodríguez, que va encapçalar fa quatre anys la llista de PxC a Santpedor. Ara tot dependrà de la campanya, que no serà preocupant si ho centren en qui defensa millor la unitat d'Espanya. Però si aborden, com sembla que faran, el tema de la immigració, és important que els altres partits no caiguin en el seu parany.
Llegir a Nació Digital

LA FISCALIA DEMANA 6 i 2 ANYS DE PRESÓ A DOS MILITANTS DE DEMOCRACIA NACIONAL ACUSATS D'AMENAÇAR A UNS NENS I ADULTS MUSULMANS I AGREDIR I PROVOCAR LESIONS AMB UNA NAVALLA A UN ADULT A SANT FELIU DE LLOBREGAT, QUAN PENJAVEN CARTELLS CONVOCANT A UNA MANIFESTACIÓ CONTRA UNA MESQUITA . La versió dels dos membres de DN és que un grup de 10 nens els hi van llençar objectes mentre penjaven cartells i després uns adults musulmans els van agredir.

El fiscal del Jutjat Penal número 6 de Sant Feliu de Llobregat demana 6 anys de presó per un conegut membre de Democracia Nacional A.C.D. que segons l'acusació, hauria amenaçat el 2 de juliol de 2017 a uns menors musulmans i agredit amb una navalla a un adult el 2 de juliol de 2017, quan enganxaven cartells de la manifestació que faria sis dies despés Democracia Nacional contra la mesquita del municipi. També demana 2 anys per la seva parella A.S F. Demana que s'apliqui l'agravant d'odi o discriminació per motius d'origen o religió previstos en la'rticle 22-4 del Codi Penal. Actualitzat: La versió que m'ha donat després de publicar això la militant a qui li demanen dos anys, és que van ser uns deu nens musulmans que els hi van llençar objectes i després van venir deu adults que els van agredir.





 Els dos acusats en un altra manifestació de Democracia Nacional amb la cara ennegrida


Juzgado de Instrucción Nº 6 de Sant Feliu de Llobregat 
Procedimiento Abreviado 46/18 
AL JUZGADO DE INSTRUCCIÓN EL FISCAL, despachando el traslado conferido en virtud del artículo 780 de la L.E.Crim., solicita la apertura de juicio oral ante el juzgado de lo Penal y formula escrito de acusación respecto a A. C. D. y A. S.F., basándose en las siguientes Conclusiones Provisionales:

 PRIMERA ___ Se dirige la acusación contra A. C. D., con DNI , mayor de edad y con antecedentes penales computables, al haber sido condenado mediante Sentencia firme de fecha 22 de Octubre del 2014, dictada por el juzgado de lo Penal Nº 14 de Barcelona por el delito de lesiones de las previstas y penadas en el artículo 147 del Código Penal, a la pena de 6 meses de prisión, siendo esta suspendida en fecha 18 de Abril del 2016 por un período de 2 años, siéndole notificada dicha suspensión en fecha 30 de Mayo del 2016 y contra A. S. F. con DNI , mayor de edad y sin antecedentes penales, ambos acusados, son integrantes del partido político “ Democracia Nacional”, formación política de extrema derecha, creada en 1995 resultado de la fusión de los grupos; Juntas Españolas, Frente Nacional Español, Círculo Español de Amigos de Europa , Bases Autónomas y de Vanguardia Nacional Revolucionaria, teniendo como discurso político la existencia de una comunidad nacional interclasista ,considerando que el Estado Español habría de estar formado y habitado exclusivamente por miembros del grupo nativo y que todos aquellos no nacidos en el Estado son una amenaza para la existencia de una nación homogénea . Para la defensa de dicha ideología, los miembros de este partido utilizan una simbología marcadamente ultraderechista, consignas en contra de la inmigración y enalteciendo las figuras del General Francisco Franco y José Antonio Primo de Rivera con un discurso radical y admitiendo que en caso de gobernar, se adoptarían todas sus propuestas discriminatorias y excluyentes. Siendo por tanto, el discurso populista y el ir en contra de cualquier tipo de inmigración extranjera los elementos que claramente identifican a dicho grupo político, especialmente el discurso contra la población musulmana residente en España. 

Dentro de dicha formación política se engloba la organización DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, formando parte todos aquellos jóvenes del partido cuyas edades oscilan entre los 16 y 28 años de edad, jóvenes que como los acusados, suelen visualizar dicha ideología y pertenencia a dicha plataforma política a través de diferentes ropajes y tatuajes descriptivos y simbólicos de dichas creencias violentas. Así, el acusado, A. C., en su torso lleva tatuado una esvástica, en su brazo derecho el rostro de Adolf Hitler, en el codo derecho otro escudo esvástico, en la mano derecha en cada uno de sus dedos diferentes letras formando la palabra SKIN y dos SS, así en el brazo izquierdo lleva tatuado una calavera Totenkop, en el antebrazo izquierdo una cruz céltica con las expresiones “ Sangre y honor” y en los dedos de la mano izquierda diferentes letras que forman la palabra “Nazi”, de igual manera en la parte posterior del cuello lleva la cruz de hierro, y en la espalda la palabra “Hijo de Odín”, tatuajes todos ellos que simbolizan la ideología violenta propia del Nacional Socialismo Alemán propio de la Alemania de la Segunda Guerra Mundial, cuyo último fin era el exterminio de todas aquellas personas pertenecientes a la religión judía, homosexuales y miembros de la etnia gitana, contribuyéndose así a la creación de una raza divina y superior la “ raza aria”. 
De igual manera, la acusada, con misma finalidad de mostrar su ideología y de pertenencia a un grupo ideológico superior, lleva tatuado en un brazo derecho una cruz con un casco militar y un fúsil con las palabras “Honor y Gloria División Azul”, así en sus manos llevan los números 18, indicando las iniciales de las letras primera y octava del abecedario, cuyo significado son “Adolf Hitler”, en la espalda la acusada lleva un águila con un esvástica con la expresión alemana “ Meine Ehre heibt Treue” cuyo significado es “Mi honor es su lealtad”, lema este propio de la organización nazi Schutzstaffel ( SS), y en su abdomen lleva la inscripción “ Amor a la tierra, lealtad a la sangre”, símbolos ya explicitados tanto en su referencia y significado.

Teniendo presente lo anterior, los acusados, en seguimiento de dicha ideología, el 27 de Mayo del 2017, fueron identificados por los Agentes de la Policía Local de Sant Feliu de Llobregat repartiendo octavillas con las frases “No a la mezquita” y “ Stop Islamización” con el logotipo de la formación antes descrita Democracia Nacional, tras una discusión entre ellos y el centro cívico “Les Tovalloles” de la misma población , donde los acusados insultaron e increparon a un grupo de gente de religión musulmana, quienes se acercaban al referido centro cultural para iniciar el “ramadán”. 

Si bien, sería sobre las 19:05 horas aproximadamente del día 2 de julio del 2017, cuando los acusados acudieron nuevamente ,a las calles Santa Cruz esquina con Rambla Marquesa de Castellbell de la localidad de Sant Feliu, y una vez allí empezaron a pegar numerosos pasquines con el siguiente contenido; “El sábado 8 de julio del 2017, a las 19;00 horas en el ayuntamiento, Manifestación contra la mezquita. ¡El Ayuntamiento la impone los vecinos lo sufrimos!” Mientras ello acontecía los hijos de D. M. A. B. E. y Dña. N. K., A. A. B. K. y A. A. B. K. de 13 y 11 años de edad, junto con más menores no identificados se detuvieron a leerlos. A lo que los investigados, guiados por el ánimo de menoscabar su integridad personal humana y la animadversión a su origen marroquí y la religión musulmana , les profirieron las sigui Mientras todo lo anterior acontecía, la otra acusada, A. S., seguía en cumplimiento de su ánimo, antes descrito, de amedrentar y despreciar a todos los allí presente por su origen nativo, raza y creencia musulmana, dirigiéndose a los allí presentes; M. A. B. E. , N. K., A. A.- B. A. A. K., S. A. B. K., F. Z. B. le manifestaba las siguientes expresiones “acordaos de mi cara”, así como insultos de “moros de mierda”. Acto seguido los acusados, aconsejados por el resto de amigos que allí por las inmediaciones se encontraban huyeron corriendo del lugar, momento en el que el acusado la tiró al suelo la navaja antes descrita. Si bien los agentes del cuerpo de Mossos d´Esquadra con TIP XXX, XXXXX y XXXX quienes previamente habían sido requeridos para que acudieran al lugar por la hija de los perjudicados, la menor, A. A.- Bl. K., interceptaron a los acusados e intervinieron la navaja que el acusado había tirado al suelo. Como consecuencia de estos hechos, el Sr. M. sufrió lesiones consistentes en herida incisa a nivel de la comisura del labio izquierdo en la zona del labio superior que parte de la mucosa bucal haciendo recorrido en la zona cutánea por la misma comisura y herida de 2 cm, necesitando para su sanidad de tratamiento médico consistente en 5 puntos de sutura, cura tópica y de doce días siendo cuatro de ellos impeditivos y ocho no impeditivos. 

SEGUNDA ___ Los hechos anteriormente relatados en la Conclusión Primera son legalmente constitutivos de: a) Un delito de lesiones con instrumento peligroso de los previstos y penados en el artículo 147.1 y 148.1 del Código Penal. b) Seis delitos de amenazas de las previstas y penadas en el artículo 169.1.2º en concurso ideal del artículo 77.1 y 2 CP y alternativamente con un delito de amenazas colectivas del artículo 170.1 del Código Penal. 

TERCERA __ A. C. es Autor de los ilícitos del apartado A y B, la acusada A. S. F. es Autora del ilícito B, todo ello conforme a lo dispuesto en el artículo 28 del Código Penal. 

CUARTA ___ Concurren en los acusados la circunstancia agravante de comisión por motivos discriminatorios del artículo 22.4º del Código Penal por razón de nación y religión. Además en el acusado, A. C. concurre la circunstancia agravante de reincidencia de las previstas y penadas en el artículo 22.8 del Código Penal respecto a los hechos del apartado A. 

QUINTA ___ Procede imponer al acusado A. C.
A) Por el ilícito A, la pena de 4 años de prisión con inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena. Además en virtud de lo dispuesto en artículo 57 y 48 del Código Penal, se imponga la prohibición de aproximarse a D. M. A. B. E., a su persona, domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro que este habitualmente frecuentare por un período de 5 años.
B) Por el ilícito B, por los seis delitos de amenazas de las previstas y penadas en el artículo 169.1.2º en concurso ideal del artículo 77.1 y 2 todos ellos del Código Penal, se imponga la pena de 2 años de prisión e inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo por el tiempo de la condena. Además se imponga la prohibición de aproximarse a por un período de 3 años al ser estos lo sujetos pasivos del mismo. Así , de forma alternativa conforme a lo dispuesto en el artículo 170.1 de Código Penal, se imponga la pena de 2 años y 11 meses de prisión, así como la inhabilitación para el derecho de sufragio pasivo por el tiempo de la condena. Así de forma accesoria se imponga la prohibición de aproximarse a por un período de 3 años y 11 meses al ser estos lo sujetos pasivos del mismo. 

Procede imponer a la acusada, A. S. F.
Por el ilícito B, )por los seis delitos de amenazas de las previstas y penadas en el artículo 169.1.2º en concurso ideal del artículo 77.1 y 2 todos ellos del Código Penal, se imponga la pena de 2 años de prisión e inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo por el tiempo de la condena. Además se imponga la prohibición de aproximarse a por un período de 3 años al ser estos lo sujetos pasivos del mismo. Así , de forma alternativa conforme a lo dispuesto en el artículo 170.1 de Código Penal, se imponga la pena de 2 años y 11 meses de prisión, así como la inhabilitación para el derecho de sufragio pasivo por el tiempo de la condena. Así de forma accesoria se imponga la prohibición de aproximarse a por un período de 3 años y 11 meses al ser estos lo sujetos pasivos del mismo. Y costas de forma conjunta y solidaria por ambos acusados conforme al artículo 123 del Código Penal. 

RESPONSABILIDAD CIVIL; El acusado, A. C. deberá de indemnizar a D. M. , en la cantidad de 240 Euros por los cuatro días impeditivos y otros 240 Euros por los ocho días no impeditivos, resultado de las lesiones que le fueron provocadas y en la cantidad de 2.000 ( dos mil) euros por los daños que le fue ocasionado. Así ambos acusados de forma conjunta y solidaria deberán de indemnizar 200 (doscientos) Euros , por los daños morales que le fueron ocasionados.

 OTROSI DICE I: Tramítense las correspondientes piezas de responsabilidad civil para hacer frente a las responsabilidades pecuniarias que para lo acusados se deriven de las actuaciones.

 OTROSI DICE II; El Ministerio Fiscal interesa , conforme a lo dispuesto en el artículo 127 se proceda al decomiso de la navaja en su día intervenida. 

OTROSI DICE III: Remítase a Fiscalía copia del escrito de defensa que se presente.

OTROSI DICE IV: Para el acto de la Vista Oral, este Ministerio Fiscal propone los siguientes medios de prueba, a fin de que por el órgano de enjuiciamiento, y de acuerdo con el artículo 785-1 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, se admitan todos ellos por entender su pertinencia: 
En Sant Feliu de Llobregat a 6 de Enero del 2018.
EL FISCAL

dimarts, 30 d’abril del 2019

VÍDEO AL TRIANGLE ANALITZANT RESULTATS DE VOX I COMPARANT DIPUTAT IGNACIO GARRIGA DE VOX I LUC ANDRÉ DIOUF, QUE VA VIURE A CANÀRIES SENSE PAPERS, ARA RESPONSABLE DE POLÍTICA DE REFUGIATS DEL PSOE.

 

Analitzo al Triangle la pujada de Vox a Espanya, els resultats per sota del que esparaven a Catalunya, el fet que per poder aconseguir millors resultats a les municipals intensificaran ara els missatges contraris a la immigració, tal com va fer Plataforma per Catalunya el 2011 i comparo les figures dels diputats negres o de color que entren ara al Congrés, Ignacio Garriga de Vox Barcelona, que demana mà dura amb la immigració irregular i més expulsions, i el socialista canari d'origen senegalés, que va viure un temps a Canàries sense papers, Luc Andre Diouf, responsable de política de refugiats del PSOE, que ha obtingut acta de diputat per Las Palmas. la legislatura passada va obtenir l'acta de diputada per Alacant, Rita Bosaho de Compromís.
Luc André Diouf i Ignacio Garriga, dos nous diputats amb propostes contraposades de gestionar la immigració i els refugiats


dilluns, 29 d’abril del 2019

ANALITZO L'ENTRADA DE VOX AL CONGRÉS AMB MENYS DIPUTATS DEL QUE PENSAVEN I LA GESTIÓ DELS RESULTATS A CATALUNYA, AMB NOMÉS UN DIPUTAT. Esperaven obtenir a Barcelona dos o tres diputats i només n'han obtingut un, i a la majoria de municipis catalans on es presenten a les municipals, en els que pensaven que podien tenir el mes vinent d'un a tres regidors, amb els vots d'ahir es quedarien fora



La ultradreta amb Vox ha entrat al Congrés dels Diputats amb 24 diputats, 2.677.173 vots, un 10'26%. Més enllà de consideracions que part de la ultradreta sempre ha estat dins del PP, l'extrema dreta no obtenia representació al Congrés des de 1979 quan la Unión Nacional del líder de Fuerza Nueva, Blas Piñar, va obtenir l'escó per Madrid amb 110.000 vots. La vegada que un partit ultra va estar més a prop d'entrar al Congrés va ser a les eleccions espanyoles de novembre de 2011, quan Josep Anglada de Plataforma per Catalunya va aconseguir a la demarcació de Barcelona 53.142 vots, un 2'03%.  Un any abans Plataforma va estar a prop d'entrar al Parlament de Catalunya. 
A les europees de 2014 VOX, amb Alejo Vidal Quadras, es va quedar a dos mil vots d'obtenir l'escó. I llavors el partit va viure un llarg letarg i un travessa del desert pilotada per Santiago Abascal de la que va despertar fa un any i mig, gràcies al protagonisme mediàtic que va obtenir Javier Orgea Smith amb la interposició de querelles pel procés català, ocupant l'espai acusatori que tenia el desarticulat pseudosindicat Manos Limpias. 
Vox ha obtingut uns resultats propers als que deien les enquestes amb 5 diputats a Madrid amb un 13'86 %,  6 diputats a Andalusia amb un 13'4%, i 3 al País Valencià amb un 12%. Però a altres llocs de l'estat han esta molt per sota del que anunciaven certes enquestes. Si es tractava de començar la Reconquesta com deia Abascal, que vol imitar Don Pelayo i el Cid, aquesta reconquesta no s'ha començat des del nord, sinó des del centre i el sud.  Jo no vaig voler fer cap pronòstic o porra, a diferència del que vaig fer dies abans de les andaluses que ja vaig pronosticar que obtindrien millors resultats, com així va ser, donat que la que poca assistència de gent als seus actes a Barcelona, com el del 30 de març a Plaça Espanya i Avinguda Maria Cristina, el del passat dimarts a un centre cívic  de Les Corts amb menys de cent persones o el de divendres a la plaça Artós a Sarrià em feia dubtar d'enquestes que els hi donaven dos o tres diputats a Barcelona. A Catalunya només han obtingut un diputat, l'hispà-guineà de l'Opus Dei, Ignacio Garriga que ha obtingut un just 3'6% a la demarcació de Barcelona.
Mónica Lora i José Casado, que són primer i segon a les municipals a Mataró, no tenen assegurat aconseguir l'acta de regidor



Jorge Buxadé, cap de llista a les europees

El fet de vetar les banderes catalanes a la majoria d'actes, castellanitzar els noms dels municipis i barris, agafar de hashtag  #yosoytamborilero, traduint al castellà el nom del Timbaler del Bruc, que fins i tot durant el franquisme s'anomenava "Timbaler" en català,  o suprimir la llengua catalana de tots els seus actes i intervencions, crec que els hi passat factura, més enllà que fer del "Puigdemont a prisión" i el tancar TV3 els lemes principals de campanya, potser no ha agradat als possibles votants. I més enllà que el cap de llista per Barcelona fos hispà-guineà, cosa que podia ser fins i tot positiva electoralment per poder dir que Vox no és racista, el fet que aquest acabés totes les seves intervencions amb un "Que Dios os bendiga!" reforçava la idea que Vox és un partit carca i ultarcatòlic que vol abolir lleis de gènere, igualtat i avortament. 

Hi ha qui es sorprèn que el primer (o segon o tercer) diputat negre o mulato del Congrés del Diputats sigui precisament d'un partit ultra. Jo no crec que Garriga, que és ultracatòlic, sigui racista, però sí que defensa les propostes vers la immigració que té la ultradreta. I el seu cas no és nou. El primer senador negre de la història de Itàlia, Toni Ywobi, pertany a la Lliga del xenòfob Mateo Salvini. I a França hi ha el cas del polèmic humorista negre, Dieudonné M'bala M'bala, simpatitzant del Front Nacional, i tan lligat a Jean-Marie Le Pen, que el líder ultra va ser padrí de la filla del còmic. Dic que Garriga potser és el segon diputat negre, perque també ha obtingut escó per Las Palmas, Luc André Diouf. D'origen senegalés, va estar un temps sense papers, i ara ès un dels responsables de política migratòria del PSOE. La legislatura passada va obtenir l'acta de diputada per Alacant, Rita Bosaho, de Compromís


"Yo soy el Tambolirero del Bruch "
Abascal i Ignacio Garriga

Ara Vox a Catalunya veu amb preocupació les municipals, donat que amb els resultats d'ahir no entrarien a municipis on creien que obtindrien dos o tres regidors i en els que es van anar col·locant al davant de les llistes molts dirigents del partit, fins i tot a municipis en els que ni viuen ni hi treballen, per poder ser regidors d'aquí un mes.
Paradoxalment, un dels llocs on Vox ha tret millors resultat és a Salt on hi ha els dos regidors de PxC, Sergi Fabri i Sergio Concepción, que encapçalen ara la llista de Vox a les municipals. Dic paradoxal perquè Vox ha obtingut a Salt un 4'79% dels vots, tot i que votar a Vox ahir a Girona, Lleida o Tarragona era llençar el vot donat que cap enquesta els hi donava diputats. I en canvi a la província de Barcelona on el vot al Congrés no es llençaria, a municipis on esperaven treure dos o tres regidors el mes vinent, com  L'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Santa Coloma o Sabadell, s'han quedat amb el 3'9%,  4'43, 3'86% i 3'72%. I per obtenir un primer regidor cal arribar al 5%.  I diumenge en aquestes ciutats Vox esperava arribar al 10%.  A Manresa, un dels poc municipis de la Catalunya interior on es presenta, amb una llista formada per familiars i amics dels ultres coneguts del Bages i exmembres o simpatitzants de PxC, ha obtingut 1.210 vots, un 3'05%.
Així persones importants del nucli de Vox a Catalunya com Pablo Barranco, Mónica Lora, Antonio Amador, o Patricia Muñoz, que donaven per segur, no només ser regidores, sinó ser caps de grups municipals de dos o tres membres, no tenen assegurat que obtinguin l'acta i si l'obtenen tenir diversos regidors, més quan les eleccions municipals Vox ja no apareixerà com un partit ascendent que s'ho ha de menjar tot. Els pocs municipis on Vox ha superat el 5% són Castelldefels, Sant Adrià del Besós, Badia del Vallès i Pineda de Mar a la demarcació de Barcelona, i a les ciutats de Reus, Tarragona i Figueres. Als pobles de Sant Climent Sescebes i Talarn on hi ha les casernes de l'exèrcit espanyol Vox ha obtingut un 14'58 i 12'71. A Sant Andreu de la Barca on hi ha la caserna de la Guàrdia Civil i es va investigar als professors per suposats delictes d'odi a les aules per comentaris que van fer l'endemà de l'1-O  ha tret un 5'82%.
A Barcelona-ciutat han tret un 3'4%, i el cap de llista és l'ara diputat Ignacio Garriga. El número dos al Congrés per Barcelona, que no ha entrat, és l'advocat i exdirectiu d'Intereconomía, Juan José Aizcorbe. Però Aizcorbe encapçala la llista a les municipals en el municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón on Vox va obtenir ahir el 20% dels vots, amb el que té assegurat ser regidor i cap d'un grup municipal potent.
Les eleccions d'ahir en deixen també ara una nova imatge referent al conflicte polític català i el judici del Procés. Els dos advocats de l'acusació, Pedro Fernández i Javier Ortega Smith han obtingut escó al Congrés, i quatre dels qui són jutjats, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, també; i Raül Romeva serà senador. Per cert Romeva és el senador català més votat, havent rebut 252.000 vots més que els altres candidats al Senat d'ERC i dels que ha rebut ERC per Barcelona al Congrés, cosa vol dir  que ha rebut vots de gent que no ha votat ERC.







 NacióDigital, Nació Digital, La, NaciónDigital, Nación Digital, Nació Manresa, xavier Rius, artículo, article, Vox, periodista,


diumenge, 28 d’abril del 2019

"MADRIT" de Jordi Navarro, una nova novel·la amb aire de thriller sobre la ultradreta a Espanya. Se centra en l'Hogar Social Madrid, grup que es pensava presentar a les eleccions, com reflexa la novel·la, però ha quedat sense espai per la pujada de Vox



Amb la publicació de la novel·la Madrit, del periodista i sociòleg, Jordi Navarro, surt el mercat el segon llibre de ficció que es publica a l'Estat espanyol sobre la ultradreta, amb una trama o característiques també de thriller. Com a La Luz del estallido, de Miguel Pajares, publicada fa quatre anys, també hi ha amenaces entre grups antagònics, morts i lluites dintre dels mateixos grups ultres. En el llibre escrit en català per Tigre de Paper, l'autor, que col·labora com a corresponsal des de Madrid on viu amb mitjans com La Directa o Jornada, fa transitar el personatge del periodista barceloní, Robert Savall, pel Madrid més popular amb refelexions i conflictes, que en certs aspectes semblen autobiogràfics, d'un free-lance d'esquerra o extremaesquerra català que viu i treballa a Berlín o Madrid .
 Navarro ha explicat en algunes entrevistes que ell va fer el llibre pensant que la líder ultra hauria de ser assassinada, i en la novel·la, com passa ara amb les llistes de Vox, el protagonista difon el passat ultra i/o violent d'alguns dels candidats de l'anomenada Llar Social. Potser, donat que no amaga que ficciona sobre un grup real com l'Hogar Social Madrid, s'hagués pogut introduir alguna de les profundes contradiccions de Melisa Domínguez Ruiz, perdò de Laura Vioque a la novel·la, que reclama ajudes socials només pels espanyols de tota la vida, els de sang espanyola i fills d'espanyols.


La trama mostra les dificultats del periodistes freelance que no sempre poden viure d'escriure, i d'una generació postprogre que té valors propers a la CUP o Podemos, les seves contradiccions i les seves debilitats, si bé els qui més evolucionen en la trama no és el protagonista, Robert Savall i la seva parella, sino els amics de Madrid que l'acullen quan s'hi instal·la per investigar la ultradreta espanyola, en Joan i Laucia. El problema per contextualitzar el que s'explica en la ficció çes que amb la irrupció de Vox, que ha centrifugat tot el mapa de la ultradreta espanyola, el grup al que es refereix a la novel·la com Llar Nacional, L'Hogar Social Madrid,  tot i haver-se registrat fa uns mesos com a partit polític, no es presenta ni a les municipals ni autonòmiques madrilenyes del més vinent, generant un escenari polític pel que fa als grups ultres i el vot ultra en alguns aspectes diferents al  que passa a la novel·la. I mentre a la novel·la un grup neonazi local obté representació a les municipals madrilenyes, en el món real un grup neofalangista irromp amb força al Congrés del Diputats i molts ajuntaments i parlamenta autonòmics. 

divendres, 26 d’abril del 2019

EL CLUB EMPEL, EL NOU LOCAL DE LA ULTRADRETA A BARCELONA. Agafa el nom del suposat miracle d'Empel del 8 de desembre de 1585, pel que els Terços de Flandes gràcies a l'ajut de la Immaculada Concepció van obtenir la victòria. Per aquest miracle la Immaculada és la patrona de la Infanteria i es dia festiu a Espanya. Tot i no estar lligat a Vox, ha convocat a celebrar diumenge al local la "Gran noche electoral"

Des de final març la ultradreta espanyolista té un local a Barcelona, el Clu Empel, al carrer Camp, 17, sobre General Mitre, prop del carrer Muntaner. Es va inugurar el Aquest Sant Jordi els dirigents de Somatemps, Josep Alsina, i Javier Baraycoa van signar diferents llibres seus. 
Aquest local,  ocuparà l'espai que va deixar el Casal Tramuntana que va tancar ara fa quatre anys, si bé sembla que mentre Tramuntana (inicialment dit Militia) amb un públic més jove volia imitar l'experiència de la casa Pound italiana, força antisistema, serà d'un perfil més acadèmic intel·lectual més vinculat a Somatemps, Vox i el sector fundacional de Societat Civil Catalana. Crec que darrera d'aquest local, més a més Barraycoa, hi hauria Mauricio Royuela Samit, fill del subhaster Alberto Royuela. Recordem que Alberto Royuela va donar suport a Josep Anglada en la creació de Plataforma per Catalunya, i dos fills d'Alberto Royuela van ser jutjats i condemnats pel cas d'agressions i extorsions dels Casuals dels Boixos Nois






El local agafa el nom del miracle que es diu que va succeir a la Batalla d'Empel els dies 7 i 8 de desembre de 1585 durant la Guerra dels Vuitanta Anys, en la qual un terç de l'exèrcit espanyol, comandat pel mestre de camp, Francisco Arias de Bobadilla, es va enfrontar i va derrotar en condicions molt adverses a una flota de cents vaixells dels rebels dels Estats Generals dels Països Baixos, sota comandament de l'almirall Hohenlohe-Neuenstein. A Espanya es considera que la victòria va ser gràcies la intercessió de la Immaculada Concepció i per això va ser proclamada patrona dels terços espanyols, actual infanteria espanyola i és festa d'àmbit estatal a Espanya el dia 8 de desembre com a patrona del país.

D'acord amb les cròniques, el 7 de desembre de 1585, el Terç del Maestre de Camp Francisco Arias de Bobadilla, format per uns cinc mil homes, ja sense provisions, combatia a l'illa de Bommel, situada entre els rius Mosa i Waal, bloquejada per complet per l'esquadra de l'almirall Filips van Hohenlohe-Neuenstein. La situació era desesperada per als Terços espanyols ja que, a més de l'estrenyiment del cercle, calia sumar-hi l'escassedat de queviures i robes seques.

Ilustració del Milagro de Empel

El cap enemic va proposar llavors una rendició honrosa però la resposta espanyola va ser clara: «Els infants espanyols prefereixen la mort a la deshonra. Ja parlarem de capitulació després de morts». Davant d'eixa resposta, Hohenlohe-Neuenstein va robrir els dics dels dos rius per a inundar el campament enemic, no va quedant més terra ferma que elturó d'Empel, on es van refugiar els soldats del espanyols. I un soldat del terç va ensopegar amb un objecte de fusta mentre cavava una trinxera. Era una taula flamenca amb la imatge de la Immaculada Concepció. Van col·locar la imatge d'amunt un improvisat altar i el mestre Bobadilla, considerant el fet com a senyal de protecció divina, va instar els seus soldats a lluitar encomanant-se a la Verge Immacula.

Aquella nit va passar un fet inususla. ës van gelar les aigües del riu Mosa i els espanyols, marxant sobre el gel, van atacar per sorpresa l'esquadra enemiga a l'alba del dia 8 de desembre i van obtenir una victòria tan completa que l'almirall Hohenlohe-Neuenstein va arribar a dir: «Tal sembla que Déu és espanyol en obrar, per a mi, tan gran milacre». Aquell mateix dia, entre víctors i aclamacions, la Immaculada Concepció va ser proclamada patrona dels Terços de Flandes.

Tot i no estar vinculat a Vox, convoca a celebrar la "Gran noche electoral" en la que s'espera que Vox tingui bons resultats.



A la porta del local hi ha la Creu de Borgonya o San Andrés, habitual dels grups carlistes i utilitzat com emblema del Regne Castella als Treços de Flandes.